HANDBOUND
AT THE
UNIVERSITY OF
TORONTO PRESS
ZJóó
COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
A
'///rr/r/f/ e/e c/lcrrs/ n?r/r?>
EL ARCHIVERO MAYOR
D. Próspero de Itofarull y illa sea ró.
TOMO III.
PROCESOS
Y PARLAMENTOS
DE
«amiM9 amndb 3 tomm9
CUSTODIADOS EN EL ABCHIVO GENERAL
CORONA DE ARAGÓN,
POR
el Archivero mayor
Tomo III.
En el establecimiento lituurníleo y tipográfico de
O. J08É EUSEBIO MONFORT.
1848.
J)p
12
JÜL 2 O 1961
^ÍSirvvofjO!^
PARLAMENTO EN TOMA.
SESIÓN DEL DÍA 25 DE DICIEMBRE DE 1412 (1).
Reunida la comisión de los veinte y cuatro, recibió la siguien-
te carta:
Nuni. «81.
Ais molt reverends egregis nobles e honorables senyors f0i. 124c'
lo parlament general de Cathalunya — Molt reverends egre-
gis nobles et honorables senyors: huy scripte de la pre-
sent a lili horas apres mig jorn los consellers de Barchi-
nona han reebuda den P. de Sentmenat procurador de
Martorell una letre la quai menciona que Castellvi de Ro-
(1) Aunque en el proceso la sesión de este dia se halla continuada co-
mo del año 1411, creemos que fué equivocación del escribiente; pues en
el cómputo por años del nacimiento del Señor, el dia 2a de diciembre, se-
imn el orden natural y el uso constante, debia ser ya el dia de año nuevo.
(C)
sanes es pres segons que en la letra quels dits consellers
trameten aqui en sa forma a luis sindichs ho porets veure:
liavem hoit dir per alcuns que la preso de aquest castell
es stada feta per mossen Narnau de Sta. Coloma servidor
e de casa del comte de Foix. Les provisions qui per raho
de ago son stades fetes son aqüestes: que lo regent la
vagaria et en Galceran de Gualbes un deis dits hic son
partits de continent ab certa gent darmes e sen van dret
cami a Martorell metent via fos de sagramental a fi que
ajust hi fornesque lo dit loch de Martorell deis homens
del dit sagramental los quals vetlen e entenen continua-
ment quel dit castell no puxa haver socors ni de gent
ni de vitualles et encara que facen desar totes vitualles
per co que si gent ve en socors del dit mossen Narnau et
per millor teñir lo dit castell nos puxen ajudar ni servir
de les dites vitualles. Perqué senyors ab assats gran des-
plaher vos notifiicam aquesta preso mala et inoppinada a
nostre descarrech a fi que per vostres reverencies nobleses
et honorables savieses hi sia acordat e provehit segons vos
semblara fahedor com en acó nosaltres nons planiriem de
ferhi nengunes despeses deis bens del general sino tant
com daqui nos sera ordenat e manat. E sia molt reverends
egregis nobles e honorables senyors en vostra guarda et
proteccio la Divinitat santa. Scripte en Barchinona a XXIII
de dehembre del apy MCCCCX1. — Los depputats del ge-
neral de Cathalunya e les VI persones a ells adjuntes a
vostra honor apparellats.
( < )
Visto el contenido de la carta que precede, acordóse convocar
al parlamento, como efectivamente se hizo; pero ni por la maña-
na ni por la tarde, á pesar de que también volvió á juntarse, pu-
llo adoptarse sobre el asunto ninguna resolución.
SESlOiV del iha 26.
Xbrióse con la lectura de la siguiente carta:
Yúm. '¿%'Í.
Ais molt reverents egregis nobles e honorables lo par— f0|# 1251. '
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rents egregis nobles e honorables senyors: lo vostre correu
qui ha portades vostres letres al noble Narnau Guillem de
Bellera guovernador de regne de Valencia segons havem
sabut es stat a la dita ciutat et ha presentades vostres le-
tres axi al dit noble guovernador com ais honorables jurats
de la dita ciutat lo XVII del present mes de dehembre:
e lendema tengueren consell general en la dita ciutat de
manament deis honorables jurats per desliberar sobre la
concordia menejada et apuntada per ordinacio de vosaltres
senyors devaut lo molt reverend senyor archabisbe de Tar-
ragona et del noble vegcomte Dilla: a la qual segons som
eertiflicats per letres los dits honorables jurats e tota la
gent de be de la dita ciutat havien gran plaher et la vo-
lien et lo dit noble guovernador ab alcuns de la sua secta
la han desviada et tolta e per enburlarla han í'ets pendre
micer Guillem Caerá dipputat et en Jacme et Bernat Vall-
seguer notaris del general: lo qual correu ha demanades
continuament ab diligencia respostes axi al dit noble guo-
vernador com ais dits honorables jurats per V jorns conti-
nuus apres que les dites letres los hac presentades : los
(¡uals resposta alguna no li han volguda fer donar ans se-
gons letres quen havem haudes so han mes en meyspreu pero
per relacio del dit vostre correu ne porets esser certifficats.
Senyors molt reverends egregis nobles et honorables com
vos hagui rahonat per nostres missagers lo dit noble guo-
vernador ab nlcuns de sa secta han presa et axiu mostren
lurs obres ampressa de perseguir et destrouir de fet tots
aquells del regne de Valencia qui a lur certa et determena-
da oppinio en la successio reyal no sien obedients oís con-
trasten en res: a nosaltres et ais altres del dit regne qui
en la dita error no volen participar nos fallirán justs e
deguts remeys pero es ver que les persequcions e mals trac-
tes et oppressions del dit noble Narnau Guillem de Bellera
havem volguts maniffestar en los parlaments deis regnes et
tenes subjectes a la reyal corona Darago e en aquells
cerquar e demanar remeys sens scandels e perills e los dits
parlaments per exortacions pregaries consells e encarrechs
ne han request al dit noble Narnau Guillem de Bellera
guovernador lo qual no solamcnt no ha volgut fer o se-
guir les pregaries exortacions consells et encarrechs a ell
fets e donats per los dits parlaments axi ab letres com per
missageria ans segons par havents aquelles en menyspreu
et vilipendí no ses james volgut mudar de son proposit.
iVrque senyors molt reverends egregis nobles et honora-
( 0 )
bles regraeiantvos molt e tant com podem vostra bona m-
tencio c los Ireballs que en les dites coses havets volgut
pendre: vos prcgam affectuosament que la relacio del dit
vostre corren vullats manar continuar al peu de les dites
vostres letres et de les coses contengudes en aquelles ab
la nostra precedent instancia et de la dita presentado fer-
nos testimoni de veritat en lesdevenidor. E sia senyors molt
reverends egregis nobles e honorables senyors tots temps
vostra guarda Lesperit sant. Dada en Trahiguera a vint
et quatre de dehembre del any de la nativitat de nostre
Senyor MCCCC onze. — Los del parlament del regne de
Valencia justats en la vila de Trahiguera a vostra honor
apparellats.
Y en visla de su contenido se acordó trasladarla á .Bonanato
Pere, embajador últimamente enviado á Valencia, para que pu-
diese practicar las gestiones oportunas con Arnaldo Guillermo
de Bellera y los jurados de aquella ciudad, á fin de lograr cuan-
to antes el objeto de su embajada. Pasóse después á elegir á
Matías Dezpüig para que reemplazase á Luis de Requesens en
la comisión de los veinticuatro, y fueron leídas también estas
otras cartas que siguen :
\iiin. 9S3.
Tom. 18.
Ais molt reverends egregis nobles e honorables senyors fol. 1253.
lo parlament general del principal de Catalunya. — Molt re-
verends egregis nobles et honorables senyors : a vostra le-
( io )
tra darrerament a nosaltres tramesa toquant los affers de
unitat et concordia deis nobles e cavallers forans ab aquest
parlament per lo portador de la present havem rehebuda
responents certifficam les vostres reverencies nobleses et
savieses molt honorables que sabut per relacio deis nostres
missagers en la dita vostra letra mencionáis lo apuntament
o tractament de la dita concordia hauts aqui per via de
parer jatsia per causa de la dita concordia et altres coses
eontengudes en la explicacio de la dita ambaxada per part
vostra feta a nosaltres per los molt reverends e honorables
senyors larchabisbe de Tarragona bisbe Durgell abbat de
Monserrat o altres missagers vostres a nosaltres tramesos
haguessem destináis certs ambaxadors ais molt reverends
pares en Christ lo bisbe barons cavallers jurats et altres no-
tables persones de la ciutat de Valencia: attes que segons
la dita relacio deis dits nostres missagers los affers de la
dita concordia eren ya en major anantament et particula-
ritat de termes: desliberam per consultar los dessus dits se-
guons era stat empres per los dits nostres missagers tra-
metre a la dita ciutat la hun de aquells co es lo honorable
micer Jacme Palagri al qual zelants lacceleracio deis affers
principáis donam carreen de spatxar et abreviar tant com
los possible: e jatsia apres la partide de abdues ambaxades
ab diverses letres hajam sollicitats et instats aquelles de
lur tornada ab spatxament deis affers encara algune de
aquelles no havem recobrada crehem quey ha dada dila-
cio lo viatge de la mar que es incert a vegades: esperam
empero aquelles de dia en dia: les quals retornades e sa-
buda la intcncio e delliberacio deis dessus dits per relacio
de aquelles c haud nostre accord prestament per ben ave-
( 1i )
nir deis afl'ers del regne et contemplacio de vosaltres en
la forma per los dits nostres missagers recitada o en lo me-
morial en vostra letra inclus expressada o en altre ma-
nera que pugua esser millor pus segura prompta et útil a
la direccio deis affers per nosaltres sera donat tot loch e
manera possibles e rahonables a la dita unitat e concordia:
en tal manera que evidentment conexerets que no haufa
stat per nosaltres e que algún o alguns de aquest parla-
ment o de la ciutat de Valencia no hauran donat o pro-
curat en alguna manera desviament de les dites unitat e
concordia les quals ab gran eviditat desijam per beneffici
de la cosa publica no solament de aquest regne mas encara
de totes les terres a la reyal corona sotsmeses. E si al-
gunes coses molt reverents egregis nobles e honorables se-
nyors vos son plasents scrivitsnosen íiablament. E guartvos
Lesperit sant. Scripte en Vinalaroc. et sagelíada ab lo sa-
gell secret del reverent bisbe de Valencia a XXII de de-
hembre del any MCCCC onze. — Lo parlament general del
regne de Valencia apparellat a vostra honor.
ÉTiíná. *¿§4.
íiini. 18.
Ais molt reverends egregis nobles e honorables senjors rol. 1253.
lo parlament general de Cathalunya. — Molt reverends egre-
gis nobles e honorables senyors: en aquests dies pus pro¡>
passats son stats davant nosaltres los consellers daquesta
ciutat de Barchinona e los consols de la mar ab cert nom-
ine dé merquadei> de la dita riulal et liannos proposal
( *I2 )
la guerra que los genovesos e lurs corsans han feta et l'an
continuament a la nació cathalana e com per raho de
aquesta guerra et per les naus qui uy sinch troben fort
poques en nombre et fort poques en lurs buchs atesa la
granea que huy han les naus ab que van los dits genove-
sos e naveguen et ab les quals nostres naus los dits nostres
mercaders nos poden en les mars poderosament deffendre
axi com sena necessari a la mercadería et es gran decahi-
ment de ques segueix gran dan al general et a la cosa pu-
blica de aquell: car cessant la merquaderia cessa que nos
han tan grans preus de les generalitats et los drets de aque-
lles no son collits axi integrament et quieta com solien : e
sobre acó conclohent han volgut dir jatsia a aquesta ciutat
paguen gran e grossa part en les dites generalitats pero
que encara ells nos pregaven que per salut e mes be del
dit general et sostenimente reparacio de aquell et de lasua
cosa publica com no hi vessen altre via millor ni pus salu-
dable nosaltres o lo dit general degues fer de nou de sos
bens quatre cossos de gualeas grossas semblants de aque-
lles de Flandes exercitades et apparellades les quals ells se
armaran a lur punt car ab aquelles ells faran et mantendrán
lur mercaderia poderosament et segura conservant et auc-
mentant lo be de la cosa publica et de les generalitats gran
valor: et nosaltres hauda delliberacio et nostre pie accord
havemlos respost: que posat que alguns sien de oppinio que
les coses per ells proposades contenen veritat en gran part
pero que en cosa o deffensio axi urgent o ponderosa o to-
quant capitols de cort nosaltres no havem poder de prove-
nir ni a aquella respondre en alguna certitud e queu con-
sultariem a vosaltres senyors a qui pertany pus propiament
( «3 )
la dita resposta e provisio. Perqué notiíficamvos senyc-rs
totes les dites coses a fi que per vostres reverencies noblesas
et honorables saviesas hi sia provehit hauda vostra bona
desliberacio et seguons millor vos semblara fahedor. E no-
saltres compliremho si et cora per vosaltres senyors sera
ordonat et a nosaltres rescrit. E sia molt reverends egregis
nobles e honorables senyors Lesperit sant en vostra guar-
da. Scripte en Barchinona a XXII de dehembre del any
mil quatrecents XI. — Los dipputats del general de Cata-
lunya et les VI persones a ells adjuntes apparallats a vostra
honor.
Terminada la lectura de las cartas que preceden , se procedió
á elegir al abad del Estany y á Berenguer Serrat, para reempla-
zo del abad de San Cucufate y de Narciso Astruc en la comisión
de los veinticuatro. Últimamente se trató de la defensa de Cata-
luña ; pero nada se resolvió.
SESIÓN DEL DÍA 27
Después de haberse tralatado de las cuestiones suscitadas en-
tre el gobernador de Rossellon y Juan de Vilamarí y de la ocu-
pación del castillo de Palau Caverdera , se procedió á elegir á
Juan Pedro Fahena, para que sustituyese á Raimundo de Bages
en la comisión de los veinticuatro. Se acordó también despachar
la siguiente carta :
( M
\lll6». «85.
rol. 1259. Alsreverend nobles e honorables senyors los dipputats del
general de Cathalunya et sis persones a ells adjuntes. — Re-
verends nobles et honorables senyors: jaus havem scrit com
enteniem et stavem en deliberado et acord de metre e
posar lo principat de Cathalunya en general e comuna de-
fensio: a present vos certifficam que en plena concordia de
tots havem ordonat que per metre e posar lo dit principat
en orde de general e comuna deffensio segons es dit sia do-
nat sou de les monedes del general a M bacinets et M pi-
llarts e Mballesters deis quals a present sien hauts tan sola-
ment D bacinets et D piilarts tro sus hajats altra letra nos-
tra. Perqué volem eus pregam que decontinent sia parada
taula per haver e acordar de la dita gent e que acordets e
donets sou acustumat a aquella tro sus en lo dit nombre de
D bacinets et D piilarts: e siats avisats que lo sou sia donat
a persones quil meresquen et quil sapien servir qo es nobles
cavallers gentilshomens ciutadans e burguesos honrats et
gent de be e no gent menuda e sotil : car en acó va molt
a la honor del principat e be avenir deis affers en que sem-
blant gent ha servir: e enlendemig mentre vosaltres haurets
aquesta gent nosaltres haurem aci elegit o elegits capita o
capitans per regir et guovernar aquella car lo sou nols deu
correr tro sus del dia de la mostra avant et decontinent se-
rets avisats com ne per qui se guovernaran ne que hauran
afer : e a cascun qui pendra lo dit sou íets fer lo jura-
i:í )
ment qüey trametem ordonat dins la prese»! ineUiBi axi es
<»rdonat per tots nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra guar-
da. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del molt reve-
rend archabisbe de Tarragona a XXVII de dehembre del
anv mil CCCCXII.— Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.
SESIÓN Mil. día 29.
Asistieron en oslo (lia ios embajadores de Francia, y presen-
taron las tres cartas que siguen :
Tom. 18.
Archiepiscopis episcopis et alus prelatis ac etiam mag- fo1- 126:'-
nifficis nobilibus ac prudentibus viris comitibus vicecomi-
tibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu
parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu
de próximo congregandis amicis nostris carissimis. — Karo-
lus Dei gratia francorum rex archiepiscopis episcopis et
alus prelatis ac etiam magnificis nobilibus et prudentibus
viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque
personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium
Cathalonie congregatis seu de próximo ut dicitur congre-
gandis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectio-
nis affectum. Amici canssimi : uchusque late satis alíectio
( H> )
quam ad canssimam consanguineam nostram Yolandam ea-
rissimi consanguinei nostri Ludovici Sicilie regís consortem
et ipsius rcgni reginam filiamque quondam clare memo-
rie defuncti Johannis olim regís Aragonum consanguinei
nostri ipsorumque regis et regine liberis propinquo nexu
sanguinis mérito nos ad hec inducente gerimus magnifficis
dicretisque providcntiis vestris innotuit: quodque jus quod
in regnis et terris que dictus deffunctus rex Johannes dum
viveret et decessit obtinebat eisdera regine Sicilie et suis
liberis hereditario jure competit prout lucide multum tam
per scripturas documentaque legitima quam etiam ex quam-
plurium doctorum et litteratorum virorum solempnium op-
pinionibus fuimus informati secundum justitie metas qui-
bus nemini mentís eque licet sana conscientia contrahire
per vestros et aliorum ad quos super hoc nunc spectat de-
claratio fieri discretiones providas quam citius possibile fue-
rit declaretur: ob quam rem ut ad effectum eadem justitia
mediante célere deduci valeant jamdiu dilectos et fideles
consiliarios nostros episcopum Sancti Flori et Enricum de
María primum nostri Parisius parlamenti presidentem nec
non Robertum de Challus senescallum Carcassone milites ad
partes regnorum et terrarum predictarum ad vos scilicet et
alios ad quos spectat ut dictum est ambaxiatores nostros
duximus inter cetera specialiter destinandos: ac quorum al-
ter videlicet dictus primus presidens ad nos noviter est re-
gresus ex cujus relatibus una voce nobis faceré serióse di-
discimus prudentia notabilia et quoque atque grata que per
vestras sollicitudines nostri contemplatione prefatis amba-
xiatoribus facta dictaquc fuere responsa quod profecto gra-
tanter audivimus et exinde vobis inmensas refferimus gra-
( l< )
tiarum actiones. Sane cum in hujusmodi nogotio tam ex-
celso nil aliud velimus aut queramus nisi ea que vobis justa
videbuntur in juris dictarum consanguinee et consangui-
neorum nostrorum declaratione secundum prefatam justi—
tiam predicte competunt equa lance rejectis favoribus ami-
citiis inimicitiis quibuscumque judicentur: amicitias vestras
intrinsecis nostre mentís affectibus deprecamur quatenus
ipsius justitie viam sicuti cepistis et non alias insequen-
tes in ea perseverando quam citius quamque celerius fieri
poterit ad quem de jure secundum eandem justitiam reg-
na terreque predicte competunt declarare festinante sich
et taliter in hoc sicut de vestris probis fidelitatibus plena-
rie confidimus et quod apud Deum et homines laudem sine
ullo reprehensionis óbice reportare debeatis quodque con-
tentionis debita nunch aliqua inconvenientia ex hoc subse-
qui vel oriri non valeant in futurum : tenentes indubie quod
si qui vos in hujusmodi justitie via per obliquum vel de
facto nisi fuerimus impediti ad resistendum contra ipsos
tanquam contra nostros propios hostes forti manu tam nos-
tra quam principum domus nostre amicorumque confede-
ratorum et subditorum nostrorum vos in hoc confortando
et vices vestras auxiliando dispositos nos reperietis atque
promptos. Et ut super premissis et ceteris negotium istud
tangentibus de nostra intentione ultra illa que per dicto—
rum priorum ambassiatorum nostrorum organa sentistis va-
leatis plenius informan ecce per Ludovicum comitem ven-
docmensem consanguineum nostrum fratrem magnum cam-
bellanum et Galterum de Passato militem ct cambellanum
consiliarios nostros fidelcs dilectos ob vestram presentiam
mittimus de presentí quos quesumus gratanter auditote et
TOMO TIÍ. 2
( 18)
eorum ot cujuslibet ipsorum sermonibus parle riostra pro-
i'erendis istud negotium tangentibus íidem daré velitis cre-
dulam tanquam nostris quecumque vobis grata fuerint no-
bis fiducialitcr intimantes vobis libenlibus implccturos. Data
l'arisius quinta decima mensis septembris.
\úm. «8*.
Tona. 18.
rol. 12G3. Ais reverends peres en Diou nobles et satches et nous
traschiers et grans amis las gants duv parlamant de Catlia-
lonva. — Treschiers et grans amis: il lia pleu a mossegner le
roy continuant la trasbon et singulier affeccion quel ha
tot jorn eut et a garder le bon droit que riostré trascliier et
trasamee compagnee la regne et nous anlfans et sieus ont
¡i la succession du rayaume Daragon pour vos infformer ben
a píen de su intención sur ce envoyer par della son tras-
chier et ame cosin le de Vendesme grant chambellan de
Franee en sa companyia son ame et leal consellier cham-
bellan mossegner Guautier de Passat le qaixs en faysanl
lour voyatge sount venuts pardeves nous: si avons retenu le
dit messenyer Gauchier et parlamant messenyer Rubert de
Chaluz senescal de Carcassona pour lempeyer part dessa au
bien de ceste besonye et obvier a leur pusse da naves
contrayres a ce: et pour ce que nous avons plenamant in-
forme nostre cosin de nostre volente evensinant celle de
tnon dit senvor sur ceste materie e reverend pere en Diou
nostre trascliier et ben ame le vescha de Sant Flor consellyer
de mon dit senvor le rov et ausi noz trauscher e feus con-
( I" )
scllicrs le sira de Venterol nostre chambellan mossenver
Johan de Sauze et monssenyer G.m Suiyet les queixs nos
envoyons presentamant part della pour ceste cause nous
vous prions trescerres que les vullez croyer como nous mey-
see et vous requerons tant affectuosament et de si grant
desir que pus plouons que les coses queus et cuadelx vos
diront et requiront de part nous de tout vostre povoir vu-
llaz acomplir auxi que fariets pour nous si personalmente
hi forons presents. Et si chosa voletes que pour vous fere
puiyons fiablament le nous signifions e nous le fierons de
trascout. Trascher et grans amis notre Segneur vous haya en
sa guarde. Scripte en nostre chastiell de Tarascón le XXII
iorns de nohembre. — Loys. — Phm. — Le rov de 0- i-
J J Sicilie
et duch Damon comte de Provence.
Mam. 9HH.
Tora. 18.
Ais reverend peres an Diou nobles et saches e nous tras- M- 1266.
chers et grans amis las gants duyt parlamant de Catha-
lonya. — Traschers et grans amis il ha pleu a mossegner le
roy continuant le trasgrant et singulier affeccion quil ha
touts jorns eue et a guarder le bon droyt que nous e nous
anfants hauen a la succession duu reyaume Daragon pour
vous informer ben a píen de su intención surce envoyr par-
della son trascher et ame cosin el lemen le comte de Ven-
dóme grant chamberlam de Franca et en sa companyie son
ame et leal consellier et c.hamberlan mossenver (íauter de
Passat le qucus eníaysant lour voyatge son venuyts panda-
ver mossegner e nous sia retenu mon dit senyor le dit
mossegner Gautier et parallamant mossen Robert de Cha-
luus senescau de Carcassone pour les empleyer pardessa au
bien de ceste besunye et obvier lautre prinsse dalcuns con-
traris ace: et pour ce que mon dit senyour e nous a vons
planamant informier de nostre volente et cnsinant celle de
mon dit senyor le roy sour ceste materie et reverend pere
en Diou nostre trascher e ben ame le vescha de Sant Flor
consellyer de mon dit senyor le roy et ausi nous ames et
feals conselliers le chira de Venterol chambellan de mon
dit senyor mossenyer Johan de Sausa et mossenyer Guillem
Suyet les queus vous envions presentamant part della pour
ceste cause: nous vous prioms traschers que les vullas croyre
como nous mesmos et vous requirons tant aflectuosamant
et de assi gran desir e voler que pus plouons que las dio-
sas que elx et chagun delxs vo dirant de part mon dit se-
nyor et nous de tout vostre poer vulles acomplir axi que
faries pour nous si nous etions en persona. Et si chosa vol-
res que pour vous puxam fare le nous signiffieis fiablamant
e nous le ferons de trasboncoyr. Traschers et grans amis
le sant Sperit vous et en sa guarda. Scrita en nostre chas-
tiell de Tarascón le XXII jorn de nohembre. — Yolant. —
t i ¥ t j Jerusalem , , ,^
1. de Lacroius. — La revna de 0. ... ducnesse Demon
*' Sicihe
contesa de Provenga.
Terminada la lectura de estas cartas , el obispo de Saintflour
nizo sobre su contenido un largo discurso en francés, el cual filé
contestado por el arzobispo de Tarragona.
( 21
SESIÓN l>EI. 1)1 A 30
Se trató del pago de algunas cantidades que adeudaba el par-
lamento ; acordóse conceder prestada una galera del general
al conde de Córcega y á su hermano Juan de Istria , y se resol-
vió despachar las órdenes necesarias para la franqueza de de-
rechos concedida á los bienes y efectos del papa á su entrada y
salida del principado. Últimamente se procedió á la elección de
Pedro de Canadal para que reemplazase á Luis de Requesens
en la comisión de los veinticuatro.
SESIÓN DEL DÍA 31
Tratóse de la pacificación de los bandos que habia en Valen-
cia, y del socorro que Nicoloso de Auria habia solicitado para el
reino de Cerdeña.
SESIÓN DEL DÍA 2 DE ENEKO.
Después de haberse encargado á la comisión de los veinticua
tro lo relativo á la defensa y protección del valle de Aran , y de
haberse tratado del pago de la gente de guerra que se estaba
alistando para la defensa del principado ; comparecieron nueva-
mente los enviados de Francia y presentaron el siguiente es-
crito :
(22 }
\ ii ni 989.
Tom. 18.
rol. 1275. Primo magnifficus et potens dominus comes vindocmen-
sis et Geraklus episcopus Sancti Flori aliique ambassiatores
principum et domine predictorum pro parte principum et
domine sumarunt et requisiverunt dictum parlamentum qua-
tenus solicite et absque fraude intendant ad debitam cog-
nitionem veré justitie per parlamentum genérale regnorum
et terrarum corone Aragone subjectarum de et super de-
bato juris successionis vestrorum regnorum et terrarum ju-
ridice fiendam. — Et hanc requestam amplius declarando
dixerunt quod in dicta debita cognitione veré justitie tien-
da sex requiruntur conditiones. — Prima est quod cognitio
veré justitie fiet palam publice et nothorie non occulte sicut
a sanctis patribus et canonicis et imperialibus constitutio-
nibus est sancitum et ordinatum. — Secunda conditio quod
locus parlamenti generalis tutus et conveniens assignetur
diesque partibus cum sufficienti intervallo designetur quod-
que competitorum quilibet ad diem et locum debite evo-
cetur seu saltem ipsis et ipsorum cuilibet dies et locus in-
timentur quodque ad plenum partes in jurium suorum de-
ductione audiantur per ad id exequendum ex parte gene-
ralis parlamenti debite deputatos seu depputandos. Hec con-
ditio trimembris convenit omnijuri et rationi. — Tertia quod
attenta magnitudine et gravitate cause et competitorum per
parlamentum genérale non pauci sed in numero satis gran-
el i et sufficienti debite depputentur qui de et super pre-
{ 25 )
missis eognoscere dicero declarare el alias ordinare debe-
bunt: et videtur quod numerus duodenus non minor esset
sufíiciens quoniam: Integrissimum est judicinm etc. — Quarta
quod hi qui per parlamentum genérale ad cognitionem veré
justitie debite depputabuntur et eligentur sint viri bone
fame et oppinionis literati et in judiciis experti nullique
partium debite suspecti: et hec sunt conditiones que secun-
dum canónicas et imperiales constitutiones in judicibus ve!
arbitris solempnibus exhiguntur. — Quinta quod in cogni-
tione veré justitie cessent omnia et s-ingula per que et jura
et alia verissimiliter verunt posse perverti seu deíferri ju-
dicium sicut odium timor favor presertim et similia:. quod-
(¡ue super hiis exhigatur a quolibet eligendorum in judi-
cem vel arbitrum solempne juramentum. — Sexta quod prin-
cipales vel eorum ambassiatores et procuratores ad lorun;
et diem eis ut est premissum intimandos vel ad alium lo-
cum a loco parlamenti generalis per unam dietam pro-
pinqum non accedant cum armis nec cum magna gentium
comitiva que etiam videretur limittanda ad numerum cen-
tum personarum equitaturarum ad plus : quodque com-
petitores qui in persona interfuerint et procuratores ab-
sentium cum mandato et potestate speciali suorum domi-
norum habeant solempniter promittere vovere et jurare
quod stabunt dicte declarationi et ordinationi sicut premit-
titur et non alias tiende per depputatos ad id per parlamen-
tum genérale seu dupplo majorem partem vel majorem et
saniorem ipsorum partem facta comparatione personarum
nec directe per se vel alium ullis unquam temporibus
contravenire procurabunt nec contravenient quoquomodo.
Quod si singuli competitores boc debite faceré et promit-
( 24 )
tere voluerint servatis per omnia et debite eompletis con-
ditionibus suppra declaratis in veré justitie recognitione
hoc compleri et fieri predictorum principum et domine nec-
non domini Ludovici dictorum regis et regine Hierusalem
et Sicilie primogeniti nomine ambassiatores predicti offe-
runt. Iste modus procedendi juridicus videtur vereque tran-
quillitatis et pacis hujus regie corone perpetuo inductivus.
— Secunda principalis requesta est quod parlamentum ve-
nerabile Cathalonie rogat affective tam de jure non obe-
dienti audientiam super juris sui prossequtionem denegando
tam etiam de facto omnes et singulos competitores qui
quacumque oratione captata veré vel fíete gentes armorum
externas seu regnicolas tenere moran vel intrare fecerint
in regnis et terris et dominiis corone Aragonum et omnes
et singulos qui occasionem vel causas sicut gentes armíge-
ras congregandi dederint ad ejiciendum ipsas extra regna
térras et dominia predicta ut per hec veré justitie recog-
nitio impediri seu retardan queat quoquomodo : tales enim
modi justitiam prossequendi jomni jure sunt dampnati.
Oblatumque fuit parlamento ex parte dictorum principum
et domine quod si ad expellendum premissas gentes armí-
geras auxilio dominorum dictorum et juvamine indigerint
parati sunt et erunt expensis propriis et absque gravamine
regnicolarum domini predicti parlamentum juvare et in
gentium armatarum numero per dictum parlamentum in-
timando sibi subvenire et super biis potestas providendi per
principes et dominum premissos concessa et comissa fuit
domino comiti premisso. — Teríia requesta quod si parla-
mentum nollet vel non posset illas gentes armigeras reji-
cere vel ad ülud faciendum competitorum eas veré vel fíete
C 25 )
tendentes debite cogeré lolleret et sustineat pacienter
quod predictorum principum ex parte in hiis regnis terris
et dorainiis intrare et morari valeant et possint gentes ar-
morum ad resistendum violentie et oppressioni aliorum
competitorum et fortifficandum illos qui ad recognitionem
veré justitie debite intendere voluerint: quodque ipsis gen-
tibus armorum ob premissa in hiis partibus intrantibus fa-
vorem impendant parlamentum et incole patrie ut ad ip-
sorum comodum et conservationem depputatis. Hec requesta
equalitatem continet nec aliter dictorum principum honor
conservan potest. — Oblatum fuit parlamento quod eo casu
quo ut premissum est gentes armorum pro parte principum
dictorum in hiis regnis terris et dominiis intrassent et pro-
curante parlamento vel alus quibusvis ceteri competitores
veré vel íicte gentes armorum in his terris tenere vellent
ipsos extra regna et térras et dominia cum effectu et abs-
que fraude ejiceret pariter pro parte principum fiet et abs-
que ulla contradictione et dilatione quavis. — Insuper am-
bassiatores predicti obtulerunt parlamento dictorum prin-
cipum et domine ex parte quod licet luce clarius de omni
jure ratione pacto et consuetudine jures succedendi in reg-
nis terris et dominiis corone Aragonum subjectis specialiter
ad serenissimam Yolandam reginam Hierusalem et Sicilie
jamdictam filiam unigenitam preciare memorie domini Jo-
iiannis Aragonum ultimi regis posteritatem habente: atta-
men si declárala pro ipsa ut indubie speratur juslitia tres
linjus corone Aragonis status attendentes honorum utili-
tatum excreseentias que inde obvenire corone Aragonis spe
firma sperantur cum per hec sub eodem dominio perpetuo
injiincta maneant regna Hierusalem et Sicilie ducatus Au-
degávie et comitatus Pravincie posfculaverint humililer do-
minum Ludovicum ejusdem domine primogenitum in ip-
sorum regem assummi procurabunt dicti ambassiatores cum
eííectu quod eadem domina jus omne quod sibi in corona
competit transferet debite in dictum dominum Ludovicum
et consentid quod in regem et dominum assummatur. —
Insuper casu premisso seu si etiam delliberatio justitie fie-
ret pro illustrissimo jamdicto domino Ludovico et alias
quoquomodo idem dominus Ludovicus in regem assumatur
tradetur idem dominus Ludovicus a principibus et domina
predictis regnicolis per eos et in moribus eorum ad salu-
tem populi et prosperum ejus régimen educandus et nu-
triendus.
Por último , fué leida también en esta sesión la carta que si-
gue :
Núm. 990.
rol. 1279." Ais molí reverends egregis nobles honorables e molí
cars amichs los del parlament de Cathalunya. — Molt re-
verends egregis nobles honorables e mol cars amichs: cer-
tifficamvos com a nos es pervengut com mossen Arnau de
Sta. Coloma ha pres Castellvi de Rosanes quens es stat
molt greu per la qual raho decontinent havem trames la-
mat scuder de casa nostra en Francesch de la Torre al
vezcomte de Castellbo pregantlo de nostra part que no me-
( 27 )
ta gent en aquest principat per aquesta causa car siu íaliia
nons en faria plaher et hauriemhi a provehir degudament:
e com nos per lo bo e paciffich stament del ben publich et
per obviar ais dans scandels e inconvenients que sen porien
seguir recordantsnos queu devem fer per molts sguards nos
disponem continuament quel dit castell sia cobrat. Perqué
notifficantsvos les dites coses de les quals scnvim a la ciu-
tat de Barchinona vos pregam molt affectuosament que en
lo dit fet nos donets favor et ajuda sagons de vosaltres in-
dubitadament speram. Dada en Balaguer sots nostre sa-
gell secret a XXVII de dehembre del any M. quatrecents
XII. — Jayme Darago. — Jayme.
SESIÓN DEL DÍA 4.
Se leyó una carta de los embajadores del rey de Castilla que
se hallaban en Alcañiz , con la que se escusaban de no haberse
podido presentar aun en Tortosa: á cuya carta acordó el parla-
mento contestar que siempre le seria muy grata su llegada.
SESIÓN DEL DÍA 7.
Fué cousignada cierta cantidad para la reparación de la torre
de Balaguer; se acordó contestar debidamente á la carta en que
el vizconde de Castellbó participaba que se habia apoderado de
Castellvj deRosanes; y el abad de San Juan de las Abadesas dio
cuenta de su embajada al conde de Urgel y al gobernador y ca-
pitán de los condados de Rosellon y Cerdaña. Leyóse además la
siguiente baria.
2<S
Viiih. «»!.
Tom. IS.
foi.1284. A los muyt reverendos egregios nobles e honorables se-
nyores el parlamento general del principado de Cathalunya.
— Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores:
vuestra letra havemos recebido scripta en Tortosa a XXVI
del mes e anyo dejus scriptos continente entre otras cosas
la occupacion nuevament feta del castello de Castellvi de
Resanes et les grandes et notables provisiones por voso-
tros cerca lo dito fetas e no resmenos la stabilidat et cons-
tancia no obstant el dito inconvenient que en el dito acto
porque sodes justados havedes notifficadonos la presta ve-
nida de vuestros ambaxadores: a la qual letra muyt reve-
rendos egregios nobles e honorables senyores vos responde-
mos que nos es desplasent la occupacion e preson del dito
castello e serien todos otros inconvenientes e scandalos en
aquexo principado en alguna manera se subseguissen. Cree-
mos certament por vosotros en lo sobredito segund se perta-
nesce seyer bien provehido: conffiantes de vuestras reve-
rencias noblesas e honorables saviezas quel sobredito caso o
inconvenient o otra qualquiera no subvertido ne movido
ne sobvertira ne moverá vuestra constant e vertadera in-
tencio del present o sobredito caso o tan arduo e tan
ponderoso negocio al qual nosotros no contrastantes los in-
convenientes que en aquesto regno se son subseguidos ne
daqui avant se subseguissen entendemos con toda pensa e
animo prosseguir inquirendo por la carrera de la verta-
(S0)
(lera justicia cora grant e curosa diligencia qui es nostre
vertader rey et senyor: ofreciendovos notifficar qualquiera
cosas que a vuestro avisamento conexeremos seyer notiffi-
caderas: e havemos sobirano plazer et consolación de la of-
ferta de la presta venida de vuestra ambaxada la qual vos
placía queradas con celaridat abreviar car la dilación es
presta a grandes inconvenientes e periglos e la cuyta et
festinancia en los presentes negocios es la saludat et bien
avenir de la cosa publiqua de la reyal corona Daragon la
qual viduada de su indubitado ministro e regidor de solar,
et consolación es no poco al present freturosa. E hajavos
molt reverentes egregios nobles et honorables senyores en sa
continua protección el Spiritu sancto. Scripta en Alcanyiz e
sellada con el siello del reverend vispo Dosclia ultimo dia
de deziembre en el anyo de la natividad de nuestro Senyor
MCCCCXII. — El parlament general Daragon apparellado a
vuestra honor.
SESIÓN DEL DÍA 8.
Se traló del pago de varias cantidades y del despacho de las
embajadas que debían enviarse; al parlamento de Aragón, al in-
fante de Castilla y al vizconde de Castellbó.
Reunida después por la larde la comisión de los veinticuatro
en casa del arzobispo de Tarragona , otorgó el siguiente poder
para los embajadores que debían pasar á Aragón.
Tom. 18.
fol. 1288.
( 50 )
\úm. 999.
Lo parlament general del principat de Cathalunya ajus-
tat en la ciutat de Tortosa done en plena concordia per
totes les condicions de aquell al molt reverend pare en
Christ lo senyor archabisbe de Terragona et ais honorables
mestre Phelip de Malla mestre en arts e en Theologia ar-
diaca de Penedes en la Seu de Barchinona c procurador
del capitol de aquella per los eclesiastichs et a micer Gui-
llem de Vallsecca doctor en leys an Azbert Catrilla donzell
per los militars a micer Johan Dezpla doctor en leys de
Barchinona et an Johan de Ribes-altes de Perpinya sindichs
per les universitats reyals los quals lo dit parlament tra-
met per missagers en lo regne Darago ampia facultat et
píen poder que de e sobre tots et sengles et qualsevol pre-
paratoris et disposicions et altres qualsevol actes necessaris
utils et expedients per venir a la examinacio discussio de-
terminado declaracio et conexenca de la justicia de aquell
a qui per la dita justicia se pertany la successio deis regnes
e terres de la reyal corona Darago axi com son ciutats vi-
les lochs o castells o algún de aquelles en los quals o qual
la examinacio declaracio conexenca o determinacio de la
dita justicia se haura a fer e del temps o dia ques hau-
ra fer e de la manera forma et termens com se deura
procehir e provehir e enantar en lo dit fet et de segure-
tats de la ciutat vila o loch o castell o persones hon se
(SI )
fura o qui íaran la dita declaracio u determinado e de to-
tes persones et provisions e poders et actes a les dites se-
guretats qualsevol generalment necessaris e encara de nom-
bre qualsevol de persones qui faran la dita examinado de-
claracio o determinado e publicacio per justicia e del poder
de aquelles de intimacions e notifficacions o requisicions e
protestacions ais competitors e altres qualsevol coses en-
cara que aci no sien distinctament expressades quines se
vulla sien toquant et concernents los dits preparatoris o
disposicions exceptada tant solament la nominacio de les
persones qui faran o hauran a fer la declaracio determi-
nado discisio o publicacio o manifestacio de la dita justi-
cia la qual nominacio lo dit parlament expressament et
solament se reserva pusquen tractar praticar et menejar ab
los altres regnes et terres de la corona reyal Darago en-
semps o departidament o persones qualsevol representants
aquells e daquelles coses deis dits preparatoris e disposi-
cions et tots los dits missagers se concordaran finar concor-
dar determenar consentir cloure fermar et obligar et aque-
lles executar e sobre los dits preparatoris e disposicions
et altres qualsevol coses toquants o concernents aquelles se-
gons dit es fermar e finar prometre e jurar en nom del
dit parlament qualsevols capitols pactes ordinacions o actes
e qualsevol cartes publiques et de aquén sien necessaries
utils o expedients de fer ab totes penes stipulacions pro-
visions e obligacions et altres qualsevols clausules necessa-
ries e opportunes e si mester sera dissentir protestar et
requerir e fer fer cartes publiques: car lo dit parlament fa
los dits missagers els constituex actors sindichs yconoms e
procuradors seus et del dit prindpat sobre les dites coses
(32)
el qualsevol de aquelles e exceptada tan soiament la no-
minacio de les persdnes qui han a fer la nominado e de-
claracio de la dita justicia segons dit es els dona liberal
francha general plena e plenissima autoritat facultat e po-
testat de e sobre aquelles: e promet lo dit parlament haver
per ferm valid e agradable tot co que per los dits mis-
sagers concordablament en e sobre les dites coses sera
fet promes stipulat fermat e obligat en qualsevol manera
e no contravenir o fer james per alquna causa o raho: fa-
hent lo dit parlament acte solempne de les dites coses
e volent quen sien fetes tantes cartes publiques com ne-
cessari sera.
SESIÓN DEL DÍA 9.
Se recibió el juramento al noble Juan de Istria por la galera
del General que se le había prestado.
SESIÓN DEL DTA 11.
Acordóse que los embajadores que debían pasar á Aragón
prestasen juramento con arreglo á la siguiente fórmula :
( ^ )
fililí. *»s*.
, Tom. 18.
Yo aytal fac segrament sobre la creu et los sauts even- f0i. 1293.
gelis de Deu en presencia del parlament general que en
aquesta ambaxada o missageria en la qual son per lo dit
parlament tremes yo usare del poder a mi donat et tre-
ballare et obrare be et leyalment a bo e sa enteniment
a fi que hajam rey e senyor per justicia lo pus presta-
ment que bonament fer se puscha et procurar de nostro
poder lo servey et honor de la corona reyal et la co-
muna utilitat et honor de la cosa publicha del principat
de Catalunya e no diré ne fare res scientment ni mali-
ciosa qui ios contra les dites coses. — ítem que directa-
ment ni indirecta durant la dita missageria per mi ni per
altre no pendre ni acceptare de algún deis competitors de
la dita corona offici ni beneffici ni do o present algún ni
promissio o speran^a de aquells. — ítem que si per al-
gún deis competitors o per part de aquells me sera scrit
o mogut algún tráete tantost que bonament puscha o re-
velare tal letra o tráete en aquells qui son mos compa-
nyons en la dita embaxada. — ítem que tendré secret tot
co et quant mos eompanyons et per mi o per la major
part sera continuat comanat o delliberat que deja esser
secret.
jomo 111,
f 54 ;
SESIÓN DEL I>1 A 12.
Tratóse de los asuntos del reino de Valencia, y de la rehabi-
litación del lugar de Canet para la carga y descarga. Se proce-
dió después á la elección del obispo de Gerona, de Raimundo
Ferrer y de Miguel Falcó, para que reemplazasen en la comi-
sión de los veinticuatro á Felipe de Malla, á Narciso Astruch
y al arzobispo de Tarragona. Finalmente lomó la palabra dicbo
arzobispo para despedirse del parlamento, manifestando que él
y sus compañeros de embajada emprenderían al dia siguiente su
viaje a Aragón.
SESIÓN peí. día 13.
Después de haberse leido una carta en que los diputados de
Cataluña daban cuenta de cierta reforma que habían proyectado
para mejorar las rentas públicas, fueron discutidos varios otros
puntos pendientes, pero sobre ninguno de ellos recayó resolu-
ción.
SESIÓN DEL DIA 14.
Leída una carta en que üonanato Pere daba cuenta de las
gestiones que había practicado para poner en paz á los de Vi-
llareal y á los de Castellón , pasóse á elegir al abad de Ager,
en reemplazo del de Monserrat, para la comisión de los veinti-
cuatro, y se acordó que por ausencia del arzobispo de Tarra-
gona se sellasen los despachos del pa llámenlo con el sello del
obispo de Urgel.
( 33 )
SESIÓN DEL DÍA 15.
Se resolvió que los diputados de Cataluña concediesen en
préstamo á los albaceas del rey don Marlin la cantidad de mil
quinientos florines, para atender á la defensa del valle de Arar¡.
SESIÓN DEL DÍA 16.
Leyóse una carta de los enviados de Francia, en la que daban
cuenta de haber escrito ya , cumpliendo con los deseos del par-
lamento, al vizconde de Castellbó y á algunos otros magnates de
Francia sobre la ocupación de Castellví de Rosanes y entrada
de tropas en el principado; y se acordó proveer á Guillermo de
Vallseca de lo necesario para su pronto viaje á Alcafíiz y có-
moda estada en dicha población.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Fué publicada la siguiente carta que se habia recibido del con-
de de Urgel :
Wmih. «94.
11 I 1 » 1 i -lili ToíTt. \H
Ais molt reverends egregis nobles e cars amicns los del rol. 1307.
parlament de Cathalunya. — Molt reverends egregis nobles
( 36 )
honorables et cars amichs: vostra letra havem rehebuda
responsiva a la queus trametem sobre la occupacio de Cas-
tellvi de Rosanes: la qual entesa en quant nos pregats
consellats c requerits que sots color causa occasio de la
preso del dit castell ne per altrcs qualsevol rahons no vu-
llam fer alguna novitat vos responem quens plaguera heus
grahirem grantment quens haguessets aximatex dat consell
quins remeys se poden pendre en provehir en les scanda-
loses occupacions et invasions de les viles castells forces et
gents et bens de aquelles ques fan per gents stranyes en
los regnes Darago e de Valencia que donen torp a la exe-
cucio de nostra reyal successio et gran e enorme dan a
la cosa publica segons queus es notori et per nos de parau-
la e per scrits vos es stat notifficat en que no es slat pro-
vehit. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XIIII
de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil qua-
tre cents dotze. — Jayme Darago. — Jayme.
Fué aprobada también una caria dirigida al gobernador de Uo-
sellon y Cerdaña, previniéndole que, si era de justicia, como se
había manifestado al parlamento, rehabilitase el puerto de Ca-
net para la carga y descarga.
Reunida después por la tarde del mismo día la comisión de
los veinticuatro, acordó espedir á nombre del parlamento una
carta á los embajadores en Aragón, manifestándoles que, luego
que lo permitiese el buen tiempo, se les reuniria Guillermo de
Vallseca ; y encargándoles que entretanto procediesen adelante
en el trato de los negocios que tenían encomendados, dejando
solamente la firma de lo que acordasen para cuando estuviese
con ellos dicho embajador.
( 57 )
SESIÓN DEL DÍA 10
Fueron leidas varias comunicaciones relativas al estado de los
negocios en el reino de Valencia, y se trató también délas
medidas que convendría adoptar para la defensa del principado
y seguridad de la plaza de Tortosa.
SESIÓN DEL DÍA 21
Abrióse con la lectura de una carta enviada por los embaja-
dores en Aragón, que dice así:
\uiii. «»S.
Tom. 18.
Ais molt reverends nobles e honorables senyors lo par- foi. 1317.
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends nobles e honorables senyors : apres que partim da-
quexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en
aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de ves-
pres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los amba-
xadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres
persones per part del parlament Darago : e hir digmenge
per lo mati alguns los majors e principáis del parlament
vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse
(38)
com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e
pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues
hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de
les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo
mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager
que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosal-
tres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la se-
crestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo
dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosal-
tres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra
de crehenca en virtud de la qual los explicam la sancta bona
et loable intcncio que vosaltres e aqueix principat havets
en los affers de la successio de la reyal corona Darago:
la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre
íins o termens co es que aqueix principat era de intencio
et afíincava sobiranament haver rey e haver aquell presta-
ment e sens triga e en concordia de tots los regnes e ter-
res de la dita corona e haver aquell per pura e mera jus-
ticia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni co-
lorada et que universalment fos per aytal hauda et reputa-
da tant com en lo mon fos possible: e que a present per
introduccio deis affers sens altre general proposicio lexades
totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo ho-
norable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt
singular famosa e de gran providencia et qui devia esser
en semblants coses sperada voliem solament haver proposa-
des les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat
de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e
terme abans que en altres species o particularitats deis af-
( 39 )
fers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal
lur intencio com aquella que nosaltres per part daqueix
parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos
í'onch respost que havien plaer de nostra venguda ens re-
graciaren les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres
coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix
que lo parlament Darago per via de parer havia posades
algunes coses per venir ais termens dessus dits e que si
nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scol-
tarien: si voliem que diguessen co que havien pensat que
ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch res-
post quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien
pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient
que al parlament Darago semblava expedient per abreviar
los affers de la noscio e conexenca de la justicia de la
successio se devia fer per algunes persones elegidores per
tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que
era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans
dilacions destorps ínconvenients sen porien facilment se-
guir, ítem que aqüestes persones aytals fossen persones de
sancta vida sciencia bones et notables. ítem que la inti-
mado sia feta ais competitors en manera fort honesta e
cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o
haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cor-
tesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e
investigacio de la justicia de la successio e quells placia do-
nar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algún
terme. Apres de aqüestes coses nos dixeren la proposicio que
los ambaxadors de Franca havien feta e la resposta que de-
ma per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se
( *ü )
fara publicament nons curam particularmcnt scriure. ft'i
nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio : e
per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser res-
post ais dits missatgers de Franca romanguerem en appunta-
ment que dema apres diñar siam ensemps en lo loch matex e
continuaren! e strenyarem los affers mijancant la gracia de
nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem.
Apres diñar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors
de Franca e per los de Castella separadament que volien
venir a nostra posada per parlar ab nosaltres : la qual cosa
nosaltres no bavem íollerada mas tremetemlos a dir quels
plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort
volenterosament per hoyrlos : e axi es stat que tots en-
semps som stats a la dita sgleya e en presencia deis am-
baxadors de Castella los de Franca effectualment loant les
bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pre-
gáis de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests
affers. Per nosaltres los es stat respost que per qo hic
erem tremesos et en acó entendriem ab diligencia e gran
cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Cas-
tella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonas-
sem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item
se excusaren perqué no eren anats aquí : item com lo rey
e infant de Castella havien fet reguonexer e veure ais mes
e majors clergues de Castella sobre lo dret de la succes-
sio e interrogáis aquells migancant sagrament li havien
respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al
dit infant : item que de fet lo dit infant axi com podia e
li era licit e permes de dret se haguera presa la posses-
sio mas que havia stat per dues rahons : la una per co
com aqüestes coses nos podían ler sens alguns greuges iji
dampnatges daquesta tena los quals ell volia squivar aw
com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella:
laltre per la gran coníianca que ha de la innada feheltat
e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago :
pregantsnos en conclusio que volguessem haver per reco-
manada la justicia del dit infant e donar loch e orde en
la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reve-
rends nobles e honorables com havem despes lo temps
desque partim daqui e qo que havem fet. De les coses quis
seguirán successivament vos scriurem : solament vos pre-
gam queus placía instar la venguda del dit micer Guillem
de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa
persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e
la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure.
E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyic, a
XVIII de janer del any MCGCCXII. — Vostres missatgers
en Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besa-
lú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para
la defensa de aquel territorio ; y otra de los cónsules de Mont-
blanch , en la que participaban al parlamento las noticias que
tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de
que el conde de Urgel se dirigía á la mencionada villa cabal-
gando con armas é insignias reales. Acordóse por último el pago
de algunas cantidades, y se levantó la sesión.
( 42
SESIÓN DEL DÍA 23
Después de haberse dado cuenta de una caria en que los em-
bajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelan-
tado ningún paso en los negocios que tenían encomendados ; se
precedió á la elección de Berenguer de Copons , para que reem-
plazase á Juan deMiralles en las comisiones que este tenia con-
fiadas.
Volvióse á reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató
de los asuntos de Valencia , pero sin que se adoptase ninguna
resolución definitiva.
SESIÓN DEL DÍA 25.
Tratóse de resarcir á la ciudad de Barcelona los gastos que
había hecho para recobrar el castillo de Palau Caverdera , y se
acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios
de defensa del principado.
SESIÓN DEL DÍA 26.
No se resolvió ningún asunto.
SESIÓN DEL DÍA 2S.
Comparecieron los embajadores de Francia , instando nueva-
mente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-
les á la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que
el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado á
los embajadores que debian pasar á representarlo en Alcañiz.
SESIÓN DEL DÍA 30.
Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia v
del viaje de Guillermo de Vallseca á Alcañiz.
SESIÓN DEL DÍA 1." DE FEBRERO.
Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca
de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en
Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera , compareció Bonanalo
Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar
al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba
presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la re-
clamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que
los embajadores que el Principado tenia en Alcañiz daban razón
del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al no-
3>le Berenguer Arnaldo de Cervellon , para que fuese de emba-
jador á Alcañiz , en lugar de Guillermo de Vallseca , que por
mis achaques no podía emprender el viaje.
( u
SESIÓN DEL DÍA 2.
Eii este dia se reunió solamente la comisión de los veinlicua
Iro para oír la lectura de la siguiente carta:
Ttiím. 996.
Tom. 19.
fol. 1367.
Ais molt reverents nobles e honorables senyors lo par-
lament general del principat de Catalunya ajustat en la
ciutat de Tortosa. — Molt reverents nobles et honorables
senyors : per dues letres vos havem certificáis en que te-
niera et tenim los affers per que som stats aci tramesos : et
stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres
una de les provisions queus demanam: e segons havem haud
sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar
prejudici lo qual pretenets si algún per part vostra no es
en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosal-
tres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab
vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en
acó : et no creegats per res que nosaltres per ultracuy-
dament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem
haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio
et per breu expedicio deis affers et per squivar ruptures
et divisions qui stan apparellades per metic en gens de
( 4S )
dilacio aquells scrivim et diem aqüestes coses. — Primera-*
ment que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car
per fot lo parlament hic som e per cascu de aquells et
cascu ha de tot lo parlament lo poder. — ítem que si molt
enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer
que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de
Vallsecca fermas axi com nosaltres. — ítem com les emba-
xades foren trameses en Arago et en Valencia en la emba-
xada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem
per barons com per los altres e sabets be que los quatre
de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los
affers pus ni bagues de cascuna condicio. Aqüestes e mol-
tes altres rahons nos occorren per les quals no veem par-
lant ab vostra honor vos sia fet ni causat algún prejudici:
et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser
dilatats no creegats nosaltres demanassem aqüestes coses
ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat
et disposicio deis affers et de la térra e de aquells ab que
contractam no poder tollerar spay de consultatories ni di-
lacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que
es empaxat segons nos es stat scrit ne de algún altre sino
venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides
veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts
inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carreen
perpetual de qui haura dilalat finar et fermar aquells: per
C0 senyors molt reverents nobles et honorables per nos-
tre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam re-
querim et consellam quens vullats trametre decontinent o
lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui su-
( *® )
plescha lo seu loch o remetre lo poder a nosftltres: certiíi-
cantsvos de tot cert que si de aci a dimecres primer vinent
que tindrem tres del present raes per tot lo jorn no hau-
rem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo
dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com
aquells qui podem acó fer partirem daci per tornar aqui
a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si
aquests affers nos fermen en la manera que son concordats
car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no
vullats haver confianca de haver altra dilacio o terme car
nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e
honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en
Alcanic, lo primer dia de febrer del any MCCCCX1I. —
Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en
Arago tramesos apparellats a vostra honor.
Y visto su contenido , resolvióse escribir á Berenguer de
Cervelló que apresurase su partida.
SESIÓN DEL DIA 3.
Abrióse con la lectura del documento que sigue :
%úm. *»í.
..... .,. Tom. 19.
Ouibusdam requestis et oblationibus pndie et noviter íol.1372.
liis diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per
dóminos ambassiatores dominorum regis et aliorum domi-
norum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in
civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parla-
mentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor
intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum
quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie pro-
culpulsis eum solicitum laciat ut hii qui ad examinatio-
nem et disputationem veré justitie super debato juris suc-
eessionis regnorum et terrarnm corone regie Aragonie ju-
ridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri
bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judi-
ciis experti nullique competitorum debite suspecti quo-
rum numerus felici cause expeditioni congruat et cogni-
tionis veré justitie modus ab his fiende exacto prius a quo-
libet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis
quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab ea-
dem omnia et singula que vernm pervertere aut differre
verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamen-
tum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum
fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum
loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum
aliqualiter accedat alii vero competitores dicta rcgna et
térras nullatenus subintrare debean! quolibet (amen com-
( 48 )
petitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cura
rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum
liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principa-
lium allegare et docere valeant. Illud autern salubcrrimum
et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogita-
tum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti
procuratores cum potestate et speciali mandato suorum
dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare
quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per
dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se
vel alium ullis unquam temporibus contravenire procura-
bunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant
dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem
quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta
conditione de duplo majori vel majori et saniori parte fac-
ía comparatione personarum etc. respondet dictum parla-
mentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum
personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie pru-
dentie et arbitrio suorum ambassiatorum bis diebus ad
parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto par-
lamento Cathalonie debite providcre circa id quod de coac-
tione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu
regnicolis dictum est per dictos dóminos ambassiatores ut
sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero
i'actam per dictos dóminos ambassiatores pro parte dicto—
rum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro
expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et
cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis
dictum parlamentum : sperat autem in Domino quod alia
remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter
( 49 )
tollerare sustinereque rationabiliter non posse predictorum
principum ex parte in his regnis et terris intrare aut mo-
rari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa:
nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum
principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod
de repulsione suspectorum novissime dictum est per dic—
tos dóminos ambassiatores in eorum ultima protestatione
respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de
dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel
aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod
tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac
naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus us-
quequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti
quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deduc-
tis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dic-
to numero vigintiquatuor quotidie deflluentium ut puta
electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento
Aragonum et similium circa predicta parlamentum pre-
dictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in
agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sin-
cera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblatio-
nes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari
seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum
eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse re-
quirens hanc in fine dictarum requestarum continúan ac
fieri publicum instrumentum.
TOMO III.
( s&)
Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asnillos
de poca importancia, fué aprobada la siguiente contestación al
titulado parlamento de Mequinenza.
\Úlll. S»S.
Tora. 19.
rol. 1379. Lq parlament general del principat de Cathalunya vista
una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e
altres honorables senyors ajustats en Mequinenca diu et
respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio
teta en lo dit parlament per los noble e honorables don
Artal Dalago mossen Martin López de Lanuca cavaller e
en Johan Gallard savi en dret com a missatgers deis des-
sus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta ais
dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent
en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre
senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins
aci per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et
sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a
conexenca de nostre ver rey princep et senyor per justicia
ab lo parlament general del regne de Aragón tant com fo
aplegat e residí en la ciutat de Calatayu e apres ha con-
tinuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit par-
lament apres que es stat mudat et continuat a la vila de
Alcanic tenint aquell per ver parlament com tal sia stat
tengut et reputat comunament fins agí et lo dit parlament
no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos trac-
tes e deliberacions et altres actes necessaris a conexenca
de nostre rev et senyor per justicia fins a deguda con-
( sí )
clusio e per tots dcsijada: e liaura gran consolado aquesl
parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit
parlament de Árago per denotar et mostrar bona unitat
et concordia tant com los pertinent et degut hi entrevin-
guessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dil
parlament no sia propri disputar et menys declarar los
duptes contra la convocado del dit parlament de Arago en
la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimado re-
questa en la dita letra diu lo dit parlament que en et so-
bre les dites coses ell lara co que sia tengut per justicia
et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parla-
ment a les protestacions en la fi de la dita letra contengu-
des tant com sien vistes esser contra lo dit parlament pri-
vilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins aci
tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et da-
uui avant tractadors et deliberadors.
Asimismo fué aprobada una contestación ai conde de Urgel,
concebida en estos términos:
*«•■••. --ci»?».
Tora. 19.
Lo parlament general del principat de Calhalunya hau- fol. 1380.
da noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor
don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell felá
per parí et en ven del dit parlament per lo rWeréíll ab-
( »)
)>at del monestir de Sant Johan ees Abadesses replica a la
dita resposta dient: que lo dit parlament lia dreta leyal el
ferraa intencio en veure et regonexer ab los altres parla-
ments deis regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs
et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los
competitors es et deura esser lur ver rey princep et se-
nyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es
dit conegut et manifestat axi com leváis feels et naturals
vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de sub-
jeccio : e ans de la dita regonexen^a la qual no han bauda
fins acj e deguda cognicio per justicia no creu lo dit par-
lament esser propri a algu deis dits competitors deis dits
regnes et terres possessio demanar ne algún dret de sub-
jeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com
seria preposterar degut orde e seria ais dits regnicoles et
subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et
perillos ans de la dita conexenca trobament et manifesta-
rio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algún
deis dits competitors per senyor e liurar o permetreli al-
guna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon
cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar
los castellans los quals son en los regnes Darago et de Va-
lencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son
deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot co et
quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se
pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Cas-
tella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui
ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts
si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit
parlament se pertanga. Deis dans scandols damnatges et
(;>5)
inconveniente en la dita resposta mencionáis en los dits
reines seguits apres e per la entrada deis dits castellans
ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit par-
lament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne car-
reen algu : e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Ja\me no ha meses gents stra-
nves etc. diu lo dit parlament que ell fa co que deu et
es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et
no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egre-
gia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan
alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del
dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com
ajnstaet fundada en gran equitat et raho concernent con-
servado de la cosa publica sta et persevera lo dit parla-
ment requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
teñir et inviolablament observar. E no consent lo dit par-
lament ais remeys cominats en la dita responsio ans dis-
sent en aquells tant com sien desviants a les coses en la
requisicio et derogants al be repos e tranquilitat deis dits
regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la
conexenca tranquillament et ab tot repos de la justicia de
la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita
responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit
molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors
considerat lo principi et prossequcio fins aci han pogut ben
conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha
tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja co-
nexenca de son ver et indubitat rey princep et senyor per
C u )
justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no
enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus
mijaneant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et sim-
pla segons es en la dita rcquisicio contengut et tots los
parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella
et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit par-
lament per vos notari esser continuada a la fi de la dita
resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell
carta publica com len vullen.
SESIÓN DEL DÍA .f)
Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente dia 6 , se reunió la comisión de
los veinticuatro , y en ella fueron leidas varias cartas , á saber:
una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de
embajador , que se le había conferido en reemplazo de Guiller-
mo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así :
fraím. :»<¿ííi.
Tom. 19.
foi.1389. Ais molt revercnts nobles e honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rents nobles e honorables senyors: vostra letra havem re-
buda per la qual e axi mateix per altres de alguns parti-
( •><> )
cular» havem sabuda la eleccio que feta havets del noble
mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Gui-
lliim de Vallseca et les provisions qui fetes havets per feí
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut orde-
nar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ah
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et
rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengul
que tülleraran et speraran la sua venguda per alguns dies.
Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos
havem scril tenim los affers en bon apuntament si dila-
cio et allonch nols afolla. Placiaus ler cuytar la vengu-
da del dit mossen Berenguer Arnau axi ivacosament corn
porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo
sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcanic. a lili de fe-
brer del any MCCCCXII. — Larquebisbe de Terragona els
altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats ¡i
vostra honor.
Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió
sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervello.
SESIÓN DEL IH A 8.
Fueron leídos en esla sesión los siguientes escritos:
( 56
Vil ni. 34)1.
Tom. 19.
fui. 1396. Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la
resposta feta et protestado a una requesta feta al senyor in-
lant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom
del dit parlament denegades et no consentides les coses en
la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les
dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fun-
dades sta et persevera en aquelles et encara les ha per re-
petidos altre vegada et tantes fins hajen effectual compli-
ment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit
senyor infant no permeten raho ne justicia que algu deis
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab
gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal
en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne
aguaytar los camins ne combatre ne occupar forjes ne aju-
dar a tais actes segons appar que fassen la gent darmes
castellana et en regne Darago et de Valencia : et acó es
dar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que
los regnes principat et terres a la reyal corona Darago per-
tanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que
algún deis competitors ab indegudes et desordonades ma-
neres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes
ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy fa-
rian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fide-
litat et naturalesa: e ab acó cessa lo fundament de la dita
( í» )
resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal
desordinacio don alguna dilacio ais dits affers de la suc-
eessio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca:
e deu considerar lo dit senyor infant et cascu deis altres
competitors qui fes semblant les penes per dret contra
aquells qui volen ab tais maneres no juridicas ne rahona-
bles occupar les heretats en les quals pretenen succehir
per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la dis-
cussio de justicia se deu fer planament simple sens scru-
pol de alguna impressio en altra manera la justicia violen-
tada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne
bona legittima ne segura a aquell qui ab tais migants la
obte: ne lo desviament del un deis competitors la on ax¡
fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol deis al-
tres competitors a fer semblant com tal attemptament sa-
pia mes multiplicacio de inconvenients que algún reglament
ne benavenir deis affers manejats. Et ha pogut star en ferm
lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur
justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera
que ell et cascu rahonablament sen deuran teñir per con-
tents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o in-
degut o illicit se pot be aconortar cascu deis dits compe-
titors perqué lo dit parlament segons dessus es dit sta et
persevera en les requesta e protestado et geminacions des-
sus dites: requirent vos notari que la dita replicacio con-
tinuéis apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los
residents en aquell liurets carta publica com Ion vullen.
( -iS )
\Yiiii. 309.
foü'lioo.' Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus
fratribus arcbiepiscopo et episcópis et dilectis filiis abbali—
bus ceterisque viris ecclesiaslicis necnon baronibus nobili-
bus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie ¡n
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem
et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis al-
titudo consilii suaviter cuneta disponens juxta suam ordi-
natissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis
freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi posside-
re quod pacifice possent subjecti consistere suoque discre-
to regimine votivis successibus abundare : ad hoc siquidem
votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vi-
geat sic perseveret et sic suis fíat serena temporibus ut
presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem
eujuslibet virtutis inducat: timent enim tune crassati male-
fici tune vaccant crimina et insatiabilis compescitur appe-
titus tune regis severitas acrimonia debita tam publica cri-
mina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis
solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato ad-
duntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantnr et indessi-
ni'iiler quampluribus crimiiubus et dissensionibus indulge-
tur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti mó-
nita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo
¡)aterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tol-
( :>«> )
lerat utrumque redarguit neniinem damnat pro neutro judí-
cat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promo-
vet et quavis partiaütate semota equa lance dulcedinis unifor-
mique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis fe-
dera invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii
nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur
sed etiam mérito nos constringit hoc natale solum pro quo la-
bores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post
obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum
jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima corapetitores plures insiste-
re prelatorum et nobilium ac populorum affectus in vota va-
ria desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non doleré sed et graviora ti-
mentes imposterum dubitamus. Occurrite igitur dilectissimi
recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda ve-
tustas que tam ampio lerrarum margine soloque tam fer-
tili deffensionis tam forti repágulo ac tantorum clarissimo-
rum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo
\os regno donavit. Anirnadvertite igitur prudentissimi viri
ne malorum omnium operante satore sensus vestios terrene
cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat op-
pinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia
prívala voluntas unde quod absit pacis et unionis debite
dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis
proculdubio periturum : quin potius vos viri nót abites in
illum eternum judicem cuneta cernentem vestram aciem
dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi \iii vas
hujus regni principaba forc membra v estro capiti unienda
sine quo invalida quevis <ompago subsistil. Níoniíc <«>i j»u>
(<;o)
exánime sine capite truncara se offert tntaentibvs mdeco-
rum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi l'or-
midanda vestri máxima corporis cum jactura? Omnis enim
membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate
consistit. Quid si tándem ejusdem corporis membra dis-
cordent? Nil turpius nil vilius nil tándem eque pestiferum
esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra na-
turam in eodem corpore sint simul et semel varié volun-
tates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discor-
dia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestrc
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo ni-
chil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quie-
ti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium
quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et
privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere
dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unita-
te paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes
quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas in-
tegrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in
lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie cari-
tatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si ob-
viare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhe-
suschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se
divisum desolandum et domum supra domum asseruit rui-
turam. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas
discordia vero dilabi máximas et dissolvi. Guerrarum utique
tristis eveutus est et nil aliud quam fames vincula carceres
predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero so-
latium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
( 61 )
filiique dilecti ad hec totis viríbus invitamus quatenus se-
positis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus priraitus induentes rectum ut prediximus in-
quirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit
litterarum scientia juri et veritati redite patienter passio-
nes deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie
civiumque salutem private comoditati tan divinis quam hu-
manis legibus quam etiam moralibus exemplis illuslrem csse
non ambigitis preponenda: ñeque tándem vestra prudentia
patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam
enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispen-
dio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scrip-
tura impossibile sit absque regali providentia pacem dari
liortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus
sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destine-
tis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium
populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius
obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias
fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diócesis X kalendas febroarii
pontificatus nostri anuo décimo octavo. — Laurentius. — R.
SESIÓN DEL DÍA 9.
Abrióse con la lectura de la caria que sigue
( m
\úm. 311.1.
Tom. 19.
rol. 1404. Ais molt reverents nobles et honorables senyors lo par-
lament general del prineipat de Cathalunya. — Molt reve-
rents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra der-
rera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem ob-
tengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e spera-
rien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello per alguns dies : e per co com per alguns nos era
stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria aci dissapte
o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab
les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara
que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer
no es vengut ne encara ne sabem res somne molt mara-
vellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reve-
rencies nobleses et honorables savieses que en totes aque-
lles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit
mossen Berenguer Arnau sia aci lo pus prest que fer se
puscha car la triga qui ses dada ais affers som certs que no
ha en res aproíitat: placia a Deu que no haja nogut et que
no noga mes si plus avant se dilata de quens dolrem molt:
pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos ha-
gen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et ho-
norables senyors a present nous scrivim mas que sia lo
sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcanic. a VIII de fe-
brer del any MCCCGXII. — Larquebisbe de Terragona els
altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra
honor.
( un
SESIÓN DEL DÍA 1 1
Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían
presentado contra el conde de Urgel , y de los asuntos del reino
de Valencia.
SESIÓN DEL DÍA 13.
Fue leida la siguiente carta
\iim 304.
Tom. 19.
Ais molt reverents egregis nobles et honorables senyors fo1'1417-
los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en
la ciutat de Tortosa. — Molt reverents egregis nobles et ho-
norables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament
arribam en castell de Caller on fom molt be et notabla-
ment reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra
et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens
qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers
del dit castell ais quals premeses cordials salulacions ha-
vém donades les lelres de creenca per vosallres senyors a
( 64 )
a ells trameses e explicada ais damunt nomenats la dita
creenca los dits comte nobles cavallers gentils horneas et
consellers respongueren queus regraciaren molt les coses
en virtut de la dita creenca a ells dites et explicades et
que si be havien servit en temps passat axi be et milis en-
tenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya
en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell reg-
ne tant com los fos possible: empero attes que ells havien
molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien
haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar
contra los rebelles a la dita corona segons havien voler
dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans
sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa
los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts
a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les
dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns
mati que comptavem lili dies del mes de janer del any
MCCCCX11 ab bon salvament fom navegats prop la illa de
la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie
dues naus de janovesos que staven surgides co es una gran
armada appellada la ñau imperial hon havem sabut que
havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui
mateix temen una cota carregada de vi en un leny que
havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vis-
ta de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs
et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la
via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus do-
narenlos caga aquell dia fins hora de mig jorn e mossen
Bernat de Furcia qui era en la ñau den Vallocera lavos
( 65 )
capita et pus avancat de les altres veent que les naus se
lunyaven daquesta illa requeri et protesta al dit capita
que giras et posas ell et tots los altres en térra : et de
fet lo dit capita gira faent la via de Trapería et vent de la
tramuntana donans al denant et arrabacans dins mar: e lo
dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la térra
et ab un laut de Márgala sabem nova certa de la térra
que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et
mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab
certs tractes XX dies havia passats sera redimida a sa obe-
diencia : e mes avant que mossen Xanxo Roic. ab alguns
barons daquest regne per via de scalament de nit havia
entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se
son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabu-
da aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres
fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala ha-
gueren vista de tres naus de janovesos co es una gran et
dues poques que eren al port de Trapena: les quals axi-
matex havents vista de nosaltres íeren vela et prengueren
la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia
et tota la nit seguent donarenlos caca et com vench laltre
dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que
no foren vistes al mon et la ñau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla
tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada
vida et membres a la gent. Aquesta ñau sapella la ñau Mar-
ta et era den Anthoni de Cesofarga et be armada de port
de MCCCG botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIH en VIIII milia ducats et de XXXX
en L bales de draps entre los quals ha algunos bales de
tomo III. 5
(iraps llorentins et vervins et CC cuyrasses et DG ballestea
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant
bracos e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes co-
ses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En
apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX
milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de
dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren
exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les
dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de
Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell
dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut do-
naren caca a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse
al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida
et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X mi-
lles davant Palerm. Aquesta ñau es de port de M botes
appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX com-
batents o pus pero no es de tan gran valor com la pri-
mera mas es pus fort : e segons apres havem entes com los
dits capitans feren calar la prop dita ñau davant Palerm
molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora
reyna et veeren es prengueren esment de les naus et pre-
sumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que
hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramón Torrelles et tra-
metia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar
et les nostres naus per son salvament meterense en mar
et squivaren la térra: et quant vench lo dilluns seguent per
(07)
lo mati ab gran affany acostáronse a la térra et surgiren
davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo di-
marts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom
be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la
dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos
com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nos-
altres senyors treballom ab diligencia que al pus prest que
porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Ber-
nat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment
que los fets per que som tramesos migancant la gracia di-
vinal vinguen a bona et deguda íi et conclusio. Ais a pre-
sent noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot co
quis seguirá deis dits negocis et de totes altres novelles
et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tin-
gueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors
lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies
de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil qua-
tre cents dotze. — Los missatgers del principat de Catha-
lunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et ho-
nor apparellats.
Procedióse después al nombramiento del abad del Eslany,
para que pasase á instar al conde de Urgel que se abstuviese
de enviar tropas á Valencia; y al de Francisco de Erill, para
que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas
de su proyectada empresa.
(08 )
SESIÓN DEL DÍA 15.
Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas
adelante.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Se dio audiencia á un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba á Valencia con algu-
nas fuerzas por orden del conde de Urgel, estaba dispuesto á
retirarse , siempre y cuando se lo ordenase dicho conde , su se-
ñor, á quien podía escribirlo el parlamento.
SESIÓN DEL DÍA 20.
Los embajadores que habían sido enviados á Alcañiz dieron
cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían
firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados
valencianos (i). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir
desde luego las personas de que en él se hacia mérito, pero na-
da pudo aun resolverse.
SESIÓN DEL DÍA 22.
Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes es-
critos:
(1) Se insertará esta concordia mas adelante, al principio de las actas
del compromiso de Caspe.
(Oí))
Vum. 30.i.
Molt reverent molt noble molt honorable e savi parla-
ment : con lo consell general del regne de Mallorques re-
presentant tots los brasses e estaments de aquell regne e
son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt
honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vos-
tre missatger e deis honorables consellers de Barchinona
e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las
parts deca a la corona reyal subjectes eren disposts a prest
comu e concordable aplech pera venir a la regonexenca
vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e se-
nyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt
senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer
cert senyor nostre perqué deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daga per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concor-
dable aplech ab los altres regnes e térras deliberas de pre-
sent de trametre deca per lo dit negoci nos en Berenguer de
Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e
Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e
bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexenca de la justicia declaracio publicacio e compli-
da execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals
fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop pas-
sat e de present presentan) nostras letras de crehenca al
Tom. 19.
fol. 1442.
(70)
present reverent parlament ladonchs resident en Barchino-
na e ais honorables consellers de la dita ciutat e sabuda
la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del
present parlament requests e instats per aquell que acj da-
guessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts
assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs
vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament
del rcgne de Arago lo molt honorable misser Johan Dez-
pla doctor en leys missatger del present principat de vo-
luntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer
de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit ho-
norable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns
o aquén entorn. E apres tornats acj con lo present reve-
rent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents
noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom
junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de
present presentantsnos al honorable gobernador del regne
de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar
la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament
e fo a nos dilatat íins al dimecres a XXVII de gener : e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent
parlament Darago ab oferta fraternal justa e jurídica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres
missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons
tractaments e acorts pera venir a la regonaxenca de la jus-
ticia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra
C 7l )
e lo degul al dit regne de Mallorques per lo dit reverent
parlament de Arago fo retenguda deliberado e accord so-
bre respondre a nos del dit article: e durant lur dellibe-
racio continuadament los diputats per lo dit reverent par-
lament de Arago ab los vostres missatgers reverents en-
trevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger
de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobréis preparatoris e antecedents a la re-
gonaxenga e examinacio de la justicia de nostre ver rey e
senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha tri-
gat de respondre per spay de XV jorns qo es fins al di-
mecres que haguem X del mes present de fabrer quant
sens nos hagueren concordat sobréis dits preparatoris e an-
tecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per reg-
ne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos co-
municarien lurs tractaments e acorts en los dits affers : e
lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missat-
ger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer
de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca di-
putats per lo parlament de Arago e los dits reverents
missatgers del present reverent parlament feu publicado e
denunciacio a nosaltres dits missatgers deis acorts e ma-
nagaments e conclusions e íinaments deis preparatoris en
certa manera tractats servats conclosos e acordats sens al-
gún consentiment voluntat requesta ne entreveniment nos-
tre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo
dijous a vespres a XI del present mes present lo dit re-
verent missatger de nostre sant pare e los dits dos trac-
tadors del parlament Darago e los dits vostres reverents
( 72)
missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles
tocants diverses vies en part jurídicas e en part flixants e
condescendents a menys del degut al regne de Mallorques
demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre
aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de pre-
sent anar o trametre al dit regne per haver pus ampia
potestat si master la haguessem : tenor deis quals capitols
vos offerim aci de present. Retengut per tots acord so-
bréis dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo do-
nat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem
altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la
prossecucio e continuacio deis affers: e con requerissem e
pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras
consolatorias al consell general del regne e certificatorias
de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant
nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament
que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sa-
buda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en
los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret
e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir
personas active ne passivé jatsia en via de dret necessari per
justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets consti-
tuhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de
dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber
deu en los dits affers que cascun deis dits altres regnes
e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens
algún fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit ne-
goci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos aci per ell som e serem
( 73 )
tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes
e principal: car pera testimoniagar los actes quis faran si a
Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar se-
gons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra per-
sonal residencia o entreveniment com an ais fins aci no
haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre
defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del
dit regne de Arago e del dit principat o deis dits reve-
rents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e re-
querim lo present molt reverent molt noble e molt ho-
norable parlament quens haja per escusats si perqué no
som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo
quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem
fins agi envastat ultra VIH meses eus havem seguits e agi
e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de
present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar
de present translat deis capitols en scrits concordats entre
vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament
Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa
innada lo que deuran fer en tota bona concordia e ben-
avenir deis dits affers axi con continuadament han e ha-
vem fet fins agi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.
r 7;tn
\ ú lis. 8O6.
Tora. 19. ,
roí. 1444. Primo : que sien eletes dotze personas co es per lo
parlament de Arago tres e per lo parlament de Valen-
cia si concordar se poran altres tres e per lo parlament
del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres
qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests
XII fos remes la vera conaxenca e decisio a quis per-
tany los dits regnes e principat per si hagues esser la
major part concordant. — ítem attes que los valencians per
elegir missatgeria per trametre aci en Alcanis nos son pu-
guts concordar de que es opinio que en la eleccio del
nombre de tres nos podrían concordar parria que en aquell
cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vina-
laros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera
altre e lo terg fos remes a nostre sant pare o a altre per-
sona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit
regué menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits mis-
satgers aquest capítol e la substancia de aquell remeten
a concordia e disposicio deis reverents missatgers del sant
pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del
principat de Cathalunya. — ítem que los demunt dits XII
diputats elegissen a las mes veus quatre notables per-
sonas homens de bona vida e bona consciencia e de
aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne
o principat que daltre e que aquests haguessen esser per
tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los
( 75 )
competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre
dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es
concordassen si fer se puria de la regonaxenca dessus dita
sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos
poguessen concordar que de aquells competitors de que
sera lo dabat fos comes ais dits quatre e aquells en absen-
cia deis XII hoides plenariament totas las rahons haguessen
poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia per-
tany la successio. — ítem en cas que la dita via o vias qui
son jurídicas no fossen plasents ais parlaments de Arago e
del principat que en aquell cas en lo nombre de las per-
sonas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres mis-
satgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si
plau ais parlaments que fossen dells sino que fossen al tres
de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxenca
comuna de la justicia. — ítem en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons
lo qual deuen esser per aquell regne nombre par ais al-
tres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al
dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas
hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallor-
ques de aquell regne natural en la examinado de la jus-
ticia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents
a lur consciencia e approvada elegida per los altrcs par-
laments fos deis tres qui son ara missatgcrs o daltres del
( 70 )
regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del
regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne
de Mallorques ni hagues en semblant nombre. — ítem que
en cas que acó nols plagues sie provehit que la perso-
na natural del regne de Mallorques enomenadora per los
tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algún de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia deis affers plaura ais missatgers del dit
regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas
drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes
e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas
per lo general consell del dit regne con de aquellas los
dits missatgers no bajan potestat nes puxen plenir e acó
sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del
precedent capítol. — Aqüestes coses se dien tan solament
monent e no renunciant a dret degut perqué vege lo re-
verent missatger de nostre sant pare e lo reverent parla-
ment del regne de Arago e reverents missatgers del prin-
cipat que los dits missatgers son de intencio de tota con-
cordia e de tot benavenir deis affers de aquelles fehentsne
jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers
del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia
carragantlos que no prejudican en co que no deuen fer
al dit regne de Mallorques ne li tolguen co que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment
universitat o regne no dege esser privat o despullat sens
culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu
prosseguir per via de pura justicia. — ítem fo aqui mateix
offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava
loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui
(77 )
fos de o per aquel 1 regne que quant es per no9altres quens
plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni
hagues e creyem que plauria al general consell del regne
e hi daria loch per bona concordia e ben avenir deis af-
fers. — E ordonat per ells en comuna concordia segons jus-
ticia e bona consciencia quels appar degen fer los rnissat-
gers del regne aquells de present ne consultaran lo gene-
ral parlament del dit regne per haver de present de aquell
plenera e legitima potestat.
SESIÓN ¡DEL DÍA 23.
Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compro-
misarios que debian verificar la elección de sucesor en el rei-
no ; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron dis-
cutidos además algunos otros asuntos , aunque también sin re-
sultado.
SESIÓN DEL DÍA 24.
Después de haberse dado audiencia á un enviado del conde
de Urgel (1) , fueron leídas las siguientes cartas:
(1) Muy a menudo , al estractar una sesión , nos vemos privados de de-
tallar las materias de que en ella se trató , porque el escribano secretario
se contenta con decir en el acta : et explicavit nonnulla verbo , quce ideó
hic inserí ommittuntur.
(78)
Inm 309.
Tom. 19.
foi. 1452. Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
— Reverend pare en Christ: Com algunes notables per-
sones havents poder de aqüestes coses dejen esser daci a
XXVIIII de marg primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui
los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen
prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor
per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e
sien tenguts: per co nosaltres exortam vostra reverend pa-
ternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich
comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don
Frederich en la successio deis regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir facats per
sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vos-
tra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. — Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
I'i'hu. 308.
rol. 1432. Ais reverends nobles et honorables senyors los deputats
del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctcs.
( 79 )
— Reverenda nobles et honorables senyors: Per co com les
coses de queus scrivim serán dins fort breus dies necessa-
ries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e
publicado de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam
que facats fer trellats autentichs en bona forma per nota-
ris dignes de fe testificáis e ab decret de jutge decretats
de tots los testaments deis reys passats e de les unions deis
regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en lar-
chiu real fahents per los drets de la successio e aximateix
sien e stiguen amanides les croniques en manera autenti-
ca e que facen fe e que si meta ma decontinent de gui-
sa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser
haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem
queus informets com despeses comunes se fan per tota la
térra com se partexen o quina part ne paga Arago e qui-
na Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de
co que trobareu nos scriviu : e en les dites coses vos pre-
gam sie donada gran cura com la disposicio deis affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vos-
tra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. — Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.
SESIÓN DEL DI A 29.
Fueron leidos varios papeles relativos á las disensiones que
;uin continuaban en el reino de Valencia.
( 8U )
SESIÓN 1)EL DÍA 1 ,° DE MARZO.
Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Ma-
llorca , relativo al modo con que debia procederse á la elección
del soberano , y encaminado principalmente á dar á aquel reino
la misma intervención en dicho nombramiento , que á los demás
de la corona.
SESIÓN DEL DÍA 2.
Fué leido un escrito de Dalmacio Cabrera, que versaba tam-
bién sobre el mismo asunto de la elección.
SESIÓN DEL DÍA 3.
Se acordó prorogar los veinte dias, dentro de los cuales debia
verificarse la elección de los nueve compromisarios , según los
capítulos concordados en Alcañiz.
SESIÓN DEL DÍA 4.
Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que
pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese
en personas que , á mas de estar dotadas de la debida sabiduría
y probidad, no pudiesen ser sospechosas á ninguno de los pre-
tendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las
pretensiones de los mallorquines.
( si )
SESIÓN DEL DÍA .).
Dióse audiencia á Jorge de Caramany , enviado por el conde
de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del rei-
no de Cerdeña.
SESIÓN DEL DÍA 7.
Se presentó en esta sesión el siguiente escrito
Viiiu, 309.
Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda rol. lo03.
reverencia del dit molt reverent parlament del principat no
curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a
compte de deu e deig ab lo dit molt reverent parlament
del principat com no entenen finar ab ell de companyhia
ans entenen aquella dege perseverar ab lo dit principat
quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres
fins aci ais dits missatgers fetas no sien correspondents al
degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor
reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han
feta e mostrada: e james ara estants en Alcanic los missat-
gers del dit regne no han haud debat altercado ne contra-
TOMO III. (>
W )
tiiccio ab 1ü rcverent parlament Darago u tractadors da-
quell ni do paraula ni do scrits que no deguessen esser
ndmeses per regne ni per part del dit parlament ne trac-
tadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negaT
lo titol reyal e aquell minvar. Mes veritat clara dient
lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de
Mallorques se veneren ab los dits missatgers reverents del
dit principat en Alcanis los fon dit clarament per algún
dells que los del parlament Darago no volien sofferir
en manera del mon que regne de Mallorques fos admes
en entreveniment de lur tractament ne en la regonaxenca
de la justicia de la reyal successio no allegants en acó al-
guna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o so9
missatgers volien sostenir o esforgar lo contrari que rom-
prien de present ab Arago e que pus expedient era fer-
mar ab lo parlament Darago resident en Alcanic, e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo principat
admetent lo regne de Mallorques per acó havia a rompre
ab los aragoneses: e com per los dits missatgers de Mallor-
ques fos offerta collacio de dret ab savis folos respost per
lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi
que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo prin-
cipat ab lo parlament Darago que admetre lo regne de
Mallorques e per acó sol rompre ab Arago: e semblant
los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero
que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur
divisio e acó sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tolleiable a Deu e
a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent
( *3 )
parlament del dit prÍDcipát o de sos revcrents missatgers
fer tal clara resposla que ab esquisides colors e variado de
potestat dilatada ais dits missatgers resposta concloure e
linar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reval
de tots actes axi com lo primer dia fon haud per finat: be
que creem ques trigaba solament sobre trobar manera cu-
berta quels missatgers del dit regne haguessen bona resposta
ab fets contraris e que fossen contents quen fossen adme-
ses com a missatgers de regne nominalment sens entreve-
niment de algún exercici o potestat en los actes de la re-
gonaxenca de la justicia de la successio reyal e preparato-
ris e antecedents daquella axi com si de bisbes los hagues-
sen tornats atrás a abbats mitrats: ni james los dits missat-
gers del regne tractaren ab lo reverent parlament Darago
de alguns singulars affers lurs sino quels faheren demanar
resposta de lur proposicio la qual los fon dilatada fins que
presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre
lo dit parlament Darago e los dits reverents missatgers del
principat foren finades e concloses certes convencions e
acords sobréis preparatoris e convenció de certes persones
de VIIII en X publicados ais dits missatgers del regne de
Mallorques no expressantlos per qui devien esser nome-
nadcs ni que fossen partides en tres graus o termes pri-
mcrament segon e tere ni que de quescuna terna bagues
haver almenys una persona concordant en les dites parts
que havien a concordar de la publicado de la justicia de la
successio reyal ni les altres compreses en XXUII o XXV
capitols o plus convencionats c fermats entre lo reverent
parlament Darago e los dits reverents missatgers del prin-
cipat segons publicament han hoyt dir en Tortosa co que
C «4 )
no saberen james Alcanic, sino tan solament lo loch e «los
presidents no anomenats c lo nombre de les gents darmes
per seguretat de les persones nomenades. Veja la reverencia
del molt reverent parlament del principal si los dits mis-
satgers del dit regué son stats per menys que testimonis en
lo dit acte e actes los quals ne la los foren ne plena ne
semiplenament de paraula denunciats ne assi de aquells
lian poguda haver copia fins aci jatsia raquesta e de parau-
sa e de scnts XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur
reverencia los dits missatgers del regne en Alcanic. loaren
la dita concordia fos desviant de lur potestat e la dita con-
cordia fos vía voluntaria la qual lo principat el regne Da-
rago sens concordia del dit regne de Mallorques no po-
dio finar : e per cu los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cédula insertes: e james los fon respost
a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del
regne sino tan solament quen consnltassen lo general con-
sell del regne de Mallorques mes que per acó nos tardaria
un punct la prossequcio e expedido de la via concorda-
da: la veritat empero de lurs quereles les quals ab colors
de paraules nos poria amagar sta en los seguents puncts.
Lo primer com lo reverent parlament del principat o sos
reverents missatgers sens exprés consentiment deis dits mis-
satgers del regne de Mallorques o consell general de aqucll
no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en
via de transaccio de potestat per nominado o eleccio de
cortes persones ab lo reverent parlament com aquella sia
\ia compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga
segons es notori en dret. Lo segon article que concordats
de non persones de necessitat do dret devien admetre los
( s:> )
dits tres missalgers del dit regne de Mallorques havents
bastant potestat per aquell regne ne aquells no lian ¡>o-
guts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que Ios-
sen dotze ni acó es conclusio indubitada en dret. Lo ter<;
article quar sens alguna mencio del dit regne han finat e
procehit a intimacio e notificado de terme ais competitoi.-.
ais dits regne Darago e principal. Lo quart article que aprei
stants aci e jamenys lia en Alcanyhic, los es stada dada co-
pia deis capitols convencionats ne feta alguna publicaciu
daquells ne exhibicio ne notificado perfeta o explicado de
lur continenca o tenor. Lo quint que continuadament ses
procehit aci per lo dit reverent parlament daquest princi-
pat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de
les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells
anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise ar-
ticle es lo expressat en la resposta ara novellament dada
per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia
deis capitols convencionats entre los reverents missatgers
del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino
ais havents potestat de contractar ab ells : les quals páran-
les no freturen de gran e sublil glosa. Perquels dits mis-
satgers fahents gracias a Deu que fins api algún no ha causa
justa de clamar o clossirse dells com que ells hagen moltes
causes justes de entrenyorarse e clossir del present molí,
reverent parlament del dit principat e sos reverents mis-
satgers segons es violent prcsumpcio atteses lurs reverents
paternitats personas saviesas e consciencies de tantes so-
lempnes persones en aquell entrcvenients: advcrtints han pro-
cehit e anantat en los dits actes ab major bcnavenir que
han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada
possible e a relevacio do majors scandols a la justicia do
la successio reyal e conexenea daquella: jatsia de part
de fora daco que poden los dits missatgers del regne de
Mallorques e a ells es conagut e nianifest los appare-
guen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne
de Mallorques e del degut a aquell majorment com en
rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohenl
de necesitat en una de dues parts contradictorias: perseve-
rants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur des-
carrech e excusacio creen que al present sia pus expedient
a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur
añada personal al dit regne de Mallorques per asabentar
de tot go que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijancan la gracia divinal puxen benavenir a to-
ta bona concordia deis dits affers que si pus avant per es-
ser tres e encara no del tot speraven comunicado o pu-
blicacio de part de les coses concordades e finades axi com
per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts
deca o entrevenir en los tractaments sens raho affer effec-
tual de lur añada si plaura a Deu se seguirá segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils es mol ne-
cessan e al qual bonament no poden llixar. E serán molt
aconsolats si de present los son liurades o trameses en Bar-
chinona ans que passen en Mallorques bones letres e con-
solatorias del present molt reverent parlament per los dits
affers. E la present resposta donen a les dues cedules do-
nades a ells hir quatre hores apres mig jorn per lo discret
en Simeón de Puiggros notari en loch de resposta per lo
dit molt reverent parlament del principat la qual sia con-
tinuada en lo peu de les dites resposles e requeren esser-
los felá carta csparca per lo notari present.
SBSION l>EL DÍA H.
Vbrlóse con la lectura de los siguientes documentos
Vnm. 8iO.
A los muyt reverendos egregios nobles e honorables se-
nyores el parlament general del principado de Cathalu-
nya. — Muyt reverendos egregios nobles e honorables se-
nyores : recebida vuestra letra e hoyda la creenca en vir-
tut daquella por el honorable en Ramón Batlle de part
vostra a nosotros explicada vos respondemos que ya sia di-
lación de tiempo en aquesta materia sia verinosa e total
destrucción en aqueste regno considerados los innumera-
bles dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en
dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e
hermandat et que los otros de la dita succession mediant
la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena
concordia : los dits dampnatges a part posados havemos el
tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solem-
nes e notables embaxadores e nosotros concordado entro
ell X1II1 dia de margo primero vinent inclusive prorogan-
do. Rogárnoslos affectuosament c cordial quanto podemos
Tom. ití.
roí. 1510.
(88)
que los ditos negocios daqui adelant no reciban dilación
antes vos placia fazer que los ditos capítoles sean deducidos
a devida exequcion e conclusión. El sanct Sperit sea en
vuestra guarda. Scripta en Alcanic e seellada con el siello
del reverend vispe de Huesca a cincho dias de marco del
any MCCCCXII. — El parlament del regno de Aragón ap-
parellado a vuestra honra.
\uiii. 311.
rol. 1511.' Ais molt reverents nobles e honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya resident en Tor-
tosa. — Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra
letra he rebuda dada en Tortosa a XXIX de febrer prop
passat continent en acabament que posats e lexats los af-
fers per que me havets aci trames en lo millor partit e
apuntament que posques men degues partir e teñir ma via
vers aquexa ciutat: on com per altra mia letra a vostres
reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa
hage certifficat de ma partida scandels dans e inconvenients
aci seguits la qual me appar la donchs no haguessets ree-
buda e apres se sia seguit que los honorables jurats e con-
sell de nou fet e creat vehents los* dits scandols e dans
acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta
ciutat on no era entrat tro hir em pregaren en nom de
aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab
los forans daquest regne volgues per esguard vostre e ben-
( 89 )
avenir lur esser e entrevenir e parme que mijangant la
gracia divinal que tota bona concordia sen seguirá segons
los sentiments a mi donats : perqué molt reverents nobles
e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e
honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir
aquests affers placieus scriuremen car yo son prest complir
vostres manaments ais quals deig e son tengut obeyr de
tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables
senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valen-
cia a IIII de Marc. — A vostre» servir e manament prest
Francesch Darill missatger trames en regne de Valencia.
\ ú 111. • !«.
Tom. 19.
A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles foi.l404.
e honorables personas del parlament general del principa-
do de Cathalunya. — Reverendos padres yn Christo: Yo el
infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro
Daragon que Dios perdone yos embio mucho saludar como
aquellos que mucho amo e precio e pora quien querría
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos sa-
ber que recebi la carta que me embiastes por la qual me
embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir lue-
go la gente de castellanos que estava en la plana de Uur-
riana : c entendidas todas las otras cosas que por ella me
scriviestcs mis ambaxadores qui son en Alcanic. vos res-
ponderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta com-
j (J<>
plidament e vos declamaran mi buena entencion que yo siem-
pre ove et tengo cerca (leste negocio : de la qual respost;»
los dése parlament vos devedes teñir por contentos. E si
otras cosas algunas de acá vos piasen que yo buenament
pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las ta-
re de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e
sis dias de febrero. — Yo Diego Ferrandes de Vadiello es-
crivano de mi senyor la fi9 scrivir por su mandado. — El
infante.
Finalmente, fué leído un largo escrito presentado por partr
del abad de Bañólas, y relativo á las cuestiones que dicho prc
lado tenia con Bernardo Avellaneda.
SESIÓN DEL DI A 9.
Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto poi
no haberlos preparados para discusión.
SESIÓN DEL DÍA 10
Fueron leídas las cartas que siguen
'.i I
\uiii. 813.
Tom. 1W
Ais raolt nobles e molt honorables e savis senyors lo fo>- 1®0-
parlament general de Cathalunya. — Molt nobles e molt
honorables e savis senyors : sapia la vostra gran noblesa e
saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra
noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem
saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos
apportat una letra la qual la noblesa de vosaltres nos tra-
met resposta duna altra letra que per los dits missatgers
tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent
la nostra feeltat que havem en la excellent e magnifica e
virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab
los nostres missatgers havets praticat tractat que tota ve-
gada que nos vullam entendre ab la raho de lo fet de fer
venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es ne-
cessari e mester trameta in aqüestes parts de Cathalunya
trenta milia florins dor Darago de bon pes e que deconti-
nent que la dita moneda sia complida in les dites parts
de Cathalunya farets que vendrán en Sardenya CCC homens
a cavall e serán ab los pages DC e CCC ballesters pagats
de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra
contengudes havem complidament entesa e aximatex la
creenca per la noblesa de vosaltres ais dits nostres missat-
gers donada: de la qual letra e créenla havem haud singu-
lar placr vehent la vostra bona voluntat que in nostro ser -
vc\ demostráis: a la qual vos rcsponem que vehents la bon.i
( 92 )
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra : e per co que pus megor
aquests affers pusquem metre a exequcio havem determe-
nat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Da-
rago per los honorables Nicholosso de la Balbo Philigue
Solines Francesco Spano e Galeaco Tribucatxo nostres mis-
satgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuo-
sament queus placia los dits missatgers haver per recco-
manats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem
davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la
honor de la dita corona reyal Darago e de sos vessalls e
utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et
supplicam que los nostres fets vos sien recomanats car axo
sera honor e excelsament de la casa real Darago e de
tots los seus vassalls. — Nicholossu Dona apparillat a tota
vostra honor.
!\iini. 314.
Tom. 19.
fol. 1521. Ais molt reverents e molt nobles e honorables senyors
lo parlament del principat de Gathalunya resident en la
ciutat de Tortosa. — Molt reverents e molt nobles e ho-
norables senyors : A la vostra molt gran saviesa notificam
com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mos-
sen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los
XXX milito florins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells
en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit
(95)
que lia mester aci per ferne la honor del senyor rey c de
la casa Darago e per confondre los rebelles e travdors: los
quals diners son tots en diners de Florenca o ducats dor
comptant quescun ílori per XV solidos barcliinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D llo-
rins de Florenca e nosaltres havem presa manera que deis
dits XXX millia florins havem preses altres D ílorins de
Florenga que havem donats a la dita galea que per menys
noy volia anar e somnos obligats al dit micer Nicholosso
de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bo-
nesa los pagarets aqui: e daco ha lo dit micer Nicholosso
bona scguretat e fermanca de nosaltres com ell yol que
tots los dits XXX millia ílorins se distribuesquen en haver
la gent e no en altracosa. Perqué molt honorables senvors
ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa sup-
plicantvos humilment e cara que en les dites coses vullats
eus placia treballar e fer treballar axi com be sots acos-
tumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions
que fer si pusquen c quels dits D florins que nosaltres ha-
vem presos e donats a la dita galea deis XXX millia flo-
rins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou
c paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a
pagar de co del nostre propri e la gent qui manaearia que
non vendría tanta com sa mester: e queus placia l'ercuj-
tar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o
al pus luny per tot lo mes dabril per tal que puscam ta-
llar les lavores de Sacer qui sta huv en mal parlit per íam
( M )
que no han que menjar. — Senyors sia mercc vostra que
los dits dincrs no sien aci cambiats ans aquells dats a la
gent en paga de lur sou car aqui los serán dats a raho de
XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos
barchinonenses e sera gran profit de la gent car flori Da-
rago noych es axi corrible com lo ducat o flori de Floren-
?a. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Phi-
ligue Solinis Francesco Spano e Galeaco Tribucatxo tots ves-
ralls e sostraesos del dit noble: sia merce vostra despatxar-
los e de darlos endreca bona e presta que en lo dit temps
sian aci car si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. — Daltra part senyors supplicam humilment a la vos-
tra molt gran saviesa queus placia per vostra merce pro-
venir envers nosaltres que hajam qualque sosteniment per
aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salva-
do de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit
senyor e deis castells e ciutat de Bossa e de Mutermi ais
quals havem a provehir a donar consell e recapte ques
mantenguen per lo dit senyor: car si guerra es los dits cas-
tells nos poran sostenir si provehits no son de co quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten me-
llor que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona
provisio ques pertany a honor de la casa Darago e de la
nació cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres fa-
cam som apparellats fer vostre manament. Scrita en la vila
de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate
Domini M°CCCC"Xir. — Los vostres humils scrvidors quis
romanan molt en vostra gracia II. Catrilla cavaller e govcr-
nador e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.
95 )
Diósc además audiencia á un enviado de la villa de Alicante,
que habia venido á instar al parlamento que se decidiese con
prontitud el negocio de la sucesión, pava evitar los muchos
males que ocasionaba el retardo.
SESIÓN DE I. DI A 11
lieuníósc y volvió á separarse luego el parlamento, por no
er asuntos preparados para discusión.
i».
SESIÓN DEL DÍA 12.
Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados
por el parlamento valenciano , reunido ya en Morella , para po-
nerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nue-
ve compromisarios. También se presentaron con igual objeto
Miguel de Nováis y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo dia volvió á juntarse el parla-
mento para dar audiencia á los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro , adoptó el
acuerdo que el acia esplica en estos términos :
\úni. 315.
Tom. 19.
Preterea ipsa eadem die posl prandium congrégate ¡ri fo1, íít33,
camera palatii sen pausate reverendissimi domini archíepis—
( 96 )
eopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo
dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli
Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo pa-
tribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cu-
cu phatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii ar-
chidiachono Terracone Philippo de Medalia archidiácono
Penitensis canónico et procuratore capituli sedis Barchino-
ne et multum nobilibus Johanne comité Cardone Petro vi-
cecomite de ínsula et de Caneto Petro de Cervilione Fran-
cisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio Cacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et hono-
rabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Ray-
mundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco
Sant Seloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes-
Altes Perpimani et Gondisalvo Garidelli Dertuse sindicis
et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que lacere debent noscionem et publicationem
veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de
honorabili domino Guillelmo de Vallesicca1 legum doctore
famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina profes-
sore et de Januario Rabaga ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis
vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus
quod contentabatur de reverendissimo domino archiepis-
copo Terrachone quod poneretur in numero dictarum per-
sonarum de residuis vero volebat delibérate contractare et
praticare et obtulit se paratum concordare de meliori-
bus qui possent reperiri vel etiam de cominals. — Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de ínsula et de Canelo
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixe-
( &7 )
runt quod videbatur cis esse prejudiciale baronibus et mi-
litibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gual-
bis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus
et alter est sindicus : attamen salvo prejudicio videtur
eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista dua-
bus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesias-
tice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod
de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac
nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de
ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die
crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dic-
tarum conditionum. — Dicte autem due conditiones eccle-
siastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regra-
tiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. — Testes
Asbertus Catrilla domicellus et Berengarius de Montrava
promothores Raymundus bajuli Simeón de Podio-grosso
et Berengarius Spigolerii notarii dicti parlamenti.
SESIÓN DEL DÍA 13.
Después de haberse oido á un embajador de don Jaime de
Urgel , que se presentó para inslar que se procediese luego á la
elección de los nueve compromisarios ; se separó el parlamento,
y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro ,
procedió á lo que espresa el acta con estas palabras :
TOMO III.
98
Xiím. :ti«s.
l'om. 19.
ful. i;>37. Eadem itaque hora discedentibus ómnibus superius no-
minatis demptis XXlIIIor personis infrascriptis super facto
dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et
<|uia multum honorabilis Dalmacius Cacirera miles unus
ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum
extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Fran-
ciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes
de ínsula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Ray-
mundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabi-
lis Dalmacii Cacirera posuerunt nominarunt et elegerunt
multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem
multum nobilis Anthonius coní'estim juravit et fecit simile
juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. — Et tándem habitis inter infe-
rius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dic-
tas novem personas que faceré debent examinationem nos-
tionem et publicationem per justitiam et secundum Deum
et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex
et princeps post aliquot horarum intevallum non disce-
dendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Antho-
nius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dal-
macius Cacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et alus
qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de cer-
ta nominalione certo modo rienda de illis de Valentía et
( 99 )
<lo Cathalonia : de illis autem de Aragone dixerunt uti-
que quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de
viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regahum offerentes ista daré
distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum
et plura publicum et publica instrumentum et instrumen-
ta.— Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenomina-
tos tradita et oblata quedam cédula quam pro eorum no-
minatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis. — Larchabisbe de Terragona. — Micer Gui-
llem de Vallseca. — Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. — Mestre Vicenc Ferrer. — Mossen Giner Rabada.
— Micer Arnau de Conques. — Deis aragonesos co es del
bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Fran-
cesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de
les XXIIII co es a aquellos de les condicions ecclesiastica
e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne ju-
rament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus c
bona justicia. — Post cujus quidem cedule traditionem et
lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIII0'
personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem
personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod
dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cu-
juslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
eonfestim votare incepit. — Revcrendus in Christo pater do-
minus episcopusGalcerandus episcopusUrgelli pro terna Ca-
thalonie elegit reverendissimum in Christo patrem dominum
archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum doctorcm nccnon illum doctorem de par-
lamento de quo major pars dictarum viginti quatuor perso-
( 100 )
nanim contentabitur. — ítem* pro terna Valentie elegit fra-
trem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina el Ja-
nuarium Rabada militem ac Arnaldum de Conquis legum
doctores. — ítem pro terna Aragonie dixit quod in sua cons-
cientia dominus Franciscus Daranda donatus Porteceli or-
dinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario
de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat alus de
XXIlIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si
ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos
eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de
istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vi-
cecomitem de ínsula et alios milites sibi adherentes da-
tum. — Reverendus in Christo pater dominus Franciscus
episcopus Barchinone pro terna Cathalonic nominavit et
elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terra-
chone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis
utriusque juris doctores. — ítem pro terna Valentie honora-
biles viros Iratrem Bonifacium Ferrarii donatnm ordinis car-
tusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaga militem
legum doctorem. — ítem pro terna Aragonum reverendum
in Christo patrem dominum oscensem episcopum et ho-
norabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi
jurisperitum. — ítem venerabilis in Christo pater í'rater Mar-
chus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppi-
nionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reve-
rendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili
Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis
101
u l ñusque juns doctonbus. — Ítem pro terna Valentir ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii duna-
tum de Cartoxa decretorum doctorem fratrem Vincentium
Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabada
rnilitem legum doctorem. — ítem pro terna Aragonum re-
verendum in Christo patrem dominum episcopum Oscen-
sem et honorabilem Franciscum Daranda donatum Porte-
celi ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini juris-
peritum. — ítem venerabilis in Christo pater dominus Ja-
cobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum
domino abbate Montisserrati. — ítem honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reve-
rendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis ab-
batibus. — ítem honorabilis Philippus dé Medalia magister
in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso As-
trucii.— ítem multum nobilis vir dominus Johannes comes
Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam de-
derant superius honorabiles Dalmacius Cacirera et alii cum
eo adherentes. — ítem multum nobilis vir dominus Antho-
nius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Ca-
cirera milites dixerunt idem cum domino comité Cardone.
— ítem multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes
de ínsula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis
de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino ar-
chicpiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Va-
Uesica legum ac Bernardo de Gualbis utriusque juris doc-
toribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dig-
nitatis archiepiscopatus et ofiicii sindicatus. — ítem pro tenia
Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincen-
tium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Ka-
( 102 )
baca militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transiré quod sic intervenía!
dictus honorabilis Arnaldus de Conquis : si vero noluerint
transiré cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabi-
lem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie de-
cretorum doctorem. — ítem dixit quod ternam Aragonie
remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum
ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesias-
tice et regalis civitatum et villarum regalium secundum
quod superius jara obtulerunt et illam ternam habet pro
nominata et electa. — ítem nobilis Petrus de Cervilione di-
xit idem cum domino vicecomite Insule. — ítem honorabi-
lis Mathias de Podio dixit idem cum próximo. — ítem ho-
norabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum próximo. —
ítem honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit
quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi
Barchinone et similera electionem et nominationem facie-
bat. — ítem honorabilis Raymundus Fivallerii dixit idem
cum domino Johanne de Plano. — ítem honorabilis Bernar-
dus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Jo-
hanne de Plano. — ítem honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepis-
copum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Valle-
sica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii ma-
gistrum in Sacra Pagina. — ítem pro terna Valentie hono-
rabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie
Januarium Rabaca et Arnaldum de Conques legum docto-
res.— ítem pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxi juris-
peritum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. — ítem
honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit ídem
<um honorabili Francisco Sant Celoni. — ítem honorabilis
Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reveren-
di doraini episcopi Barchinone. — ítem honorabilis Petras
Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo
Barchinone. — ítem honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimura dominum ar-
chiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. — ítem pro terna Aragonum reverendum in Chris-
to patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Da-
randa donatum Portaceli. — ítem pro terna Valentie ho-
norabilem fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sa-
cra Pagina Januarium Rabaca et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques
aragonenses voluerint transiré quod sic : si tamen noluerint
concordare nec transiré cum dicto Arnaldo de Conques
loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii dona-
tum cartusiensem. — Reverendissimus dominus archiepis-
copus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaga militem et Arnaldum de Conques legum doctores
i'ratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decre-
torum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Fran-
ciscum Baranda donatum Porteceli. — Et per viam per-
missionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem
honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum : propter tamen scandala et rupturam dixit
quod sequebatur majorem oppinionem dictaran) viginti qua
( ,0'(
luor personarum si super próxima vía concórdale non poa-
sunt. — Omnessuperius nominati jurar un t super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eo-
rum conscientias dedisse et fecisse. — Presentibus Beren-
gario Spigoler Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Ba-
juli notariis. — Quibus peractis nominati superius demptis
dominis multum nobilibus comité Cardone Francisco de
Vilanova et Dalmacio Cacirera elegerunt honorabilem ma-
gistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cer-
vilione ac honorabilem Johannem de Plano legum docto-
rem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum et alus de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem vo-
torum superius datorum et expressorum et faciendi litteras
ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi que-
cumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.
Por la tarde del mismo dia 13 reunióse otra vez el parlamento,
pero no habiendo ningún asunto pendiente , se separó sin abrir
discusión.
SESIÓN DEL DÍA 14.
El acia üe este dia principia por las siguientes palabras
\ ii ni 319.
Tom. 19.
Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii armo fol. 1544.
millessimo CCCCXIF superius nominati magister Philippus
de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johan-
nes de Plano ¡n domo capituli sedis Dertuse vocato me
Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Catha-
lonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilio-
ne dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et
auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant
et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas
XXIIII personas super nominatione et electione illarum no-
vem personarum que faceré debent nostionem et publica-
tionem regis et quod facta de dictis votis vera computatio-
ne per ipsos constat et apparet manifesté per majorem
partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas per-
sonas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum
Cagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Gui-
llelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reveren-
dum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxino et Franciscum Baranda Boni-
facium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaca et
magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum viceco-
mitem de ínsula et ipsum Petrum de Cervilione necnon
Kaymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quís-
dam alios fuit nomínalos et electas Arnaldus de Conquis
( 106
cuín couditione si posset de ipso cum aragonensibus con-
cordan alias eligerant dictum donatum Gartusie prout in
votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philip—
pus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Pla-
no tractaverant et habuerant diversa colloquia cura nuntio
parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presen-
te et etiam cum alus et temptaverant multum si possent de
dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tán-
dem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant ñeque poterant de dicto Arnaldo de Conquis
modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato
Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis ex-
cludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evita-
ri: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus
de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam
maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de do-
mino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica el
Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berenga-
rio de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii
Januario Rabaca et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam
electas et nominatas elegerant et nominaverant diasque ad
cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes de-
poscentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti
parlamenti continuarem.
Reunida después toda la comisión, fuéles leida el acia que an-
tecede , sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Présenle
( «07 )
se también en este dia Juan Subirals , embajador del reino de
Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se habia hecho
de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión
espedir la circular que sigue :
Víiíi». 318.
Ais molt honorables e molt savis senyors los consellers f0i. 1347.
de la ciutat de Barchinona. — Molt honorables e molt savis
senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran
consolacio vostra e de tots los sotsmesos a la gloriosa e alta
corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per
nostres peccats aquest parlament e principat continuament
apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e vic
torios rey e senyor de loabla recordacio derrerament de-
funct fins al temps present haja grans e singulars affanys
treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes pe-
rdis e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no
poriem; pero la ventat es que Deus per sa infinida clemen-
cia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de
la sua gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos han
preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits
perdis e dampnoses e grans adversitats e havem continuat
aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo
principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres
de la dita corona diverses mals scandols e perdis de tot nos-
tre poder e havem procehit tant cora es stat en nosaltros
idé
cojitinuadament en los affers de la diseussio e conaxenoa peí
vera e mera justicia fahedora de nostre vertader rey e se-
nyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pen-
sa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e pel-
la indisposicio e divisio deis altres regnes e terres los dits
affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens
dolem singularment : empero per gracia divinal e singular
treball e cura de aquest parlament los dits affers son hu>
en bona e fort notabla disposicio car segons crehem siats ja
informats en lo mes de janer prop passat nosaltres trames-
sem gran e solemne embaxada e de persones de gran aucto-
ritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la di-
ta discusio e conexenca necessaris expedients e profitosos
la qual ambaxada appuncta concorda e fina ab lo dit par-
lament del regne Darago tots los dits preparatoris molt
loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir
deis affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota
la cosa publica : la qual concordia axi com a sancta e moít
profitosa fon tantost premesa certa protestacio per los dits
valencians e altres loada e approvada. E per tant com se-
gons la dita concordia per exequcio deis dits affers restava
tan solament que los parlaments se concordassen es con-
vengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les
dues parts daquelles co es sis han píen bastant e general
poder de hoyr tot co que los competitors de la dita coro-
na volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de
conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona cons-
ciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor:
o esse seguit que los parlaments entre si e uns ab altres
( »09 )
en diverses mañerea e ab grans treballs lian contractat e
debatut de les (lites nou persones: e jatsia que segons julii
liumarial considerades les multitud e diversitat de oppinions
los reputat quaix imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james concordar e esser
de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nos-
tre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa
nascio perescha usant de sa infinida potencia misericordio-
sament ab nosaltres ha units e concordats los dits parla-
ments en la manera seguent: co es que huy dada de la
present aquest parlament en concordia e los missatgers del
regne Darago e deis valencians en aquesta ciutat de Tor-
tosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs prin-
cipáis sabents la intencio e voler de aquells concordabla-
ment e tots ensemps segons Deu e bona consciencia havem
concordades elegides e nomenades les dites nou persones
les quals son les seguents: los molt reverends pares en
Christ e honorables senyors mossenver P. de Cagarriga li-
cenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Gui-
llem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en ques-
cun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en levs
bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista c
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde
de Cartoxa mossenyer Bonilaci Ferrer donat del dit orde
de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabada en leys
doctors e írare Vicent Ferrer maestre en Theologia del
orde deis prehicadors: e aqüestes nou persones deuen esser
en lo loch de Casp daci a XXVII1I del present mes per
fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita cona-
xenca e publicado de nostre vertader rev o senyor: les quals
410
nou persones apres que hauran coníessat e reebut lu sa-
grat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
facen publicament solemne vot e sagraraent sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit
fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com
han caminat e la bona e loabla disposicio en que son po-
sa ts: vullats donchs molt honorables e molt sovis senyors e
quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona de-
votament considerar quantes e com singulars gracies nos
ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a
aquesta nascio singulars prosperitats e victorias e preroga-
tives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara
en lo present preservantnos de sinistres scandols adversi-
tats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia ele-
gint en concordia tais e tan singulars e tan notables perso-
nes per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a ques-
cun e com deu haver la sua leyaltat e animada quieta e
assegurada e com deu esser fora de sa consciencia tots
scrupols com pensa que tais e persones de tanta auctoritat
vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre
vertader rey e senyor manifestar: considerant ab penca in-
different e devota la gran probitat leyaltat gran dignitat
e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e
clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia
daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a
Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt
grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les
dites nou persones llorexen e resplandexen maravellosa-
itíent e son per tot lo mon de aquelles expendides publi-
(111
cades e manifestades: e per conclusio e torre tot scrupol de
sospita pol quescun pensar e indubitadament creure que
Den e. la sua justicia e veritat serán certament en lo fet
en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vi-
cenc, Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota reli-
gio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres
del qual no sabem si digam que son maravelloses o mira-
culoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predi-
cacions e exortacions del dit maestre Vicent quant appro-
fitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio inveteráis pec-
cadors se son convertits. Pensats donchs molt honorables
senyors si aquest refermara en les dites persones molt cons-
tant e singularment fermes virtut e justicia : e alegratsvos
en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets
benediccions e Iahors donant orde cant a vosaltres se per-
tangue que solemnes professons misses e sermons e altres
piadoses e devotes obres sien generalment fetes car sem-
blant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del
passat e per impetrar que en lesdevenidor vulle per sa
merce ¡Iluminar les dites persones a gloria e laor sua e a
exelcament de la gloriosa corona Darago e profit e honor
de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda.
Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XII1I dies de marc del anv mil
CCCCXII.
( !«-)
SESIÓN DEL 1)1 A 15.
Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamen-
to que procurase facilitar algunos socorros á la reina viuda doña
Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fué lue-
go leida la siguiente carta :
\i'oii. 319.
Tom. 19.
rol. 1553. Ais molt reverents nobles e honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-
tortosa. — Molt reverents nobles e honorables senyors: lal-
tra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables
savieses del punt en que los aífers de aquesta ciutat e
regne eren e lo dia present dixi ais honorables jurats quels
plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar
alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi
los dits affers ab ells ensemps pus fins acj hi habia tant
treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres
reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa
respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria co
que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placía
( 413 )
scriurem go que plasent vos ne sera queu faga cor de tot
eert los dits affers serán fort prest en tais termens que
Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e ab concordia de
tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a
la general congregacio. E sia molt reverents nobles e ho-
norables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
Valencia a VIIII de mar?. — A vostre servey e manament
prest Francesch Darill missatger vostre trames en regne de
Valencia.
Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los
embajadores de Francia, y en el que recusaban á la mayor parte
de los nueve compromisarios elegidos.
SESIÓN DEL DÍA 16.
Después de haberse nombrado una comisión para que viese
de qué modo debería socorrerse á la reina viuda doña Margari-
ta , fué leida la siguiente contestación que daba al parlamento á
las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.
Num. 380.
Tom. 19.
Parlamentum genérale principatus Cathalonie visis re- fo1- 136í>-
quisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo
patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum
TOMO III. 8
honorabiles dóminos ambassiatores iliustr^simi domini re-
gis Francie aliorumque dominorum de Francia aliisque no-
minibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lee-
tis visaque et considerata serie earundem: attento quod per-
sone que examinare perscrutari noscere et publicare debent
veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum mul-
tis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nomí-
nate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus
concórdate sint persone probate vite fame notabilis cons-
cientie puré et multiplici idoneitate et máxima honéstate
dótate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit
et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate
actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende
sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio
et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale
bonum quatenus reipublice regnorum et principatus co-
rone regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis peri-
clitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis
itaque et attentis alus et pluribus bonum statum regnorum
et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nos-
tio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et ha-
bito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus
residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat
personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invi-
cem concordatas ad faciendum examinationem nostionem
et publicationem jamdictas deberé e vestigio publican non
obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.
( H5 )
Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nom-
bres de los nueve compromisarios elegidos , y se leyó una car-
ta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del
parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo dia la comisión de
los veinticuatro, á fin de acordar varios de los preparativos que
debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en
Caspe (i).
SESIÓN DEL DÍA 18.
Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos
bandos y parcialidades que habia en Cataluña, fueron leidas las
cartas que siguen :
\nm. 391,
i . i i Tom- 19
Ais molt reverends egregis nobles c honorables senyors rol. 1379.
los del parlament general del principat de Cathalunya ajus-
tat en la ciutat de Tortosa. — Molt reverents egregis nobles
honorables e savis senyors : De vostres grans reverencies
nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17,
acordándose entre otras cosas el sueldo que debia satisfacerse íi Alberto
Catrilla. nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.
( llü )
XV del présé'nt me:« de febrer ab la qual senyors molt reve=
rents egregis nobles e honorables affectualment nos pregáis
vullam scriure ais honorables sindichs e missatgers de aques-
ta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apun-
taments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aqüestes
coses en la dita vostra letra son molt pus largament enar-
rades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservado del
dit general de la qual aquesta ciutat entre les altres del
principat de Cathalunya tostemps han volgut pendre prin-
cipal carrech e cura special e considerara encara don lo dit
general en major part ha pres e pren son nodriment e ha
son stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio
defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola mo-
guts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de
gran renom al dit principat no sien per vosaltres senyors
escoltáis admesos e favorejats axi be com alguns altres per
quis vulle imaginats: ans lo quens es pus cru sien stats e
son de dia en dia sots color de prejudici e en altra ma-
nera repellits de tráete e de conclusio e de remetrels en
lermens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reve-
rents egregis nobles nos ha induhits a manar ais dits nos-
tres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los
dits apuntaments sien vists e regoneguts ne nosaltres los
veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per
vosaltres senvors tractuda seguons deu: e ladonchs senvors
( 117
jatsia aquesta ciutal de qualsevol augmentado tañedora ai
dit general es per aportar major carrech que altra nosal-
tres darem tot loch que rahonablament puxam dar ais dit^
apuntaments e altres coses qui sien utils e expedients al dit
general. E placieus senyors nos perdonéis com a present
no defferim ais prechs qui per vos ab la dita vostra letra
nos son stats fets segons dit es. E tingueus raolt reverents
egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sanc-
ta Trinitat. Scnpta en Barchinona a XXVI dies de febreí
del any mil GCGCXII. — Los consellers de Barchinona a
vostres plahers e honors apparellats.
Xum. »««.
Tom. 19.
Ais tres molts reverents nobles e molt honorables senvors fo1- 158°-
los senyors tenents lo molt honrat parlament del regne Da-
rago en la ciutat de Tortosa. — Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e
molt honorables senyors placía a saber a las vostras tres
redubtables reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magniíich senyor mosse-
nyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de
procehir anant en lo compromis íeyt entre los officials del
senyor rey Darago e luy anavam dclliberats devers lo vos-
tre molt honorable parlament: c quant em stats en la ciu-
tat de Barchinona omnos presentáis a mosscnver Roger de
( 118 )
Moneada e al senyor en Loys de Gualbes aysi presents da-
vant los quals lo dit compromis ha stat principiat davant los
autres conseliers de la dita ciutat deis quals encara non ha-
vem pogut haver deguna expedicio jatsia hi hajam feyta tota
diligencia. E per co que lo dit negoci principiat puescha ha-
ver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e
utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig de
quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats
que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada
contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas
contra veritat e sus aygo los missatgers del dit Doria son
anats a las vostras magnificencias. E per go molt reverents
nobles e honorables senyors a fi que vos appara maniffes-
lament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte
de Narbona no han en res passat les causes per ell prome-
ses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les
causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral deis
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e
guardat la treua duna part e daultra jurada e per conse-
guent £0 que los dits missatgers han dit ni proposat non
staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells
requisides: tan humilment quant podem supplicam a las vos-
tras altas magnificencias que vos placía de benignament
voler ausir e entendre las nostras rasons e detenir los dits
missatgers de supersesir en la dita armada per ells requi-
sida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt
honorable parlament del contran de co quels dits missat-
gers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam
per los dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt re-
' M9
vcicnls noblcN o honorables senyors la causa |jrmci|>al imu
«a bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescu-
na partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres re-
verencies nobleses e honorificancias am creysament de bens
e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de
marc. — Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea
e vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor appa-
rellats.
•Vúiii. 8«S.
Tora. 19.
Ais molt reverents egregis nobles e honorables senyors fol. 1581.
lo parlament general del principat de Cathalunya. — Molt
reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vos-
tras reverencias noblesas e saviesas honorables significam
que tots los deis staments ecclesiastich militar e reyal da-
quest regne obrant la providencia divinal son duna con-
cordia un proposit e voler a cercar ensems ab vosaltres se-
nyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una
missatgeria lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pre-
gara cordialment queus placía sostenir un poch e sperar la
dita missatgeria e missatgers destinadors los quals presta-
ment partirán ab poder bastant per la dita raho e daco
senyors se retra gloria a Deu es fara servey de la corona
reyal es seguirá be inextimable e aquest regne farets plaer
molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e sa-
( 120 )
viesas honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Spe-
rit. Scrita sots lo segell del reverent bisbc de Valencia ;i
XIII de marc lany MGCCCXII. — Los deis staments eccle-
siastich e militar e los jurats de la ciutat de Valencia a
vostra honor apparellats.
SESIÓN DEL DÍA 19.
Se acordó que de los fondos del general fuesen prestados á
doña Margarita tres mil florines, para que pudiese atender á
sus necesidades. Tratóse después del socorro que debia enviar-
se á Cerdeña, y se levantó la sesión.
SESIÓN DEL DÍA 20.
Túvola en este día la comisión de los veinticuatro, para orde-
nar algunos preparativos conducentes á la reunión de los com-
promisarios; acordando entre otras cosas llamar á Fr. Vicente
Ferrer, que se hallaba en Castilla.
SESIÓN DEL DÍA 22.
Tratóse en esta sesión de los negocios de Cerdeña , leyéndose
un largo escrito presentado por los embajadores de Nicoloso Do-
ria y una carta del juez de Arbórea , vizconde de Narbona. Fué
Icida también la siguiente carta :
11' I
Vun». 394.
. Tom. 19.
Ais molt reverents egregis nobles e honorables senyors rol. 1594.
lo parlament general del principat de Cathalunya. — Molt
reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons le-
tres que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be
deis fets que tenira entre mans conve que nosaltre's proro-
guem e raudem aquest parlament prop la ciutat de Va-
lencia: perqué nosaltres ab lo nom de Deu e la sua gra-
cia entenem decontinent fer la dita prorogacio e rauda-
ment e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Per-
qué de les dites coses certifficam les vostres reverencies
noblesas e honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vos-
tra guarda. Scrita en la vila de Morella e segellada ab lo
segell del brac militar a XVIII de marc. del any M.CCCC.
dotze. — Lo parlament general del regne de Valencia a vos-
tra honor.
Acordóse por último en esta sesión el pago de varias canti-
dades.
En este mismo dia se reunió también la comisión de los vein
ticuatro, ocupándose en los mismos asuntos que en las anterio
res sesiones.
i 22
SESlO* DEL UIA 2H
Fueron leídas en ella las cartas que siguen
VÚin. 395.
fol. 1602. Ais molt reverents egregis nobles e honorables sen\ or-
lo parlament general de Cathalunya. — Molt reverents egre-
gis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres entenam
e treballera continuament ab aquella major diligencia que
a nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los
testaments deis reys passats de gloriosa memoria e totes
cartes scriptures qui facen per la reyal successio translats
deis quals testaments vos trametrem dins breu Deus vo-
lent en forma e manera que hi deura esser dada plena fe
axi com per vosaltres senyors nos es demanat per vostres
letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major
car noy es ni en negun altre loch on hajam cerquat e han-
nos dit que fon liurat en sa forma clos e segellat ab se-
gell pendent a la senyora reyna dona Yolant per mosse-
nyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit testament: a la
qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo dit
testament c translat daquell crehents no ho deguessem fer
( m )
>>eiis consultado vostra. Perqué senyors certiticamvus da-
quesles coses a fi que hi provehiscats segons raillor vos
semblara fahedor. Part ago senyors ab nosaltres es stat lo
honorable Nazbert Catrilla complanyentsc com no podia
complir e satisfer al carrech que vosaltres senyors li ha-
vets donat sobre lo soldajament de L ballesters ais quals
havets ordonat que per quescun sien donats per dia III
solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent
ios lestada attes lacte a que havien a servir e que gent
lestada ell no podia haver al dit sou : e nosaltres havem-
li respost que seria molt bo que daco ell consultas a
vosalíres senyors axi com que de fet vos en deu scriure.
Perqué si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia mes
deis dits III solidos volemvos avisar queus placia ho facats
en manera que per avant no puxa esser tret a consequen-
cia en sou quel general haja a donar. Mes avant nos ha
dit lo dit Nasbert Catrilla li deguessem liurar deis arne-
ses armes e artellaries qui son en la botiga del general: e
nosaltres responentsli havemli dit axi com diem a vosal-
tres senyors que en la dita botiga ha fort poch daco que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat
co quey es del que demana e li sia comprat lals quey fal-
ra de les peccunies del dit general quen havem mester
cautela de vosaltres senyors segons ordinacio de la qual
nosaltres nos arreglarem en la compra o desliuranca de les
dites coses. En acó crehem vosaltres senyors provehirets
degudament per descarrech de nostres compres. Aprcs tot
ago vos diem senyors que havem haut gran placr goig e
consolacio de la eleccio feta de les nou persones ordona-
des a declarar qual es nostre ver rev princep B senvnr : e
12 i
pregam humilment la Majestat divina que per sa infinida
clemencia vulla sobre aquelles inlluir la sua gracia en tal
manera que mijangant lur declaracio aquest regne qui per
tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxenga daquell e a salut e
conservacio deis pobles qui en lo dit regne habiten. No-
resmenys senyors havem reabuda la provisio que havets
feta sobre la reparacio de les sis persones : e podemvos dir
ab veritat que havets fet mes que per ventura no imagi-
nats car los affers del dit general qui per falta de aques-
ta provisio son stats en algunes coses embassats tro aci se-
rán Deus mijancant nostro treball al qual no entenem a
perdonar en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia
molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo Spe-
rit sant en vostra guarda. Scripta en Barchinona a XXI dias
de marc del any M.CGCC.X1I. — Los diputats del general
de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre
servev e honor apparellats.
Hum. »?«.
fohl604. ^'s m°to reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de
Tortosa. — Molt reverents nobles e molt honorables e savis
senyors: Placia saber a vostres grans savieses com yo he
haguts per conestables deis L de peu en Johan Boyl e en
Bernat Cardona per haver los dits L ballestera c homens
( iá5
de peu e aquolls lian haguts los pus uventatjosos que trobaí
se son poguts e qui en tota plaga se poden presentar : em-
pero ells no hirien al sou quels es stat taxat car tostemps
es acostumat que homens aventatjosos han evantatge. Jo
mossenyors he presentats aquests dos ais diputáis e an aquells
quych son per les VI persones : perqué yo he feta ma di-
ligencia de haver la gent aquella que devia e no sta per
mi car ells no volen anar sino segons han acostumat de ha-
ver e al darrer punt volen X florins per roes e que hom
lus port arneses vulles per aygua o per térra anant o vi-
nent. Si van per aygua es incert si van per térra es de ma-
jor cost: e per co mossenyors vos supplich que en acó vu-
llau dispensar que per via que no paga de sou vullats fer
dar en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliraent
deis X florins e lo port de les arraes vullatsvos per aygua
vullats per térra segons ordonarets. Empero mos senyors
yo nous presentarla ni menaria sino gent aventatjosa: e per
co com lo temps es curt e yo no enteuc a treballar en obra
mijana ni de metzem yo fas spatxar aquesta gent car con-
fianza he en vosaltres que no volrets que yo ho pach de
la mia bossa co que de mes hi sera: pus que jous he la gent
que deig e siamen feta vergonya si lo contrari trobats. E si
negunes coses vos plahen que yo puxa fer manatsme. E sia
lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la sua gracia.
Oeco vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de marc.
— A vostre servey e manament humilment apparellal Es-
bert Catrilla.
( 12G )
SESIÓN DEL DÍA 24.
Por parte del embajador del conde de Urgel fueron leídas va-
rias cartas que probaban la parcialidad y manejos del goberna-
dor de Aragón á favor del infante de Castilla. Recibióse después
el juramento de portarse bien y fielmente á los compromisa-
rios Bernardo de Gualbes y arzobispo de Tarragona , quienes se
despidieron del parlamento para ir á desempeñar su misión
en Caspe.
SESIÓN DEL DÍA 26.
Dióse audiencia á Romeo Palau , quien presentó y pidió que
fuese leida la siguiente carta :
\úm. 3««.
Tom. 20. . , . íii ii
foi.1616, Ais molt reverents egregis nobles honorables e cars
amichs lo parlament general de Cathalunya. — Molt reve-
rents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes deis tenors seguents. — Egregio do-
mino Frederico comiti de Luna parlamentum genérale
regni Aragonum et ambassiatores parlamenti generalis Ca-
127 )
thalonie principatus ipsum parlamentum representantes et
ab eodem habentes plenariam potestatem in istis honorem
debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum
et terrarum regie corone Aragonum subditorum jus ha-
bere asseritis et pretenditis parlamentum et ambaxiatores
pro se et dictis parlamentis adherentibus notifficant inti-
mant seu denunciant per presentes qnod certe notabiles
persone ab eisdem parlamentis super his plenura posse ha-
bentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et
publicando cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli
dicte corone fidelitatis debitum prestare et quem eorum
verum regem et dominum per justitiam secundum Deum
et eorum conscientias habere debeant et teneantur hinc
ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri conve-
nient et erunt personaliter congrégate processure ab inde
ad investigationem instructionem informationem nostionem
et publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis
quo dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in
Christo patris domini archiepiscopi Terrachone quo dicti
ambassiatores utuntur hic appositis impendenti XVa die fe-
bruarii anno a nativitate Domini millesimo CCCCXI1. —
Egregie domine : casu quo vos causis et rationibus in alus
nostris patentibus litteris vobis per latorem presentium ex-
hibitis latius expressatis contingat vestros ambassiatores et
vel procuratorcs mittere ad villam de Casp in dictis litteris
patentibus expressatam in statu decenti et honesté habitu
atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ce-
teris corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Al-
( 128 )
íissimus vos conservare et prosperare dignetur feliciter in
longevum. Data ut supra. — Parlamentum genérale regni
Aragonum et ambassiatores parlamenti Cathalonie princi-
patus honoribus vestris prompti. — A les quals coses con-
tengudes en aquelles vos responch e dic que he gran de-
sig e haure tant plaer que mes no poria quels drets que
yo he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres
de la reyal corona Darago sien mostrats dits declarats e
allegats en e per totes les parts de la reyal corona e sin-
gularment en la dita vila de Casp on deis dits drets se-
góos continencia de les dites letres se deu fer investigacio
instruccio e publicacio: e mouenmi principalment dues co-
ses : la primera que yo crech fermament esser ver e cert
que en los dits regnes e terres es una la successio e a
mis pertanyen car son net del molt alt e poderos senyor
don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sar-
denya e de Corsegua e comte de Barchinona de Rossello
e de Cerdanya dalta recordacio e son fill del molt illus-
tre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch
de Athenas e de Neopatria íill del dit senyor rey Darago
e primogenit de gloriosa memoria e per co son e deig es-
ser segons Deu e vera justicia lur universal successor en tots
los regnes e térras deis dits senyors. La segona que he
tan indubitada confianga en los prelats barons nobles ca-
vallers gentils homcns ciutadans e tots altres vessalls e na-
turáis deis regnes e terres de la dita real corona que per
lur innada fe e naturalesa la qual ab molt gran lahor han
tots temps inviolablament observada a la dita reyal corona
e ais reys e successors daquella deis quals yo devall per
dreta linea e de la lur carn e sanch he immediada e dreta
( 129 )
naxenga que en la dita successio e en ios drets que \o lie
em pertanyen en aquella observaran conservaran e detien-
dran a mi sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver
molt reverents pares egregis nobles e honorables amichs e
sabets esser notori que apres mort del dit senyor rey don
Marti avi e senyor meu yo son romas e son menor fill e
orfe perseguit en la persona perseguit en ma privada he-
retat e perseguit e molt prejudicat en los drets que yo he
en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici da-
quells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya e que
es stat tractat en altres parts contra mi qui james no fiu
ni pensi mal a algún e en manera o ferdat son stat per-
seguit fins a metre a un castell on son enclos stich e visch
l'returos desemparat per tots e poch regonegut per aquells
tants qui en vida deis senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa mi-
sericordia infinida. En ma privada heretat que sia perse-
guit vejats los castells viles e lochs meus com me son pre-
ses occupats e detenguts violentment e per forga destrouits
e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo regne de
Valencie. En los meus drets e en lo exercici daquells com
son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas e ho-
norables savieses : no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es ma-
nifest a la ciutat de Calatayu on los regnes e térras de la
dita reyal corona eren ajustats e congregáis per tractar
deis preparatoris observadors en lo regoneximent de la jus-
ticia de la dita successio com per quiscun deis altres quis
TOMO III. 0
( ^0 )
«lien haver dret en aquella hinc lossen trameses grans ani-
baxades e persones de gran auctoritat per part mia qui
ais no podia ferhi Ion trames en Johan Aguilar notari
qui en vida del senyor rey mon avi e per sa ordinacio era
stat fet mon procurador perqué tractas e donas manera
que vo hagues advocats e procuradors e altres persones car-
ies e scriptures e altres coses necessaries convinents e pro-
íitoses a la demostracio deis dits mos drets e perqué for-
nit e instruit de les dites coses anas ensems ab los altres
qui per ma part hic serien rallonas tractas e prosseguis en
la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on
de la justicia de la dita successio se devia fer regonexi-
ment mos drets e ma justicia : e puys quel dit en Johan
Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac comencat e
continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e em-
patxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e re-
traure lo dit Johan de la prossequcio ab exaquiesde crims
que li allevaren fon e es stat perseguit en persona fins a
la mort e hanli tolts e levats tots sos bens e encara los de
sa muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequ-
cio e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio deis preparatoris resident en Calatayu la qual
informada de les dites coses e per les orgents causes de
aquelles ne scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem
de Bellera governador del regne de Valencie qui los dits
procehiments fehia contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex
liu feu fer justicia per missatgeria pregant e encarregantlo
ques tolgues deis dits procehiments e tot qo que anantat hi
los reduhis al primer stament volgues encara abstenirse de
semblants procehiments quis fessen es poguessen fer per
C 131 )
semblants rahons car no devia a algún deis competidor
ne a lurs advócate o procuradors directament o indirecta
esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio de son
dret ans devia haver libera facultad de aquell proseguir per
quis volgues a fi que pogues quescun liberament anar e
esser en la dita congregacio e vici algún noy pogues esser
allegat: e noresmenys lo parlament general de Cathalunya
per letra sua e apres per son missatger ne ha pregat e en-
carregat al dit governador e lin ha feta instancia: pero ja-
mes lo dit Johan no ha pogut trobar o haver remey en la
dita persequcio e per co no ha pogut treballar e enten-
dre desliurament axi com se requeria en los dits mos af-
fers e tot hom se es retret e retrau per temor de esser
axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos drets.
Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyig on
lo parlament Darago e los missatgers del parlament de Ca-
thalunya eren per tractar e cloure del dits preparatoris:
e de paraula e per scrits recitant les dites coses los prega
e reques quels plagues provehir et donar loch e manera
que yo qui non he nin pusch haver hagues advocats procu-
radors e altres qui liberalment rahonen tracten e prose-
guesquen los dits meus drets cessants los dits empediments
embarchs e torbs e tots altres: c sens que remey algu no
he haut ne he en les dites coses sonme stades trameses e
presentades les letres dessus insertes. Molt reverents pares
e molt egregis nobles c honorables amichs mi e ma here-
tat e mos drets perseguits e prejudicats com dit he coman
primerament e principal a Deu tot poderos pregant e re-
clamantlo dcvotamcnt e de tota ma pcnsa que per sa cle-
mencia infinida se vulla emparar de mi dcsemparat e ell
m
rey deis reys preñe e jutge la causa de m¡ lili e net de sos
servidors reys Darago e de Sicilia : sia ell ajuda e protec-
cio mia qui deis pubills e orfens es eternal tudor e pare.
En apres me recoman cordialment e tant com pusch a la
congregacio deis leyals e faels vassalls de la reyal corona
Darago ais quals prech carament requir e obstrec per nos-
tre Salvador Jesu-Christ per lo deute que a justicia deuen
et per la fe c naturalesa que son tenguts a la reyal corona
Darago per los grans benefficis deis gloriosos reys Darago
senyaladament del senyor rey mon avi qui per augmen-
tacio de la dita corona per tuhicio de sos vassalls e per
prosperitat de aquells conqueri e hague lo regne de Si-
cilia e per los merits del senyor rey mon pare lo qual per
exaltacio de la reyal corona Darago fonc tant victorios en
cobrar e reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya
per la molt major part de aquell tirannicament retengut e
rebelle a la dita reyal corona gran temps havia en la re-
cuperado del qual entre la ardor del cobrar e lo treball
e suor de les armes fini gloriosament sos dies : deis quals
regnes los dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol
titol e nom de senyoria desijaren per a si e a la lur casa
Darago e les prosperitats proíits e tot lals pera lurs vas-
salls e sotsmeses : que a mi privat de tan excellents senyors
reys avi e pare sia la dita congregacio avi e pare en voler
entendre e guardar a la dita mia justicia sia tudor en def-
íendre aquella e protector en dar manera que sens con-
culcado sia plenerament demostrada. Poch son en esdat
com veets et no puch ma justicia rahonar ne he de que
puga dar ne he facultat de prometre a altres qui lam ra-
honen e quem sien favorables en aquella : tota ma heretal
155
privada e irubadu cu le» rendes e emoluments alienada q
per major via calamitat esme en gran part per Torga e vio-
lencia presa occupada e destrouida: son stats perseguid
aquells pochs qui en ma justicia han treballat Cns avuy:
no he qui gos o vulla mos drets mostrar ne rahonar ma
justicia. Molt reverents pares egregis nobles e honorables
amichs la una de les dites letres conten quels embaxadors
o procuradors que yo trametre a la vila de Casp per alle-
gar e mostrar ma justicia vulla yo trametre en estat de-
cent e honests abit e manera car axi nes stat ais altres
competidors: vosaltres veets en ciar e beu sent yo daci hon
son que cascu deis altres competidors es apparellat per tra-
metrehi grans enbaxadors ab companyes e esforc de mol-
tes gents ab molts e sollempnes doctors fornits de gran
temps en les allegacions quey preten cascu hi ha procu-
rades favors e cerquades vies per avancar aquells: yo fill de
vostre senyor e net de vostre rey son e romanen sol que
no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla anar no he
ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo regne
e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare. O cla-
redat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa
de ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls de
la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent amor
quels gloriosos senyors reys Darago han hauda e mostrada
tots temps a vostres antecessors e a vosaltres: ans son stats
per obres virtuoses mes frares e germans que senyors e per
deffendre a vosaltres : e avancar vostres cases no han dup-
tat metres a mort e sostenir en lurs persones quals se vulla
perills. Miren los vostres ulls los actes maravellosos quius
son davnnt e. renomenats per tot lo mon que lo* senyors
( UM )
reys raon avi e mon pare han lets: pensen attesament vos-
tres coratges lalt proposit en que era lo senyor rey mon
pare quant axi victorios sedejant la gloria e honor de la
reyal corona Darago lo repos de sos vassalls e la prosperi-
tat daquells fini gloriosament sos dies: vulla considerar vos-
tra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens ruha
o macula havets tots temps leyalment demostrada ais dits
senyors reys e de la rael daquells yo procehesch sens miga
que en la persona mia es dretament dirivada lur posteritat.
Placia donchs a vosaltres molt reverents pares egregis no-
bles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en la
dita successio no perescha en les vostres mans ne davant los
ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pu-
bills e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren raho-
nen e alleguen lurs drcts: daquest beniffici usen totes les
gratis corts e totes les grans ciutats e teñen de publich grans
e notables advocats per aquells qui haver non poden: minis-
tratsne per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes
parts fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e terres de la
lur senyoria : e per quantes favors men son degudes e ha-
ver deitg rahonablament trob yo en vosaltres qo que vol agual
e ordonada justicia car en altra manera yo no pusch ni pore
axi com en passat no he poscut per occasio deis impedi-
ments embarchs e torbs sobredits e altres mos drets é ma
justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp ne en
altres parts ans romane h sens ma culpa o negligencia des-
tituhit <\c tot humanal auxili. E nostre senvor Deu pn
( 138 }
sa gran misericordia endrec c illumm vostres eoralgo eil
l al manera que per misteri de vosaltres en les dites coses
trobe yo e aconseguescha co que es dret meu e per jus-
ticia me pertany. E placieus molt reverents pares egregi>
nobles honorables e cars amichs que de les dites coses
cobre yo vostra bona resposta per lo portador de la pre-
sent. Scripta en Sogorb sots mon sagell secret a XVII dies
del mes de marc del any MCCCCXII. — Frederich Darago
a vostra honor.
Leido después un largo escrito que presentaron los promove
dores de negocios del parlamento, para rebatir las protestas que
algunos habían hecho contra la elección de los nueve compro
misarios ; publicáronse también las siguientes cartas :
luni. »«*.
Tom.20
A los muyt reverentes padres en Dious muj nobles et fo1- 1<i2y-
nuestros caros et specialcs amigos los del parlament del
principado de Cathalunya. — Muy reverentes en Dios muy
nobles caros e speciales amigos : nos havemos recebido dos
vuestras letras en una mesma forma de las quales no ha
gayres nos scrivestes una con nuestro ben amado e fiel
camerlench mossenyer Bertrán de la Saga c agora lotra com
este portador de las presentes contenentes en sustancia co-
( 130 )
mo nos por nuestras letras vos haviessemos ante dagora ro-
gado que por amor de nos fitzessedes desliurar el dito mos-
senyer Bertrán qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia seyido
ajustado e detenido en Ostalrich e vos per honor de nos
lueguo que haviedes sopido su arestament haviades treva-
llado en manera que el dixo mossenyer Bertrán ha seyido
desliurado etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplación de nos vos regraciamos tant como
podemos. Otrosí muy reverentes padres en Dios muy no-
bles caros e speciales amigos per vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales que
ell dito mossenyer Bertrán traya vos haviades visto que se
contenian cosas de que vos havedes seydos mutxo maravi-
llados e fort turbados car toca a vosotros e a toda vuestra
tierra pero que confiavedes en nos que seyendo aquellos
memoriales en vuestre poder que non se procedira mas
avant en las cosas en aquells contenidas antes de todo mon
poder las feremos cessar etc. E por quanto en los ditos
memoriales se contienen de mutxas materias e diversos ar-
tículos e non podemos buenament concebir clarament qua-
les son aquellas cosas que a nos toquan non nos aviedes
aquellas por vuestras ditas literas notifficado vos rogamos
que extinsivament et a largo nos querades scrivir et certi-
ficar aquellas car en todas cosas que por honor de vos et
de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui nos re-
putamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui. Bien es ver-
<lat que Bernat de Cruylles qui como e aresto et arresto el
( '37 )
dito mossenyer Bertrán vos scrivio algunas cosas qui eran
contenidas en el XII capitulo de los ditos memoriales que
fablan de la requisición fazedora de partes de la reyna e
barones de Sicilia al infante don Ferrando de Castiella co-
mo a natural succesor en el dito regno etc. E porque non
sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell dito
XII articulo fabla que vos tenides por agreviados o no o
per algunes cosas de los otros articulo^ : vos rogamos que
a vos placia declarar sobre aquesto extensivament et a Mar-
go vuestra intención car aquella sopida nos faremos per
honor de vos en lo nos notifficado totdo lo que buena-
ment podremos fazer : e si otras cosas algunas vos plazen
que nos fazer podamos fazetlasnos fiablament saber e nos
las acompliremos de muy buen grado. Muy reverentes pa-
dres en Dios muy nobles e caros e speciales amigos el sant
Sperit vos haja siempre en su guardia. Scripta Puente de
la Reyna XIIIo de marco. — El rey de Navarra. — Charles.
Núm. 999.
Ton». 20.
Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac di- rol. 1681.
lectis íiliis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baroni-
bus nobilibus militibus sindicis et procuratoribus cívitatum
villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamentum
Dertuse congregatis. — Benedictus episcopus servus servorum
Dei. Vcnerabiles fratrcs filiique dilccti: ad audicntiam ves-
lr;im preces nostraa libenter afferimus illas videlicet que
( 158
honesto tem sapiant et ab humane pietatis tramite non dis-
cordent. Cum itaque dilecta iti Christo filia Johanna de Pra-
des carissime in Christo fdie Margante Aragonum illustris
regine mater pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeal
ardua nonnulla tractare : vos precamur attente quatenus
consideratis casu et necessitatibus dicte regine in expedi-
tione favorabili eandem et ejus negotia nostre interventio-
nis intuitu velitis suscipere propensius comendata super-
inde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro Pa-
niscole die XXIIa sub nostro signeto secreto.
SESIÓN 1>EI. DÍA 28.
Abrióse con la lectura de los documentos que siguen
Vil tu. 330.
foi. 1636. Ais molt reverents nobles e honorables senyors lo parla-
ment general del regne Darago en Alcanyic, — Molt reve-
rents nobles et honorables senyors: del molt egregi senyor
don Frederich Darago compte de Luna havem reebuda una
letra de gran seria en la qual es inserta la letra intimatoria
que per los parlaments Darago e del principat de Catha-
lunya li es stada tramesa sobre lo dret que preten haver en
la successio de la corona reval Darago ab quens pregua
( '139 )
exorta e requer que havent sguard a la sua pupillar edal
e com es orle pobre e deseretat per deute de justicia o
per altres sguards en la dita letra semblants expressats li
deguessera subvenir de advocats procuradors e rahonadors
de la sua justicia que afferma haver en la dita reyal suc-
cessio: e jatsia molt reverents nobles e honorables senyors
la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equi-
tat e justicia a cascu del competidors e vejara atesa la edat
e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si per nos e
per aquells qui han la dita justicia exhaminar e manifestar
no es provehit ais deffalliments qui occorren en domostrar
lo dret quel dit don Frederich preten haver en la dita suc-
cessio poria esser occultat de que romandria massa gran
carrech a tots los vassalls e sotsmeses a la dita corona o
almenys aquells qui han pres carrech de fer veure la dita
justicia deguessen provehir a la dita necessitat. Empero nos-
altres sois provehir e subvenir en aquelles nons par just ni
degut car del dit don Frederich o de qualsevol altre com-
petidor de lur justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per co que en favor daquell no fossem vists ha-
ver singular affeccio mas ab vosaltres e tots los altres sotsme-
sos a la dita reyal corona zelar justicia en lo dit fct et que
dret de algún quil puxa haver no sia ocultat ni en alguna
manera cubert : e per co senyors molt reverents nobles e
honorables com som infformats que lo dit don Frederich
ha tramesa a vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps
et ab lo parlamcnt de Valencia al qual per semblant ne
scrivim vos offerim communicar participar c exequir toles
•oses degudes e neoessaries a la prpssecucio del dret pretes
IÍO I
per lo dit don Erederich en la reyal successio dessus tlila.
pregantsvos affectuosament que de tot ce- quen haurets de-
liberat siam prestament certifficats e sens dilacio per tal
que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet sia en teraps
covinent provehit axi com se pertany e es necessari. E tin-
gaus senyors molt reverents nobles et honorables Lesperit
sant en sa guardia. Scrita en Tortosa e sagellada ab lo sa-
gell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes de
marg del any MCCCCXII. — Lo parlaraent general del prin-
• ipat de Cathalunya apparellat a vostra honor.
\ ii m. 331.
Tom. 20.
fol. 1638. Al molt egregí senyor don Fredench Darago comtc de
Luna. — Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda
scrita en Sogorb a XVII dies del mes de marc dejus scrit
e enteses les rahons distintament e specificada en aquella
contengudes: a la qual vos responem que nosaltres consi-
derante la pupillar edat qualitat e condicio vostres e do-
lentsnos molt en tota vexacio e molestia que a vostra here-
tat e bens vostres sien per alguns fetes: havem cordial af-
feccio que lo dret que pretenets haver en la successio de
la reyal corona Darago vos e cascun altre competidor en
la dita successio se demostré clarament tota equitat de
justicia observada. Pero com no sia propri a nosaltres sois
la justicia de la I deis competidors de la successio de la
corana reval emparar per no mostrarnos affeccionats a
141
uquell que singularment empararem: no pudem sois u vos-
tra peticio satisfer segons agudament affectam mas haveni
scrit daquest fet assats larch nostra intencio ais parla-
ments Darago e de Valencia de guisa que tots ensemps hi
laeam prestament provisio deguda e necessaria e tal que si
plaura a Deu no sera abcegat algún dret que vos hi hajats.
E ti nga us etc.
Vúin. 339.
Tom. 20.
Ais molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de foi. 1638.
Cagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable rni-
cer Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. — Molt re-
verent senyor e pare en Christ e honorable : desigants que
en lo conclavi benaventuradament teñidor en aquex castell
de Casp sobre la exhaminacio noscio e publicacio daquell
qui migencant justicia es nostre ver rey princep e senyor
per teñir e guardar aquell haja persones notables no sus-
pitoses abtes e expertes en tais: pregamvos eus encarregam
axi affectuosament com sabem e podem que en tant com
a vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats aver-
tir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea c experta en tais fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularmcnt
la honor de aquest principat segons de vostres molt gran
reverencia e honorable saviesa coníiam. Mes avant vos pre-
( ■'« )
gam lieus encarregam que l'acats ab los altres deis nou
eompanyons vostres que en tot cas en los affers que ha-
vets a fer aqui de la examinado noscio e declaracio de
aquell qui es nostre vertader rey e senyor entrevenguan
per aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major auctoritat
se mostrara: e aquesta es la intencio decisoria del parlament.
E dacous pregam hajam prestament vostra resposta. E tin-
gaus molt reverent senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del reverent
bisbe Durgell de ordinacio del dit parlament a XXVIII
dies de marc del any MGCGCXII. — Lo parlament general
del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor,
SESIÓN DEL IHA 29.
Después de haberse leído una carta con la que los diputados
de Cataluña enviaban al parlamento copia auténtica de varios
testamentos y otros papeles conducentes para ilustrar el negocio
<le la sucesión, levóse la nne siffue:
de la sucesión, leyóse la que sigue:
\iiim. 333.
Tom. 20. ,
rol. 1643. Ais molt reverends senyors et pare en Cnrist mossenyer
Pere archabisbe de Terragona et honorable micer Bernat
( 143 ]
de Gualbes en cascun dret doctor. — Molt reverends senyors
et pare en Christ et honorable: per seria del translat du-
na letra que havem rehebuda deis dipputats del general de
Cathalunya et sis persones a ells adjunctes lo qual vos tra-
metem dins la present interclus poran veure vostres reve-
rencia et honorable saviesa los translats autentichs canoni-
ques et altres scriptures que han haudes del archiu reyal:
les quals scriptures per lo portador matex qui a vosaltres
les ha aci portades les vos trametem : e si per ventura vos
occorreran altres cartes o scriptures que hajats necessaries
per lo dit portador nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible. Mes
avant vos pregara nos vullats certificar quals son aqui deis
nou companyons vostres et de totes altres coses engru-
nadament queus occoreran toquants aquests affers sovine-
jantnos de vostres letres. E tingaus molt reverend senyor
et honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Torto-
sa sots lo sagell secret del reverend bisbe Durgell a XXIX
dies de marc del any MCCCCXH. — Lo parlament general
del principat de Cathalunva apparellat a vostra honor.
Por último, se trató también en este (lia de la pacificación del
reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.
i 4 i
SESIÓN DEL DÍA 30.
A utorizóse á una comisión , que ya había sido elegida con este
objeto, para que resolviese por si todo lo concerniente á la pa
cificacion de Cerdeña.
SESIÓN DEL DÍA 31 .
Se dio cuenta de una carta dirigida al parlamento por el ar-
zobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la que daban
noticia de su llegada á Caspe.
SESIÓN DEL DÍA 6 DE ABRIL.
Fueron leidas en esta sesión, entre otras, las siguientes cartas:
\um 334.
foMésSl' ^'s mo^ reverends egregis nobles et honorables senyors
lo parlament general de Cathalunya. — Molt reverends egre-
gis nobles et honorables senvors: lo dia pus prop passat
( 145 )
havem rehebudes quatre letres de Sicilia et de Sardenya
quis dressen a vosaltres senyors les quals vos trametem in-
cluses dins la present. Aximatex ne havem rehebudes nosal-
tres deis vostres missatgers trameses en Sicilia quins scri-
uen de diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala: crehem quels
dits missatgers scriuen de tot a vosaltres senyors e per
aquesta raho no curam de scriureushen : mas tremetem-
vos una letra que en Guillem Oliver ha rehebuda que par
sia scrita darrerament et qui fa mencio de algunes noves
qui son de Caller a aquest regne et principat segons en
aquella porets veure. E sia molt reverents egregis nobles
et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda.
Scrita en Barchinona a XXX de marc del any MCCCCXU.
— Los dipputats del general de Cathalunya et les VI per-
sones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.
Muni. 335.
Tom. 20.
Ais molt reverends egregis nobles et honorables senyors rol. 1B55
los del parlament general deis regnes de Cathalunya. —
Molt reverends egregis nobles et honorables senyors : sapia
la vostra molt nobla et gran saviesa que a VIH dies del
present mes de febrer nos havem rehebuda letra del no-
ble mossenyer Leonardo Cupello marques Doristany e dal-
tre part ne havem ardit cert com lo vezcomte de Narbona
ab conssell deis rebelles de Sacer es vengut ab gran eslon
tomo III 10
( 146 )
a la vila de Macomer per enfortir aquella et per teñir aquí
frontera axi contra Horistany com contra nos ab tot son
poder de Sacer et de tot lo cap del Lugudor et per usur-
par a si et a llur part de totes les viles et lochs de part
Valenca de part de Montos et de Marmilla et es la dita
vila de Macomer a XX nuiles de Oristany et a XXX nu-
iles de Santlluri hon se ten per nos. E les gents darmes
del senyor rey frontera ja que siam huy de poch sforc com
entre totes les gents darmes no sian en quantitat pus dé
C rocins ne podem accorrer ab tot nostre poder a resis-
tir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien en
gran quantitat molt pus poderosos que nos et son bastant*
los dits rebelles si Deus et lo vostre soccors nons atccbíré
a conquerir et strenyernos fins a les portes de Caller. Per-
queus placia per naturalesa de la corona reyal en virtud
de la qual vos requerim que prest et ivargos succors ha-
jam vostre de gents et de monedes per sosteniment de
aquelles et deis castells et fortaleses ab les quals tenim
frontera et forcam les terres ja conquestes en tal manera
que a nos sia salvacio et alegria et ais enamichs et rebelles
sia terror et perdiments. Certifficants a vosaltres senvors
que si ivargos soccors et ajuda presta no havera vostra nos
et tot aquest regoe som en punt de dampnatge irreparable
et de greu extrem et final perdicio. Accorrega donchs a
nos lo vostre subsidi et presta ajuda en altre manera per-
duts som. Scripta en Caller a IX dies de febrer lanv M
quatrecents XII. — Lo comte de Quirra rector capita et def-
fensor etc. et consellers et prohomens de Caller apparellats
a vostre servey et honor.
( 447
\iim. X'.Ui
Xom. Ai
Al molt reverends nobles et honorables senyors del fol. 165?
consell residint en Tortosa. — Molt reverends nobles et ho-
norables senyors: certiffícam vostra saviesa com ara nove-
llament ses seguit quel vizcomte de Narbona no curant
de la treua que ha fermada et jurada ha fet correr en
una vila reyal et ha fet rescatar certa quantitat de mo-
neda que ultra axo li han fet prou dampnatge et fan con-
tinuament tant com poden donant entendre a la gent que
vosaltres sots aqui en gran tribulacio et affany et que no\
podrets enviar soccors per la qual raho la nascio sardescha
píen gran audacia et es gran dubte que no assagen qual-
que novitat et fer rebellar quant hi yo comte y capita da-
vall scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades quis teñen per lo
dit vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne bas-
ten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran perill:
mas tinch raon aleujament a Sentlluri per deífendre et guar-
dar les viles et encontrades qui son prop les quals ab pocha
descusa sino per dubte que han de vosaltres pendre la volta
contraria. Lo dit vezcomte es guast en la persona et acó
per una cayguda que feu dun cavall. Perqué molt reve-
rends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car no
ninen ha et son hinc fort necessaries et lo fet daquesta illa
( 148 )
qui sta en fort poch vindra prestament a la conclusio que;»
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres senyors plaura
en dilacio ne en tarda car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen pus aturar:
et en veritat han hinc servit fort altament et sonne fort
mal remuneráis et no sinch trobara manera de esser soc-
correguts ne de haver algún sosteniment: et si la dita gent
darmes sinch parteix en aquella hora totes les terres re-
yals serán rebelles. Scripta en castell de Caller a III dies
de marc del any MCCGCXII. — Lo comte de Quirra rector
et capita et consellers de castell de Caller apparellats a vo>-
tra honor.
\um. 339.
Tom. 20.
foi.1648. t\|g molt egregis reverends nobles et honorables senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya ajústate
en la ciutat de Tortosa. — Molt egregis reverends nobles et
honorables senyors : ja ab altres vos havem scrit com di-
marts a XII del mes de janer prop passat arribam et ab
bon salvament prenguem térra en la vila de Trapena. En
apres senyors devets saver que per falta de cavalcadures
no poguem fer nostre cami vers la ciutat de Palerm fíns
dimecres que comptavem XX del present mes lo qual día
partim de la dita vila et anam dormir a Alcamo et alli ha-
guem nova certa que lo egregi baro mossenyer Bernat de
Cabrera ab certa gent darmes de nit per via descalament
(¡ 1 411 )
«■t en altra manera era entrat dins la eiutat de Palerm e
que la senyora reyna sera recollida en una galera de mos-
senyer Ramón Torrelles que era en lo port de la dita
eiutat. En laltre jorn que fonch dijous continuam nostre
cami et anam dormir al monestir de Sant Marti prop la
dita eiutat : e lo divendres seguent per lo mati abans que
partissem del dit monestir haguem nova certa que la dita
senyora sabent que nosaltres erem arribats en lo mones-
tir nos sperava ab la dita gualea prop la dita eiutat co es
en la mar davant Sent Jordi: perqué decontinent cavalcam
et entram en la eiutat et anam descavalcar al monestir de
l'rares menors et haud cert parlament et consell entre nos-
altres tornam cavalcar et anam al loch hon era la dita ga-
lera davant Sant Jordi et entram en aquella et fem reve-
rencia a la dita senyora conplanyentnos molt del cas in-
oppinat et esser en que era: e com la dita senyora stant allí
indegudament et a sa gran minua sen volgues anar nosal-
tres soplicam et requerim la sua senyoria axi de paraula
rom en sents que nos volgues lunyar daquelles partides
et que li plagues declinar et devallar a qualque vila o cas-
tell maritim prop la dita eiutat per dar manera que po-
guessem parlar et tractar ab la sua senyoria de una part
et ab lo dit mossenyer Bernat de la altre los negocis et
fets per que erem tremesos : la qual cosa la dita senyo-
ra nos atorga graciosament et de fet. A tráete de nosaltres
es exida et entrada dins lo castell de Solento lo qual lo
castella del dit castell ab certes seguretats que nosaltres li
liavem fetes ha mes en poder nostre et tenim aquell be
guardat per tuicio de la persona et servidors de la dita se-
nyora. E noresmenys per major guarda salvetat e tuicio
TOMO III. 1 1
; i5u )
de la dita senvora havem t'et que lo djt mossenyer Ramón
Torrelles ab la dita sua galera stara davant lo dit castell
per cert temps durant los tractes damunt dits et ab nos—
filtres ensemps ha pres carrech de la custodia del dit cas-
lell a fi que si alguna novitat se assajava fer per térra con-
tra la dita senyora que ella sen puga anar lia hon li placia
ab la dita gualea. E essent la dita senyora dins lo dit cas-
tell dissapte a XXX del dit mes premeses condignes re-
comendación foren donades les letres de crehenca per
vosaltres senyora et per la ciutat de Barchinona a la sua
senyoria trameses les quals vistes et legides per la dita
senyora fonch respost queus regraciava molt lo sentiment
que haviets deis divis et debats que eren entre ella et lo
dit mossenyer Bernat e la tramesa de la vostra missatgeria.
E mes avant lo dia fonch feta una proposicio et collacio en
comuna audiencia davant la dita senyora et tots quants es-
ser volgueren presents en aquella : e feta la collacio da-
munt dita per spatxament splicada et alli matex presents
alguns de son conssell la dita crehenca fonch a la sua se-
nyoria largament explicada: et feta fi a aquella recitats a
nosaltres alguns greuges que segons dix per lo dit mosse-
nver Bernat li eren stats fets fonchnos respost que ella
dita senyora era apparellada de metre en poder nostre tots
los fets et debats que havia ab mossenver Bernat et fer tot
(;o que nosaltres coneguessem esser just et rahonable et
acó per honor de la corona Darago et principat de Cata-
lunya et per lo beneffici et conservacio daquest regne de
que nosaltres senyors li haguem moltes gracies. Esse se-
guit que apres havem treballat et treballam continuament
en pacifficar et concordar la dita senyora ab lo dit mosse-
( '151 )
nver liernat ab aquella major diligencia que liavein pogul
ni podem: encara senyors no som en alguns tennens certs
de concordia de que bonament vos pugam scriure empero
tenimnos per dit que si plaura a nostreSenyor los fets vin-
dran a bona conclusio cor los barons qui mantenen la part
de la dita senyora et guarrejan ab lo dit mossenyer Ber-
nat c° es '° comte Anthoni de Munchada lo comte Ri-
goroso lo comte Matheu de Munchada lo comte Matheu
de Vintimillia mossenyer Sanxo Roic de Lihori almirall
mossenyer Galccran de Santa-Pau mossenver Johan de
Munchada mossenyer Johan Voloto de la Valba mosse-
nyer Pedro de Munchada et molts al tres cavallers et
gentils homens en nombre de DCC rocins dissabte prop
passat foren davant aquest catell de Solento et los dits
comtes Anthoni et mossenyer Galceran aturaren dins lo
castell dessus dit et parlaren ab la dita senyora et ab
nosaltres et axi ells cana alguns altres deis dits barons han-
nos offert que deis debats que han ab lo dit mossenyer
Bernat faran tot qo que a nosaltres sera vist esser just et
rahonable et sen arreglaran a consell nostre et faran tant
copa en ells sia ques faca la concordia entre la dita senvora
et lo dit mossenyer Bernat. Mes avant senyors havem no-
ves que en la ciutat de Mecina es arribat un bisbe legat
quis diu del papa Johan darrerament elegit e crehat ab
tres galeas et que la dita ciutat lo ha be acollit: lo qual
davant tot lo poblé ha proposat et feta gran arenga et
sermo demanant la possessio daquest regne en nom del dit
papa Johan et sgleya de Roma dihent que per co com los
reys passats daquest regne qui teñen aquell a cert temps
en feu de la dita sgleva no han pagat lo dit cens lo regne
( 1*8 )
es caygut en comis de la ditaesgleya: perqué la dita ciu-
tat et tot lestreticat daquelia lo obeix exceptat lo castell
de la ciutat et hanlo mes en possessio de Milloso quis te-
nia per la dita ciutat. Mes avant se diu que lo dit legat ha
portada gran quantitat de moneda et acorda et dona sou a
molta gent et la dita ciutat fa grans empraments per ca-
valcar la illa et havem gran dubte que no sia contra la
nostra nació : e per aqüestes coses la dita senyora et lo dit
mossenver Bernat et los dits barons crehem se acordaran
abans que no farien car posat cas sien una cosa et una de-
íensio hauran prou fer sinch puixen sostenir et conservar
simateixs et lo dit regne. Deus per sa merce hi prove-
hescha per forma que sia be de nostra nació et beneffiei
et conservacio del dit regne a la casa Darago. Darrerament
senyors ab gran desplaer vos certifficam quel dia prop pas-
sat a V hores de la nit lo reverend abbat de Sanctes Creus
passa daquesta vida et rete la anima a Deu per accident de
malaltia de febre continua que li ha durat XI jorns de
quens dolem molt et no sens raho. Part ago senyors lo dia
present mossenyer Archimbau de Foix et lo comte Artal de
Luna ab la galea del dit mossenver Ramón Torrelles son
vinguts aci per parlar et tractar ab la dita senvora reyna
quels divis et debats que son entre ella et lo dit mossenyer
Bernat se leven de carrera. Ais a present senyors nous
scrivim : mas per avant Deus volent scriuremvos de tot co
quis seguirá deis fets de nostra ambaxada. E tingaus molt
egregis reverents nobles et honorables senyors la gracia del
Sperit sant en sa guarda. Scrita en lo castell de Solento a
XV dies de febrer del any MGCCCXII. — Los missatgers
del principat de Cathalunya a vostre servev et plaer ap-
parellats.
[Íi5 )
Nú ni. :«:s*.
lo m. 20.
Ais moit reverends egregis nobles et honorables senyors fol< um-
lo parlament general del principat de Cathalunya ajustal
en la ciutat de Tortosa. — Molt reverends egregis nobles
et honorables senyors : apres qneus haguem scrit ses se-
guit quel dia passat que comptavem XVIIII del present
mes hora de tercia tornaren aci davant aquest castell tots
los comtes barons nobles cavallers et gentils homens qui
son en aquest regne parcials et de obediencia de la senyora
reyna ab aquella gent darmes en nombre de que en nos-
tres letres vos havem feta mencio et mossenyer Sanxo Roic
de Lihori almirall lo comte Anthoni de Munchada lo com-
te Rigoroso mossenyer Johan de Munchada mossenyer Gal-
ceran de Santa Pau et alguns altres homens de cap ven-
gueren al peu de la torre staut la senyora reyna a una ti-
nestra ferenli reverencia et diguerenli algunes paraules
publicament davant tot hom que no eren de gran effecte
perqué no les curam recitar: e a instancia et prechs de
nosaltres anarensen decontinent et (eren la via de... E apres
que foren partits no triga una hora que lo noble baro mos-
senyer Bernat de Cabrera sabent quels dits barons hiuc
eren venguts fonch aci ab lo comte Artal de Luna mos-
senyer Archiambau de Foix et altres nobles barons cava-
llers et gentils homens de sa partida en nombre de DCC
a caval batalla arrenglada ab intencio de combalres ab ells
( **"** .
e posas davant lu dit castell et nu presumía hom que ios-
sen XXX de una part o altre mes o menys. E aximatex
lo dit mossenyer Bernat lo comte Artal mossenyer Archiam-
bau et alguns altres pochs en nombre vingueren al peu de
la dita torre et feta reverencia a la dita senyora qui stave
a la dita finestra tornarensen a Palerm: et Deus per sa
inerce ha volgut que nos son encontráis ne vists car si
vists se tossen james no hac tan mala jornada en aquest
regne. E per lunyarlos de occasio et que scandol et dan no
sen seguissen entre ells vehents que aci nos pot finar axi
prest com volriem los actes de la concordia que menejam:
havem consellat a la dita senyora ques partescha del dit
castell ab la gualea de mossenyer Ramón Torrelles sen vaja
al castell de Cathania com siam certs que los dits barons
taran aquella via matexa: e tenimnos per dit que partida
de nosaltres la acompanyarem per be avenir deis negocis
que tractam los quals son en bon apuntament et confiam
que finaran en breu. Dema que sera diumenge la dita se-
nyora de tot cert partirá daci: si temps hi ha si plaura a
noslre Senyor los fets vindran a bona conclusio segons co-
bejam et scriuremvosco quensera peravant. E tingaus molt
reverends egregis nobles et honorables senyors en sa guar-
da la Divinitat sancta. Scrita en lo castell de Solento a XX
dies de lebrer del any MCCCCXII. — Los missagers del
principat de Cathalunya a vostre servey et plaer apparellats.
ir»;
\iirm. 3S9.
Tom. 20,
A losmuvt reverencies egregios nobles el honorables se- rol. 1664.
nyores el parlament general del principado de Cathalunya.
— Muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores:
Como por razón de la utilidad publica de aquesti regno el
parlament presente hayamos prorogado a la ciudat de Ca-
ragoga : por aquesto a las vuestras reverencias noblezas et
honorables saviesas las cosas anteditas notificamos: las qua-
les nostreSenyor quera de bien en millor prosperar. Scripta
en Alcanyig a XXVI dias de margo, del anyo mil quatre-
cientos dotze. — El parlament general del regno de Aragón
apparallado a vuestra honor.
\iiiii. 940.
A los reverendes padres en Christo et a las otras nobles rol. 1664.
et honorables personas del parlamento del principado de
Cathalunya. — Reverendes padres en Christo : Yo el infan-
te don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Da-
ragon que Dios perdone vos envió mucho saludar p asomes
mo a las otras nobles et honorables personas del parla-
mento del principado de Cathalunya ayuntadas en el par-
( 15Ü )
¡amento de Tortosa comu aquellos que mucho amo et me-
ció pora quien querría que Dios desse mucha honra el
buena ventura. Bien creo que sabedes como fasta aquin la
cibdad de Valencia ha stado contraria de la oppinion de
la justicia por causa den Bellera guovernador de la dita
ciudat que agora morio et de otros sus adherentes que
eren parciales del comde de Urgell et contrarios de la
justicia et enbargadores et perturbadores de la termina-
ción déla teniendo enduzidos los pobles con falsas maneras
et informaciones en danyo de la república de la qual han
seguido muertes de muchos que eran innocientes: et pues
a nuestro Senyor ha plazido que los tales de mala inten-
ción non hoviessen lugar de enbargar mas la justicia et com
su ajuda la dita cibdat es resudita a la oppinion de la jus-
ticia e porque sus regnos por la tardanza de la declaración
han padescut et padescen de cada dia muchos damos et
males que les se de grand clamor por los pueblos : por
ende vos ruego que acatando los danyos et males que se
han seguido e speran seguirse por la tardanca de la de-
claración por los tales de mala intención que han teni-
do et tienen enduzidos et enganyados los pueblos por
enbargar que pacifticamiente non se pueda fazer la dita de-
claración : vos plega por ben publico dessos regnos de tra-
ballar con grande diligencia por tal manera que la decla-
ración se faga lo mas en breve que seyer pueda dando
grande acyezina en ellos porque non se tarde mas en lo quel
serviredes a Dios et faredes lo que deviedes e yo grade-
cervoshe mucho. E si algunas cosas de aci vos plazieren
que yo buenamente pueda fazer por orna de vosotros scri-
vitmelas et yo fazerlas he de grado. Scripta en la cibdál
157
de Cuenca a XIU1 dies de marco. — Yo el in liante. — Yo
Diego Ferrandez de Vadillo escribano de mi senyor el in-
fante la ííz scrivir por su mandado.
Wiau. 341.
Ais molt reverends nobles et honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends nobles et honorables senyors : nosaltres tremetem
una letra patent al honorable micer Guillem de Vallsecca
ab la qual lo pregam et requerim que dins VIII jorns
apres que li sera presentada sia aci en la vila de Casp hon
nosaltres som segons en la dita letra es contengud. Pregam-
vos axi affectuosament com podem que sobre la partida
del dit micer Guillem vos placía fer gran et sobirana ins-
tancia de guisa que dins lo dit temps et encara pus prest si
fer se pora ell sia aci car de la triga se porien seguir tur-
bacions et dans qui deuen esser ab tota diligencia squivats:
et en aquesta forma scrivim ais altres absents deis nou. E
sia molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Spe-
rit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp et sagellada
de ordinacio deis dejus scrits ab lo sagell del reverend bisbe
Doscha a XXVIIII dies de marc del any MCCCCXII.— Pere
archabisbe de Tarragona Domingo bisbe Doscha Francesch
Daranda Berenguer de Bardaxi et Bernat de Gualbes deis
nou deputats a investigar c publicar nostre rev et senvoi
per justicia apparellats a vostra honor.
iom. 20.
fol. 1666.
1 58
\iím. 349.
I oin. 20.
fui. t6«6. Ais raolt reverends egregia nobles et honorables senyor>
lo parlament general del principat de Cathalunya resident
en la ciutat de Tortosa. — Molt reverends egregis nobles
et honorables senyors : De vostres reverencies raagnituds
et honorables savieses havem resehebuda una letra portan a
nosaltres sobirana consolacio alegre dolcor et bon repos den-
teniment com per aquella som stats certifficats de la eleccio
l'eta ab bona concordia de tots los parlaments de tais et tan
virtuoses persones per conexer et raaniffestar qui per mera
et pura justicia deu esser nostre vertader rey et senyor: la
qual cosa crehem fermament esser procehida de sola ins-
piracio del sant Sperit : de que molt reverends egregis no-
bles et honorables senyors seguints vostre loable consell lo
dia de la sancta Anunciacio de la gloriosa Verge Maria
havem aci feta solempna et devota processio general per la
vila ab solempna missa et sermo retents gracias et lahors
a nostre Senyor Deu de la dita benaventurada eleccio et
orant a ell et pregant que per sa infinida clemencia li
placia los coratges de les dites nou persones en lo dit acte
illuminar: les quals oracions et pregaries entenem ab lo ad-
jutori divinal continuament frequentar no oblidant star re-
celosos et ben avisats en la custodia guarda et bon stament
daquesta vila juxta vostre notable et bon consell. Eab tant
molt reverends egregis nobles et honorables senyors sia la
( i oí)
omnipotencia divinal endrey et proteccio vostra. Scripta en
Perpenya a XXVllll de marc del any MCCCCXII — A tota
vostra honor et servir prests los eonsols de la vila de Per-
penya.
\iiiii. 343.
Tom. 20.
Ais molt reverends nobles et honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cahtalunya. — Molt reve-
rends nobles et honorables senyors : Vostra letra havem
rehebuda ab les croniques et trellats de testaments que
per los deputats et sis persones vos son stats tremesos: de
que havem haut plaher. A present nos occorre que havem
mester lo testament del senyor rey en Johan lo qual po-
rets haver de la senyora reyna dona Yolant o den Pere de
Henviure o trellat autentich de aquell. ítem lo testament
del senyor rey en Marti lo qual rehebe en Ramón Cesco-
mes et la carta que fonch feta de la disposicio de la suc-
cessio remesa a justicia rehebuda per lo dit en Comes de
la qual devets haver aqui trellat autentich. Ítem mes los
origináis de les allegacions de Butrigal de Rayner et de
Paulo de Leatzeris les quals deu haver micer Johan Dez-
pla. ítem les allegacions den Cahera sobre la dita succes-
sio les quals ha micer Francesch Cásala. Pregamvos molt
•iflectuosament que donets orde et manera que al pus prest
que ler se puscha nosallres hajain acj les ditos coses: si nitro
i bsw nos occorrarafl que bajam mester decontineoi vosscriu-
160 )
rem. Nosaltres molt reverends nobles et honorables senyoi*
tantost que fom aci vos scrivim com erem arribáis et de les
persones que trobades hinc haviem: et a XXIX del presenl
mes se presenta a aquells que hinc erem un procurador del
duch de Guandia et dona una cédula quis mencionava com
lo dit duch tremet certa ambaxada sobre la prossequcio de
son pretes dret. Aquell jorn matex fonch desliberat scriu-
re a vostres reverencies nobleses et honorables savieses et
a micer Guillen» de Vallsecca et ais altres absents deis nou
en la manera que en les letres a vosaltres et al dit micer
Guillem drecades porets haver vist. Fraderich nos ha pre-
sentada una letra la qual o effecte de aquella crehem ja
esser presentat a vosaltres. Altres coses nos sinch son se-
guides mas axi com succehiran los affers scriurem de aquells
a vostres reverencies nobleses et honorables savieses les
quals nostre Senyor Deus conserve et endrec en llurs affers.
Scrita en lo castell de Casp a XXXI de marc, del any mil
CCCCXII. — Larchabisbe de Terragona et Bernat de Gual-
bes apparellats a vostra honor.
\Yini. 344.
foi0nÍ673°' ^'S mo'ts reverends nobles et honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends nobles et honorables senyors : vostra letra havem
hauda ab la qual nos pregats que sobre la custodia et re-
giiiient daquest castell metam persona bona et notable el
( m )
tal que sia experta en semblants all'ers guardant la honor
daqueix principat: a la qual vos responem que tots los qui
som aci presents nos som maravellats perqué no havets scrit
a tots axi com a nosaltres car tots hinc som per tots comu-
nament: perqué daci avant nos sembla puscats drecar a tots
les letres queus plaura tremetrens sobre affers deis quals
sia comu lo carrech. Al fet de la dita persona considerat
que es acte ques deu fer ab beneplacit de tots los nou deis
quals bine fallen alguns qui speram dins breus dies deuen
csser aci Deus volent crehem que com tots serem justats
hi sera provehit en tal manera que si plaura a Deu sera
ben satisfet al acte et al be avenir daquell. E semblant-
ment vos placia creure que sera disposat deis notaris com
siam justats en aquella manera queus semblara esser pus
expedient et pus útil ais affers. E sia molt reverends no-
bles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda.
Scripta en lo castell de Casp lo primer dia dabril del any
mil quatrecents dotze. — Larchabisbe de Tarragona et Ber-
nat de Gualbes apparellats a vostra honor.
\iÍhi. 3415.
Tom. 20.
Ais molts reverends nobles et molt honorables senyors íoh 167*-
les XXIIII persones del parlarnent general de Cathalunya
resident en Tortosa. — Molt reverends nobles et honorables
senyors : en una letra queus havia feta sobre lo fet deis
ballesters co es que nols podia haver si donchs no era
( 162 )
matzem mas domens avantátjosos yo nols he pogut t robar
sens X florins lo mes et ab port del arnés a Casp: e rio
eontrastant que no haja haguda resposta los ne tramet huy
que comptam a XXVIII del mes de marc car no pens vu-
llats que yo ho pach de la mia bossa car homens son que
en tot loch los porets presentar per bons ballesters. En lo
f'et mos senyors deis L bacinets ma dat gran destrich et
dona que hajen a dur los bacinets en corn de sarria per-
qué yo noy puch haver aquella gent que volguera: mas fag
mon poder almenys quels hi men cominals e per co ab con-
sell deis dipputats et sis persones qui axi ho han consellat
yo he a sobreseure per alguns petits dies per co que men
gent suflicient si avantatjosa no la puix trobar. Alguns da-
quells que havia perpreses volien menar macips qui no e-
ren de nascio cathalana et per co mapar quen romanguen
alguns car yo nols daria loch que menassen algu qui no
fos cathala: perqueus suplich majats per scusat. Si a Deu
plaura yo haure recapte bo et prest et men en la vila de
Casp: mas per les rahons dessus dites ha convengut a mi
laguiar. E si nengunes coses plahen a vostres reverencies
nobleses et savieses manaume co que plasent vos sera. E
sia lo sant Sperit en vostra custodia. Scripta en Barchi-
nona a XXVIII de marg. — A vostre servey et manament
apparellat Esbert Catrilla.
16!
\iim. 346.
lom. 20.
Ais molt reverenda nobles et honorables senyors del par- (,/* '
lament general de Cathalunya ajustat a Tortosa. — Molt re-
verends et honorables senyors : uy qui es diluns a XXI del
present mes de marc de la vostra molt gran providencia
he resebuda una letra la qual del tot legida et acabada
per sobiran goig et consolacio iníílamat envides he poscut
parlar mas ab gran devocio lo meu coratge a nostre Se-
nyor Deu endrecat en la pensa ha cridat gloria in excelsis
Deo et in térra pax hominibus bone voluntatis retentli gra-
cias lahors et benediccions com per la sua sobirana et in-
finida bonesa et misericordia li ha plagut ¡Iluminar ins-
truhir et endregar vostres coratges a tanta concordia et
benavenir no solament daquest principat regnes et terres
a la corona reyal sotsmeses mas encara de tot lo mon uni-
versal per lo qual aquest fet molt loable et digne de gran
memoria no sens raho resplandira et ¡Iluminara. Don sup-
plich vostres grans reverencies noblesas et honorables sa-
viesas vullats envers la conclusio ton fructuosa daquest acte
axi altament et ab tan gran providencia constancia since-
ritat et prohesa per vosaltres comensat et continuat fins al
dia de vuy esser animoses sollicits diligents et curoses en
donar bon acabament : aquella obra mereix esser dita per-
lecta quant es ledeymament acabada. Rescrivint a la vostra
molt gran providencia innumerables gracias el m erees rom
( Irt-* )
vos ha plagut tan altament et graciosa donar a mi per
vostres letres consolacio de la gran angoxa tristicia et do-
lor les quals mon coratge continuament sofferia imaginant
los grans mals perills scandols rubines et aturbaments en
que aquest regne stava apparellat si per gracia de Deu mi-
gancant vostres gracies et singulars affanys e treballs ñor»
fossem stats preservats: offerintme apparellat fer prestament
donar orde aytant com en mi sera que sien fetes solemp-
nes proffesons misses et sermons et altres obres piadoses a
honor labor et gloria de nostre Senyor Deu et de la glo-
riosa madona santa Maria et de tota la cort celestial se-
gons prechs et exortacio de les dites vostres letres et to-
tes altres coses fer et complir qui a vosaltres sien plasents
et agradables. Scripta en Paralada lo dia damunt dit. — A
vostre servey honor et manament prest vezcomte de Ro-
chaberti.
\ijiim. 349.
Tom.20.
rol. 1676. Ais moít reverends honorables senyors los del parlament
general del principat de Cathalunya en Tortosa. — Molt re-
verends nobles et honorables senyors : yo son stat per ma-
nament et ordinacio vostra ab lo senyor don Jayme Da-
rago per lo fet de mossenyer Francesch de Vilamari: et feta
proposicio sobre lo dit fet segons Deus ma administrat et
retenguda per lo dit senyor delliberacio fins al present dia:
esse seguit quel ha soltat de la preso del castell de Ager
( m )
hon lo tenia pres en una cambra et ara va per tota la vila et
confiu que dins fort breus dies se millorara lo l'et en tal
forma que les reverencies nobleses et savieses de vosaltres
honorablament sen poran contentar o no romanra per res
que yo fer hi puga: pero be confiu que ira be Deus volent
<ar sobre deliurarlo soltament se ha tenguda lo dit senvor
don Jayme desliberacio et íiu que sera bona. E per tant com
vehia que a present no podia mes obrar et sobres de cuy-
tar del moure a vegades he per desliberat que ates que
lia grans dies que no fuy a ma muller et per tants dies que
basten a VIII mesos o pus de allongarme tins a Gualada
hon es no pas a vostres despeses sino a les mies axi com es
raho: pero al pus prest que pore qui sera fort prest donant-
me a conguoxa et ansia de recabar qo perqué so tremes
per les reverencies nobleses et savieses de vosaltres yo se-
ré a Balaguer et fare strem de poder en los affers en tal
forma que conexeran les dites reverencies nobleses et sa-
vieses de vosaltres que guany de salari nom tirara com sia
ma intencio de haverne sino co que vosaltres volrets ni
manarets: car si per mos afters prench alguna tarda no es ma
intencio ques pach de vosaltres et Deus volent no sera tal
que los fets ne valguen res menys. E man la vostra reve-
rencia noblesa et saviesa de vosaltres co quels sia plasent.
Scrita lo dissabte de Pascha en Balaguer a II de abril. No
he trobat correu que hi sia volgut anar fins lo dilluns de
Pascha. — Lo quis recomana a les reverencies nobleses et
savieses de vosaltres Damnau Cacirera missatger vostre.
TOMO III. 12
til,
\ la ni. 348.
Tom. 20.
rol. 16í7. Ais molt reverends et honorables senyors los dipputals
del general de Cathalunya et sis persones adjunctes. — Molt
reverends nobles et honorables senyors : vostra letra ha-
vem rehebuda per en Johan Prats ensemps ab les croni-
ques et translats de testaments quens havets tremesos les
quals decontinent desliberam sens descloure et sagellar
aquells per lo dit Johan Prats trametre al senyor archa-
bisbe de Tarragona et a raicer Bernat de Gualbes qui aque-
lles segons per lur letra som stats certifficats han rehe-
budes e aquelles regonegudes. Dihcn quels oecorra a pre-
sent que haurien mester lo testament del senyor rey en Johan
lo qual porets haver de la senyora regina Yolant o den Pe-
re de Beviure translat autentich de aquell e lo testament
del senyor rey en Marti lo qual rebebe en Ramón Cesco-
mes. Mes avant les allegacions den Cahera sobre la dita sue-
cessio les quals ha micer Francesch Cásala. Pregamvos molt
affectuosament que donets orde et manera al pus prest que
íer se puixa nosaltres havem aci les dites coses. E tingaus
senyors en sa proteccio la Deitat sancta Dada en Tortosa
sots lo sagell del reverend bisbe deUrgell a VI dies de abril
del any mil quatrecents et dotze. — Lo parlament del prin-
cipat de Cathalunva apparellat a vostra honor.
( 167
SESIÓN DEL DÍA /
Dióse principio con la lectura de la carta que sigue
lYuni. 349.
Tom. 20.
Molt reverends nobles et honorables senyors : ara poehs lfi8°"
(lies ha los qui aci som deis nou rehebem una letra del
molt egregi senyor don Fraderich Darago comte de Luna
al qual decontinent fonch feta per tots resposta de la qual
vos havem tramesa copia remetent a vosaltres la provisio
sobre les coses en la dita letra centengudes fahedora. Apres
havem hauda vostra letra ab trellat de una letra a vosal-
tres tremesa per lo dit don Fraderich la qual conté affec-
tualment co que contenia aquella que a nosaltres es stada
tramesa : e parnos que lo parlament Darago haja hauda
semblant letra del dit don Fraderich car ells han scrit a
aquests senyors Darago companyons nostros qui son aci com
han haguda letra sua et hanlos demanat de consell que
faran : e per aquests senyors los es stat consellat et respost
que per molts de sguards ells deuen provenir sobréis l'ets
del dit don Fraderich en aquesta manera que lexen un
hom Alcanyic ab diners et manamcnt de despendre per
prossequcio deis fets del dit don Fraderich tant com to-
( l*1H )
quen la >uccessio : e que si per vosaltres senyors ne sera
tdegit altra ab semblant manament e que en aquell cas ell
despenga et bestraga en la manera que abduys se concor-
daran co es cascu prorata. E raes encara los han consellat
que responguen al dit don Fadrich que si ell ha advocats
en Arago o hi ha persones les quals ell vulla per advocáis
quen rescriva decontinent car ells servaran maneres que
per lo guovernador et altres officials a quis pertanyera se-
rán forcats de advocar procurar e prosseguirli sos fets et ells
quils pagaran volenterosament prorata en la manera dessus
dita aniraant et excitantlos a obrar en aquest fet ab gran
Überalitat et sens res planyer car en altra manera no ve-
nen que a llur descarrech fos ben satisfet. Perqué molt
reverends nobles et honorables senyors notifficantvos aqües-
tes coses som de oppinio et consell que semblantment deja
esser scrit et respost per vosaltres al dit don Fraderich
que si advocats o procuradors ha o vol en Cathalunva so-
bre lo fet de la successio queus scriva qui son ni quals e
que aquells sien compellits advocar aquell et sos fets: e que
sobre les despeses deu esser clegit un altre per vosaltres
ab diners e manament de despendre en la manera ques
concordara ab aquell Darago. E encara som de oppinio de-
jats fer altres majors et millors provisions sius occorreran
et que sien prestes et sens dilacio de guisa que tant com
en lo mon fer se puscha sia satisfet a vostre descarrech
sens planta de treballs ni de despeses: car si alcu deis al-
tres competitors era posat en semblant cas et necessitat que
lo dit don Fraderich es som de oppinio que aximatex li
deuriem donar advocats et procuradors e sopplir a despe-
ses de guisa que culpa o carrech alcu james no puscha es-
( 1<>9 )
ser impinga a nosaltres. Crehem be que lo pailameut ba-
rago vos scriura de sa intencio si ja nou ha e que per vos-
tres reverencies nobleses et honorables savieses hi sera ben
provehit e satisfet a lur honor et descarrech: e placiausac-
celerar la venguda de micer Guillem de Vallsecca la ab-
sencia del cual es carregosa a aqueix parlament et damp-
uosa ais affers. Mes avant molt reverends nobles et ho-
norables senyors vos certifficam que per los guovernador e
justicia Darago son stats descorreguts tots los lochs Darago
et han posat cascun loch en orde et taxa de haver en cas
que fos mester de cascun loch certa gent per socorrer aci
o en altre loch Darago hon los necessari: et han trobat que
poden haver XII o XV millia horaens entre ballesters et
scudats et altre gent de peu. ítem mes han ordonat CCCC
rocins que stan en Alcanyic. : et acó ses fet principalment
per tal que si en res vos es vijares dejats provenir sapiats
de ga que sinch es fet. En apres senyors nosaltres pensam
continuament en les coses que havem mester et havem ja
scrit com havem haudes les croniques et los testaments e
com havem mester los testaments deis senyors reys en Johan
et del senyor rey en Marti et algunes allegacions. Apres
nos es occorregut que havem mester la diffinicio que la
mare del infant de Castella feu en lacte de son matrimoni
la qual deu esser en larchiu e la diffinicio que feu la se-
nyora reyna de Napols en lacte del seu de la qual deu do-
nar ensenya en Bernat Caplana notari e lo contráete que
vivent lo senyor rey en Pere fonch entre lo senyor rey en
Johan et lo senyor rey en Marti lo qual deu esser trobat
per aquells qui huy han carrech del regiment del archiit
o per aquells qui teñen scriptures del senvor rey en Mar-
( ™ )
ti. Pregamvos molt affectuosament que de aqüestes coses
vos placía scriure ais dipputats et darlos carreen de haver-
ho et quens ho trameten axi prest com fer se puscha. Le-
tra hinc ha certa que mestre Vicent Ferrer fonch lo dijous
sant a Terol a que sespera esser aci de dia en dia, Altres co-
ses senyors molt reverends nobles et honorables nous scri-
vim ab la present mas que sia lo sant Sperit vostra guar-
da. Scripta en lo castell de Casp a V dabril del any MCCCC
dotze. — Larchabisbe de Tarragona et Bernat de Gualbes
apparellats a vostra honor.
\um. 3áO.
Tom. 20.
1 1 1. 1685. \|s mo¡L reverends nobles et honorables senyors lo par-
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends et honorables senyors : a XXXI del mes de maro
prop passat nos es stada presentada una letra del molt egre-
gi senyor don Fraderich comte de Luna feta en Sogorb a
XVII del dit mes la qual conté effectualment com ell es
perseguit en bens et en persona et destituhit de tota ajuda
et favor exceptada divinal com es pobre et freturos et que
li sien donats advocats et procuradors e que hajam per re-
comanats la sua justicia. Per nosaltres senyors molt reve-
rends nobles et honorables es stat al dit don Fraderich ab
letra riostra patent rescrit et respost en la manera que con-
té la cédula dins la present inclusa: perqué molt reverends
nobles et honorables senvors nosaltres per vostra avisacio
( l7* )
vos ftcrivim de les tutes coses eus notiffícam aquelles per
tal que per vosaltres puscha esser provehit en aquelles en
aquella manera queus plaura desliberar et acordar eus sera
ben vist esser fahedor a descarrech et honor vostres: car
nosaltres totalment remetem la provisio et satisfácelo de les
dites coses a vosaltres et ais altres parlaments ais quals scri-
vim de aquelles en semblant forma. E sia lo sant Sperit
vostra guarda. Dada en lo castell de Casp et sagellada de
ordinacio deis dejus scrits ab lo sagell del molt reverend
archabisbe de Terragona lo primer dia dabril del any mil
quatrecents dotze. — Pere archabisbe de Tarragona Domin-
go bisbe Doscha Francesch Daranda Berenguer de Bardaxi
et Bernat de Gualbes deis nou deputats a investigar et pu-
blicar nostre rey et senvor per justicia apparellats a vostra
honor.
Vúin. 351.
Tom. 20.
Egregio domino Frederico comiti de Luna necnon tu- fol. 1686.
toribus et curatoribus advocatisque et procuratoribus suis
ceterisque universis et singulis persone et bonorum ipsius
domini régimen custodiam et curam habentibus: Petrus mi-
seratione divina archiepiscopus Terracone Dominicus ea-
dem gratia et miseratione episcopus oscensis Franciscus Da-
randa donatus Portaceli ordinis cartusiensis Berengarius de
Bardaxino et Bernardus de Gualbis utriusque juris doctor
ex noven personis deputatis ad investigandum et publi-
(472)
candum in regnis et terns regie corone Aragonum subjec-
tisregem etdominum per justitiam honorem debitum. Lit-
teras vestras egregie domine et papireas clausas scripturas
Sugurbi XVIIa mensis septembris hodie date presentís re-
cepimus persone et bonorum vestrorum prossequtionern
paupertatis et inopie ostensionem juris et justitie preten-
sorum per vos in successione dicte corone recomendatio-
nem inter cetera affectualiter continentes: quibus egregie do-
mine respondemus quod de prossequtione et paupertate
pretensis et alus adversitatibus vestris compasciscentes vobis
plurimum condolemus : de quibus necnon de procuratorum
et advocatorum postulatione scribimus generalibus parla-
mentis. Scimus attamen ipsa parlamenta de dictis advocatis
et procuratoribus plures sunt dies elapsi reverendo patri
domino episcopo sogobricensi qui vestre persone gerit cus-
todiam scripsisse et ipsum vobis et eisdem credimus debite
providisse:quem et alios precontentos quibus presentes littere
diriguntur necnon subditos et vassallos vestros quoscumque
hortamur et deprecamur atente quatenus vos procurent el
advocent seu vobis de procuratoribus et advocatis provi-
deant vobisque non defficiant in hoc casu: requirentes tenore
presentis et hortantes ad uberiorem cautelam gubernatores
et officiales quoscumque ad quos pertineat quatenus cum
vequisiti fuerint advocatos et procuratores predictos ad pres-
tandum patrocinium et jura vestra pretensa prossequendum
remediis debitis í'orcient et compellant nam super securi-
tate et tuitione quorumcumque qui sunt in hac villa vel
erunt datus est ordo securus et certus. Ad recomendatio-
nem autem juris el justitie pretensorum per vos in suc-
cessione predicta respondemus quod firmiter el simpliciter
( 175 )
vos et competitores ceteri debetis perducí et potestisquod
circa investigationem informationem instructionem noscio-
nem et publicationem justitie dicte successionis juxta po-
testatem nobis traditam secundum Deum et justitiam et
bonam conscientiam procedemus prout vobis dicto egregio
domino ex parte parlamentorum XXVo die febroarii pro-
xime lapsi extitit intimatum : de presentatione vero presen-
tium stabimus relatioin" portitoris earum qui juravit in posse
nostro relationem veridicam lacere de eadem. Data in Cas-
tro de Casp sub sigillo dicti reverendi in Christo patris do-
mini episcopi oscensis de ordinatione omnium predictorum
XXXIa die marcii anno a nativitate Domini millesimo qua-
dringentesimo duodécimo.
Compareció después Pedro Pomayrols , embajador del vizcon-
de de Narbona , y á nombre de su principal presentó un escri-
to , en el que , manifestándose dispuesto á transigir sobre sus
pretensiones , protestaba de todas las medidas hostiles que con-
tra él querían adoptarse.
SESIÓN DEL DÍA 8.
Leyéronse varías cartas en que se trataba de los abogado» .»
procuradores que debían facilitarse al pretendiente don Fadri-
que , y una del parlamento á los compromisarios de Caspe, dan
doles aviso de que iba á reunirseles luego Guillermo de Val Ucea-
( 171
SESIÓN DEL ÜIA 9.
Después de publicada la contestación que daba el parlamento
á la protesta presentada el dia i por el procurador del vizconde
de Narbona, se trató de las demandas que hacia don Fadrique.
SESIÓN DEL DÍA 1 1 .
Se recibió en el parlamento la siguiente carta del castellano de
A ni posta.
\um. 359.
Tom. 20.
fol. 1708. Al muyt reverend noble et honorable parlament del
principat de Cathalunya: el parlament general Daragon de
present ajustado en la vila de Mequinenga salut con acres-
centamiento de honor. Notificamosvos por las presentes
que nos assi como a parlament Daragon por dar breu ex-
pedición de haver clara conexenca de nuestro verdadero
rey et senyor el qual con sobirana affeccion deseamos e por
tal que mas breu sia obviado a los scandalos e danyos irre-
parables que se siguen et creixen de cadaldia en los reg-
nos e tierras de la corona reyal Daragon en común e en
( '175 )
singular liavemos acordado ordenado e deliberado que por
dar breu et priesta conclusión al negocio de la dita suc-
cession esliamos ciertas personas comunes de grant cons-
ciencia savieza et buena fama e sines de sospeyta alguna
por encercar veyer et reconoscer qui hi es nuestro verda-
dero rey e senyor por verdadera dreyta et pura justicia e
fazer ad aquell la obediencia ques pertanye fazer assi co-
mo a leales e naturales vassallos. Por aquesto intimando-
vos nuestra intención e desliberacion vos pregamos exor-
tamos e requerimos que querades esleyr vuestros missat-
geros e enviarnos aquellos con poder bastant en la vila de
Miquinenga scituada dentro en Aragón e ribera Debro da-
qui a XX dies del mes dabril primero venient per concor-
darse con nosotros de la elección de las ditas personas et
de luguar en do se (ara la dita examinacion de la justicia
de la dita succession e de todos otros preparatorios sobrel
dito acto necessariament e razonable fazederos por expe-
dición del dito acto: notificandovos que si dentro spacio de
los ditos XX dies las ditas cosas no compliredes lo que no
creemos que nos dalli avant por nuestro scargo en fadiga
vuestra procehiremos a la nominación de las ditas perso-
nas e del lugar e otros preparatorios desuso ditos c en fa-
zer todas otras cosas com todos aquellos qui a nosotros
querrán adherir daqui a publicación e nominación de nues-
tro verdadero rey e senyor inclusivament no conscncientes
nos parlamcnt Daragon dessus dito en algunas nominacio-
nes de personas ni de lugar ni otros preparatorios ni ac-
tos en otra manera feytos e fazederos per vosotros muyl
revcrend noble c honorable parlament de Cathalunya des-
sus dito ni con adherencia do qualesquiera otras personas
( 17(; )
como sien iioloriamenl parciales el no hayan algún poder
antes protestamos de la nullidad de aquellos et de todo
nuestro dreyto. Dada en Mequinenea dius el siello del re-
verent mossenver el castellao Damposta a XXVI de marco
n del anyo de la natividat mil CCCC e dotze.
SESIÓN DEL DÍA 12.
Ocupóse toda en leer algunas cartas , relativas á las suplicas,
que dirigía don Fadrique á todos los parlamentos y concejos
para que le suministrasen abogados que defendiesen su derecho
ante los compromisarios de Caspe.
SESIÓN DEL DÍA 13.
Fué leido eu primer lugar el escrito que sigue
Vujm. 353.
Tom.'iO.
rol. 1712. \ la ietra de la molt reverent noble e honorable congre-
gado resident et ajustada en la vila de Miquinenca quis af-
ferme parlament general del regnc de Arago ajustal en la
í 177)
dita vila presentalla al parlament general del principal de
Catalunya a present residenl en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret aífermantse procura-
lor del dit assert parlament de Arago e a les coses en la
ita letra contengudes respon lo dit general parlament del
lit principat: que ell tots temps continuament per certes
eres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te enca-
re de present per ver legittim e indubitat parlament del dit
regne Darago lo quis aplegua primerament en la ciutat de
Calatayu en lo qual foren presents la major part de aquells
qui ares dien parlament de Mequinenga e aquell aprova-
ren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila
de AlcaniQ consentiren et apres se muda e proroga e ses
tengut e celebrat a e en la vila de Alcanig e ara nove-
llament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ce-
ragoca: e es cert e ver e indubitat que en lo dit regne no
pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e
ab lo dit general parlament de Arago qui ses tengut e ce-
lebrat derrerament en la dita vila de Alcanig lo dit parla-
ment general de Cathalunya ha continuament tractat con-
vengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria
e expedient de e sobre tots los preparatoris et antecedents
neccssaris covenients decents et expedients a pervenir a e
en la discussio examinado conexenga noscio e manifesta-
do de la vera pura incorrupta et intemerada justicia de
aquell qualques sic qui per e segons aquella dita justicia
deje esser nostre ver e indubitat rev princep e senyor e
a quis dejen pertanyer lo ceptre corona e senyoria reyals
o a la dita reyal corona pertanyents per legittima vera e
natural successio: los quals tractats covinences conclusión*
; i7« ;■
v tinament rites rectes valits justs e solemnes e segur» de
tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijan-
V,ant a tant e a tais termens e stat segons no ignoren o
ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables
senyors principáis del dit assert procurador que propiciant
la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots
los regnes principat e terres subjectes a la dita corona re-
yal conexeran et sabrán lur ver legitttim just natural et
indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessi-
tat de raho e justicia lo dit general parlament de Catha-
lunya ni li es expedient ni convenient trametie sos missat-
gers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra
contenguts e specificats ni de regonexer teñir ni reputar
altre per parlament general del dit regne Darago sino lo
dessus dit parlament Dalcanic, tansolament: e pergo sta et
persevera fermament en tot qo e quant ha tractat con-
clos et finat en los dits affers ab lo prop dit general par-
lament Darago : confiant noresmenys per qo lo dit ge-
neral parlament de Catalunya de la reverencia noblea cir-
cunspeccio prudencia e gran saviesa deis principáis del dit
assert procurador que considerades et atteses per ells les
coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et
seguirán co ques pertanya e sera ben condecent a la lur
íealtat e naturalesa innade e a lurs grans reverencias noble-
ses maturitat c honorables savieses. E no consentint ans ex-
pressament dissentint lo dit general parlament de Catalu-
nya en lo no consentiment o dissentiment tacit o exprés as-
sercio et protestado contenguts en la dita letra si en quant
sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o de-
rogar ais actes fets e fahedors per lo dit general parla-
( 179)
ment de Catalunya ab lo tlit general parlament de Arago
celebrat en Alcanic. et ab los altres regnes e terres de lu
dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir
et consentir volran daci avant. Dissent encare lo dit par-
lament general de Catalunya a totes altres coses en la dita
letra per lo dit assert procurador presentada contengudes
en quant sien contraries o puixen en alguna manera perju-
dicar ais actes concordats per lo dit general parlament de
Catalunya ab lo dit general parlament Darago ajustat a
Alcani<*: e singularment dissent e contradiu a tota nomina -
ció e eleccio de persones que la dita congregacio faga o
entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre
rey e senyor com ago ja concordablement sie comenat a
certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit gene-
ral parlament del principat de Catalunya e per los dits
parlaments generáis Darago e de regne de Valencia e en-
care per tots los altres regnes e terres subjectes a la coro-
na reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites:
les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e
lama que rahonablement los principáis del dit assert pro-
curador hi deuen reposar luis coratges e voluntats que de-
clararan la justicia de la dita successio vertaderament e in-
corruptament e per qo no han raho de nomenar ni elegir-
ne altres: requirent la present resposla esser continuada en
lo instrument per lo dit assert procurador request etc.
( 18() )
Tratóse después del pago de algunas cantidades que se esta
han debiendo , y por último fué leída una carta que dice asi :
XÚin. 334.
tom. 20.
rol. 1714. ^jg moj(; reverends e honorables senyors les nou perso-
nes ajustades en lo castell de Casp per fer la examinado
noscio e publicado de aquell qui es nostre vertader rey
princep e senyor. — Molt reverends e honorables senyors:
Nosaltres ab gran vigilancia pensants en aquest temps tri-
bulat on tants grans e poderosos homens pretenen haver
dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per
cascuns ab gran calor e sforg es demanada pretenent cas-
cun deis dits competitors haver per ciar que la successio
de la dita corona reyal se pertany a ell e sie impossible que
quescun dells la dita successio puxe obtenir ans convendrá
que obtiuent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia
sera deguda que tots los altres romanguen frustats de lur
proposit e sie versemblant segons los preparatoris que hom
veu qo es que cascuns o almenys la major partida facen
grans menajes e aplechs de moltes gents darmes de que pot
hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorre
e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si pre-
paran ab diligencia e esforc fahents aquelles provisions que
loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses
a la dita corona reyal porien pervenir a greu extermini:
considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha
{ '181 )
priváis de suecessio reyal dreta devallant de pare a íill a
de germa a germa axi com en los temps passats per la
bonesa de Den ne som stats privilegiáis: daques seguia que
los succehidors prenent spil de lurs predecessors en quina
forma paternal et benigna regien los pobles a ells sots-
raeses tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta
recordado som stats tractats regits e governats benigna-
ment caritativa et molt amigable: e per la novella manera
de suecessio que per nostres peccats speram se puixe cau-
sar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rev
princep e senyor sera a tal manera de regiment inclinat:
cogitants com en les dites coses se porie e deuria bona-
ment provehir primerament sentint e ajustant vostre acord
e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos es sem-
blant que fos necessari que certes persones notables de cas-
cuns deis parlaments se ajustassen prestament en aqueix
loch de Casp e que tractassen ab los procuradors deis com-
petitors e encare si necessari ere ab lurs principáis talls e
maneres aquelles que pus possibles e pus facils poguessen
trobar ab les quals fos hom en segur que declarat a quis
pertanga la dita suecessio aquell romanent rey pacificament
los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que
los regnes e tenes demont dites visquessen en tranquilli-
tat e repos. E par a nosaltres senyors que acos degues fort
cuytar a fi que ans que vosaltres fossets a punt de mani-
festar aquell qui es nostre ver rey e senyor lo dit acte e
les coses e seguretats pertanyents a aquell fossen perven-
gudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites
persones haver carrech de tractar ab los dits compelilors
que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues
TOMO III. 13
( 182 )
per dit regirnos ab aquelies f ranqueses priviiegis* e libertatí»
e ab aquell dolc regimenl que los altres reys passats nos
han acostumat de regir e que en ago et en altres coses
utils e necessaries al ben publich deis dits regnes e terres
e de cascuns dells los strenguessen ab les pus sabies e for-
tes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e
molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio
e consell sobre acó vos pregam affectuosament que per
vostres letres breument nos en vullats certificar : e si a
vostres grans paternitats et saviesas parra acó esser útil e
necessari par a nosaltres fort covinent que los parlaments
deis regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres le-
tres consellar e induhir a elegir les dites persones promp-
tament e aquelies fer venir aqui e nosaltres per semblant
elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi
trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes
paren bons et expedients scnure o trametre a cascu deis
dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt
reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Dei-
tat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent
bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCGCCXIL—
Lo parlament general del principat de Cathalunva appare-
llat a vostra honor.
SESIÓN DEL 1)1 A 14.
Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase : pri-
meramente , de poner en paz á todos los pretendientes, de rao-
( -183 )
do que, veriücada ia elección , quedasen en buena amistad en-
tre sí y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel
de los pretendientes que fuese elegido juraría cumplir y guardar
los privilegios , constituciones , usos y costumbres del pais , y
seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas
de sus antecesores.
SESIÓN DEI. DÍA 15.
Se dio audiencia á un embajador del conde de Prades , y se
trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de
Erill.
SESIÓN DEF. 1)1 A 16.
Después de haberse tratado de la reparación del castillo de
Forgarial , en el Rosellon , fueron leidas dos cartas que versa-
ban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.
SESIÓN DEL DÍA IX
Fué leida en esta sesión la siguiente carta
; i84 )
\«mi. 355.
Tom. 20. . . -iii ii
M. 1723. Ais molt reverents egregis nobles e honorables senyors
lo parlament general de Cathalunya justat en Tortosa. —
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors : ab
aquella major diligencia e instancia que podem trebayllam
entenem e havem entes en trametre les scriptures que der-
rerament nos havets demanades e de fet havem ja trans-
lat autentich del original que te la reyna Yolant del tes-
tament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor
rey en Marti es en poder den Ramón Cescomes pero din
que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los mar-
messors X millia solidos: ab linventari apparria que ais mar-
messors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi
placieus hi provenir ho scriurens de vostra intencio. Tant
com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat
ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres
e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots
los contractes caries e capitols quis í'eren en lo matrimoni
de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals
cartes contractes e capitols son fundats e formats princi-
palment sobre concordia e pau observadora entre la casa
Darago e de Castella: nov havem trobat res que fassa ne toch
renunciado o diíhnicio alguna: ans diu expressament en
Bernat de Montpalau qui ana en Castella ab mossenyer en
Ramón Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita re-
( ,85 )
nuDciacio e tliflinicio si bague mondo mas que nos leu nis
poch obtenir. — La renunciado e diffinicio feta per la rey-
na de Napols muller del rey Lovs havem trobada assats
plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo dit rev
Loys marit seu. En totes aqüestes coses se trebaylla sens
perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets.
De les allegacions den Saera que demanats havem trobat
que com inventariaren scriptures de un coffre del rey hi Co-
ren trobats alguns cartells auctentichs deis quals ordona lo
parlament que fossen mesos en poder deis consellers de
Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions e
segons som stats informáis los dits cartells e allegacions son
en poder de micer Johan Dezpla e ell ho te aqui hon es.
Micer Francesch Cásala es absent e no les havem pogudes
haver de ell segons nos havets scrit nin havem hagut cura
pus ja les havets aqui. Les covinences fetes entre los se-
nvors rey en Johan e lo rey Marti vivent lo rey en Pere
ja son insertes en lo libre queus tremettem e maravellam-
nos que no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp.
— Mossenyer Berenguer Dolms nos havia scrit de certes
coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la
justicia e nosaltres havemlesli trameses segons creem que
ell vos ha ja informáis. Part ago senyors per rao de al-
gunes coses que oim e sentim del loch de Martorell som
de intencio que per entrament de gent o encara per trac-
te lo dit loch poria passar gran perill specialment car es
tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi ve-
nir de cuyta que no bastaría temps de consultar: don veents
quena seria carreen callarvos tais affers havem deliberat
queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada
( Ü86 )
si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sa-
bets senyors que de vostra ordinacio havem teta tallar fusta
ja a comphment de III galees e queus havem rescrit di-
verses vegades de quin galip voliets faessenn fer les dites
galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors
nos en responats car sens vostra resposta nosaltres noy guo-
sam toquar e la fusta sta per los camps a pudrir e guas-
tar faent nosa ais conreadors e ultra aro que los senyors deis
dits camps demanen esmena per la occupacio e destrich
quen han en llur conrear. Placieus encara nos trametats
la executoria deis emoluments deis officials la qual segons
nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per ha-
verla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables
senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita en Barchi-
uona a XIIII dies de abril lany de nostre senyor MCCCC
dotze. — Los deputals del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servev e honor appa-
rellats.
SESIÓN DEL ÜIA 19.
Leyéronse los siguientes documentos:
18"!
tía tai. {£&«*.
íom. 20
Molt reverents nobles é( honorables genyors : sobre les fo'- ,72v
coses quens havets scrit del loch de Martorell e de la fusta
que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de
tres galeres loants vostra providencia vos responem: que en
lo fet de Martorell nosaltres fera scriure amossenyerlo go-
vernador de Cathalunya an P. de Sentmenat procurador
de la baronía de Martorell que ab gran solicitud vigilan-
cia e cura entena en la custodia del dit loch e si per lo
gran divis ques diu esser en aquell se dubta de alguns qui
sien dins que aquells prenga e meta en loch segur de gui-
sa que tota opportunitat los sia tolta de fer ni tractar dan
ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim
per semblant al dit procurador. Crcem que ell es tal quey
guardara la honor e proíit del senyor rey e del dit loch e
la sua propria. Tant corn toque lo fet de la fusta que ha-
vets feta tallar per les dites tres galeres per co que nos po-
drescha nis guast o faca nosa ais conreadors deis camps on
sta volem eus pregam que al pus prest que porets facats
tirar la dita fusta aqui e feria metra a sepluig en loch se-
gur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres
de galip que sien trocelleres de trenta banchs : e puys sien
posades les dites estepes no facats procehir en fer aquclles
tro sus per nostres letres vos ne iiajam scrit pus estesamcnt
nostra intencio e valer. Onda en Tortosa sots lo geeell del
( 1HH )
reverent bisbe Durgell a XX dies tle abril del an> ¡VI qua-
trecents dotze. — Lo parlament general del principat de
Cathalunva.
\iím. 359.
rol. ñu. Honorable : per co com per la gracia divinal lo t'et de
la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e se-
nyor esta en bons termens e speram que dins breu nos
sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e in-
convenients ques puxen seguir en la térra e hajam alguns
sentiments que la vila de Martorell a vos comanada per
entrament de gent o encara per tráete la dita vila en-
correria perill specialment car se diu que es tot divis en
dues parts: pregamvos eus encarregam que ab sobirana vi-
gilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la segu-
retat e guarda del dit loch. Per co entenem eus aconse-
llam que si por lo dit divis bi trobarets algunes persones
esser sospitoses en aquest temps de ques pogues seguir pe-
rill a la dita vila que aquelles prengats et metats en tal
loch que de l'er ni procurar inconvenients ni perills los sia
opportunitat tolta. Daco matex vos scriu mossenver lo go-
vernador de Cathalunva. Confiam que vos sots tal e volrets
axi ressemblar ais vostres passats que de la dita vila e de
vostra procurado retrets aquell degut e loable compte
ques pertany a aquell qui es nostre rey e senvor mijancant
justicia declarador. E tingueus Lesperit sant »mi sa guar-
( 189 )
da. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe l)ur-
gell a XX dies de abril del any MCCCCXII. — Loparlament
general del principat de Cathalunya.
\íksi*. 35*.
tii -ii 11 Tona. 20.
Ais molt reverents egregis nobles et honorables se- foi. 1725.
nyors lo parlament general de Cathalunya. — Molt reve-
rents egregis nobles e honorables senyors : los honora-
bles consellers de la ciutat et consols de la mar de
Barchinona e en Johan Tallant mercader trames agi per
la vila de Perpenya sobre los affers dejus scrits son stats
ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova
se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres
naus qui passaren los vostres missatgers en Sicilia les quals
VIH naus e dues galees devien partir fort prestament et
que lo sóida de Babilonia ha preses los consol et mercaders
de nostra nació qui eren en Suria e totes lurs mercaderies
et aquells te et agreuge de aspres e dures presons et que
les dites nostres naus per paor daquesta nova han haudes
a posar en Rodes totes les mercaderies et robes que apor-
taven : per les quals raons et per que es vist que si no si
provehia prestament lo principat de Cathalunya poria pen-
dre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et al-
tres navilis de esta nació qui faents llurs viatges son en
aquelles mars ne porien sostenir com perqué los dits con-
sol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit sol-
100
da ¡>e ponen lotaiment perdí e ó almenys pendre tan gran
dan que seria irreparable com encara perqué si aquesta
provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no caira dir
que mercaders cathalans ne línrs navilis hagen gosar de na
vegar : los dits honorables consellers et consols et la dita
vila de Perpenya concordantment han ordonat que per ells
prestament et a gran cuyta sien armades lili galees en les
quals pujara una notabla persona per missatger et que sera
dat carrech al capita daquelles et al dit missatger es a
saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII
galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra na-
ció et al dit missatger de pujar al dit sóida et de demanarli
que restituescha los dits consols mercaders et mercaderies:
affermantse los dits honorables consellers et consols que
armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los
dits consol e mercaders ab luis mercaderies serán delliu-
res del dit sóida et de les aspres et greus presons que
huy sostenen et les dites nostres naus et altres navilis se-
rán preserváis de tota hostil invasio: e que comía dita ciu-
tat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant
viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil:
que ells pregaven a nosaltres quels deguessem prestar III
corsos de galees de les del general adobados apparellades
e exerciades complidament et meses en mar ab totes co-
ses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps ab
la dita una galea llur armar segons que damunt: subjun-
gents los dits honorables consellers et consols et lo dit en
Johan Tallant que acó deviem nosaltres fer ab gran promp-
íitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament
qucn seguirá gran profit a la mercaderia et subsegucnt-
ment a les generalitats siugularment en lo temps presen*
que devem vendré aquelles qui serati mes preades et qui
trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta
provisio et encara que les mars ne serán mes segures: hoc
et que no prestants nosaltres les dites III galees la dita
armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur
bona et raonabla proposicio et induccions damunt dites et
hajam vist que per aquest armament son prestes de sub-
seguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les
mars ne serán pus segures et que les mercaderies se íaran
pus abundantment e poderosa et que los compradors de
les dites generalitats serán pus affectats en darhi majors
preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son
en poder del dit sóida en punt de perdre tornen en estes
parts pagaran los drets de les generalitats acustumats les
quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit ge-
neral : empero nosaltres los havem respost que no podem
satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler prece-
dents. Perqué senyors nosaltres vos volem scriure et certi-
ficar daquests affers et placiéus nos rescrivats que volrets
e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem de-
continent molt liberalment et volenterosa. E sia molt re-
verents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant
en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XVII dies dabril
del any MCCCCXII. — Los deputats del general de Catha-
lunva c les VI persones o ells adjunctes ¡\ vostro servey e ho-
nor npparellats.
C 192 )
\ uní. 359.
Tom. 20.
foi. 1726. Molt reverents nobles e honorables senyors. Informáis
de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la
molt alta senyora dona Elienor regina de Xipre es mise-
rablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pen-
sam la magnifica casa Darago don proceheix sa notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament ha feta e la sua
reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran ins-
tancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre
ago a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les ra-
hons dessus toquades e altres que en ago nos han moguts
en special com en lo temps present no pot recorrer a sos
parents e amichs segons deuria que deis diners del general
de Cathalunyasien per vosaltres prestats reyalment a la dita
senyora mil tlorins dor Darago de just pes los quals la dita
senyora abans de deliurar aquells haja obligar e fer carta
bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit
general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e
sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes
e devedores de tot qo que reeb o ha acustumat e deu ree-
bre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emo-
luments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes de-
gudament en poder de vosaltres per la quantitat deis dits
mil florins: e aximatex sia tenguda la dita senyora fer pro-
curador aquell que vosaltres volrets per intimar a ses pro-
( 195 )
pries despeses al batlle e aaltres a quis pertanga de la ciu-
tat de Nativa les obligado e cesssio dessus dites. Perqueus
pregara c manam que feta segons dit es la dita obligacio e
cessio per la dita senyora regina los dits mil llorins deis
diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora
revalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents no-
bles et honorables senyors vostra continua proteccio la Dei-
tat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bis—
be Durgell a XX dies de abril del any MCCCCX1I.— Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostre honor.
Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden , fué
publicado el acuerdo que sigue :
Niím. 3ftO.
1 1 1 • • 1 r* i • T°m- 20-
Lo parlament general del principal de Catalunya ajustatjol. 1726.
en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio
deis regnes e terres de la corona reyal Darago fahent da-
to acte solempne de parlament en plena concordia nomine
discrepante elegeix e nomena ais actes e negoc¡9 dcjus scrits
dotze persones en nombre (;o es los reverends nobles e ho-
norables en Galceran Durgell — Francesch de Barchinona —
llamón de Gerona — bisbes. — Aréis Struc ardiacha de Terra-
( 104 )•
gona — Johan comte de Cardona — Guillem Ramón de Mon-
ehada — Ramón de Bages — Berenguer Dolms — cavallers. —
Micer Johan Decpla doctor en leys e ciuteda de Barchino-
na — Pere Grimau de la vila de Perpinya — Francesch Sent-
Seloni ciuteda de Gerona — micer Gonsalvo Garidell doctor
en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze perso-
nes lo dit parlament elegeix e nomena les sis go es en Gal-
ceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona Johan
comte de Cardona Ramón de Bages micer Johan Dezpla
e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e prin-
cipat de Catalunya la publicacio fahedora de nostre ver-
tader rey princep e senyor per les nou persones deputades
e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota
hora que per les dites nou persones serán requestes en e
segons la forma del capitol sobre acó fet concordat íinat
e fermat per lo parlament general del regne de Arago
e los ambaxadors del dit parlament del principat de Ca-
talunya.— Les altres sis persones restants de les dites dot-
ze co es en Ramón bisbe de Gerona Arcis Struc ardia-
cha de Terragona Guillem Ramón de Monchada Berenguer
Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell
elegeix e nomena lo dit parlament co es que hajen carrech
et poder de tractar apuntar c concordar la manera com
se faran bons pactes e avinences entre los competitors
de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers
durant la conexenca de la reyal successio e que no puixe
esser procehit contra algu qui haje monstrada affeccio a
alguns deis competitors crehent que bagues bona justicia.
— ítem, a tractar e concordar la forma de la universal jus-
ticia e les coses pertanvents o dependents de aquella. —
105 )
ítem a tractar e concordar per aquest principat e ab lo»
regncs Darago e de Valencia e terres a la dita corona re-
val subjectes ab quals e quines seguretats sera provehit quel
rey sdevenidor baje a teñir e observar les libertáis e pri-
vilegis de tot lo principat e condicions e singulars de aquell
e axi mateix del arreglament de la sua casa e de la for-
ma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de juris—
diccio com daltres que sien comenats ais subdits e origi-
náis de la dita corona Darago: e apuntats e concordáis per
les predites sis persones los dits actes o part de aquells
quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes
per hoyr la publicado de nostre vertader rey e senyor es-
devenidor e ab altres del parlament del demont dit prin-
cipat segons los semblara fahedor e apres que ho refieren
en lo dit parlament en lo qual los dits actes prenguen
conclusio segons que en aquell dit parlament sera concor-
dad
SESIÓN DEL DÍA 20.
Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro
Prats para promovedores de negocios , en reemplazo de otros
dos que habían tenido que ausentarse; y se acordóde nuevo con-
ceder en préstamo la cantidad de mil florines á la reina de Chi-
pre, que habia pedido se le sumininistrase algún socorro. Por
ultimo se trató también del pago de algunas cantidades que di-
versas personas reclamaban del parlamento
( 196
SESIÓN DEL DÍA 21
Al principiarse esta sesión fué leida la carta que sigue:
Ntuii. 3C1.
fol. 1735.' Ais molt reverends nobles et honorables senyors lo par-
lamenta general del principatde Catalunya. — Molt reverends
nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII
del present mes havem hauda a la qual vosresponem: que
sobre lo puntqui toca conservacio de libertáis e privilegis es
donat carrech expressament a les nou persones segons te-
nor de un deis capitols en Alcanic, concordats lo qual es
aytal: — Ilem quod prefate persone cum consilio illorum
de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo
et tempore cum competitoribus vel corum procuratoribus
potestatem habentibus circa securitatem el conservationem
libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et prin-
cipatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipu-
blice quanto securius et honestius fieri poterit. — Perqué
molt reverends nobles e honorables senyors les nou perso-
nes en son cars e loch hi provehiran en la millor mane-
ra que sabrán et poran Deus mijangant. Al let de la con-
cordia tractadora entre los competitors o lurs procurador*
197 )
si scriurets ais altres parlamenta que trametan per la dita
raho certes persones be crehem que les coses comunes nos
poden deliberar sens voler e concordia de tots los parla-
ments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es
útil e necessari al present lescriure crehem que vostres molt
reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne de-
liberaran totes coses considerades qo qui sera lo millor. E
sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de
Casp e sagellada ab lo sagell del molt reverend senyor ar-
chabisbe de Terragona de ordinacio deis dejus scrits a
XVIII dies dabril del any MCCCGX1I.— Les persones de-
putades a investigar e publicar nostre rey e senyor per jus-
ticia apparellades a vostra honor.
\úm. »«??,
Ais molt reverends nobles e honorables XXIIII persones foi. 1736.
a certs actes per lo parlament del principal de Cathalunya
eletcs. — Molt reverends nobles c honorables senyors: Com
per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Valí—
secca per sa letra estesament aci intimat sien stats elegits
per castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell
los honorables en llamón Fivaller e micer Domingo de la
Naja ciuteda de Ceragoca e I altre que crehem hic sera
trames de Valencia e lo dit Domingo de la Naja sia ja aci
present : per qous pregam axi affectuosament com podem
que decontinent vullats lo dit en Ramón Fivaller aci tra-
tomo III. li
( 198 )
metre e proveliir en les coses que mester haura per son
deserapatxament. E placieus ferio cuytar de guisa que axi
prest com fer se puscha ell sia aci. E sie molt reverends
nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda.
Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del
molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordina-
rio deis dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.
Le) Ose además otra carta con que los compromisarios de
Caspe llamaban á Bonauato Pere , á quien necesitaban para el
despacho de alguuos asuntos ; y se trató finalmente de trasladar
á Montblanc la residencia del parlamento.
SESIÓN DEL DÍA 22.
Quedó reducida á la lectura de una insignificante protesta pre-
sentada por los síndicos de Gerona , y relativa á la elección de
los compromisarios.
SESIÓN DEL DÍA 26.
Se dio lectura de la siguiente carta :
199 )
\u ni. :s«»:í.
Tom. 20.
Ais molt reverends nobles e honorables senyors lo par- ,o1- 174°-
lamcnt general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends nobles e honorables senyors : si nous havem respost
pus prest al fet que per vostres letres nos havets scrit so-
bre la admissio deis scrivans que volets entrevinguen aci
placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es ro-
mas per no fer instancia que no fos complagut a vostre vo-
ler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret
comu e encara per tenor deis capitols en Alcanic, concor-
dáis aquest fet deis scrivans es comes e remes de tot en
tot a les non persones e elles han sobre ago e altres coses
píen poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reve-
rents nobles et honorables segons tenor deis capitols dret
e raho nous ne calrie a nostre semblant entrametre car
com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del
fet principal poriets sius plahia confiar del fet deis scrivans
del qual algu deis altres parlaments no ses curat ne entre-
mes axi com aquells que vehen e conexen ques pertany a
les nou persones. Encare mes som de oppinio c intencio
que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per
vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consul-
tado e voluntat deis altres parlaments ais quals ells ne vo-
tan scriurc e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou
peñones la qual cosa es per tots reputada desonesta e ab-
( 200 ;
surda. E sobre cascuna daq uestes coses nosaltres som de
semblant oppinio mateixa ab ells axi com aquells que ve-
hem que go que dien ha gran egualtat e raho. Mas no
contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que
per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per
vosaltres sobre lo fet deis dits scrivans scrites e hauts so-
bre acó diverses rahonaments e colloquis havem appuntat
lo fet en aquesta manera: go es que ultra aquells tres scri-
vans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scri-
vans los quals tots los nou eiegirem un Darago altre de
Cathalunya e altre de Valencia e serán ladonchs sis: e al-
tre partit sobre ago no havem pogut ni poriem obtenir per
res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables se-
nyors certificantsvos de aqüestes coses vos pregam queus
vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui
hic son e dos altres que ells ne elegirán sien e entervin-
guen per part e en nom de tots en aquests affers e pus
concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per com-
plaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir algu
ans servarem manera ab aquests altres senvors que sera
elegit acceptat et admes aquell daquens scriurets. Quant
es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complau-
re segons vostre voler mas noy podem altre fer : e axi pía—
cieus haver paciencia en aquest cars. E sie molí reverends
nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda.
Scrita en lo castell de Casp a XX1I1I dabril del any mil
CCCCXII. — Larquebisbe de Terragona Guillem de Vall-
secca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.
( 201
SESIÓN DEL DÍA 27
Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen
\«ieís. 364.
Tom. 20.
Ais molt reverends egregis nobles honorables e cars foi. 1742.
amichs lo parlament general del principat de Catalunya.
— Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs : sabut he que vosaltres havents sguard a Deu e a
la justicia per deute de aquella havets ordenat en concor-
dia deis altres parlaments deis regnes et erres a la reyal co-
rona Darago subjectes que a mi qui non he nin pusch ha-
ver sien ministra ts rahonadors advocats e procuradors qui
rahonen diguen alleguen e demostren mos bons drets los
quals yo he em pertanyen en la successio de la reyal coro-
na Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella
en propria regalia esser mia : e com per justicia en les di-
tes coses per vosaltres degudament hi sie feta provisio yo
fas e fare lahors e gracies a nostrc senyor Deu del qual tots
bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e mer-
ces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio
de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors ad-
vocats e procuradors prestament car los fets axiu requeren:
vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stot
( 202 )
dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets deis
competitors sino los meus per go com encare non he degu:
mas confuí e crech que raetents en obra vostra provisio
sobredita triareis e designareis los rahonadors advocáis e
procuradors quils dits mos drets rahonen alleguen demos-
tren e aquells vullats eus placie prestament spatxar car tota
cuyta si mostra laguiosa. En cars que a vostres reverencies
nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals
ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser no-
menats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e
notori e a vosaltres manifest que per cascun deis altres
competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes
barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove donchs
que en la demostracio de mos drets hic haja per ma part
e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en
qualque part de la condicio de les dites persones e per go
vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar
mos drets hic fagats daqueix principat anar entrevenir e
esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honora-
bles micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Fran-
cesco Camenla e per procurador et instigador meu ab
aquells en Romeu Palau. E axi placieus molt reverends
pares egregis nobles honorables e cars amichs que aquells
per remey de justicia fagats prestament venir a la dita vila
de Casp car axiu requer la qualitat del negoci. E sie tots
temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de
Segorb a XXIIII del mes de abril del any MCCCCX11 —
Frederich Daraso a vostre honor.
I 203 )
\ ii iu. :{<».»
Tom. 20.
Ais molt reverends nobles e honorables senyors los de- toi. 1743.
putats del general de Cathalunya e sis persones a ells ad-
junctes. — Molt reverends nobles e honorables : be creem
siats informats com lo egregi senyor don Frederich Dara-
go comte de Luna ha per ses letres scrit e notificat ais
parlaments deis regnes Darago e de Valencia e de aquest
principat que com ell pretena haver dret en la successio
de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat
pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret
per co que la sua justicia sie vista li degues esser occor-
regut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors los
quals devant les nou persones ajustades en lo castell de la
vila de Casp per examinar conexer e publicar per justicia
aquell qui es nostre ver rey princep e senyor puixen advo-
car procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Fre-
derich : sobre les quals letres los dits parlaments concor-
dablement han deliberat que atteses les rahons per lo dit
don Frederich allegades e per tal que la justicia de la dita
reyal successio sie solemnament e deguda vista que no so-
lament al dit don Frederich mas encara a tot altre com-
petitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat
sien donats e administráis advocats e procuradors neccssa-
ris per advocar e rahonar son dret davant les ditcs nou per-
dones a comunes despeses deis dits regnes c principat cas-
( áOi )
cun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberado han
scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Da-
rago e Valencia que si en los dits regnes havie algún o al-
guns advocats et procuradors que nomenas e volgues per
advocar e rahonar son dret e per semblant lo present par-
lament dins lo principat que los dits parlaments aquells ne-
cessaris li donariem e pagariern e fariem instancia deguda
e esforcada ais officials ais quals pertanyeria la on fos ne-
cessari de forcar e constrenyer cascun deis parlaments en
sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre car-
reen de advocar rahonar et procurar lo dret e justicia que
preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de
la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frede-
rich nos sie stada vuy data de la present presentada una
letra scrita en lo castell de Segorb a XXIIII deis mes e
any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta
nos pregue encarrega e requer que h dejam trametre al
dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en
decrets micer Pere Basset e micer Francesch Ámenla en
leys licenciats ciutedans daqueixa ciutat : volents les coses
que per nosaltres son stades deliberades e promeses com-
plir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e
micer Francesch Ámenla demanats segons dit es sien do-
náis per advocats al dit don Frederich deis quals tant com
toque aquest principat ell deu esser content majorment cal-
lo dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat
per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus pre-
gam affectuosament e encarregam que ab aquelles pus sa-
vies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que
juestament los «lits micer Pero Ba«sel e micer Franresrh
205 )
Ámenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castcll
de Casp per advocar e rahonar lo pretes dret del dit don
Frederich e sobre lur accorriraent e salari vos avingats ab
ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions
del general segons de vostras reverencias nobleses e hono-
rables savieses indubitadament confiam e de present com
hajam vostra resposta haurets cautela de qo quels sera peí
vosaltres accorregut: e si per ventura qo que no crehem los
dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant jusl
e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien
os volie scusar e recusar de pendre carrech de la dita ad-
vocado: pregamvos eus encarregam que axi ab lo veguer e
consellers de Barchinona com en altra manera los faQats
constrenyer e forgar de pendre lo dit carrech e venir pres-
tament al dit castell de Casp com tota triga hi sie im-
pertinent e carregosa attes que deis altres competitors hi
son ja los advocats e per les dites nou persones son ja co-
mensats de hoyr sobre aqüestes coses. Nosaltres scrivim ais
dits micer Pere Basset e micer Francesch Ámenla sengles
letres de créenla explicadora per vosaltres les quals vos
tramatem ensemps ab la present : creem fermament que
vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que
de a^o aquest principat non reportara nota ni carrech. E
sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo
segell del reverend biibe Durgell a XXVII dies dabril del
any MCCCCXII. — Lo parlament general del principat de
Cathaíunya apparellat a vostre honor.
( ¡2(Mi )
«uní. »66.
Tom. 20.
fol. 1745. Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de
Luna. — Molt egregi senyor : vostra letra havem reebuda
scrita en lo castell de Segorb a XXI1II del mes e any dejus
scrits recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta deis
advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e
procurar la justicia que pretenets haver en la successio de
la reyal corona Darago: e ab aquella nos demanavets per
advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer
Francesch Ámenla ciutedans de Barchinona e per raho-
nador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello e per pro-
curador en Romeu Palau segons aqüestes coses son este-
sament en la dita vostra letra expressades. A la qual se-
nyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio
e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal
successio e de qualsevol altre competitor sie vista clarament
e ben regoneguda segons creem fermament que sera per
les nou persones ajustades en lo castell de Casp per exa-
minar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre
ver rey princep e senyor : decontinent havem provehit
tant com es possible que deis dits tres advocats que dema-
nats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia vos
sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch
Ámenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie stat prevengut
e demanat per les (lites nou persones a prestar consell a
( 207 )
aquelles nous podem atorgar: e appar a nos que vos havenl
sis solempnes doctors a rahonar vostre dret co es aquests
dos de Cathalunya altres dos per lo regne Darago e altres
dos per lo regne de Valencia siats be provehit de advocats.
Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cerve-
11o jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat em-
pero com la dita justicia de la reyal successio se haje a
examinar e difinir per justicia e devets confiar que les di-
tes nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e
sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publi-
caran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey prin-
cep et senyor vos responem que nons par sia necessari. ítem
sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord
complaureusen. E aqo havem deliberat molt egregi senyor
sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tin—
gueus en sa continua proteccio la Deitat sancta. Scrita en
Tortosa e segellada ab lo segell del reverend bisbe Dur-
gell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.— Lo parla-
ment general del principat de Cathalunya apparellat a
vostre honor.
SESIÓN DEL 1)1 A 28.
Se adoptaron varios acuerdos , relativos casi lodos a pago iU
sueldos c indemnizaciones y otros asuntos de poco interés,
208
SESIÓN DEL DÍA 29.
Reunióse el parlamento ; pero no hubo discusión , ni se resol
vio ningún asunto.
SESIÓN DEL DÍA 30,
Fué leidá en ella la siguiente carta :
Wuiii. 3CS9.
rol. 1750. Ais molt reverends e honorables senyors les nou perso-
nes ajustades en lo castell de Casp per fer la examinado
noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey
pnncep e senyor. — Molt reverends pares en Christ e ho-
norables senyors : per ordinacio e voler de vostres molt
grans reverencies e honorables savieses vos trametem los
honorables en Ramón Fivaller per esser aqui un deis cas-
tellans o guardes del conclavi o castell de Casp e micer
Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres ins-
tantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les
sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres serán
( 209 )
demanades per hoyr la publicado fahedora de aquell qui
es nostre rey princep e senyor justicia mijancant co es ques
informen ab vosaltres de la forma e manera com hi deuen
anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres co-
ses en acó pertinents considerant per qui son trameses e
lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio
plenament informats. Perqueus pregam affectuosament
que donants fe e creenca a les coses queus en dirán de
part nostra daco quen haurets deliberat al pus prest que
porets segons la qualitat deis afíers requer nos vullats per
vostres letres clarament imformar. E tingueus senyorsmolt
reverents e honorables Lesperit sant en sa guarda. Dada
en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a
XXX dies de abril del any mil CCGCXII. — Lo parlament
general del pnncipat de Cathalunya apparellat a vostre
honor.
SESIÓN DEL DÍA 2 DE MAYO.
Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen
\iiiii. 3tt*.
Tom.20.
Ais molt reverends egregis nobles et honorables senyors to\.nü2.
del parlament general de Cathalunya. — Molt reverenda
( 210)
egregis nobles e honorables senyors : decontinent que ha—
guem rebuda vostra letra contenent lo pagament de les
gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en lo
regne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en ex-
pedicio de aquests affers arreglantsnos ab la dita vostra le-
tra ab los capitols quens ha mostrats en Johan Puyol vos-
tre scriva trames aci per aquesta raho: et per cessar sala-
ris et messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem
Oliver per scriva de racio et en Ramón Dezpla per distri-
buydor los quals ne han volgut pendre carrech sens ha-
verne del general alguna satisfaccio et salari. E conté se-
nyors la dita vostra letra que si los procuradors o missat-
gers de micer Nicholoso Doria nons complien totslosXXX
milia forins que fos abatut prorata del nombre deis CCCC
homens a cavall et GCC ballesters et de cascuns segons nos
semblaría milloret pusexpedient: e sapiats senyors que deis
dits XXX milia ílorins nosaltres ne havem rebuts ni los
dits missatgers nons han donats sino XXVI milia CLXXXX
florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de fio-
rins de Florenga ducats et jenovins et altres monedes los
quals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats
per raho daquests affers ais marmessors del senyor rey
munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos bar-
chinonenses e havem comptat que munta lo sou de CCCC
rocins et CCC ballesters pagats a lili meses XXXIII milia
ÜCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi
que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII flo-
rins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha que no
ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers:
e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra se-
( m y
gons que damunt havem deñalcat del nombre de la dita
gent a caval et de peu ca non havem dal sou o acorriment
sino a cent homens darmes et a docents L homens a ca-
vall lanca en puny et a C ballesters: et posat aquest nom-
bre sia stat tan diminuit empero encara nos fallen ab les
messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot
acó porets veure stesament et destinta en un llevament
quin es stat fet queus trametem inclus dins la present : et
sta en veritat que per tant com nos fallen los dits MD
llorins nos havem retengut que no havem volgut dar lo sou
o acorriment de XIIII homens darmes qui son compre-
ses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a
la present nostra consultacio. Perqué placieus senyors nos
rescrivats com volrets nos hajam en aquests affers es a sa-
ber si defalcarem ultra acó que defalcat havem de la dita
gent tant com munten los dits MD llorins et de qual gent
ho volrets ne facam: car axi com vosaltres senyors ordona-
rets sera complit per nosaltres prestament : no volem em-
pero ometre que les monedes del dit general sestrenyen
molt et son minuades de grans quantitats. E daco senyors
nos rescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests
affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt
reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII
dabrill del any MGCGCXII. — Los deputats del general de
Galhalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra ho-
nor apparellats.
i? 12
'W«iai. &G9.
Tom. 20. , ,
fol. 1753. Ais molt reverends egregis nobles e honorables senyors
lo parlament general de Catalunya. — Molt reverends egre-
gis nobles et honorables senyors : lo die pus prop passat
havem reebuda una letra deis consols de Perpenya la qual
menciona diverses novitats quis son seguides en aquelles
partides e qui son de assats gran caler. Perqué com sie
necessari que de tais novitats vosaltres senyors siats certi-
ficáis : tramatemvos translat de la dita letra inclus en la
present a fi que certificáis puixats si necessari sera sobre
les dites novitats esser avisats. E sia molt reverends egre-
gis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vos-
tra guarda. Scrita en Barchinona a XXVII dies de abril
del any MCCCC dotze. — Los deputats del general de Ca-
thalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor
apparellats.
La caria de que se hace mérito en la anterior contenia en subs-
tancia , según el acta :
(á15 )
mam. 390.
Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis f0i. 172Á.
de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor
mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant
in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie
ad vicecomitem Narbone. ítem quod in quadam galiota
et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conser-
va cum dicta nave ascenderunt circa octuaginta ballistarii.
ítem quod quidam Bucicaut nomine acceperat Avinione
solidum pro DCGC hominibus armorum de peccuniis illus-
trissimi regis Ludovici Neapolis.
Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas ,
cuyo contenido no esplica el acta.
SESIÓN DEL DÍA 3.
Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés
que dice así :
TOMO III. 15
ai 4 )
Vúni. 391.
Tom. 20.
foi. i~o'». \ los muvt reverendos egregios nobles et honorables se-
nyors el parlament general del principado de Cathalunya.
— Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors :
bien creyemos sie cierto a vuestras reverencias noblesas e
honorables saviezas como por no haber conoscido rey e se-
nyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos
son seydos suscitados diversos escándalos perpetrados ho-
micidios e otros enormes delictos e robados ganados e
diverses otros bienes en diversas partidas a los quales
suscitar perpetrar e fazer se son acertados con gentes assi
de aqueste regno de Aragón como de Gascunva algunos
del principado de Cathalunya los quales sabemos los ga-
nados et otros bienes robados en gran partida han le-
vado a lugares e castiellos del dito principado e dentro
aquell se han recullido et receptado. E ya sia nos paresca
seyer necessario provenir a la sedación e squivamiento de
los ditos scandalos e inconvenientes e entre otros remedios
pudiesse e deviesse de justicia seyer feyta reintegración a
los dampnificados de los bienes de algunos del principa-
do qui en aqueste regno trobados son : empero nos aquesta
via de remedio ommetemos per conservar buena fraterni-
dat e amigan ca entre los de aqueste regno e del dito prin-
cipado e provenimos por otras vias quanto possible nos es
a la indemnidat et seguranca de la tierra. Mas esnos cier-
( ®*s )
to que todos remedios a present son insuficientes sino bren
Imver rey e senyor qui cerqua aquesto provida mediant la
gracia de Dios segunt necessario sera: e por aquesto con-
tinuadament instamos los muyt reverendes e honorables
senyores qui en Casp son deputados a la investigación de
la justicia de la succession reyal et publicación et nomi-
nación de la persona que por rey e senyor haver devamos
que cerque aquello diligentment entienda e breu quanto
la qualidat e grandesa del negocio lo consiente den a aque-
llo devida conclusión a la qual fazer havemos por firme las
instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables
saviesas muyto los moverán. Porque vos rogamos que en
todas aquellas maneras que vistas vos serán los querades
sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclu-
sión al negocio de que la cargua et sollicitut les es aco-
mendada de guisa que por conoscimento de rey et senyor
qui a la evitación e sedamiento de los ditos inconvenientes
et scandalos pueda provenir devidamente la cosa publica
de los regnos e tierres a la reyal corona sostmesossie pues-
ta en estamento de paz et tranquilidad E sie mu\t reve-
rendes egregios nobles et honorables senyores la sancta
Trinidat en vuestra guarda et protección. Scripta en Ce-
rago^a e sellada con el siello del comendador mayor de Al-
canic a XXVI dias de abril del anyo de MCCCCXII.— El
parlament general del regno de Aragón perellado a vues-
tra honor.
( 246 )
SESIÓN DEL DÍA 4.
Se abrió con la lectura de la carta que sigue
Yisin. 399.
/í0?-»^0. Ais molt reverends nobles e honorables senyors lo par-
fol. 1757. J r
lament general del regne Darago. — Molt reverends nobles
e honorables senyors : vostra letra havem reebuda scrita en
Ceragoga a XXVI del mes dabril prop passat recitativa deis
scandols homeys diverses e enormes crims perpetrats ro-
baments de bestiars e altres bens fets en les partides da-
queix regne axi per gent strangera de Gascunya e encara
del regne Darago e alguns de aquest principat: perqué l'a-
hiets continua instancia ais molt reverends e honorables
senyors ajustats en lo castell de Gasp e deputats a fer la exa-
minado noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey
e senyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mi-
jangant la qual «la perpetracio de tants scandols e mals
cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi de-
jam sollicitar e fer segons aqüestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt
reverends nobles et honorables vos responem quens dolem
molt deis dits scandols homeys delictes e robaments seguits
(217)
en aqueix regne e iraternalment e cordial participam en
totes vostres tribulacions et affanys prenents a importable
anuig que de aquest principat alguns sien cómplices et se-
quaces de malefactors et perpetradors de crims tant detes-
tables la correccio punible deis quals en son loch e cars
nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua
instancia que havets feta e fets a la examinacio de la jus-
ticia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix
de intencio virtuosa : certificants vostras reverencias noble-
sas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e fa-
rem deguda e nrgent instancia vehents per clara expe-
riencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que
la salut et repos de la cosa publica e deis subjectes a la
corona reyal Darago es que prestament sia publicat qui es
nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara
per aquells a qui es comesa : pero es molt necessari ques
maneig ab tal orde forma e manera que impertinencia non
puixe sortir ni justa materia de querela a alguns deis dits
competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt
misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles
e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa
intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey
e senyor per justicia la qual placía a la clemencia divinal
nos vulla fer publicar saludablement ab tranquillitat tota
equitat observada. E tingueus senyors molt reverends no-
bles e honorables Lesperit sant en sa guarda. Scrita en
Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a qua-
tre dies de maig del any mil CCCCXII. — Lo parlament ge-
neral del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.
( S18 )
Acordóse , además , entre oirás cosas, que para mayor defensa
del Principado se armasen y botasen al agua desde luego Ires
galeras , que el General habia concedido prestadas a la ciudad
de Barcelona.
SESIÓN DEL DIA 5.
Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe
en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos
compromisarios; y luego se trató de los bandos que habia en
Ampurdan.
SESIÓN DEL DIA 6\
Se acordó el escribir diferentes cartas , encaminadas todas á
apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de
Cataluña.
SESIÓN DEL DIA 9.
Fueron leidos en esta sesión los documentos que siguen:
C 2i*>
\miii. 393.
Ton). 20.
Ais molt reverends egregis nobles et honorables senyors &>•■ ,"('1*-
lo parlament general de Catalunya. — Molt reverends egre-
gis nobles et honorables senyors : be creem havets a me-
moria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos
havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriu-
re en lo fet de les vendes de les generalitats es a saber
si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant
temps e si serien aquells drets mateixs o si los crexeriem
segons certs capitols quen haviem formats los quals vos ha-
vem tramesos: e no par senyors que encara hajats deliberat
en aquests affers o nons en havets rescrit: e segons podéis
veure aro no soffer pus dilacio car en lo present mes de
maig fenexen tots los arrendaments et tantost lo primer
die de juny subseguent es necessari et be necessari que les
dites generalitats se cullen o per arrendadors o per culli-
dors sens altre intermedi de temps: et avisamvos senyors per
nostre descarrech que si vosaltres ordonats que aqüestes
generalitats se cullen per cullidors que nosaltres hi posem
que haurem parer sera dampnos al general car jan es sta-
da experiencia en temps passat en altres cullidors que de-
putats hi posaven deis quals se diu que furtaven la mey-
tat daco que cullien e que per co serie millor que les
dites generalitats fossen venudes c que per la breutat del
temps e per lo temps que vuy nos occorre fossen venudes
( 220 )
solament a I any car no si pura tnnt perdre com si les
venien a III anys: e no sperets quels compradors del pre-
sent trienni nos donassen prorata del temps que les culli-
rien responentsnosen segons quels han costat car tots se
clamen dients que perden grossament hoc e creem que
dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo
temps sera millorat e los volents comprar posats en millor
disposicio e lo creximent deis drets de les dites generali-
tats se poran fer ab deliberado pus spaciosa: perqué pía—
cieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam
en aquests affers et no soffirats que per vosaltres sia mes
pus temps en deliberar car ja veets quel general ne poria
sostenir dampnatge. Part ago senyors nos havets derrera-
ment scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que
havem feta boscar e que tirada posem stepes pera III ga-
lees trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors
sabets primerament nos haviets scrit que faheessem bos-
char fusta pera VI galees et axi ho haviem fet e aquella
fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que
no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havets
scrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas
e aquellas entenem a posar en la manera que per vosal-
tres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis
nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra
guarda. Scrita en Barchinona a cinch dies de maig del any
mil CCCC dotze. — Los deputats del general de Cathalu-
nya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servev e
honor apparellats.
( m
\iuii. 374.
Tom. 20.
Ais molt reverends egregis nobles e honorables senyors fo1- t765-
lo parlament general del principat de Cathalunya. — Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors : axi com
per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres ha-
vem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Bas-
set que advocassen lo egregi don Frederich Darago en lo
fet de la real successio pregantslos ab gran instancia que
decontinent deguessen partir per anar a Casp car nosaltres
los offerim que tantost los spatxarem en llur salari: e jatsia
hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vo-
saltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Fran-
cesch nos ha dit que james en aquesta manera ell no ha
entes ni studiat no pensant que hi bagues entrevenir et que
atesa la brevitat del temps que dubtava que en acó ell po-
gues fer sa honor et co quis pertany a la ponderositat deis
afers: es ver que apres moltes paraules ell se offeri de ser-
virne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son
pertrct es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab
confianea que li sera dat temps que ell haura pogut veure
en los dits affers car en altra manera no pendria lo dit
carreen. E lo dit micer Pere dix volentnos parlar ciar que
dubtava que ell posques entrevenir en aquests affers señs
carreen de sa fama per tant com a requesta de algunes
persones ell havia fetes allegacions sobre alguns punís to-
( Ú)
cants la dita successio en les quals per aventura havia po-
sat axi per lo dit egregi don Frederich com contra ell: et
daco lo dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosa-
ment ab sa letra. Perqué placieus senyors nos rescrivats
com volrets sia provehit en aquests affers car sens falla los
dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra
ordinacio et voler. Part acó sabets senyors quens havets
dat carrcch de cercar totes cartes et scriptures qui facen
per la dita reyal successio et per aquesta raho alguns de
nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat
et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar
de les dites scriptures de les quals han trobades algunes
qui a parer nostre fan per lo dit fet: et per qo que millor
puxats veure quines et quals son les dites scriptures et hon
son stades trobades havemho posat en un full de paper
queus trametem inclus dins la present. E mes avant ha-
vem sabut ab micer Francesch Cásala que micer Bernat
Dezpont te les allegacions den Caerá et de fet ne som stats
ab lo dit micer Bernat de Gualbes : perqué vejáis senyors
si volrets transllats de algunes daquestes scriptures et de
quals et rescrivitsnosen car axi com vosaltres ho ordona-
rets sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sa-
piats senyors que tot jorn hic continúan exir gran colp de
gent qui van en Franca et en Sicilia et a parer nostre
haut sguart al temps present deuriasi provehir et de fet
nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens
sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cava-
llines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus
ne sots avisats. E sia molt reverente egregis nobles et ho-
norables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita
( 223 )
en liarchinona a V dies de maig del any MCÜCCXll. —
Los deputats del general de Catlialunya e les sis persones
a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.
\ ii ni. 395.
Tora. 20.
Ais molt honorables et savis senyors los consellers de fo1- 1767,
la ciulat de Barchinona. — Molt honorables et savis senyors:
certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida se-
gons crehem per alguns filis de iniquitat e enemichs de
veritat ha tramesa novellament ais honorables procuradors
de aquesta ciutat de Tortosa una sua letra assats verinosa
punyent et enginyosament procurada tocant grantment la
inmaculada fama directament e indirecta de aquest princi-
pat ab excogitades et fabuloses persuasions inductives a
sembrar divis entre les ciutats e viles del dit principat lo
qual per gracia divinal singularment en aquest temps res-
plandeix de virtuosa unitat per la qual es stat preservat
de tribulacions e inconvenients en altres parts per divisions
seguides: la qual letra en electe conté : que es ciar e ma-
nifest e a tot lo mon notori que la justicia de la successio
de la corona reyal Darago se pertany a la dita regina o a
son primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou per-
sones son stades eletes et donat poder a les sis de aque-
llas que facen la declaracio et publicado qual es lo verta-
der rey: de les quals nou ja de certa sciencia e per l'rau lii
son stades meses et posades V persones a la part de la di-
( ±21 )
ta senyora notoriament et publica sospitoses. Perqué los
ambaxadors del rey de Franca et los de la dita senyora
vehents clarament e uberta la íiccio et engan que en la di-
ta eleccio de persones et altres intermedis ses observat axi
fraudulosa e descuberta desesperáis de tota speranca de
justicia e veritat se son partits de juhi recusantlo per frau-
dulos e pie de tiranía e manifest engan la qual cosa segons
scriu la dita senyora e sos parents no poden passar sens
condigne reparado: perqué requer los dits honorables pro-
curadors desta ciutat que tanta offen^a no vullen sostenir
per restaurado de molts et infinits mals los quals per acó
stan apparellats. E tot acó es narrat en la sobredita letra:
on molt honorables et savis senyors com segons dit es la
dita letra e les paraules de aquella per art diabolical con-
tra tota veritat fabricades sien molt desonestes sembradoras
de zitzania e divisio en aquest principat de Catalunya et
molt carregoses a ell en persones de nosaltres qui aquell
representam e denigrants la fama que tro ara havem hauda
en procehir virtuosament e sens declinar de la semita de jus-
ticia en la dita successio e perqué crehem que la dita regi-
na haura trames semhlants letres a vosaltres e a les altres
ciutats e viles reyals de aquest principat per metre divis en
aquell com dit es e entenem que la resposta de vosaltres de-
ja esser concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e
viles reyals sobredites a les quals sobre acó scrivim mons-
trants lo sentiment ques pertany en aquest negoci: deliberam
per co de avisarvosne pregantsvos tant affectuosament com
podem e sabem quens vullats certificar si tal letra havets
de la dita regina hauda e en quina deliberacio sots de la
resposta que deu haver la qual nos par que dejats deferir
(22o)
tro queus ne hajam scnt altra vegada a li que la vostra
resposta sie concordable et uniforme a les respostes que
sobre acos faran. E placieus de acó per lo present correu
respondrensen plenament e tingueus en sa comanda la Tri-
nitat sánela. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend
bisbe Durgell de ordinacio del parlament a nou dies de
maig del any MCCCC dotze. — Lo parlament general del
principat de Catalunya apparellat a vostra honor.
En los mismos términos fué escrito también á otras varias
ciudades.
SESIÓN DEL DÍA 1 1
Entre varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en
este dia las que siguen :
\iiiii. 3*6.
Tom. 20.
Ais molt reverends egregis nobles honorables et cars fol.1769.
amichs lo parlament del principat de Cathalunya. — Molt
reverends egregis nobles honorables e cars amichs: La mia
anima de tantes tribulacions congoxada havie presa algu-
( 220 )
ná consolacio pensant quels meus iníortunis haurien tro-
bat aleujament e les durs adversitats qui han tant multi-
plicadament combatut lo meu cors haurien hagut terme o
almenys feyt algún entervall: som trobat de ma speranca
Irustrat e veig quem revenen les persequcions em son huy
pus aspres e mes les sent. Havia yo molt reverends egregis
nobles honorables e cars amichs sentit que vos e los altres
parlaments deis regnes e terres a la reyal corona Darago
subjectes cascan per si e apres tots ensemps haviets acor-
dada per justicia a mi qui non he nen pusch haver sub-
vencio de rahonadors advocáis e procuradors qui devant les
nou persones per los dits parlaments a investigar decisir
determenar e publicar lo dret de la successio de la dita
reyal corona Darago elegides rahonassen allegassen e mons-
trassen los drets e la justicia que a mi pertanyen en la
dita successio et haviets offert que fariets instancies a com-
pellir los que yo nomenaria a pendre lo carreen de les
dites cosos: et quant es vengut al strenyer en lo parlament
de aquest regne nom son atorgats ab effecte los que yo
los he nomenats e designats ans micer Johan Mercader ad-
vocat ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui
en mos fejts sab e ha vist mils que algún altre mes tolt
e ab exquisides maneras torbat e empatxat perqué no ba-
je facultat de rahonar allegar e monstrar mos drets et ma
justicia devant los dits elets: ni mi valen demonstrado de
les letres vostres ni del parlament Darago ni deis dits elets
sobre acó a ells trameses per les quals es stat exortat et
request ne la offerta per vosaltres e ell feta ni mi han
valgut ni valen prechs requestes exortacions et protestación*
tantes que es anuig per part mia fetes al dit parlament: et
( 227 )
per be que molts e los (Jemes del dit parlament hi hajen
liaguda et de present hi hajen intencio sana justa e dre-
ta per co noy han falgut niy fallen qui la exequcio de les
(lites coses ja per ells atorgades et promeses hajen dificul-
tada entrigada et tornada del tot a no res ni han volgut
forcar los altres per mi nomenats qui son micer Arnau
Conques e micer Guillem Strader ab aquell effecte ques
pertany jatsie he hagut sentiment que es exida secreta-
ment et per manera insólita una letra del regent loffici de
la governacio daquest regne ais dits nou elets endrecada per
la qual los certifica que ell ha compellits e forcats los ra-
honadors advocats et procuradors que yo he designats a
pendre lo carrech e anar per rahonar mos drets et ma jus-
ticia. Perqué molt reverends pares egregis nobles honora-
bles e cars amichs com co que yo dich sta veritat eus ho
mostrare ab actes autentichs e ab caites publiques actitats
et fetes en lo parlament daquest regne los quals axi pres-
tament no he poguts haver mas nos laguiara molt quels
veurets si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech
alfectuosament com pusch ne se e en deute de justicia rc-
quir que per vosaltres me sia provehit degudament e sien
compellits ab total effecte aquells que devant vosaltres ab
mes letres son stats nomenats per rahonadors et advocats
en tal manera que dins lo temps assignat pusquen mos-
trar rahonar et allegar los dits meus drets devant los dits
elets segons se pertany : en altra forma yo sens alguna cul-
pa mia romandre no hoit ni defes et la proferta a mi fe-
ta sera del tot infructuosa. E sie lo sant Sperit molt reve-
rends pares egregis nobles honorables e cars amichs en
vostra guarda. Scrita en lo castell de Segorb a VIII (lies
( 22« )
de maig del any MCGCCXII. — Fredérich Darago a vostra
honor.
\úm. 399.
foVi773°' ^'S mo't h°n°rab'es e sayis senyors los consols de la vila
de Perpenya. — Molt honorables e savis senyors: demos-
trants vostra diligencia virtuosa que havets en conservado
et tuicio daquexa térra et del principat de Cathalunya ha-
vem reebudes vostres continuades letres sobre alguns ar-
dits toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments que
havets de gran nombre de gent darmes ajustades en la ciu-
tat de Tolosa e del gatge o sou que ha pres Bociquaut
del rey Luys per DCCC bacinets: e ara derrerament ha-
vem reebuda vostra letra serita en Perpenya a IIÍI del pre-
sent mes ab les copies de les letres e scriptures que de
la regina de Napols e deis ambaxadors del rey et altres
senyors de Franga residents en Barchinona novament ha-
vets reebudes per les quals letres los dits ardits de la dita
gent darmes pus stretament e scalfada se continúen. A la
qual vostra letra responem que per co com a nosaltres era
stada aci comunicada una letra tramesa per la dita regina
de Napols ais procuradors de aquesta ciutat dun mateix
effecte et tenor que es la a vosaltres tramesa : nosaltres
dubtantsnos que tais letres a vosaltres et a les altres ciu-
tats e viles reyals fossen stades trameses haviem deliberat
de scriureus segons scrivem a les altres ciutats et viles del
O0Q
— ¿ J
principat que a tais letres verinoses iniques e fabulosos per
inlroduhir et persuasir divisions ct mals et subvertir lo sant
et just proceliiment ques fa a examinar la justicia de aquell
qui es nostre rey princep e senyor justicia migancant vos-
altres no fessets resposta sens nostra consultado a fi que
totes les respostes de les ciutats et viles hon han scrit sien
uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas eren
ja de aquest acord. Perqué senyors vos pregam que axi
com saviament et be havets acordat vullats sobreseure en
fer la dita resposta car Deus volent per tots sera tal or-
donada e feta segons la qualitat del negoci requer. E se-
nyors molt honorables considerants com per machinosa art
contraria de veritat los inventors de tais letres en tan sanc-
ta eleccio de persones et en llur just vertader et marave-
llos procehiment que fan en examinar qui es nostron ver
rey et senyor gosen posar carrechs dapnats et a Deu et
al mon abhominables: certament per vostra consolacio et re-
pos vos certificam que ab la direccio divinal dins breu nos
sera publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et
senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la def-
fcnsio senyors que instats et socors en aquexa térra pel-
los dits ardits es veritat que continuament praticam e trac-
tam de aquella e fort prest sen seguirá obra executiva:
perqucus placía entretant star ben avisats et apercebuts
M'gons la disposicio de tal temps requer et merex e de
vostres grans savieses nosaltres indubitadament coníiam no
innovant algunes coses en lo general ans cancellets de fet
la empara que havets feta en aquell com sia cosa de mal
exempli et perdido total del dit principat per moltcs ra-
lions e special que cascu prenent exempli de vosallres los
JOMO III. 10
( 230 )
\ulru squinear et pendre sa part segons vosaltres comencats
et no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix
confondria tot lo prineipat et seria empatxament de la
dita defensio general. E tingaus Lesperit sant en sa guar-
da. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Dur-
gell a XI dies de maig del any mil CCGCXII. — Lo par-
lament general del prineipat de Cathalunya apparallat a
vostra honor.
SESTON DEL 1>I A 13.
Empezóse por la lectura de las cartas que siguen
lám. 39$.
Tora. 20.
fol. 1776. Ais molt reverends nobles e honorables senyors lo par-
lament general del prineipat de Catalunya. — Molt reverends
nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda ab
una altra que los deputats vos han tramesa e per lo por-
tador de aquella havem haut un quern en que ha trans-
lat autentich del testament del senyor rey en Johan e de
la renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina
de Napols feu en temps de son matrimoni ab la confir-
macio del rey son marit. Encara mes havem haudes les
( 231 )
allegacions de Butngal de Paulo de Leazaris et de Rayón
et den Caerá quens ha portades lo dit portador: mas fall-
nos la renunciacio de la reyna de Castella e lo translat
de la ordinacio que lo senyor rey en Marti feu que suc-
cehis a qui per justicia se pertanyerie. Pregamvos quens
ho vullats fer trametre lo testament del senyor rey en
Marti e co que te en Bernat Caplana pus nos pot haver
sens gran cost e dificultat ílixarnosnem: si gran mester ho
haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends
nobles et honorables vos pregam quens fagats trametre les
coses seguents go es sis ballestas de torn et dos torns
per parar aquelles. ítem dues caixes de passadors de le-
va, ítem sis caixes de passadors punta fort. ítem tres cai-
xes de passadors de matzem. ítem XII pavesos de posta.
ítem L pavesos de brac : e que acó sie trames deconti-
nent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab inventa-
ri eus ne donara raho. E sie molt reverends nobles et ho-
norables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo
castell de Casp a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.
— Larchabisbe de Terragona G. de Vallsecca et Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.
Vúm. »?».
Tom.20.
Ais molt reverends egregis nobles et honorables senyors f«>- 1776.
lo parlament general de Cathalunya. — Molt reverends egre- ^
gis nobles e honorables senvors: Los honorables consola
C 252 )
de Perpenya nos han scrit ara derrerament ab lur letra
mencionant diverses rahons per les quals stan en recel
que gent darmes stranyes no entren en aquelles parts e
que per aqüestes rahons e perqué dubten que la subven-
cio a ells fahedora no tardas massa han request lo gover-
nador deis comdats de Rossello e de Cerdanya que faga
reteñir les monedes de les generalitats quis cullen en lo
bisbat de Elna perqué puixen daquelles subvenir a gent
darmes en la deffensio daquella térra com vehessen fos
necessari. E ab veritat senyors com nosaltres hovm quels
dits consols havien feta aquesta requesta fom moguts a tan
gran admirado e a tan gran greuge que nous ho poriem
explicar vehents que es stada cosa tan aspre que despuys
que som en esta deputacio no la hovm semblant ni axi
sonant la destruccio del be publich. E de fet ne havem res-
crit et respost de nostra intencio ais dits governador et
consols ab altres nostres letres: e per <;o que vosaltres se-
nyors vejats pus seriosament e mes stesa en qual manera
los dits consols nos han scrit et nosaltres a ells respost et
scrit al dit governador trametemvos translat de les dite*
III letres. Perqué placieus senyors que de les coses con-
tengudes en les dites letres vos vullats sentir axi com de-
vets et sobre aquelles per obviar a tants inconvenients
provenir degudament et presta. Haviem pensat senyors saul
vostre notable consell ja si ultra altres provisions scriu-
riets (lago a mossenyer de Terragona instantlo que ell de-
gues scriure a son frare governador demunt dit que ell se
haje en aquests aífers axi com deu e es stret a conservacio
de la cosa publica del general. Part acó vos a\isam senyors
(piel general es tan! empobrehit <ir monedes que nous ln>
í ¿35 )
pensaneu c si haguessem hauda la provisto deis emolu-
ments deis officials et fossen stades adjudjades les penyores
que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general no fo-
ra vengut a tan gran pobresa: perqueus plaeia senyors que
sobre acó et sobre totes les altres coses de queus havem
scrit toquants quel dit general sie guardat que no stigua
axi flach de monedes vullats prestament provehir car be ve-
hets que molt es necessari. E sie molt reverends egregis no-
bles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda.
Scrita en Barchinona a nou dies de maig del any MCCCC
dotze. — Los deputats del general de Cathalunya e les sis
persones a ells adjunctes a vostro servev et honor appa-
rellats.
VÚm. 3SO.
Al* molt reverends pares egregis nobles honorables e fol. 1778,
cars amichs lo parlament general del principat de Cata-
lunya.— Molt reverends pares egregis nobles honorables
e cars amichs: Huy dada de la present he rebuda vos-
tra letra scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop pas-
sat continent en sustancia que vosaltres havents singular
affcccio que la justicia que pretench haver en la succes-
sio de la reyal corona Darago et deis altres competitors
sia ben reconeguda et clarament vista havets provehit
que deis tres advocats queus havia demanat ne bagues
los dos rom laltre <:<» es naicer Bouaoat Pere fos stat pre-
( 234 )
vengut et demanat per les nou persones eletes a pres-
tar consell a aquelles e queus paria que havent sis advo-
cats dos Darago dos de Catalunya et dos de regne de Va-
lencia quen seria ben provehit segons les dites coses et al-
tres son en la dita vostra letra largament expressades. A
la qual molt reverents pares egregis nobles et honorables
et cars amichs vos responch regraciantvos la bona sana et
justa intencio que havets a la justicia et volets que aque-
lla sia per ma part ben vista et examinada : mas com se
mostrara clarament per part mia que no hage sino aquexos
dos advocats car daquest regne non puisch aver nengu nil
parlament los vol constrenyer a anarhi segons ja per altra
letra vos he scrit e Darago jatsia ni haja nomenats nom se
encara que ni haja algu: donch plascia a vosaltres zelados
de la bona et vera justicia que de Barchinona men sien
almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia cert que
per cascun deis altres competitors ni ha no solament sis
mas X o XV de gran temps a enea prevists en les allega-
cions et drets que cascun preten haver e los meus per molts
que fossen venen tots novellament en la causa et attesa la
brevitat del temps no poden axi veure e encercar llarga-
ment mos drets et ma justicia com haurien fet si de tant de
temps enga com los altres hi haguessen treballat. Perqueus
prech axi affectuosament com puch ni se que en defalli-
ment deis altres com segons dit he atteses les maneres no
crech quen haja algu daquest regne ni del de Arago me
vullats ministrar e donar ensemps ab micer Pere Basset et
micer Francesch Ametla micer Bernat Miquel et micer Jac-
me Cáliz a fi que almenys sien quatre si deis dits regnes
Darago et de Valencia non hi ha : e acó sera cosa queus
(233)
haure a singular gracia. Deis altres rahonadors axi com son
nobles et cavallers pus a vosaltres es vist fahedor que no
ni haja quen sia complit vostre parer et voler. E sia en
vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de So-
gorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXIL— Frede-
rich Darago a vostre honor.
Leídas las antecedentes cartas, se separó luego el parlamento
para volver á reunirse por la tarde; pero en su segunda junta
no se trató mas que de algunas providencias que debían adop-
tarse sobre la administración del Principado.
SESIÓN DEL DÍA 14.
Se acordó escribir varias cartas, relativas todas á la buena
custodia del castillo de Caspe.
SESIÓN DEL DÍA 16.
Tratóse de las cantidades que debían enviarse á Caspe para
pagar á los ballesteros y demás gente de guerra que tenia allí
el Principado.
236
SESIÓN DEL DÍA 17.
Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la anterior
y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don Fadri
que.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Fué invertida toda en la lectura de una larga carta del parla-
mento de Valencia, en la que manifestaba el estado do aquel rei-
no, y sus esperanzas de conseguir luego la deseada concordia.
SESIÓN DEL DÍA 19.
Se acordaron varias medidas conducentes á la concordia y pa-
cificación del reino.
SESIÓN DEL DÍA 20.
Fueron leídas dos cartas con que los diputados de Cataluña
comunicaban al parlamento algunas noticias que tenían de Cer-
deña.
( 237 )
SESIÓN DEL DÍA 21
El parlamento acordó escribir á las autoridades de Cerdeña,
sobre algunos negocios de aquella isla.
SESIÓN DEL DÍA 25.
Sobre los mismos negocios de Cerdeña se acordó también es-
cribir á los diputados de Cataluña y conselleres de Barcelona; y
luego se trató nuevamente de la demanda de abogados que rei-
teraba don Fadrique.
SESIÓN DEL DÍA 26.
Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique , y se
procedió en seguida al nombramiento de varios individuos pa-
ra las vacantes que habían resultado en algunas comisiones.
SESIÓN DEL DÍA 27.
Se acordó escribir á los diputados de Cataluña y á los abo-
gados que habia escogido don Fadrique, para que estos apresu-
rasen su ida á Cuspe á desempeñar su comisión.
TOMO III. 17
( 258 )
SESIÓN DEL DÍA 28.
Fué leida una carta de los abogados valencianos que don Fa-
drique tenia ya en Caspe, en la que manifestaban estar espe-
rando á los de Cataluña para principiar la defensa.
SESIÓN DEL DÍA 30.
Abrióse ron la lectura de la siguiente carta
\iini. 88 i.
fol. 1868. Ais molt reverends nobles et honorables senyors lo par—
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans
reverencies noblesas et honorables saviesas que nosaltres
tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries
rahons huy data de la present havem prorogat lo terme de
XXVI1II del present mes de maig a nosaltres prefigit se-
gons forma deis capitols en Alcaniz concordats daci a XXIX
del prop sdevenidor mes de juny inclusivament que sera
la festa de San Pere: placía a nostre Senyor Deu quens faca
( 239 )
obrar scgons la sua voluntat: pregantvos que en lendemig
vullats donar tal orde en les persones qui deuen esser aci
trameses per hoyr la benaventurada publicado de nostre
vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera in-
timat sie ja lo fet dispost en tal manera que sens altra tri-
ga pusquen decontinent aci venir. E sie molt reverends
nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda.
Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reve-
rend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio deis
dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII.
— Les nou persones deputades a fer la investigado e pu-
blicado de nostre rey e senyor per justicia apparellades a
vostre honor.
Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculia-
res de Cataluña ; y últimamente , se acordó escribir al gober-
nador de Rosellon y á otros varios sobre la invasión con que
amenazaba al Principado el capitán francés Boucicaut.
SESIÓN DEL DÍA 31.
Fueron leídas algunas cartas de poco interés.
( 240 i
SESIÓN DEL DÍA 1 .° DE JUNIO.
Quedó acordado escribir varias cartas , que no se hallan en el
acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.
SESIÓN DEL DÍA 4.
Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas
cartas y embajada que habia enviado al parlamento, y cuya
substancia no esplica el acta.
SESIÓN DEL DÍA 6.
Fué leída en ella la carta del tenor siguiente
\úm. 3*9.
¡bl?l866. Molt reverends nobles e honorables senyors: Vostia le-
tra havcm hauda sobre la limitacio del stat deis embaxa-
dors o missatgcrs qui deuen aci venir per hoir la bena-
Ui )
venturada publicacio de nostre vertader rey c senyor : a la
qual vos responem que riostra intencio e deliberado sobre
acó es que cascu deis ambaxadors puscha venir en aquell
stat que li plaura a honor de aquells per qui hic serán tra-
mesos. Mas com serán a quatre o tres legues daquesta vila
lexaran de lurs companyes per los lochs vehins e vindran
aci tan solament ab XXXX cavalcadures e cinquanta per-
sones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi
com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se con-
cordaran. Perqué senyors molt reverends nobles et hono-
rables placieus fer estar los que venir hic deuen appare-
llats de guisa que a la primera letra que sobre lur venguda
vos sera tramesa pusquen decontinent e sens dilacio aci
venir : e sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo cas-
tell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arque-
bisbe deTerragona a dos dies de juny del any MCCCCXIL
— Les nou persones deputades a investigar e publicar nos-
tre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.
Discutiéronse luego otros varios asuntos* pero sobre ninguno
recayó resolución definitiva.
SESIÓN DEL 1HA 0.
Luego de abierta, se dio cuenta de la carta que sigue
( 242 j
\uiu. &H3.
foi. 1883." Molt reverends nobles e honorables senyors : Aci es lo
honorable en Ramón Fivaller castella daquest castell de
Casp lo qual notablament e be exerceix e fa son offici e
satisfa a la honor daqueix principat de son poder. Per raho
del offici e carrech de castella a ell comanat e donat li
ha convengut fer algunes extraordinaries messions e des-
peses de les quals informara vostres grans reverencies noble-
ses e honorables savieses lo honorable micer Johan Dezpla:
placieus senyors molt reverends nobles e honorables que en
aquelles vullats haver sguard e haver lo dit en Ramón Fi-
valler favorablament per recomanat. E sia molt reverends
nobles e honorables lo sant Sperit vostra garda. Scrita en
lo castell de Casp a X dies de juny del any MCCCGX11.
— Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Ber-
nat de Gualbes apparellats a vostre honor.
Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas , que
versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al go-
bierno particular del Principado.
(m)
SESIÓN DEL DÍA 12.
Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados
en el acta , pero sin esplicarse su objeto ni contenido.
SESIÓN DEL DÍA 13.
Se acordó escribir á los compromisarios de Caspe , que el par-
lamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá
luego las seis personas que habian sido llamadas.
SESIÓN DEL DÍA 14.
Empezóse por la lectura do la carta que sigue
V«ini. :tH*.
Ais molt rcverents molt nobles et molt honorables et fol. 178».
savis senyors del parlament general del principat de Ga-
( m )
thaltuiya en Tortora. — =Molt reverents molt nobles et molt
honorables senyors : les nou persones per la gracia de
nostre Senyor Deus procehexen et van avant continua-
ment a no perdre jornada et pens que lo temps no pas-
eara sens fruyt et no presumesch que altra prorogacio si
faca entre ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et
concordia : ohen tots matins la missa et sermo de mes-
tre Vicent et apres se apleguen demati et apres diñar per
semblant: ab tot axo jo no stich de congoxarlos tot jorn que
spaxen et per lur humilitat prenenho ab paciencia. Mes
avant los prech que pus han oits tots los advocats et hau-
des allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII
persones. Pens que si los advocats de don Frederich per
Valencia et per aquex principat trametedors eren aci los
quals sich speren tot jorn com los de Arago ja hi sien que
la jomada sera assignada. Yo molt reverents molt nobles
et molt honorables senyors fac. e complesch et treball en
tot go qui es per ells ordenat et manat sens cangar appa-
rellat tots temps a servir vostres grans reverencies noble-
sas et saviesas a les quals me recoman. Scrita en la vila
de Casp a X de juny. — A vostres manament et ordinacio
tot prest Bonanat Pere missatger vostre.
Leida la carta que precede, fué aprobada la siguiente contes-
tación á un escrito que habían presentado los de Cerdeña , pi-
diendo que el Principado les socorriese.
LH.'i )
lúin. «s.v
Tom. 20.
Lo parlaraent general del principat de Cathalunya res- rol. 1789.
ponent a la cédula preinserta continent requesta et pro-
test de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroc
compte de Quirra et deis honorables cavallers scuders gen-
tils homens et altres de sa companyia qui son en lo regne
de Sardenva diu: que be saben los dits offerens la dita ce-
dula et lurs nobles et honorables principáis quel principat
de Cathalunya no es tengut ni stret en manera alguna o
raho de socorrer al regne deSardenya perqué daco en que
es tengut inutilment et impertinent de sola mera voluntat
li es protestat et demanat lo dit subsidi axi com si lo dit
principat hi fos tengut com lo senyor rey qui es rey prin-
cep et senyor de tots james en semblant forma demana
socors per Serdenya al principat de Cathalunya pretenent
quel dit principat hi fos tengut ans diverses vegades quels
na pregatsque graciosament lin volguessen donar per la dita
raho li han expressament denegat : pero no contrastan!
quel dit parlament no sia tengut subvenir al dit noble
compte et altres honorables cavallers et gentils homens et
altres qui son en lo dit regne de Sardenya attes lo bou
servey et loables attes que fets han en lo dit regne apres
ia mort del senyor rey en Marti de alta recordado ultima-
ment deffunt de et per los quals son dignes de grans laors
premis et remuneracions envers lo senyor rey sdevemdor
tomo III. IS
( 246 )
hauria de bon grat voler complaure ais dits noble comte
et altres honorables cavallers et gentils homens dessus dits
sens prejudici empero de ses libertats si ses facultáis a
present hi eren bastants: mas los grans carrechs quel dit
principat ha haguts a supportar apres la mort del dit se-
nyor rey et li cove et covendra necessariament sostenir tro
que hajam rey indubitat lan axi apres que no han manera
al present complaure al dit comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que ab grans treballs et despeses del
dit principat la declarado et publicacio daquell qui es nos-
tre verdader rey et senyor se l'ara fort prestament la gra-
cia divinal propriciant: et aquell qui sera declarat nostre
verdader rey et senyor qui aura carrech de complir les
coses dessus demanades sens falla hi satisfará liberalment
axi com los altres reys passats notablament han fet en los
temps passats. E lo present parlament apres la dita de-
claracio se te per dit et acor de informar nostre verda-
der rey prestament per justicia declarador deis assenyalats
serveys quels dits noble compte et altres notables cavallers
et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo
dit regne de Cerdenya : et fara lo dit parlament gran ins-
tancia ab lo dit senyor quels remuner altament los serveys
passats et provehesca ais sdevenidors en tal manera que
aquell regne acabadament sia reduhit a obediencia sua
que tots los poblats en aquell visquen en pau et repos per-
petual de que los principáis deis dits missatgers reportaran
meritament gran renom et gloriosa memoria perpetualment:
et per co lo dit parlament ha et haver deu versemblant-
ment plenera confianca de la noblesa strenuitat et haver
prudencia deis dits principáis que per tant poch de temps
C 247 )
«luis lo qual haurem et hauran rey qui condignament los
remunerara et amplament premiara no desseriran co que tant
loablament et virtuosa han comencat et proseguit ans ho
continuaran et tolleraran animesament: e dissentint raho-
nablament et necessaria lo dit parlament a la protestacio
feta per los dits missatgers indegudament volents en quant
en ells es imputar injustament et sens causa al dit parla-
ment et a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si al-
gu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal im-
putado sia impropria injusta et indeguda et en nuil cas ne
en alguna manera nos puxa ni porie justament per tai
protesta causa esser feta ni fer al dit parlament ni a algún
>iniiular de aquell: et la present res posta requir etc.
SESIÓN DEL DÍA 14.
Empezóse con la lectura de la carta que sigue :
Vmii. **«;
Ais molt reverents egregis nobles et honorables senyors: f0í'. 17*12
a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del
laul armat quels honorables consellers de Caller hic han
trames he rebnt un plech de letres de vosaltres senyor?
( ¿48 )
trameses ensemps ab los capitols que la seniora reyna tra-
raetia per mossenyer Bertrán de la Saga lo qual plech >o
he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de
present per correu ho tramis tot a mos companyons en
Cathania deis quals he haguda resposta í'eta a vint et set de
abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la
dita senyora et ais barons de son consell et han explicat
de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra
letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de
la dita senyora et deis barons de son consell sereu ple-
nariament informáis per lo honrat en Montholiu lo qual
dies ha sta en Mecina sperant les galeas deis vemcian>
ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per
sta ciutat yo hi muntare et men iré en sa companyia per
co car me sembla que la concordia de la dita senyora et
deis barons de sa part no es en termens ques faga guar-
dant les maneres que per la dita senyora et per son con-
sell son tengudes : co es quels capitols de la concordia feta
et tractada per los navarresos et loats et fermats per 1»
dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son
segell en neguna manera no ha volguts aquells teñir ne ser-
var : et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita
senyora en lo castell de Solento que la dita senvora passo
ais dits capitols anedinthi algunes altres coses que dema-
nava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat
de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que
la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraría
neu loaría tro tant queu hagues demanat alguns barons en
que ho havia promes et jurat que concordia alguna no
faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanat
( 349 )
lit ¡ib aquest pacte parti de Soleuto per anar ai castell de
Cathania hon devia teñir son dret cami et no exir en ne-
guua ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus pode-
rosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria
intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: e sots aquests
pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant
foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et
per los dits companyons meus fo requesta que li plagues
no isques de la galea ne prengues térra sino al castell axi
com havia prornes : e nostant per cosa que ells li digues-
sen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus
romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant
que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut di-
versos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li
ha plagut et ha respost que no passaria en les coses con-
cordades a Solento que convenia que deis quince milia flo-
rins que devia reebre ans de sa añada que fossen vint mi-
lia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los fora-
exits de les terres del domay en manera que segurament
poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua ge-
neral ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aques-
ta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Jusl
scriva nostre: e yo presentí los dits capitols ¡il dit mestre
justicier ab una letra quels dits companyons meus li tra-
meteren de la qual havia gran malaltia et ab gran diíi-
cultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del
Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau
de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a
mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat jus-
iümo III. 19
( 230 )
ticier loha et ferma de fet en poder de notari co que la
dita senyora demanave deis vint milia ilorins et de la treua
deis barons et de la remissio deis foraexits e tot ago l»a-
via per loat et fermat ab carta publica tota hora que la
dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits ca-
pitols co es en sustancia que totes les terres del domay et
les terres et castells de la cambra de la dita senyora Ios-
sen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier
per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago
et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no
hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho
haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara
nou volgues fer ne metre en obra per go car en Mecia
Just parti daci a deu de abril ab los dits capitols los quals
havia carrech de dir a mos companyons que de present
com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits ca-
pitols per correu propri scrivissen notifíicantho al dit mes-
tre justicier et a mi e tins vuy non havem haut certiffica-
cio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se
te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de
fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no
li ho consellen : e par be versemblant que apres que la
dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent
Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son
molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques din
eertament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta jus-
ticia de alguns deis millors de la vila per qo com resistien
a la sua senyoria : apres ses seguit quel comte Johan de
Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poblé que
per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant
(351 )
letra sua quel ha fet capita de guerra : pero lo castell que
te Johan Aragonés nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit
mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora
haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no
ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada
per lo dit comte Johan o per son procurador: perqué lo dit
mestre justicier hi ha trameses duesgaliotes per socorrer-
lo de co que haja necessari. Perqué mos senyors tot hom hie
fa comte que es necessari quel mestre justicier sia pode-
ros et favorit en tal manera que puga conservar aquest
regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort
de aquesta malaltia tota la nació cathalana fore sterpada
de aquest regne : hoc encara los barons cathalans qui no
son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier
vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota
hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab
los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia
condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua
dessus expressada. Al present noych ha altres coses neces-
saries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a
mi tot co quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guar-
da de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del
any de mil et quatrecents et dotze. — Apres la data de la
present sich es sabut per letra qui es venguda del Mat-
zari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del
castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil te-
nia se te molt per enganat de la manera que li han ten-
guda perqués diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la
vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis deis dits mes et
any. — Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui hu-
( 252 )
rnilment se recoman!) en gracia de lols vosaltres senyors
(iuillem Gavella.
Fueron leidas después algunas otras cartas en que se Ira-
taba de las demandas de abogados que hacia don Fadriquc, y de
las comunicaciones que había dirigido á las universidades doña
Violante.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Fué leida en esta sesión la siguiente carta de los valencianos,
\iím. 389.
foi. 1810. Ais raolt reverents egregis nobles et honorables senyors
lo parlament general del principal de Cathalunya. — Molt
reverents egregis nobles et honorables senyors: entesa una
letra vostra a nosaltres liurada per lo discret en Pasqual
Pellicer notari et hoit algún rahonament per aquell feyt
en virtut de la crehenca per vosaltres a aquell acomanada
considerants los motius tocants en la dita letra vostra et so-
bre aquells haut assats rahonament copios havem a be gran
grat deis avisaments et motius per vosaltres moguts et assats
( 255 )
iargament ralionats en la dita vostra letra com conegam
aquells procehir de zel verdader desijants lo paciíich repos
de totes les terres subjectes a la corona reyal les quals coses
no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser be abraca-
des en cas locli et temps congruents. Pero senyors molt re-
\erents egregis nobles et honorables qui pensa degudament
quant benefici es stat la concordia de les nou persones
et tais eletes per la investigacio et declaracio de nostre re\
princep et senyor per justicia et la manera molt sancta
loable et digna de memoria tenguda et servada per aquells
tro aci en los procehiments ja feyts et com ab la ajuda
de nostre Senyor Deu speram de prop la publicacio tan de-
sijada: es be rohonable de reduptar de fer novitat tal que
pogues o fos vista argüir a llarch de temps algu a la dita
investigacio e publicacio mas es nostre parer et conexem
esser molt necessari sperar ans de totes coses la dita de-
claracio: cor qui considera lo temps preíinit a la dita de-
claracio et lo temps necessari a fer concordia entre tots los
competitors et qui atten a la distancia deis uns ais altres
et les persones et alguns per causa de llur edat qui son
et com tais causes se merexen tractar es mes que impos-
sible dins lo temps restant a la dita declaracio poder en-
cloure los dits affers. No dehim empero acó per tant que
en les coses toquades et per vosaltres mogudes ab so-
berga vigilancia no si dega entendre. Perqué senyors molt
reverents nobles et honorables appar a nosaltres et es nostra
clara intencio que Ceta primerament la publicacio de nostre
rey princep et senyor les dites nou persones qui son ydo-
nees et molt congrues et abtes per fer concordia et pro-
curar pau rt bona amistat entre los competitors ab lo dit
( 2S4 )
senyor declarat per justicia et entre si deuen haver a sin-
gular carrech de entendre ab soberga cura en la dita con-
cordia et pau et en altres beneficis deis regnes et princi-
pat del dit senyor: et que de acó en son cas et temps los
deu esser donat a singular carrech per los qui serán per
los parlaments deis regnes et principat a la dita declaracio
destináis. Quant es la concordia en virtut de la creenca a
nosaltres explicada de algunes poques persones qui son
en Algezira ab nostre parlament general de aquest regne
no sabem tro agi causa alguna de debat com tota hora
que ells o altres volran esser o entrevenir en aquest gene-
ral parlament serán abragats et acceptats e hoits molt li-
beralment et benigna. Et sia ab vosaltres senyors molt
reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen,
Scrita en Valencia et sagellada ab lo sagell del reverenl
senyor bisbe de Valencia a XIII de juny del any MCCCC
XII. — Lo parlament general del regne de Valencia prest
a vostra honor.
Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la dis
cordia que había entre los valencianos: y por último se tra-
tó del pago de algunas cantidades.
SKSION ItEI, día 20.
Fue empleada en la lectura de los documentos que siguen
( m )
\um. 98*.
Tom. 21.
Ais molt reverents nobles et honorables senyors del par- fo! 181°-
iament del principal de Cathalunya ajustat en Tortosa. —
Molt reverents molt nobles et molt honorables et savis se-
nyors : Sobre lo punt mogut et exquisit per vostres grans
reverents nobleses et savieses en la letra per aquelles a mi
tramesa yo he parlat ab lo senyor archabisbe et altres axi
deis nou com altres doctors solemnes ais quals rahonabla-
ment et honesta semblant dupte se devia comunicar et tots
son de oppinio et parer et yo menor et pus llach ab ells
que moure tal dupte par mes voluntan et curios que ne-
cessari ne profitos parlant ab les reverencies et honor ques
pertany com la sola declaracio de nostre rey et princep
no par deje esser causa sufficient de fer cessar lo parla-
ment si dones noy succehia prohibicio per alguna justa ra-
ho o la congregacio se desajustava per si com aquests son
dos casos per si et per los quals se disol es separa la
congregacio o parlament: e ajudan a ago los motius es-
plicats en la letra de la convocacio co es per les urgents
necessitats de la térra máxime com no hajam rey etc.
Aqüestes necessitats encara feta la declaracio o donat lo
consell sobre lo cas de la successio no cessen totes les ne-
cessitats de la térra ne de ago es hom en segur ne es axi
ciar que cessant la necessitat qui dona raho a la convoca-
cio que per axo cessas lo parlament com lo dit parlament
crega que apparellat o convocat per lo princep ell puxa
( 236 )
tractar de ses necessitats a son plaer axi que la causa priu-
cipiant durant los mitjans ro es necessitats de la térra se-
góos deguda orde bona rao et justicia no ha del tot li-
bertat de disgregar la congregacio la qual es feta en favor
de aquells qui encara no han a totes lurs necessitats pro-
vehit. Perqué parria a aquests senyors ab los quals yo ne
parlat que axi los altres parlaments staran et nos meten a
romiar ni disputar punts qui poden íer mes dan que pro-
íit que axi dege star ferm aqueix regne scns moura ne fer
longua prorogacio: com encara que fos cert que ipso jure
cessas lo parlament en lo cas to que no es ans es pus ciar
del contrari tal punt nos deu moure ni disputar. E veus
aci molt reverents nobles et honorables senyors co que he
pogut sentir sobre lo dit punt sens allegacions de dret per
la cuvta. Mes avant molt reverents nobles et honorables se-
nyors parria al senvor archabisbe et a micer Bernat de
Gualbes com ab micer Guillem no pogues parlar que stara
be a aqueix parlament que les sis persones hi sien sens
tot fallir per tota la setmana qui ve com almenys lo sent
dema de sent Johan tot cert ab la ajuda de Deu les sis
persones de Arago hic serán ia nit de sent Johan. E te-
nitsvos per dit que segons yo puix conexer de fet a la jor-
nada ab la gracia de nostre Senyor Deus se publicara la
deliberado del consell sobre lo cas de la successio sens
pus prorogar: perqué no estaria be al principal que fos deis
pus derrers: vostres grans reverencies noblesas et saviesas
ho entenen mils que yo no sabria dir ni pensar. E manen
a mi tots lurs plaers. Scrita en Casp a XVIII de juny. —
— Quis recomana en vostres grans reverencies noblesas et
saviesas Bonanat Pere missatger vostre.
257 )
\úm. 3H9.
Tom. 21.
Ais molt reverents egregis nobles honorables et molt sa- rol. 1819.
vis senyors lo parlament general del principat de Catha-
lunya resident en la ciutat de Tortosa. — Molt reverents
egregis nobles honorables et molt savis senyors: per diver-
ses et moltes letres havem a vostres reverencies paternitats
nobleses honorables et grans saviesas scrits e notifficats los
ardits certs que havem de gents darmes qui en gran nom-
bre son ajustades en les partides de la frontera de Franca
circumvehines an aquesta térra et assenyaladament de mos-
sen Boucichaut qui es ja dies ha passats en la ciutat de
Xarbona ab molta gent darmes ab proposit et intencio de
intrar an aquesta térra : supplicant et requirintvos ab
ardent affeccio per restaurado de aquesta térra de fronte-
ra qui es clau et mur de tot lo principat de Cathalunya
vos plagues donar orde et manera que aci fos trames al-
gún seccors de gents darmes per les quals lo dit mos-
sen Boucichaut et tots altres volents intrarhi duptassen
et majorment ara an aquests temps que tenim les meses
entre les mans les quals sins eren toltes o destrohides co
que no haja Deu ordinat seria no solament dan an aquesta
térra mas encara de tot lo principat hauda consideracio a
les (laques meses qui sesperen en Arago et en Urgcll ne
lo ja mes lant de mal vist en aquesta térra com seria aquest
«"om les hajam por gracia divinal molt bonos et abundases:
( Stt8 )
et tlaltra parí havem vostres molt reverents paternitats no—
bl eses honorables et grans savieses consultades de les me-~
nasses a nosaltres Irameses literalment tant per la senyora
reyna dona Yolant quant per los embaxadors de Franca
residents en Barchinona induhintsnos rahonablament a mes
duptar la intrada de la dita gent darmes: de la qual con-
sultoria havem cobrada vostra resposta la qual decontinent
havem executada segons que per vostres reverencies no-
bleses honorables et grans savieses nos es stat scrit: et en-
cara vos havem intimad la cresenca a nosaltres explicada
per mossen Guillemes de Seynet per part de la senyora
reyna dona Yolant sobre la intrada del dit Bocichaut: so-
bre que axi mateix havem cobrada vostra resposta conten-
tiva en acabament que nosaltres per res no donem assenti-
ment ne encara prestem paciencia a la intrada del dit Bou-
cichaut: la qual cosa molt reverents egregis nobles et hono-
rables senyors et totes altres procehints de vostra ordinacio
et bon conseyll entenem servar et no en res desviar ne
torsir de aquelles tant com hi bast nostra possibilitat. E
per aquesta raho et per satisfer a vostra dita ordinacio ve-
sents nosaltres que tenim le dit Boucichaut a la porta et
que de vosaltres no havem alguna provisio de deffensio se-
gons lo cas requer jatsia de aquella hajam continuament
clamat tant per orga de nostres missatgers quant per di-
verses et multiplicades letres que sobre acó vos havem tra-
meses no volentsnos axi lexar pendre ne perir per salvacio
et restaurado de les dites meses en que no va poch no
solament a benefici nostre mas encara de tot lo principat
havem de fet a gran instancia et requesta de mossen lo
governador feta alguna bestreta de moneda per asoldada!
( m )
et pagar alguna gent darmesque lo dit mossen lo guover-
nador ab son conseyll ha ordinat esser feta an aquesta tér-
ra per la fama de la qual en veritat som be et clarament
informáis que lo dit mossen Boucichaut ha duptat et dup-
ta encara de intrar. Donchs molt reverents egregis nobles
et honorables senyors placiaus per deute de gran justicia
et raho ordinar provenir et manar que de continent ha-
jam et cobrem deis bens deis general tot co et quant hau-
rem bestret per la dita raho et mes avant que sia aci tra-
mes tal soccors de gents darmes que ensemps ab aquelles
qui ja hic son puxen varonivolmenz resistir al dit Bouci-
caut et a tot altre qui hostilment hic vullen intrar. Lo dit
Boucichaut ara novellament ha scrit al dit mossen lo go-
vernador et a mossen lo vescomte Dylla et a nosaltres ab
sa letra trellat de la qual vos trametem per tal que vostres
reverents paternitats nobleses honorables et grans savieses
vejen per la tenor de aquella de sa intencio ey provehes-
quen segons requer la gran et tant evident necessitat en
tal manera que aquest principat no sia carregat destroyt
ni dampnifficat per gents stranyes: sobre la continencia de
la qual letra et en tot cas entenem a servar a la ungía vos-
tra dita ordinacio. E la Divinitat santa molt reverents egre-
gis nobles et honorables senyors sia tots temps cndrec. et
proteccio vostra. Scrite a Perpenya a XV de juny del any
¡VICGCCXII. — A tota vostra honor et servir prests los con-
sois de la vila de Perpenya.
260
\iiiií. 390.
Tom. 21.
A moult nobles honorables et sages sires et grans amiz
le vezcomte Dille et de Canet lo gouverneur de Rossillon
et les consols de la vila de Perpinen. — Molt nobles hono-
rables et sages sires et grans amiz : plaise vons assaver que
comme par le comandement du roy mon souverain seig-
neur ja piessa a moy fait dentrer en icelui royaume et seig-
neurie Daragon pour garder aidier et soustenir la puré et
vraye justicie sur le fait de la succession du dit royaume
et garder que par forcé irapression ne autre maniere illi-
cite icelle seigneurie ne soit occupee et soumisse a tirennie
et que la tres haulte et tres puissant princesse la royne
de Jerusalem et de Sicile filie du feu roy Johan Daragon
de glorieuse memoire ou mosegneur mossen Loys son ay-
me filz ne soient injurieusement ne par fraude ou impres-
sion forgites de la succession de son dit pere ou ayeul et
soit ainsi que le roy mon souveran seigneur lays signiffie a
la tres haulte et puissant princesse la royne Yoland Dara-
gon sa cousine et a ses ambaxadeurs estants pour lours a
Barcelone et le dite dame par un des ditz ambaxadeurs
vous a fait prier et requerir que vous me voulisses recu-
llir et les gens darmes qui vendroient en ma compaignee
pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere vilen-
nie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries Dara-
gon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui vermut
( 201 )
pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneu-
ries et non antutrement offandre et ainsi comme louneur
et la haultesse et excellence du seigneur qui menvoye le
requeroit et que vous qui estes et avez este jusques ici
au dit seigneur voisins et bon amiz monstressiez exemple da-
mour e toute douceur a toz les autres: sur la quelle reques-
te selon que je suy informe fut par vous moult noble go-
verneur respondu avec deliberación de voz hounourables
et sages consolz et conseillers que vous en rescripriez au
parlament de Cathaloigne et que selon que le dit parle-
ment vous en respondroit vous en feries et men respondries:
de la quelle responce la dite royne ma tres redubtee da-
me la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez et
pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de hou-
neurs et preñez encorez de jour enjour a et doit aver este
bien petittement: et quant a moy je men merveille moult
et encores plus que non obstant les dites gracieuses offers
et parolles et autres les quelles continuement vous ent este
dites en vostre ville vous ne voulez prandre aucune con-
liance en dit roy mon souveran seigneur ainc avez fait et
fetes gens darmes pour moy resister ce que nous ne au-
tres des dites seigneuries navez encores entreprius ne es-
saye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz
ayent miz et mctcnt encores gens darmes en les dites seig-
neuries et y ayent fait et porte grans et irreparables dom-
mages et non obstant que plusere foiz que vous et les au-
tres tant aux parlcmens comme per les notables cites et
villes ayez este sommes et rcquis a grant instance encores
derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur
le comtc de Vendosme de par le dit seigneur que vous
( §f& )
voulissiez fere et garcler equalite en la poursuite de la
dite justice et que toutes gens darmes buidassent et que si
vous voulieu aide a les de bouter que vous lauriez pron-
tement aux despens du dit seigneur ou au plus fort que
vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust mis
pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz
ni a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste
poursuite aye ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy
vous les devez plus favoriser que le dit seigneur ne moy et
les autres qui venons par son commandement: pour quoy
moult nobles bounourables et sages sires encores je vous
signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi je nay
commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite
ne habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec
toute ma compaignee passer en paient mon cscot raison-
nablament a la fin dessus dite davoir obtenir declaración de
justice et reparación sur aucune inique et injuste nomina-
ción et elección daucunes persounes du dit seigneur et a sa
dicte cousine tres suspectes par causes justes vrayes not-
tories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles hou-
nourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de
par les tres haulz et puissans princes et dames le roy et roy-
ne de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne et de
Bourgoingne et autres seigneurs de son sanch je vous prie
et requier tant que je puis que en ma dite entree vous
dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez
logis et autres dioses a moy et a ma dite compaignee ne-
cesseres conduit conseilli conffort et aidi ainsi que pour
le bien de la besoigne verrez et cognoisceres estre expe-
dient et necessere a la fin et intención dessus dites et ainsi
^(>3 )
eomme les diz seigneurs et «Jame et muy jusques a ceste foiz
en avons eu perfecte confiance et tellement quilz doient
demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce
de vostre bonne et clere intención: et si riens voulez que
le puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici
ne vous aye escondit de riens que par nul de celle ville
maye este requis je metray poyne de lacomplir. Moult no-
bles hounourables et sages sires et grans amiz je pri au
benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace vous doine
boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour de
¡uny. — Bouciquaut mareschal de France.
\uni. 3!>fl.
Tom. 21.
Ais molt reverents nobles et honorables senyors lo par- f«i.l826
lament general de Gathalunya ajustat en Tortosa. — Molt
reverents nobles et honorables senyors: aquests jorns pas-
sats scrivi a vostres molt grans reverencies nobleses et ho-
norables savieses de tot co que havia poscut saber ab spies
et en altra manera de mossen Bocicaut et de ses jens et
de Inr intrada en aquesta térra. Despuis lo dit Bocicaut se-
góos son certament informat no es crescut de alguna gent
qui sien en nombre de que cala scriure ni fermencio: be
es gran fama a iNarbona on ell es et ha stat tot hora despuix
queus scrivi que fort prestament deuen eser ab ell gran
colp de gent darmes per intrar en esta térra et un dia de
la setmana pasada ell si feu venir los consols de Narbona
et gran colp de mercaders et botiguers et dixlos que ell
sabia certament que en Cathalunya et specialment a la vila
de Perpenya sabien de jorn tot quant ell et ses gens fa-
hien de que era maravellat et convenia que acó los per obra
dells en que fahien co °iue n0 devien perqué los ne ha-
via volguts avisar per co que daquiavant ignorancia ni scusa
no poguessen allegar alguna: certificantlos que si daqui-
avant ell los trobava meyns fahents en les dites coses quen
faria tal punicio que seria castich a ells et a altres exim-
pli. Mes avant sesseguit que lo dit mossen Bocicaut hascrit
al governador de Rossello et ais consols de aquesta vila et
encara a mossen lo vescomte Dilla que li volguessen donar
et aministrar viures en son passatge pagant ell aquels ab
son argent segons largament porets veure en lo traslat de
la dita letra lo qual los dits consols vos trameten: en aqües-
tes coses me par que lo dit governador et consols se en-
tenen a regir et reglar segons lo consell e ordinacio de
que pochs dies ha los havets scrits. Lo vescomte de Cas-
tellbo qui ara es comte de Foix et de Bearn es capita gene-
ral de la gent darmcs tota qui eren ab lo senyor de Sent
Jordi e dissapte primer passat ell el dit senyor de Sent Jordi
partiren de Tolosa per anar contra lo comte Darmayach
tenien segons relacio de una spia que es venguda lo cami
de Aug: son molta gent car aquells que ell a vists segons
diu eren mes de M et CCC bacinets e segons lo dit hom
conta lo comte de Foix avia trames mossen Girau de Ma-
11er al comte Darmanyach per desafiarlo lo qual pres los
desafis alegrament et en manera que mostrava quels pre-
sava tots segons aquest alia oye dir fort poch. Los senyors
de Franca segons letres que hic ha de alsguns mercaders
( 265 )
son en gran brogit el labuslol et essich ara novellament
el i t per alsguns qui tot dret venien de París que lo rey ab
gran colp de gent darmes es estat davant Borges en Berri
ot que lo duch de Berri li es exit al encontré ab les claus en
la ma et ses mes en son poder: per la qual rabo se tracta
gran avinenga entre lo duch de Borgunya et Darlicns et lurs
adherents: si asos verificara o no ni si vindra a conclusio tost
sen hic sabrá la veritat et de acó que saber ne pore vos
scriure Deu mijangant: e per lo present molt reverents no-
bles et honorables senyors no scriu altres coses a vostres
grans reverencies nobleses et honorables savieses sino que
aquellos me manen tot so quels sera agradable. Scrite a
Perpenya dijous a XVI de juny. — Apparellat a voslre ma-
nament et servir qui humilment se comana en vostra gracia.
— Johan de Ribcsaltes.
líií m. 399.
Ais molt reverents nobles et honorables senyors lo par- f0| i¿28
lament general del principat de Cathalunya. — Molt reve-
rents nobles et honorables senyors: sus ara en aquesta hora
havem hauda una letra del governador et justicia Darago
de la qual per tal que vostres reverencies nobleses et ho-
norables savieses sien avisados de co que han a fer vos
iramclem translal dins la present inclus : pregantsvos que
vullats cir tar la venguda deis embaxadors de aqueíx piin-
TOMO III. 20
( 2tí6 )
< ipat que deuen aci venir per hoir la publicado de guisa
que per tota la present setmana sien aci car senliment ha—
vem que dins lo dit temps hi serán los altres qui venir hic
deuen per la dita raho. E sia lo sanl Sperit vostra garda.
Dada en lo castell de Casp sots lo segcll del molt reve-
rend senyor arquebisbe de Terragona de ordinacio deis
dejus scrits a XVIIII de juny del any rail quatrecents et
dotze. — Les nou persones deputades a fer la investigacio
et publicado de nostre rev et senyor per justicia appare-
llade» n vostre honor.
\«im. S03.
Toin. 21. III i
toi. 1868. A ios muyt reverentes et muyt honorables senyores las
nueve personas diputadas a investigar et publicar nuestro
verdadero rey et senyor. — Muyt reverentes et muyt hono-
rables senyores: A las vuestras reverencias et muyt hono-
rables saviezas notificamos que nos en concordia havientes
en aquesto poder del general parlament de aquesti regno
havemos sleido las sis personas qui deuen ir ha hoir la
publicación segund por vuestras letras es sehido intimado
adaquesti parlament : las quales personas son don fray
Enyego del Faro comendador de Riela los nobles don Pe-
dro Durrea don Johan de Luna et mossen Johan de Bar-
daxi en Johan Dovelfa et Johan Sánchez de Sadornil: la
qual elección havemos publicado huy dia sabbado en aques-
ti parlament. Las dichas sis personas mediant la gracia di-
( ¡207 )
vinal serán en la vila de Casp prestament et dentro el tiem-
po por vosotros senyores intimado adaqueste parlament.
Semblantment senyores muy reverentes et muyt honora-
bles vos significamos que riostra intención es de dar po-
der a las ditas sis personas sleydas a hoyr la publicación
que ensemble com los tres aragoneses de vosotros fagan
elección de personas dellos mismos o de otros segunt bien
visto les sera por ir a fazer la reverencia et intimar la
publicación o declaración adaquell qui sera nuestro rey
et senyor: e como siamos certifficados que de aquesto no
sean en concordia en el parlament de Calhalunva de que
havemos singular desplazer supplicamosvos que por vues-
tras letres intimedes al dito honorable parlament de Ca-
thalunya la elección por nosotros fecha et el poder que
entendemos dar a los sis sleydos com los tres aragoneses
sollicitandolos que por la breu et bona conclusión de los
negocios sea dado semblant poder a las sis personas sley-
das a hoyr la publicación por el parlament de Cathalunya
ensemble com los tres catalanes de vosotros senyores por
tal que las ditas sis personas sean prestament en la vila
de Casp segunt serán las VI personas sleydas por aqueste
regno. Muyt reverentes et honorables senyores el sant Spe-
rit sia vuestra guarda. Scrita en Caragoca a XVIII de junyo.
— A servicio vuestro et honor prestos. — El governador et
el justicia Daragon.
208 v
SESIÓN MÍL MA 21
Se reunió el parlamento por mañana y larde para Iralar del
poder que debía otorgarse á los embajadores que pasasen á Cas-
pe para asistir á la proclamación del futuro rey , y a los encar-
gados de ir á poner en paz á los competidores que quedasen de-
sairados; pero nada pudo resolverse.
SESIOX DEL DIA 22.
lomó desde luego la palabra el obispo de Gerona , y dijo en
substancia lo que manifiesta el acta con estas palabras:
Y uní. S»4.
Ton». 21.
rol. 1833. Hujusmodi parlamentnm fuit mutatum in hac civitate
Dertuse eo quia parlamenta regnorum Aragonum et Valentie
debebant mutari prout mutata fuerunt in coníinibus reg-
norum juxta dictam civitatem erat enim necessarium tune
quod dicta parlamenta essent ex quo comode in uno loco
congregari non poterant saltim congregata in locis seu
civitatibus convicinis nam tune liabebant concordare de
269 )
ómnibus preparatoriis necessariis ad cognitionem declara-
tionem illius qui per justitiam est noster verus rex et do-
minus : et quia per Dei gratiam omnia predicta fuerunt
feliciter concordata et expedita et negotium dicte succes-
sionis est commissum novem personis que jam erunt din
est congrégate in castro ville de Casp secundum quod ap-
paret in processu et per Dei gratiam sunt in puncto brevi-
ter publicandi nostrum verum regem et principem justitia
mediante et parlamenta predictorum regnorum Aragonum
et Valentie supradictis expeditis transmutata fuerunt a
dictis locis convicinis dicte civitatis Dertuse ad alia loca
interiora dictorum regnorum et per consequens cessant
cause propter quas hujusmodi parlamentum fuit mutatum
ad hanc civitatem Dertuse: attendens etiam quod necessa-
rio dictum parlamentum habet providere multis necessita-
tibus imminentibus principatui Cathalonie quibus non ita
de contra provideri potest existendo in dicta civitate Der-
tuse que sita est in extremis dicti principatus : ideo dic-
tum parlamentum per actum solemnem parlamenti proro-
gabat et continuabat idem parlamentum ad diem crastinam
et nunc pro tune sic continué de die in diem usque ad
diem martis intermissive próximo venientis qua conputabitur
quinta mensis julii proxime instantis : et illud utique par-
lamentum a dicta die martis se mutabat continuabat et pro-
rogabat ad vicessimam diem dicti mensis julii in villa Mon-
tisalbi que satis est in medio vel circa dicti principatu*
ronstituta.
( ¿7<J )
Sobre la mencionada prorogacion ge adoptó también por el
parlamento el siguiente acuerdo:
\ijiii. 395.
Tom. 21.
fol. 1837. Primo que cascu del dit parlament ans que entre en la
dita vila jur et l'erm la treua voluntaria o seguritat per lo
parlament stant en Barchinona ordenada segons forma de
aquella duradora en tota la dita vila et quatre leguas en-
torn de aquella duradora en tant com lo dit parlament se
tendrá et XV dies apres que sera finat o mudat. — ítem
ordona per cumuna seguritat lo dit parlament que tot hom
de qualsevol condicio o stament sia qui volra entrar en la
dita vila ab armes offensives en special lances et spases que
aquelles hagen a deposar en poder de les guardes deis por-
táis : e apres quant los portadors de les dites armes serán
en las posades quels sien liurades per eo que les tinguen
en lurs posades sens portar aqueües per la dita vila sino en
cas que deguen partir per anar en altra part : empero at-
tenent que moltes notables persones del dit parlament son
per partir de la present ciutat et la dita treua sta en sa
Torga et valor ordona lo dit parlament que sien restituides
les armes qui son en poder de les persones a acó ordona-
dos a cascu qui recobrar les volra.
( m )
l'or último , en esta sesión se leyó lu caria y fueron adoptado»
los acuerdos que dicen como sigue :
Mam. «««.
Tom. 21.
Ais molt reverents pares en Crist et honorables senyors ,uL 1(W8.
les non persones deputades a fer la investigacio publicado
et manifestacio daquel qui justicia mijangant es nostre ver rev
princep et senyor residents en lo castell de Casp. — Molt
reverents pares en Christ et honorables senyors: nosaltres
instats pregats et requests per vosaltres que segons forma
deis capitols deis preparatoris de la justicia de la succes-
sio de la corona reyal Darago concordats fermats et jurats
en la vila de Alcanyic, trametessem tota triga foragitada
les persones trametedores per aquest parlament en aqueixa
vila de Casp per hoyr la benaventurada publicacio de nos-
tre verdader rey et senyor per vosaltres justicia mijangant
faedora: per vostra consolacio et plaer vos certifficam que
per hoyr la dita benaventurada publicacio vos trametcm
los reverents pares en Christ mossen Galceran Durgell et
mossen de Barchinona bisbes lo molt noble et gran baro
don Johan comte de Cardona et los honorables mossen de
Bages cavaller mossen Johan Dezpla doctor en leys de Bar-
chinona et en Pere Grimau de la vila de Perpenya sindichs.
Placía a nostre Senyor Deus en la infinida clemencia del
qual reposen nostrcs penses daqucst tan alt mistcri que axi
com havem singular confiancia nos sia manifestat publicat
( 272 )
per vosaltres aquel qui es per justicia nostre verclader rey
princep et senyor per lo qual tots los regnes et terres al
ceptre real subjectes reporten tranquilitat et repos. E tin-
gaus molt reverente pares en Christ et honorables senyors
Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo se-
gell del reverent bisbe de Gerona a vint y dos de juny del
any mil CCCC et dotze.— Lo parlament general del prin-
cipal de Cathalunya a vostra honor apparellal
%*BM S«K
Tom. 21.
rol. 1843. Primo que los reverents pares en Christ en Galcetau dé
Urgell en Francesch de Bárchinona bisbes lo molt gran bar**
don Julián comte de Cardona et los molt honorables mos-
sen Ramón de Bages cavaller mossen Johan üezpla de
Bárchinona e en Perc Grimau de Pcrpcnya sindichs elets
en oir la publicaciu daquel qui es nostre verdader rey et
^enyor fahedora per justicia en lo castell o vila de Casp
per les reverents et molt honorables nou persones a la
dita investigado noscio et publicaciu eletes en nenguna for-
ma prestament deis capitols deis preparatoris lermats et
jurats en la vila de Alcayg pertesquen per anar al dit cas-
tell o vila de Casp per hoir la dita publicacio si plaura a
nostre Senyor Deus benaventuradament fahedora la tjüal
publicacio feta bajen per letra et persona certa intimar de
continent al dit parlament. — Ordona encara lo dit parla-
ment falientu*' ara per lavors acto solérrine de parlament
l>73 )
les dites sis persones et¡ lo reverent pare en Clinsl... Ka-
mon Batle de Gerona mossen Narcis Astruc ardiacha major
de Saragoca lo molt noble mossen Guillem de Moneada et
honorable mossen Berengucr Dolms cavallers en Francesch
Sent Celoni de Gerona et misser Gondissalbo Garidell de
Tortosa sindichs ensemps ab els vajen al pus prest que
poran intimar la dita publicado et fer reverencia en nom
del dit parlament a aquel qui sera declarat per justicia
esser nostre verdader rey et senyor recomanantli lo princi-
pal et lo dit parlament et los singulars de aquell ab aque-
llos pus propries et pertinents paraules que a ells sera vist
fahedor no entremetentse de altres affers si donchs per
part del parlament nols ere manat o donat carrech : le-
váis tots altres poders donats a les dues sisenes continua-
des en lo proces del parlament en poder del dit parlament.
— Los quals tots embaxadors solamcnt puxen aturar deu
jorns ab lo dit senyor rey: si mes lii aturaven que stiguen
a lur despens fahentlos comte de la tornada al parlamenl
hon que sebre,
tum. »»*.
loin. 11
Sobre la dicepcio moguda en lo parlament sobre lo XIII rol 184».
capítol o tots altres capitols tocants interrogants de privi-
legis et libertáis si les nou persones en virtul de alguns
' apitols en Alcaniz volricn procebir apres la declarado el
publicacio daquell qui es nostF< rey el senyoi es stal con-
( 274 )
cordal per lo dit parlament que en cas que les dites nou
persones no volguessen cessar de procehir en los dits actes
per los prechs et instancia del parlament que ara per la-
vors sia comes et donat poder que vistes les fermes poders
et juraments per lo dit parlament et per les XX1I1I per-
sones fets o donats facen en nom del dit parlament aque-
lles requestes desentiments et protestacions a les dites nou
persones que ells conexeran et acordaran que mijancant
justicia se dejen fer sens tota dilacio o excepcio : e aci fer
consellar e complir encarrega lo dit parlament la concien-
cia deis dits reverents abbats e dago fa lo dit parlament
acte solemne de parlament en plena concordia.
SESIÓN DEL DÍA 23.
Se abrió con la lectura de la carta que sigue:
Viim. 399.
»i.i854. Ais molt reverents egregis nobles et honorables senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya justat
en Tortosa.— Molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo honorable en Guillem Oliver ciutada de Bar-
chinona un deis missatgers trameses per nosaltres senyors en
(' *7o ;
io regne de Sicilia et en Macia Just qui passa per scriba
ab los dits missatgers son ara retornáis de la dita missat-
geria et ha aportades lo dit en Guillem Oliver letres quis
drecen a vosaltres: senyors et altres letres quis drecen a no-
saltres les quals legides et hoides havem vist que en aque-
lles son contengudcs diverses coses del dit regne qui son
de molt gran qualer et qui toquen molt de la real co-
rona Darago: per les quals coses lo dit Guillem ha carreen
de anar a vosaltres senyors ab lo dit scriva per explicarvos
les dites coses axi com nos par esser be necessari: et lo dit
en Guillem Oliver resposnos que jatsia lo temps dins lo
qual se deija fer la dita ambaxada sia passat et expirat
empero encara per la honor et be avenir del principat de
Cathalunya ell era prest de anar aqui ab lo dit scriva et
complir co que ha pres carrech: mas que era ver que ara
en sa tornada ell et lo dit scriva eren venguts ab las ga-
leres deis venicians de la ciutat de Macina tro en Mallor-
ques et que li havia costat de nolit cent et vint ducats deis
quals pres cambi pagador per ell en Barchinona: et mes
avant li costa lo nolit de la ñau ab que es passat de Ma-
Ilorques tro aci XXX florins Darago: et axi que nosaltres
li deguessem pagar aqüestes quantitats et mes avant de-
guessem pagar a ell et al dit scriba de tot lo temps que
han servit tro a huy ultra los sis mesos de la missatgeria et
axi mateix los haguessem acorrer per la añada que fan a
vosaltres senyors car no cntenia que ell ne lo dit scriva
deguessen treballar en aquestos aflers a lur cost et messio.
Sobre les quals coses responguem que nosaltres no haviam
poder de fer aqüestes pagues car acó era cosa qui se sguar-
dave I<m a vosaltres senyors et que per acó no stigues de.
( 276 )
Qiiar ab lo dit scríba car sens falla vosaltres lu auriets de-
güt sguart et que aquesta ne era riostra intencio com de
cosa justa et rahonabla. Perqué senyors per tal que siats
avisats en qual manera lo dit en Guillen) Oliver va aqui a
vosaltres ab lo dit scriva et sapiats nostra intencio de tots
aquestos affers vos havem volgut scriure la present reme-
tent tots los dits affers a relacio del dit en Guillem Oliver,
E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sant en vostra guarda. Scrite en Barchinona a vint
et cinch dies de juny del any mil quatrecents et dotze. —
Los deputats del general de Gathalunya et les sis persones
a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.
Se trató después de los honorarios que debían satisfacerse á di-
chos embajadores , Oliver y Just.
SESIÓN DEL DÍA 25
Fué leida en ella la siguiente carta:
\ II m. lOlk
Fol. 1858. Ais reverents nobles honorables el molt cars amichs los
del parlament de Gathalunya.— -Reverents noble* et hono-
( á77 )
íables el molt cars amichs: de vostra gran saviesa havem
reebuda una letra contenent en aquella alguna favor de
mossen Francesch de Vílamari : a queus responem que per
amor et contemplacio de les vostres grans savieses nos ha-
vem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonral et
amat mossen Dalmau Cacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que deis ais quens fets a sa-
ber en la dita vostra letra nos hajats a present perscusat.
E confiats de nos perqué nosaltres hi farem mes que per-
sones qui visquen: pregantsvos molt affectuosament que nos-
tra justicia quins es stada tant retardada miganeant vostra
diligencia prestament sia divulgada. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a vint de juny del any mil et cuatre
cents et dotze. — Jacme Darago. — Jayme.
Tratóse además de algunos bandos de Cataluña , do ciertas
cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios
de Sicilia.
SESIÓN 1>EF. DÍA 27.
Reunióse el parlamento ; pero el acia de este dia eslá muli
Jada en el proceso , y no puede saberse en qué se ocupó la se
sion.
( 278 )
SESIÓN DEL HI A 28.
Después de haberse dado audiencia á Guillermo Gavella, éin-
bajador que habia llegado de Sicilia , y de haberse presentado
el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación
del parlamento á la villa de Montblanch ; se dio cuenta de la
carta que sigue :
Nú ni. 401.
Tom. 21.
fol. 1896. Ais molt reverends egregis nobles el honorables senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya. — Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: per vostra
gran alegria et consolacio vos certificam que huy per lo
mati en aquesta hora per gracia de nostre Senyor Deu et
a lahor sua havem per justicia publicat et manifestat ab
gran solempnitat lo molt alt excellent princep et senyor
lo senyor don Ferrando infant de Castella esser verdader
rey Darago et a ell axi com a verdader rey et senyor
deure esser fet et prestat per tots los sotsmesos a la real
corona Darago lo deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres re-
tre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et inextimable
gracie que ha feta et la a tots los regnes et terres sotsme-
sos a la dita real corona: al qual placía conservar et pros-
I á79 j
perar lo dit molt alt senyor rey benaventuradament per
molts anys a servey seu et a profit et a bon stament de
la cosa publica de tots sos regnes et terres. Scrita en lo
eastell de Casp sots lo segell del molt reverent senyor ar-
chabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny
lany mil quatrecents et dotze. — Les non persones deputa-
des a investigar et publicar noslre rey et senyor per justi-
cia apparellades a vostra honor. — Per aquesta raho molt
reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchiorde Gualbes qui acous
dirá pus stes.
Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en
estos términos:
^ji asi. ¿O?.
Tom. 21.
Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo fo1- 1898-
etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem pre-
sentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes
unusquisque inhibí presens laudes ubérrimas altissimo Crea-
tori cui placuit sua infinita clementia plcbem suam benig-
nissime visitare. — Et incontinenti reverendusepiscopus Ge-
runde de ordinatione dicti parlamenti super modo publi-
candi dominum regem et an fuerit publicatum per omnes
novem personas in concordia vel ne verbo interrogavit dic-
( 280 )
tum bo-norabilem Melclnorem de Gualbes; — Quiquidcm ho-
norabilis Melchior de Gualbis verbo iecit rclationem de
cerimoniis factis per dictas novem personas valde lionorifice
órnate et ordinate in publicatione dicti domini regis pre-
missis missa sermone et alus verbis dicto negotio publica-
tionis: dccentibns et habilibus. Et quod omnes dicte novem
persone in magna et jocunda concordia publicarunt primo
ad partem die sabbati proxime pretérita dictum dominum
regem et de illa publicatione fecerant fieri pubhcum ins-
trumentum vocato ipso et quibusdam alus pro testibus: quam
publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes
astrinxerunt quod nemini publicarent doñee per ipsos no-
vem cerimoniose justa eorum ordinationem notifficaretur
ómnibus regnis et terris patule et coram omni populo prout
l'uit notifficatum et intimatum die presentí cum tanta jo-
cunditate fraternitate et letitia quibus dici posset. — Et tune
dictus reverendus dominus episcopus Gerundc ordinatione
parlamenti illis melioribus verbis quo potuit dixit dicto ho-
norabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum tan-
ta bona nova sive novella tantc gratie die presentí divúl-
gate. Et quod contemplatione laborum per eum susten-
torum in portando dictam magne jocunditatis et letitie
novam seu domini regis publicationem haberet se tahter
versus ipsum quod babebitur respectus debitus pro satis-
faciendo suos labores quod contentabitur rationabiüter con-
sideraos ómnibus supradictis. — Et continuo jussit ipsam
literam in processu parlamenti inserí et continúan de tra-
ditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem
Melchiorem de Gualbis facta si opus fuerit et inde per dic-
tum parlamenlum seu quemeumque singularem ipsius aut
( 281 )
alium quemlibet fuerit requisitum íieri et tradi unum et
plura publicum scu publica instrumenta. — Et nichilominus
dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et expe-
diri intimatorias predictorum prelatis capitulis universita-
tibus collegiis et personis infrascriptis. — Et hiis peractis
recedentes a dicta domo capituli magnam letitiam demos-
trando et reddentes gratias altissimo Creatori decantando
Te Deum laudamus quasi omnes de dicto parlamento ac-
cesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et profunde-
runt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Chris-
tum qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis
caput imponere est dignatus quo corpus misticum regno-
rum et terrarum suarum regatur et gubernetur servitio
suo sancto per témpora longiora.
Fué después leida en la misma sesión la otra carta que sigue:
Y» ni. 403.
.. , Tom. 21.
Al molt reverend pare en Chnst lo bisbe de Vich. — fol. 1901.
Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per
sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tem-
pestuos et obscur ha reposat et conduit en claredat mani-
festa donam gracies et bendicions. Ja sabets com apres la
dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti rey Do-
tomo III. 21
( -289 )
rago de gloriosa memoria los regnes et tenes subjectes a
la corona real Darago destituhits de indubitat rey et se-
nyor ab quantes perplexitats inconvenients sinistres et pe-
rills han treballat en saber et conexer aquell qui es jus-
ticia mijancant de tots rey princep et senyor: e creem rio
ignorets la miraculosa concordia de la eleccio de les nou
persones de gran dignitat profunditat de sciencia auctoritat
et devocio singular en que per operacio divinal som ven-
guts les quals per justicia segons Deus et lurs bones cons-
ciencies coneguessen et publicassen nostre verdader rey
princep et senyor: don ses seguit que oits per aquelles a
pie tots los competidors de la dita real corona ab gran
auctoritat justicia et puritat en tots lurs drets segons la ar-
duitat de tan alt misteri requiria per laor et gloria del so-
biran Rey deis reys font de veritat et justicia les dites nou
persones vuy set hores passat mig jorn nos han intimada
per lur letra scrita en lo castell de Casp lo dia present hora
de tercia la benaventurada publicacio que han feta per jus-
ticia del molt excellent princep et senyor don Ferrando in-
fant de Castella qui es nostre verdader rey et senyor. O pu-
blicacio de gran fidelitat longament desijada : o intimacio
de trascendent alegria et consolacio : o repos singular de la
cosa publica: o salut de fedelitat et naturalesa: lengues ni
scriptura no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la
qual molt reverend pare en Christ axi com a membre na-
tural de la dita cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present le-
tra de inestimable jocunditat vos sera presentada recorrent
per devotes oracions al sobiran Rey del cel facats celebrar
per aqueixa ciutat festa per tres dies continuus ab grans
( 283 )
et solempnes professons et de nits grans alimares etc. to-
caments de senys et altres coses denotants plenitut de gran
alegría. E tingaus molt reverent pare en Christ Lesperit sant
en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent
bisbe de Gerona a XXVIII dies de juny del any mil etqua-
trecents et dotze. — Lo parlament general del principal de
Cathalunya a vostra honor apparellat.
En los mismos términos se escribió también á los demás pre-
lados , nobles v universidades de Cataluña.
SESIÓN DEL DI A 29.
Se recibió y se dio cuenta de la siguiente carta :
Wibii. 404.
Ais molt reverents nobles et honorables senyors los del rol. 1911.
parlament general del principat de Catalunya ajustat en
Tortosa. — Molt reverents nobles et honorables senyors: a
vostres paternitats nobleses et honorables saviesas notiffi-
cam com aprcs partim de vosaltres continuant nostre cami
ab petites jornades per go quel senyor comte de Cardona
fos attes et que ab ell ensemps tots entrassem en aquesta
; 2*4 )
>ila de Casp ses seguit que disabte peí lo mati prop pas-
sat fom en la vila de Maella ab intencio que aqui speras-
sem lo dit senyor córate tro fos vengut o fossem certifficats
dell que no podia venir: mas informats certament que la
publicacio de aquell qui es nostre rey et senyor se faria huv
tlimarts et pensant quel temps era tant curt que si mes
laguiassem no haguerem temps a exequir les coses en les
instruccions et memorials per vosaltres a nos liurats conten-
gudes: deliberam quel digmenge per lo mati entrassem en
esta vila. Et apres lo depres diñar fom ab les nou per-
sones et presentaneos la letra de creenca et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del se-
nyor comte de Cardona los explicam cora aqueix parlament
trametia nosaltres per hoir la declaracio ab la ajuda de
Deu per ells per justicia et concordablament fehedora e
que tal era vostra speranga attesa lur gran saviesa sciencia
et consciencia et gran fama: e per qo com vosaltres voliets
saber si ells havien haguda alguna impressio ne temor e si
franchament quiscuns podien dir lur oppinio de part vos-
tra los pregarem que dac,o nos volguessen certifficar si ells
tots serien concordants en una oppinio sobre la dita pu-
blicacio. E feta la dita proposicio et explicacio appartant-
se un poch nos respongueren que ells havien gran plaer
de nostra venguda car ells entenicn a publicar huy que
es dimars et axi que nostra venguda era stada ben ne-
cessaria et que stava en veritat que ells tots temps eren
stats quitis et sens tota por de impressio en lurs franchs et
deliures coratges et que segons Deu et justicia ells publi-
carien qui es verdader rey et senyor e tots serien en una
oppinio. Nols era licit explícame mes tro a la jornada ques
( 283 )
furia la dita publicacio et que lavors lio poriem veure et sa-
ber: et que speraven eu nostre Senyor que iria en tal ma-
nera que seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles
sotsmesos a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartaranos ab
los tres de Cathalunya et donamlos la letra de crehenca
que vosaltrcs senyors los trametiets: et expücamlos com en
lo tretze capítol deis capitols fermats en Alcanyic se conte-
nte que ells haguessen carrech de fer jurar privilegis líber—
tats et altres coses expedients al ben de la cosa publica e
com aquel acte fos comu de tota la condicio militar et
en les nou persones noy hagues algún de lur condicio: per
co paria a nosaltres fos rahonablement que ells plagues no
sentrametessen daco et si entremetre sen voüen que era in-
tencio vostra que alguns de la dita condicio militar fossen
elets qui ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que durant
lo temps de la conexenca daquell qui es nostre vertader rey
et senyor ells stats eran occupats per aquella que no havien
pogut entendre en altre et per conseguent en les coses con-
tengudes en lo dit XIII capítol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer car feta aquesta
benaventurada publicacio tot lur poder era extinct. Per-
qué veents lur clara intencio et resposta no curam pre-
sentar la letra qui sobre acó se drecava a tots los nou ne
parlar ab los restants deis dits nou. Apres senyors nobles
et honorables ses seguit que huy dada de la present bou
mati les dites nou persones acompanyades de molts portea
t't molta gent darmcs ab grans ccrimonies et fort honora-
blamenl son devallaren del castell ct montaren en un gran
( 286 )
cadal'al quells hagueren paral be el solempnement empa-
liat et aquí hagueren parat un solempne altar en lo qual
lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament et pontiffical
dix missa cantada et apres sermona lo honorable religios
mestre Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per nostre
verdader rey et senyor lo molt alt senyor infant de Caste-
lla e legi una carta la qual es subsignada de la ma propria
de cascuna de les dites nou persones et segellada ab lurs
segells pendents et subscripta de ma de VI notaris qui son
entrevenguts en lurs afers la qual contenia la dita publi-
cado: et decontinent fon cantat alta veu Te Deum lauda-
mus et dites moltes et diverses oracions apropriades al dit
fet tocades campanes sonades trompes et altres diverses ins-
truments et fon alsada una gran bandera real et apres mol-
tes altres et muntades ab gran solempnitat en la sumitat
del castell et sobre la sglesia et torres del mur foren des-
parades bombardes et fetes moltes et diverses altres so-
lempnitats: e durant los dits actes loscapitans staven en la
placa ben amarinats ab tota lur gent e los muís be stablits.
Ab totes aqüestes solempnitats et moltes altres les quals
vostres paternitats nobles et honorables savieses sabrán pus
^pecificadament per avant fon publicat quel dit senyor es
nostre verdader rey et senyor et que aquell erem tengub
de nostra feeltat et respondreli de tots drets et subjeccions
de que som tenguts a nostre verdader rey et senyor: placia
a aquell qui viu et regne eternalment lo faca regir et go-
\ernarental guisa que per son benaventurat regiment me-
rescha viure et regnar longament a creximent et honor et
alxalcament de la corona real Darago et a profit et augmen-
tado deis pobles que comenats li son. Et per tal molt re-
( 28Í )
\erents nobles el honorables senyors cum aquest acte es
ronvemional et de tan gran auctoritat e majorment com a
\osaltres ha plagut de donar carreen a nosaltres ambaxa-
dors vostres que la present letra los sotsignada de nostres
propries mans perqué li puxa eser dada la fe deguda: ha-
\em deliberat de no comanar la present a correu ans per
auctoritat del negoci quiu requer havem comanada la letra
present a mossen Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un correu. Pla-
cía a vostres reverencies nobleses et honorables savieses ct>
que plaent los sia. Scrita en la vila de Casp dimarts la
novena hora a XXVIII de juny sotscrita de nostres pro-
pries mans et sagellada ab lo segell del reverent bisbe Dur-
gell. — Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de pri-
ma ans que comengassen loffici. — Ego Galcerandus episco-
pus Urgellensis. — Ego Franciscus episcopus Barchinone. —
Johan comte de Cardona. — Ego Johanes Dezpla. — Johan
de Lopia senyor de Bages. — Pere Grimau.
SESIÓN DEL DI A 30.
Se acordó dar una gratificación de seiscientos florines á Mel-
chor de Gualbes, y otra de cuatrocientos áBerenguer Esquerrer.
por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la elec-
ción de don Fernando.
( 288
SESIÓN DEL DÍA 1 ,° DE JULIO.
Habiendo comparecido Bonanato Pere , recien llegado de Cas-
pe , presentó para que fuese leida copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Ara-
gón á don Fernando de Anlequera. Tratóse después y fué acor-
dado el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se
habían gastado por cuenta del parlamento.
SESIÓN DEL DÍA 2.
Despacháronse primeramente las credenciales para los emba-
jadores que debían ir á felicitar á don Fernando; y luego se dio
cuenta de las cartas que siguen :
luiit. 405.
Tom. 21. i j i
rol. 1935. Ais molt reverents nobles et honorables senyors los del
parlament general del principat de Cathalunya ajustat en
Tortosa. — Molt reverents nobles et honorables senyors: jaus
havem certifficats de la gloriosa declaracio la qual diraarts
prop passat fon feta de nostre verdader rey et senyor : e
araus certifficam que ab consell et deliberado de les nou
( 289 )
persones et encara de alguns embaxadors del dit senyor
nos apparellam de partir daci per anar a la ciutat de Ca-
rocha la qual es pus avinent per sperar nostres compa-
nyons et anar fer reverencia al dit senyor rey lo qual se-
gons sentiment que havem deis seus missatgers qui son a
Ixar se acosta la frontera Darago vers aquelles partides.
Perqueus placía senyors deliurar et fer al pus prest que
puxen. E sia la sancta Trinitat molt reverents nobles et ho-
norables senyors bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila
de Casp a XXX de juny. — E placieus molt reverents no-
bles et honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors
qui deuen venir diners per bestraure e a correus et altres
coses necessaries et axi mateix ago quins es degut de nos-
tre salari en guisa que siam agualats ab aqueixs senyors
del temps que havem stat ans de lur partida. — Los vos-
tres ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et fer
reverencia a aquel 1 prests a vostra honor.
X'iini. 40G.
Toril. 21
Ais molt reverents noble et gran baro et honorables se- fol. l'.)3B.
nyors los embaxadors del principat de Cathalunya. — Molt
reverents noble et gran baro et honorables senyors : vostra
letra havem reebuda scrita en Ca9p a XXX de juny prop
passat continent que ab consell et declaracio de les uou
persones et encara de alguns ambaxadors del senyor rc\
vos apparellats de partir per anar a Darocha per go com
( 290 )
es pus avinenl a continuar vostre cami al dit senyor lo qual
segons avets sentiment se acosta a la frontera Darago: per-
qué deguessem desempachar vostres coambaxadors: part acó
queus deguessem trametre diners de vostre salari segons
lo teraps queus liavem egullats ab los dits vostres coam-
baxadors. A la qual letra vos responem que mijancant la
direccio divinal vostres coambaxadors partirán daquesta ciu-
tat diluns prop vinent et faran la via Dalcayig: hauriem per
propri et aquesta es nostra intencio que considerada la so-
lemnitat de la ambaxada et altres deguts sguarts major-
ment que hauriets millor spay de praticar deis afers que
en la dita vila de Alcayc. vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per ha-
ver millor dreca de posades de manera que tots plegats
entrassets et daqui continuassets vostre cami vers la hon sa-
bréis sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo eguallament
de vostre salari et els diners que demanats per correus
haurets bon recapte. Et tengaus molt reverents nobles et
honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Munt-
serrat a dos dies dejuliol del any mil quatrecents et dotze.
— Lo parlament general del principat de Cathalunya ap-
parellat a vostra honor.
Por la tarde del mismo dia volvió á reunirse el parlamento, y
en dicha junta se despidieron el obispo de Gerona y Francisco
de Sanceloni , que eran otros de los embajadores destinados
para ir á felicitar al nuevo rey,
( 2ÍH )
SESIO.\ DEL DÍA 4.
Después de haberse acordado el pago de varias cantidades, al-
gunas de ellas en recompensa de los buenos servicios prestados
por diversas personas durante el interregno, se dio cuenta de
la carta que sigue :
liím. 40?.
Tom. 21.
Ais raolt reverenls nobles e honorables senyors los di- ,0 " 4
putats del general de Cathalunya et sis persones a ells ad-
junctes. — Molt reverents nobles et honorables senyors : be
crehem havets a memoria que entre los altres motius et
sguarts perqué fon feta la adju necio de vosaltres sis foren
que vosaltres tots ensemps fahent un cor et sforc. ab cu-
rosa vigilancia entenessets en haver et recobrar grans quan-
litats de monedes degudes al dit general per raho de les
compres deis arrendaments de aquell o per qualsevol al~
tra raho et manera et que ab deguda e pertinent informa-
cio treballassets et metessets les mans en moltes inmode-
rades scuses et gracioses et altres coses tocant interés del
dit general que indegudament se eren fetes en temps passat
segons se diu per los deputats et que per millar inlroduc-
cin et exequrio de les dites coses faessets ab gran diligencia
( á92 )
regonexer tots los temps de la dita deputacio: e jatsia cre-
íais saber les clites et altres coses conservades a utilitat
del dit general hajats fet vostre dever empero veents aqües-
tes coses axi necessaries et profitoses al dit general en les-
patxament de les quals tota dilacio es nociva e acó hauraii
molt a cor per sguart de les grans et excessives despeses
que enguany se son íetes segons sabets : pregamvos eus
encarregam que ab gran solempnitat continuant vostra
bona diligencia entenets et entendre farets en recobrar los
dits deutes et regoneiximents de comptes et informarnos
deis abusos et frivoles gracies axi per processes et altres
coses segons dit es afers com encara fahedors fetes deis
bens del dit general ponits et castigats et punir et casti-
gar fahents tots aquells que culpables trobarets segons jus-
ticia et raho en tais coses ordonen et volen. Part acó se-
nyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en nom
de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres segellades ab
lo segell de la diputacio quis drecen ais governador et ju-
rats de la ciutat de Malorques governador et jurats de
Menorques governador et consellers de Eviga fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio
de trancendent jocunditat et repos a les altres viles et lochs
de lurs governacio: et axi mateix ais veguer et consellers
de castell de Caller et ais governador et consellers de la
vila del Alguer et daltra part algunes letres singulars axi
com ais molt nobles lo comte de Quirra lo marques Do-
ristany et mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos pa-
raules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
( 293 )
gracia que nostre Senyor Deus lia per sa clemencia de-
mostrada a tots los subjectes de la molt excellenl corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor
e semblants letres en saber ben et notablament ordona-
des en lati segons facets se fal fe a la senyora reyna et a
mossenyer Bernat de Cabrera prelats barons et ciutats et
viles reals del regne de Sicilia les quals farets drenar ais
embaxadors daquest principat qui son en lo dit regne faents-
los saber que prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne ab lo ad-
jutori divinal loablament segons se pertany. Per donar
bona dreca a totes les letres dessus mencionades havem
ordonat et deliberat que per vosaltres sia noliejat un bon
laut ben armat lo patro del qual haja carrech de pre-
sentar et donar segons orde li vendrá en la sa via les dites
letres aquells a quis drecen: pregants et encarregants co es
que en totes les coses dessus expressades segons havem or-
denat et deliberat donets bo et prest spatxament car axi
ho requer la qualitat deis affers. E tingaus molt reverente
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda.
Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat
de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatredies
de juliol del any mil quatrecents et dotze. — Lo parlament
general del principat de Cathalunya aparellat a vostra
honor.
( 294 )
Acordóse además comisionar á Galceran de Rosaues para que
pasase á ver al conde de Urgel y procurase consolarle por ha-
ber sido desatendidas sus pretensiones.
Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo
día , se acordó el pago de algunos sueldos y otras cantidades
que se debían, y fueron, por último, aprobadas las siguientes :
M'ini. ¿O*.
fol, i9oo. Instruccions deis ambaxadors del principat de Cathalu-
nya al senyor rey Darago novellament publicat déstinadors.
— Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de
Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab
aquells sis qui son anats a Casp en algún loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la
capacitat deis lochs per hon han a passar tots ensemps irán
lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey : e si tots ensemps no poran anar per la lur
multitut et incapacitat deis lochs ajustarse han tots en al-
gún loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns
de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora de-
cent en lo dit loch entraran honestament et ordonada se-
gons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors
et abans que vagen a lur posades irán fer reverencia al
senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses hu-
mus recomendacions del principat de Cathalunya lo su-
plicaran que li placia de assignarlos certa hora per expli-
car lur embaxada. — ítem lo dia que los sera assignat a pro-
( m )
posar presentaran la letra del principal al dit senyor pre-
mesa per ells alguna notabla collacio segons semblant
embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses
ab les pus propries et pertinents paraules que poran. —
Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de
gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Da-
rago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter
com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino
que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi
hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre di-
versos: e per co ques pogues investigar et saber clarament
qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat
de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no per-
donant a grans despeses et treballs solicitant tots los sots-
mesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita co-
rona apres grans treballs et despeses innumerables sosten-
guts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexenca de son ver rey princep et senyor per justicia e
retre aquel! deguda subvencio et per moltes del pu-
blich del dit principat et encara deis altres regnes et ter-
res a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt no-
tables et de gran auctoritat sciencia consciencia et provi-
dencia les quals veessen investigasscn et examinassen qui
era lur rey princep et senyor verdader per justicia: el les
dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors
et tot co et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament
et complida ab gran solemnitat han concordablament pu-
blicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor
lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Fer-
( 296« )
raudo de Castella perqué lo dit principat de Cathalunya
los ha trameses al dit seuyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real ma-
jestat. — Segonament per offerirli tot lo principat de Ca-
thalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et ex-
plicarli que lo dit principat ab sobirana alegría spera sa
benaventurada venguda. — Tercament per suplicar al dit se-
nyor que lo dit principat etsingulars daquell li placia vulla
haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit se-
nyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aque-
lles hores quels pora esser fahedor. — ítem mes certificaran
en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordina-
cio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memo-
ria suplicant aquell de part del dit principat que apres
que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver
consell de la térra ans que proveesqua de alguns officis dins
sa casa: et per semblant partida de aver consell de la térra
placia al dit senyor observar en la provisio deis officis ju-
risdiccionals qualsque sien provehits de notables officials
et segons ley de la térra hon va gran part del benavenir
del dit principat. — ítem mes suplicaran lo dit senyor que
com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti
de bona memoria los competitors en los regnes et prin-
cipat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables
com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen
los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit
senyor les dites affeccions et favors haver del tot per obli-
dades et per occasio de aquelles no soferir algún enanta-
ment esser fet contra los dessus dits que son stats affectats
et honorables actes que decontinent que es stada conegu-
( 297 )
da o publicada la justicia per lo dit senyor les dites affec-
eions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessa-
des: empero los dits embaxadors habiliten les dites parau-
les lo miilor que poran no mudada sustancia. — ítem mes
preservades totes les condicions de tot prejudici certifica-
ran en generallo dit senyor com en sa benaventurada en-
trada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos
molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a
jurar servar les leys generáis del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pra-
tica deis dits magnifichs feyts passats observar et entretant
no fer contra aquelles. — ítem apres parlaran ab los mis-
sutgers de regne de Valencia qui serán en la cort del se-
nyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots
remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliu-
rament ne puscan exir sens algún scandol et que la vila
romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio:
que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat
de Valencia com de Cathalunya los qualssien en poder deis
nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan
Ferrandez o de algún cavaller o gentillhom del regne de
Castella o de qualsevol altre sien deliurats : e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que
ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor
rey axi honestamcnt com podran en fassen effectualment pro-
vehir.— ítem mostren al senyor rey totes les letres qui son
vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Grau-
11a et largamcnt lo informen del stament de la illa et aque-
lla de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla pro-
vehir segons parra esser útil et expedient a la sua senyoria
tomo III. 22
( 298 )
ab tais et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey en-
tena clarament axi com es veritat que lo principat román
descarregat daqui avant et román de carrech del dit se-
nyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir do
alguns officis sens consell de la térra et que li placía haver
per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita
illa han loablament treballat. — ítem apres alguns dies reco-
manen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna
dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
— ítem apres informen lo dit senyor deis ments et loables
fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben
regit en lo temps que no havem haut rey et princep in-
dubitat per justicia : suplicantlo quel vulla haver per reco-
manat. — ítem mes ab aquellos paraules pus honestes que
poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com
puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: supli-
cantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte
Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. — ítem los dits
embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest
que poran lia hon sera lo parlament: car intencio es del
dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit
senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino
tan solament de les coses damunt expressades : e si mes de
deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies atu-
raran ab lo senyor rev.
( 299 )
SIÍSIOIV DEL DÍA o.
Se leyó un escrito presentado por los estamentos eclesiástico
y real, con el cual manifestaban desistir de que se continuase el
parlamento en Montblanch, y declaraban que este debía dar por
terminada su misión, por haber sido ya elegido el soberano. Fue-
ron además aprobadas las siguientes instrucciones para Galce-
rao de Rosanes.
Vúiii. 409.
Tom. 21.
En nom de nostre Senyor Deus et de la sua beneyta fo,« 197I>
mare la homil Verge Maria. Memorial et instruccio del
molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes cavaller
missatger destinat per lo parlament del principat de Ca-
thalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de
Urgell. — E primerament lo dit molt honorable missatger
recitara molt gracioses saluts al dit senyor de part del dit
parlament. — Segonament empresa hora ab lo dit don Jayme
li dará la letra de crehenr-a la qual lo dit parlament li
tramet. — Tcrceramcnt legida la letra en virtut de la creen-
ca li dirá de part del dit parlament les coses seguents: —
Primerament que pus ais regnes principat et torres de la
corona real en concordia es stat publicat lur rey princep
et senyor per justicia que li placia porlarho pacientment
et regirse ab gran saviesa segons sos molt egregis passats
( 300 )
han acostumat et de la sua senyoria se pertany et algún ca-
mi desviant del comu acort deis dits regnes principat et
terres no sia per ell elegit o per algún cas acceptat ans
se vulla ab nostre Senyor Dens empero et ab lo deute de
justicia consolar. — Segonament li dirá com lo dit principat
per raajor consolacio del dit senyor comte ha donat special
carreen ais missatgers los quals ha tramesos al senyor rey
que de part del dit principat specialment lo recomanen
al dit senyor et li digua aquelles paraules millors que pora
per aconsolar aquell et retraulo de tot regla et partit sean-
dolos a ell et a la térra daropnos sustancia no mudada: cer-
tificantlo que si altre cami prenia la térra nol auria axi
per recomanat. — ítem li dirá que li placia per sguart et
contemplado de aquest principat relaxar del tot mossenyer
Francesch de Vilamari et sos
En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio
cuenta de otro escrito presentado por el brazo militar, rebatien-
do la declaración que habían hecho por la mañana los estamen-
tos eclesiástico y real , que eran los que no querían que el par-
lamento se continuase en Montblanc (i).
Fin del parlamento de Cataluña.
(t) Aqui terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalán : y si
bien se conoce que falta la conclusión en el manuscrito que tenemos á la
vista , por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadema-
ción ; no podia ser su contenido de grande importancia , porque es sabido
que el parlamento se disolvió á poco de haber tenido noticia de la elección
de don Fernando , quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior
acuerdo , y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empe-
ñaba en la continuación.
( 301 )
ACTAS DEL COMPROMISO DE CASPE, EN EL QUE
FUE ELEGIDO REY DE ARAGÓN EL INFANTE
DE CASTILLA DON FERNANDO.
INTRODUCCIÓN. c
\úii». 414».
Tom. 22.
Jesuchristi nomine devote et humiliter invocato cunctis foL 20"°'
et singulis per universos orbis términos constitutis presen-
tibus et futuris pateat evidenter : Quod dudum in mense
madii anno a nativitate Domini millessimo quadringentes-
simo décimo illustrissimo et excellentissimo principe et do-
mino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie
Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comité Rarchi-
none duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comité Ros-
silionis et Centanie sub cujus predecessorum recordationis
eximie ac stirpis glorióse sceptro atque dominio virtuoso
(1) Damos principio á esta parte del proceso con las mismas palabras con
que lo comenzó el notario , insertando á continuación la concordia firmada
en Alcañiz entre los comisionados de los varios parlamentos , y que fué la
norma á' que hubieron de atenérselos nueve compromisarios elegiiJ"^ en
rirtudcle ella hasta llegar á la proclamación del soberano.
( 302 )
amplissima regna et terre ipsa in pacis quiote et tranquil-
litatis dulcetline íuerant íeliciter gubernata in monasterio
de Valldonzella juxta civitatem Barchinone constructo per-
sonaliter residente prout humanis corporibus solet accidere
idem dominas gravi fuit infirmitate percussus que velut
mortis nuntia sic truculenter deseviit in eum quod ut ve-
rus tamen et ortodoxus christianus sicut Altissimo placuit
die ultima ipsorum mensis et anni spiritum reddidit Crea-
tori : ob cujus obitum ipsius regna principatus et terre
amaritudinis calicem degustarunt gravisque doloris in eo-
rum precordiis sensere pressuras cum per substractionem
sue virtuose presentie qua ipsa regna principatus et térras
fulgore prudentie rigore justitie limpiditate temperantie
ac fervore fortitudinis et virtutis dono Dei inter ceteros
mundi principes insignitus stupentius illustrabat se cerne-
rent desolationis caligine obfuscatos. Sed graviori et ama-
rissima subditorum dicti gloriosissimi principis viscera fue-
runt commotione turbata et acriori doloris acerbitale com-
mota quia nullum certum reliquit proh dolor successorem.
Oh delira fortune cecitas inimica nature gratiarum noverca:
quid tibi profuit dúo illa ¡Iluminaría magna extingere vi-
delicet serenissimum et triumphatorem invincibilem domi-
num Martinum regem Trianche in dictis regnis et terris
ut primogenitum successurum et ejus postea gloriosissimum
genitorem nullo sidere ut preferlur relicto et turbionem
densum in predictis regnis et terris aspergeré ubi lux ex-
altationis et letitie radiabat. Certe nihil : sed sólita statera
dolosa thesauros tuos distribuens gaudium in luctum liram
in planctum et omnc jocunditatis solatium in desolationis
calamitatem et miseriam convertisti. Que cum sic ut acci-
( 305 )
dit excellentissimus dominus rex predictus tamquam prin-
ceps sapiens eleganti spiritu et profunda circunspectione
munitus jam ante sui obitum quodammodo presagiret que-
ren9 suis regnis principatui et terris pacis commoda et
quietis solatia ejus dimitiere post decessum magna et
sollicita cura studuit perscrutari cui post decessum ipsius
suum diadema regium spectaret cuique successio regnorum
principatus et terrarum ipsius per justitiam pertineret : sed
ingluvie mortis ut prefertur preventus ad perscrutationis
hujusmodi terminum non valuit pervenire. Cumque dierum
vite sue constitutus in fine suscitatus ad quem suorum regno-
rum et terrarum successio pertinere arcana sue mentís dilu-
cidans sic respondit: quod dicta successio UH post ipsius obitum
perveniret cui per jnstitiam deber ttur . Regna igitur et princi-
patus terre predicta pro conservanda legaiitate et íidelitate
eorum preciosissima nullo pretio comparanda que inter alios
preciosos lapides ipsius regie corone Aragonum clarioribus
facibus reluceat tam propria consideratione quam regia
ammonitione commota ad notitiam veritatis tanti negotii
pervenire pre ceteris cupientes eorum parlamenta genera-
ba mora et quacumque somnolenta lenticitate repulsis de-
bite congregarunt prout de presenti sunt etiam congré-
gala in quibus prosperitatibus et sollicitis studiis exquisi-
tum extitit et tractatum qualiter et quomodo ad veritatem
tam ardui negotii possent celeriter pervenire prout per
processus et acta cujuslibet parlamenti potest difusius in-
tueri. Tándem parlamenta predicta pluribus et solemnibus
ambaxiatis et tractatibus bine inde secutis ad concordiam
quorundam capitulorum inferius insertorum per Spiritus
sancti gratiam devenere : post quorum capitulorum con-
( 304 )
cordiam atque íirmam Deus scienliarum dominus volcns
in subditos dicte preeellentissime corone Aragonum mi-
ra magnalia et magna mirabilia misericorditer opperari
sic dictorum parlamentorum velle unanimitatis compagine
solidavit in unum sicque in idem affectum et efFectum
fecit eorum dilabili concurrere voluntates quod de no-
vem personis que juxta formam et modum dictorum ca-
pitulorum inferius insertorum in regnis principatu et ter-
ris predictis verum regem et dominum publicarent sine
discrepantia concordarunt easque ad executanda et per-
fecta complenda predicta concorditer nominant et unani-
miter eligent : prout hec et plura alia sub presentís pro-
cessus compendio clarissime demostrantur. Ne igitur ea
que de et super premissis fuerunt executioni deducta obli-
vionis valeant defectui subjacere imo potius eternis tem-
poribus clareant et ut digna vinciti memoria longum con-
serventur in evum presens processus extitit compositus et
formatus in quo primo capitula supradicta a quibus to-
ta fere virtus et effectus prenarrati negotii derivatur et
deinde omnia et singula que ipsorum vigore el alias su-
per dicto negotio acta et secuta fuere seriatim et per or-
dinem subjunguntur.
\«n»i. 41 i.
Tom. 22. _ _, . . . . . ...
fol. 2071. In Clinsti nomini : novennt universi : quod die I une
intitúlala quintadecima mensis l'rebroarii auno a nativitate
( 30o )
Domini millesimo CCCCU XIIo in presentía mei Raimundi
Bajuli notarii ambaxiatorum parlamenti generalis Catha-
lonie principatus necnon venerabilis Bartholomei Vicentii
el Pauli Nicholai notariorum parlamenti generalis regni
Aragonum et testium subscriptorum ad hec specialiter vo-
catorum et assumptorum : personis et partibus infrascrip-
tis íiominibus et pro parte inferius dessignatis de quorum
potestatibus inferius mentio specialis habetur in ecclesia
majori ville Alcanicii intus videlicet capitulum ecclesie ip-
sius personaliter congregatis : eedem persone et partes con-
cordarunt firmarunt el jurarunt capitula infrascripta eisdem
seu in eorum presentia de verbo ad verbum ipsorum or-
dinatione perlecta quorum tenores per ordinem subse-
quntur. — Capitula tractata et concordata facta et firmata
super factis vel negotiis tangentibus successionem regno-
rum et terrarum regie corone Aragonum subditorum inter
reverendum in Christo patrem dominum Dominicum epis-
copum oscensem ac multum honorabiles circunspectos et
próvidos viros dóminos fratrem Guillelmum Raimundum
Alamanni de Cervilione comendatorem majorem Alcanicii
ordinis Calatrave Johannem del Archipestre magistrum in
Sacra Pagina canonicum et cantorem ecclesie Cesaraugus-
te in personam archiepiscopi Gesarauguste Anthonium de
Castellot procuratorem nobilis Petri Eximini de Urrea do-
mini vicecomitatus de Rueda Alfonsum de Luna procura-
torem nobilium Johannis Ferdinandi de Ixar et Johannis de
Luna Egidium Roderici de Lihori militem Johannem Exi-
mini Cerdan militem Berengarium de Bardaxino dominum
de Caydi Johannem de Funes legum doctorem Arnaldum
de Bardaxino Bernardum Durgell scutiferos Dominicum de
( 506 )
La Naja jurisperitum civitatis Cesarauguste Johannem Pri—
meran jurisperitum comunitatis aldearum Calatajubi et
Jnhannem Sancii de Orihuela jurisperitum comunitatis al-
dearum Albarracini deputatos síndicos et procuratores par-
lamenti generalis regni Aragonum in villa Alcanicii con-
gregati nomine et pro parte ipsius parlamenti : et revercn-
dissimum in Christo patrem dominum Petrum miseratione
divina sánete terraconensis ecclesie archiepiscopum ac mul-
tum honorabiles viros dóminos Filipum de Medalia in ar-
tibus et in theologia magistrum archidiaconum Penitensis
in ecclesia Barchinone nobilem Berengarium Arnaldum de
Cervilione Asbertum Catrilla domicellum Johannem de
Plano legum doctorem civitatis Barchinone et Johannem
de Ribesaltes ville Perpiniani sindicos procuratores et am-
baxiatores parlamenti generalis Cathalonie principatus in
civitate Dertuse congregati nomine et pro parte ipsius par-
lamenti: de quorum omnium predictorum potestatibus in-
ferius mentio specialis habetur pro se et ómnibus eis ad-
herentibus et adherere volentibus in futurum. — In primis
siquidem dicti deputati sindici et procuratores represen-
tantes parlamentum genérale regni Aragonum et ab ipso
parlamento posse habentes et pro ipso in subscriptis par-
tem facientes et dicti ambaxiatores sindici et procuratores
representantes parlamentum genérale Cathalonie principa-
tus et ab ipso parlamento posse habentes et pro ipso in
subscriptis partem facientes ipse ambe partes et unaqueque
earum et earum quelibet conjunctim et divisim ac simul
et in solidum protestantur salvant et retinent expresse
etiam consentiunt atque volunt quod per firmam promis-
sionem et obligationem inl'rascriptorum capitulorum seu
( 307 )
¡ilicujus eorum aut per subscripta vel aliqua ex eis et per
(juecumque vigore infrascriptorum seu alicujus eorum aut
alias per cas vel alteram procedenda abinde fienda vel
enantanda non intendunt prejudicare aut in aliquo dero-
gare quibusvis foris constitutionibus usibus consuetudinibus
observantiis usaticis privilegiis libertatibus ac alus quibus-
cumque juribus competentibus aut competeré valentibus
ipsi regno Aragonum brachiis statibus sive conditionibus
aut personis eorundem per se et in solidum universaliter ac
particulariter ac dicto principatui brachiis statibus sive
conditionibus aut personis eorundem per se et in solidum
universaliter aut singulariter aut cuilibet parlamento dic—
. torum regni et principatus per se et in solidum aut dictis
regno et principatui sive parlamentis eorum ac ipsorum
personis insimul nec viis quibuscumque eisdem et cuique
vel alicui ex eis simul aut in solidum conjunctim seu di-
visim qnalitercumque pertinentibus et competentibus a qui-
bus discedere non intendunt per quoscumque actus quan-
tumcumque etiam contrarios nec eis nec ipsorum alicui in
aliquo derogare. Et volunt ac consentiunt dicte partes et
earum quelibet quod per infrascripta aut aliqua ex eis aut
per quecumque que ipsorum vigore nunc vel in futurum
fiunt aut fient non adquiratur aliquid juris alicui dictarum
partium in prejudicium alterius sive econtra nunc aut in
posterum: sed quod unaqueque dictarum partium et illi
quos representant remaneant plenissimc in eis foris cons-
titutionibus usibus consuetudinibus observantiis usaticis pri-
vilegiis libertatibus et alus juribus quibus erant ante fir-
mam infrascriptorum capitulorum : et sint salve eis et uni-
cilique ex ois vio quecumque ante firniam hujusmodi <a-
( 508 )
pitulorum quomodolibet pertinentes : et voluerunt quod peí
electionem unius vie alteri non renuncient nec censeatur
renunciatum imo ad aliam vel alias vias libere rediré valeant
quandocumque. Volunt tamen nichilominus et expresse eon-
sentiunt quod capitula infrascripta et contenta in eisdein
observentur et executioni mandentur infra et non ultra
tempus sive témpora in quinto presentium capitulorum con-
tenta et prout in eo continetur. — ítem cum finis seu ter-
minus ad quem tendunt omnes superius nominati sit habere
citius quo fieri rationabiliter poterit regem et dominum per
justitiam prout inferius latius declaratur : est tractatum et
concordatum quod temporis dispositione et negotiorum ce-
leritate et qualitate pensatis non est nunc pro predictis in-
sistendum circa regnorum et principatus generalem ac co-
munem in unura locum conventionem : sed quod ad dila-
tionem tollendum et malis periculis ac scandalis dispositis
obviandum totum negotiurn investigationis instructionis in-
formationis noscionis recognitionis et publicationis cui pre-
dicta parlamenta et subditi ac vassalli regie corone Ara-
gonum fidelitatis debitum prestare et quem in eorum ve-
rum regem et dominum per justitiam secundum Deum et
eorum conscientias habere dabeant et teneantur simplici-
ter et absolute ac plenissime comittatur et remittatur ali-
quibus personis puré conscientie bone fame et idoneis ad
tantum et tale negotium peragendum in quas omnis po-
testas dictorum parlamentorum quoad predicta transfera-
tur hac vice cum dependentibus emergentibus et inciden-
tibus ex eisdem ac eis quoquomodo connexis. — ítem quod
ad evitandum confusionem divisionem vitium et infectionem
que in multitudine reperiuntur faciliter et ad inveniendum
( 309 )
facilius sufficientiam scientiam concordiam ét virtutcm que
iii paucis inveniuntur promptius quam in multis et conside-
raos pluribus que malitia temporis exhibet dicte persone sint
novem que in premissis et infrascriptis perviam noscionalem
ae bone conscientie informationis procedant: et quod prefate
persone postquam nomínate fuerint seu electe cujuscum-
que status gradusvel conditionis extiterint onus assumere et
in loco et termino assignandis interesse personaliter tenean-
tur: ctquod nullus ipsas personas fraudulenter aat malicióse
retrahere vel impediré audeat a premissis. — ítem quod dicte
novem persone que isto modo graduentur videlicet quod
ponantur tres in primo gradu et alie tres in secundo gradu
et alie tres in tertio gradu in villam seu locum inferius
dessignatosconvenire teneantur et habeant: infra quam vil-
lam non intrent in statu excedente videlicet tres prime ip-
sarum inter omnes tres triginta equitaturas et quadraginta
personas inter ipsas tres eorum arbitrio dividendas et alie
tres ultra totidem et restantes tres ultra totidem cum ar-
mis vel sine prout ipsis videbitur. — ítem omnes superius
nominati videlicet deputati et ambaxiatores sindici et pro-
curatores parlamentorum regni Aragonum et principatus
Cathalonie predictorum vigore et auctoritate potestatum
per predicta parlamenta ipsis atributarum et vice et no-
mine dictorum parlamentorum et cujuslibet eorum et om-
nium eis coherentium et adherere volentium in futurum dant
corvferunt tribuunt transferunt atque concedunt dictis no-
vem personis de quibus dicta parlamenta concordabunt in-
fla viginti (lies a die firma presentium capitulorum in an-
tea computandos onus et plenariam ac plenissimam et
generalem ac generalissimam auctoritatem fácultatem et
( 310 )
potestatem investigando instruendi informandi noscendi re-
cognoscendi et publicandi cui predicta parlamenta et subditi
ac vassalli dicte corone Aragonum fidelitatis debitum presta-
re et quem in eorum verum regem et dominum per justi—
tiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant
et teneantur et procedendi in ómnibus aliissupra et infras-
criptis cum dependentibus emergentibus et incidentibus ex
eisdem ac eis quoquomodo connexis : ita quod illud quod
dicte novem persone in concordia sive sex ex ipsis in qui-
bus sex seu inter quas sint unus de dictis tribus primis
et alter de dictis tribus secundis et alter de dictis tribus
ultimis publicaverint vel alias pro exequtione presentium
capitulorum fecerint aut exequtaverint quovis modo ha-
beatur pro facto justo constanti valido atque firmo : quam
quidem publicationem dicte persone faceré teneantur in-
fra dúos menses a die vicessima nona martii proxime futuri
in antea continué numerandos qui finient et terminabun-
tur vicessima nona die madii proxime tune sequentis inclu-
sive : quem quidem terminum dicte persone in una vice
vel pluribus possint et valeant prorogare ita tamen quod
earum prorogatio sive prorogationes inter omnes terminum
duorum mensium a dicta vicessima nona die madii in an-
tea continué computandorum et inmediate sequentium qui
terminabuntur et finient vicessima nona die julii proxime
tune sequentis inclusive non excedat. Volunt inquam dicte
partes quod contra predictas novem personas nulla possit
opponi exceptio. — ítem quod prefate novem persone post-
quam confesse fuerint et comunicaverint audita missa et
sermone solemniter et publice voveant Deo et beate Ma-
rie et curie celesti et jurent super ligno crucis Christi et
( 311 )
sancta quatuor Evangelia quod in dicto negotio successio-
nis procedent et verum regem et dominum quam citius
rationabiliter poterunt secundum Deum et justitiam ct bo-
iiam eorum conscientiam juxta eorum scire et posse pu-
blieabunt ómnibus amore odio favore et timore prcce pre-
tio dono gratia sen muñere aut eorum quavis spe et alia
sinistra volúntate quacumque postpositis et rejectis. ítem
dicte persone et alii qui in dicto negotio intererunt jurent
ut supra quod ante publicationem regis per predictas per-
sonas fiendam nemini voluntatem intentionem seu men-
tem dictarum personarum circa predicta ipse persone nec
alii supradicti suam vel aliarum personarum predictarum
manifestabunt publicabunt vel aperient publice vel oculte
directe seu indirecte verbo scriptis aut signis vel alio quo-
vis ingenio sive modo. — ítem quod si durante tempore in-
formationis seu investigationis per predictas personas reci-
piende aliqui pro parte competitorum vel alicujus ipsorum
voluerint ipsas personas verbo scriptis vel alias de aliquo
informare persone ipse informationes audiant seu recipiant
supradictas : hunc ordinem observando quod primo infor-
mationem illius audiant sive recipiant qui se ipsis personis
presentaverit primitus paratus dictam informationem dicere
seu offerre et successive aliorum prout quisque eorum pri-
mo venerit modo superius expressato. Et si omnes velaliquos
ipsorum insimul venire contigerit sit in electione dictarum
personarum audiendi seu recipiendi informationes predic-
tas illo quo voluerint ordine in preferendo vel postponen-
do servato : et quandocumque ante publicationem predic-
tam dicte persone cum aliquo vel aliquibus ex illis qui pro
parte competitorum ipsos informaverint ut preferí ur vel
( 512 )
alias quovis modo se super aliquibus voluerint informare hoc
sit ipsis personis licitum et permissum. — ítem quod si pre-
fate persone aliquem vel aliquos pro se informando ad se
accederé requisiverint vel venire quilibet requisitus ad eas
infra terminum dandum et assignandum per ipsas et in
statu quem ipse persone duxerint limitandum teneatur ve-
nire expensis inferius designatis et ad id remediis et pe-
nis debitis compellantur. — ítem quod si aliqua vel alique
de dictis novem personis infra terminum ipsis dandum ad
locum villam seu castrum non venerint infrascriptum eo
quia noluerint aut non potuerint morte vel alias impedite
aut postquam in eo fuerint aliquam vel aliquas mori vel
tali impedimento detineri contigerit quod secundum judi—
cium aliarum personarum electarum non possent intendere
in premissis : utroque capite sive casu dicte persone loco
talis vel talium per se ipsas aliam vel alias puré conscien-
te bone fame et idoneam vel idóneas eligant citius quo
poterint que habeant similem potestatem quam habebant
illa vel ille in cujus seu quarum loco íuerit vel fuerint
electa seu electe et teneatur ac teneantur simile juramen-
tum prestare ut alie persone prius electe. — ítem quod cum
dicte novem persone fuerint in puncto ea que recogno-
verint et de quibus se informaverint et deliberaverint pu-
blicandi mittant intiment et denunoient parlamenlis quod
mittant in termino prefigendo per ipsas aliquas personas
notabiles cujuslibet parlamenti que tamen numerum de sex
pro quolibet parlamento non excedan t mittant etiam pro
personis de quibus eis videbitur ut veniant ad audiendam
publicationem regis faciendam per eas : et omnes ingre-
diantur locum in statu per dictas novem personas limitan-
( 313 )
do : quibus in dicto termino venientibus vel non venienti-
bus ad publicationem procedant supradictam. — ítem quod
de noscione manifestatione et publicatione predictis fiant
per verba et clausulas congruentia necessaria utilia et op-
portuna aliqua publica instrumenta in forma autentica et
solemni prout dictis personis videbitur esseíiendum. — ítem
quod die ad dictam publicationem ut predicitur assignata
dicte novem persone missam et sermonem solemniter au-
diant: quibus auditis publicationem et manifestationem pu-
blice et solemniter prout eis videbitur veri regis faciant
in nomine Jhesuchristi aliqua verba devota et pertinentia
premitendo et unum ex dictis instrumentis in posterum
per alteram ipsarum legi publice faciendo : post quam qui-
dem publicationem sic factam Te Deum laudamus campa-
nis pulsantibus solemniter et altitone decantetur devote
insuper orationes dicantur et demum gloria laus et honor
exhibeantur Altissimo Regi regum : preterea clangor tuba-
rum et aliorum instrumentorum ibi resonet et major quo
fieri poterit letitia ostendatur : de qua publicatione etiam
recipiantur et fiant plura publica instrumenta. — ítem quod
prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbi-
tur vel sine provideant debito modo et tempore cum com-
petitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habenti-
bus circa securitatem et conservationem libertatum et pri-
vilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conser-
vationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto
securius et honestius fieri poterit. — ítem quod locus con-
vcntionis et congregationis dictarum novem personarum
sit villa de Casp in rcgno Aragonum prope (lumen Iberi
situata : quam facía ceterorum comparutione castrorum et
TOMO III. 23
( 514 )
locorum et super eisdeni subjiciendo rem oculis informa-
tione diligenti recepta et consideratis ómnibus que in
hujusmodi actu consideran secundum qualitatem et dis-
positionem temporis debuerunt omnes deputati ambaxia-
tores sindici et procuratores superius nominati tanquam
aptam et idoneam eligunt et nominant cum presenti. —
ítem quod dictus locus dimittatur et per illum vel illos
qui super hoc potestatem habebunt simpliciter et abso-
lute ponatur in manibus dictarum personarum dominio
atque posse cum omnimoda jurisdictione et juramento íi-
delitatis hominum alias prestan sólito dominis dicti loci
seu ville dictis personis vel deputando seu deputandis ab
eis prestando quamdiu dicte persone seu aliqua earum
pro predictis morabuntur erunt seu remanebunt in eo et
per octo dies ultra: ita quod durante tempore supradicto
prefate persone sint domine solum et simpliciter castri et
loci seu ville predictorum et omnium in eis et eorum ter-
minis habitantium ut prefertur: lapso vero termino supra-
dicto castrum et villa seu locus predicta in jus dominium at-
que posse illius seu illorum qui per prius habebant et pos-
sidebant eadem ipso facto quacumque solemnitate cessantc
transferantur et penitus revertantur et nunc pro tune ha-
beantur totaliter pro translatis: et quia prefatus locus est
ecelesie supplicetur domino nostro pape quod supradicta
concederé et etiam illi vel illis ex dictis novem personis
cui vel quibus sanctitati sue placuerit jurisdictionem spi-
ritualem clericorum et personarum ecclesiasticarum in dic-
to loco et ejus terminis committere de apostólica benig-
nitate dignetur. — ítem omnes superius nominati eligunt no-
minant constituunt et de presenti faciunt atque creant
( 315 )
dúos capitancos generales videlicet Petrum Martínez de
Marziella filium Garcie Martínez de Marziella et Azbertum
Catrílla filium Azbertí Catrilla milites domicellos qui pre-
sint nomine dictarum novem personarum ville et terminis
ejus et ómnibus habitantibus in eisdem seu ibi forum quo-
modolibet sortientibus et omnem jurisdictionem exerceant
in eisdem: et isti tales facient solemne juramentum et
homagium dictis personis de custodiendo ipsas personas
et eorum familiares ac quoscumque ambaxiatores et alios
in dicta villa admitendos et eorum bona et locum seu
villam fideliter et bene juxta eorum scire et posse et
de obediendo dictis personis simpliciter et absolute: et
idem juramentum et homagium facient gentes armorum
ballistarii et familiares dictarum personarum principalium
et omnes alii ad eorum deffensionem vel servitium depu-
tati : capitaneis autem predictis onus et sollicitudo ope-
rum excubiarum murorum et custodiarum portarum loci
seu ville predicte et omnium aliorum ad custodiam fa-
cientium seu pertinentium supradictam pcrtineant et in-
cumbant: istos attamen et omnes alios dicte novem per-
sone possint deponere et amoveré et eosdem vel alios
iterum poneré si et quando et totiens quotiens ipsis videbi-
tur faciendum. — ítem quod uterque dictorum capitaneo-
rum liabeat quinquaginta nomines armorum caira singu-
lis equis et quinquaginta ballistarios pedites ita quod sint
inter omnes centum nomines armorum equitcs et centum
ballistarii fideles et bone fame arbitrio eorundem capi-
taneorum. — Ilem quod castrum et locus seu villa pre-
dicta muniantur et provideantur debite de victualibus al-
que armis. — Ilem quod in castro predicto vel domibus ubi
( 516 )
dicte novem persone fuerint vel se receptaverint pro pre-
missis nullus absque ipsarum volúntate licentia et permissu
valeat introire: in locum autem seu villam quicumque si-
ne armis et cum illo numero de quo dictis capilaneis vi-
debitur et non alias ingrediatur: et super hoc fiant cus-
todie diligenter hec et similia dictorum capitaneorum or-
dinationi et arbitrio relinquendo. — ítem quod nullus cu-
juscumque auctoritatis status gradus preheminentie aut
conditionis extiterit qui secum vel in ejus societate habeat
ultra viginti homines armatos de quatuor leucis audeat se
appropinquare ad dictum castrum seu villam de Casp excep-
tis ambaxiatoribus qui ultra quadraginta equitaturas et quin-
quaginta personas pro qualibet ambaxiata et sine armis in
villa introducere non possint: et si plures pro eorum so-
cietate duxerint illos statim ultra dictas quatuor leucas re-
mittere teneantur. Et quod quicumque officiales quantum-
cumque magni non valeant ad villam prefatam de Casp ve-
nire nec in eadem intrare permittantur nisi de licentia aut
ad requisitionem dictarum novem personarum. — ítem quod
pro parte parlamentorum conjunctim quorum auctoritate
superius nominati funguntur mittatur celeriter et per per-
sonas autenticas presentetur cuilibet ex competitoribus li-
tera que contineat in effectu quod parlamenta generaba
regni Aragonum et Cathalonie principatus pro se et eis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant eidem
quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super
bis plenum posse habentes in villa de Casp prope flumen
Iberi in Aragone constituía pro investigando instruendo se
et informando noscendo et publicando cui predicta parla-
menta et subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debi-
( 517 )
tum prestare et quem in eorum verum regem et dominum
per justitiam secundum Deum et eorum conscientias ha-
bere debeant et teneantur hinc ad vicessimam nonam diem
martii proxime futuri convenient et erunt personaliter con-
grégate processure abinde ad investigationem instructio-
nem informationem noscionem et publicationera predictas.
— ítem quod dicta parlamenta continuentur et durent do-
ñee facta fuerit regis publicatio supradicta et deinde quam-
diu ipsis parlamentis fuerit bene visum. — ítem omnes dicti
deputati et ambaxiatores sindici et procuratores nomini-
bus ante dictis jurant et se obligant quod parlamenta pre-
dicta aut ipsi potestatem dictis novem personis eligendis
atributam non revocabunt non impedient neo. aliqualiter
impugnabunt etiam inito et firmato pacto inter predictos
nominibus quibus supra mediante legitima stipulatione val-
lato nomine et vice uniuscujusque dictorum parlamento -
rum et singularum personarum eorundem ac etiam pro in-
teresse regnorum et principatus predictorum et reipublice
eorundem et veri regis in posterum publicandi et quorum-
vis dictorum competitorum et aliorum quorumeumque quo-
rum intersit aut interesse poterit in futurum: imo pro toto
eorum posse dabunt consilium auxilium et favorem quod
presentia capitula exequtioni demandentur et quod ordi-
netur latissime cum ómnibus securitatibus et clausulis ne-
cessariis et o¡)ortnnis. — ítem dicti deputati ambaxiatores
sindici et procuratores procuratorio nomine ac in animam
suorum principalium promittunt et se obligant atque jurant
habere et nunc pro tune et e converso habent in verum
regem et dominum illum qui per predictas personas in con-
cordia vel modo superius expressato pro rege fuerit pu-
(318)
blicatus : et quod contra publicationem regis sic factam
per ipsas personas ac contra ea que per eas in et super
predictis processa et enantata fuerint aut contra personas
publicantium vel publicati vel contra formam aut ordinem
eorum que acta et publicata fuerint non possint verbo scrip-
tis facto aut alias quidquam dicere petere proponere ob-
jicere excipere aut alias quovismodo impugnare seu etiam
allegare. — ítem quod litera intimatoria de qua supra fit
mentio presentetur domino Frederico ut uni de competi-
toribus et hortetur per parlamenta episcopus segorbicensis
in cujus custodia dictus dominus Fredericus existit ut pre-
tensum jus dicti domini Frederici in successione regnorum
et terrarum corone regie Aragonum prossequatur seu pros-
sequi faciat per sufficientes procuratores et advocatos. —
ítem cum illi de regno Valentie fuerint per magna tém-
pora spectati fuerintque super hac materia ut modo de-
bito mitterent requisiti et eis protestatum propter moram
et materia presens ulterius dilationem non patiatur: est
concordatum quod procedatur in hoc tam urgenti negotio
eorum absentia non obstante. Si tamen suos ambaxiatores
et nuntios in concordia misserint taliter quod regnum Va-
lentie representent admittantur super hiis que nondum
erunt exequtata de preparatoriis in eo statu in quo tune
erunt negotia sine discussione vel impugnatione quacum-
que eorum que facta fuerint seu etiam concordata. — ítem
quod expense que pro premissis et sequentibus rient divi-
dantur in hunc modum: videlicet quod expense que per-
sonis et ministris aragonensibus fient per aragonenses et
cathalanis per cathalanos solvantur: comunes vero prout
est alias fieri assuetum. — ítem quod capitula predicta et in
( 31Í) )
eis et quolibet eorum contenta solum pro forma substantiali
et necessario observancia habeantur quoad témpora nu-
merum novem personarum voces publicationem modos subs-
titutionis vel electionis tiende in casibus supra in nono ca-
pitulo expressatis vel altero eorundem: in ceteris vero pos-
sit forma et ordo in dictis capitulis et in eorum quolibet
contenti preposteran vel omitti. — Que fuerunt acta die lo-
co mense et anno prefixis presentibus testibus ad predicta
multum honorabilibus Francisco Daranda donato Porteceli
Jaufredo de Ortiguis licentiato in decretis et Dominico Cave-
ro canónico ecclesie ville Alcanicii. Et idem testes fuerunt
presentes firme multum honorabilis Johannis de Plano
doctoris et ambaxiatoris predicti qui imfirmitate podagre
detentus firmavit in domibus Gudlermi Claver ubi idem
ambaxiator hospitabatur et etiam firme Anthonii de Cas-
tellot jamdicti qui utique detentus simili infirmitate firma-
vit in domibus suis.
Se hallan seguidamente copiados en el proceso los poderes de
algunos diputados, el acta de la elección de los nueve compro-
misarios , y las correspondientes notificaciones á los pretendien-
tes; empezando luego las actas de las sesiones que dichos com-
promisarios celebraron en el castillo de Caspe , hasta llegar
á la proclamación de don Fernando, con la
( 320 )
SESIÓN DEL DÍA 29 DE MARZO DE 1412.
Principia el acia con estas palabras :
Win». 41 £.
Tom. 22.
rol. 2100. Adveniente autem die vicessima nona mensis martii hora
completorii vel quasi anno a nativitate Domini millessimo
quadringentissimo duodécimo de qua quidem die in quinto
capitulorum insertorum superius mentio specialis habetur
apud villam de Casp in regno Aragonum constructam in
castro videlicet ipsius ville fuerunt personaliter constituti
reverendissimi in Christo patres et domini Petrus archie-
piscopus Terrachone Dominicus episcopus oscensis ac mul-
tum honorabiles et religiosus Franciscus Daranda donatus
Porteceli Berengarius de Bardaxino et Bernardus de Gual-
bis utriusque juris doctor ex novem personis per parla-
menta regni Aragonum et Cathalonie principatus electis
ad investigandum noscendum et publicandum cui subditi
et vassalli dicte corone regie Aragonum fidelitatis debitum
prestare et quem in eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias hubere
debeant et teneantur deputatis et electis: de quarum de-
putatione nominatione et electione ac potestate constat per
( 3*1 )
acta et capitula desuper jam inserta : qui per organum dic-
ti reverendissimi domini archiepiscopi Terracone jamdicti
dixerunt et se obtulerunt presentibus me Raimundo Ba-
juli notario et Paulo Nicholai connotarlo meo ac testibus
infrascriptis paratos procederé in predictis juxta potesta-
tem eis atributam et formam capitolurum superius expres-
sorum: requirentes me et dictum connotarium meum ut de
predictis conficeremus acta publica ac etiam instrumenta.
Constituida , pues , así la junta de Caspe, compareció en se-
guida Bernardo Costeja, procurador de don Alfonso, duque de
Gandía , y entregó el siguiente escrito :
Xiím. 413.
Coram vobis reverendo domino episcopo oscensí et egre-
giis nobilibus et honorabilibus dominis parlamento regni
Aragonum ac reverendissimo patre et domino domino ar-
chiepiscopo Terracone ac egregiis nobilibus et honorabili-
bus dominis ambassiatoribus parlamenti Cathalonie consti-
tutus personaliter Bernardus Costeya notarius procurator
substitutos ad infrascripta per honorabilem dominum Ber-
nardum de Vilalig militem procuratorem incliti domini Al-
fonsi ducis Gandie ceterosque ambassiatores electos et de-
putatos ad infrascripta per inclitum dominum antcdictum
proponit : quod cum Ínclito domino Alfonso patri dicti in-
Tom. 22.
fol. 2100.
( 332 )
eliti principalis sui fucrit per vos scriptum intimatum no-
tificatum et denunciatum quatenus certas personas debe-
ret mittere apud locnm de Casp XXIX presentís mensis
martii ad informandum vos et parlamenta ac supradictos
embassiatores de jure corone regie quod pretendit esse
suum: super quo habito consilio maturo elegit certos nun-
tios suos ad informandum regnum et vestras reverentias
de jure quod ipse reputat se habere in corona regni Ara-
gonis antcdicti cui dictum jus de jure debetur : et dictus
dominus Alfonsus filius succcdat juridice in dicto jure co-
rone : ideo dictos ambassiatores elegit ad predicta vestris
reverentiis destinandos. Cumque dicti ambassiatores essent
deliberati et parati accederé ad dictum locum de Casp in
tempore per vestras reverentias assignato contingerunt im-
pedimenta in via per quam opportebat eos necessaiio ad
dictum locum superáis memoratum transiré : que impedi-
menta sunt homines armorum Castelle et Gaschonie qui fere
totam viam occupant per quam ipsi transitum faceré op-
portebat: ea propter mittentes pro salvoconductu respon-
sionem adhuc recipere non valuerunt. Ideo deliberatum
extitit ut unus de ambassiatoribus antedictis precederet ma-
gister in sacra theologia Johannes de Montesono et dictus
Bernardus dicto nomine una cum eo per mare usque Der-
tusiam transitum facerent et deinde dictus procurator ac-
cederet ad vestras reverentias per predicta omnia denun-
tiare. Idcirco dictus substitutus procurator vestris reveren-
tiis denuntiat presentiam dicti reverendi magistri Johannis
accedentis pro causa superius memorata et dóminos am-
bassiatores alios scilicet dominum Bernardum de Vilalig
militem dominum Franciscum Blancb in legibus licentia-
(523)
tum et dominum Petrum de Falcho in decretis licentiatum
de próximo venturos eo facto quo salvum conductum ha-
buerint supradictum. Et nichilominus predictus magister
Johannes de Moneo et dominicus Johannes Navarro legum
doctor sunt parati accederé ad declarandum et informan-
dum vestras reverentias de juribus incliti domini ducis an-
tedicti. Ideo dictus procurator substitutus vice dicti incliti
domini ducis et aliorum ambassiatorum predictorum offert
se paratum de jure dicti incliti domini ducis allegare: pro-
testando quod interim aliquod prejudicium dicto Ínclito do-
mino principali suo non fíat nec generan possit : requi-
rendo de predictis sibi fieri publicum instrumentum ad ha-
bendum rei memoriam in eternum.
Leyéronse también y fueron aprobadas las cartas que debían
dirigirse á los cuatro compromisarios que no se hallaban aun en
Caspe , instándoles para que compareciesen luego.
SESIÓN DEL DÍA 30.
So dio á Pascasio Albort y á Juan Albiol el encargo de llevar
<i su destino las cartas para los compromisarios ausentes, acor-
dadas en la sesión anterior.
( 32-1 )
SESIÓN DEL DÍA 31
Fué leida una carta de don Fadrique , en la que, después de
algunas lijeras indicaciones sobre su derecho á la corona , ma-
nifestaba su abandono y la necesidad que tenia de que se le pro-
veyese de abogados; y se acordó en seguida su contestación.
SESIÓN DEL DÍA 3 DE ABRIL.
Presentóse Juan Albiol, y dio cuenta de haber entregado ya á
Guillermo de Vallseca la carta que le habian encargado los de-
más compromisarios que se hallaban en Caspe.
SESIÓN DEL DÍA 9.
Comparecieron los enviados del duque de Gandía , pidiendo
que se les señalase dia y hora para alegar y probar el derecho
de su representado.
SESIÓN DEL DÍA 11.
Pascasio Albert hizo relación de haber entregado á Bonifacio
Ferrer y á Ginés Rabasa las cartas que para ellos se le habían
dado en la sesión del dia ~>o de mayo anterior.
( m )
SESIÓN DEL DÍA 12.
Asistieron ya á la sesión de este dia Fr. Vicente Ferrer y Bo-
nifacio Ferrer , otros de los compromisarios que hasta entonces
no se habían aun presentado.
SESIÓN DEL DIA 14. (1)
Se señaló el dia 18 y demás sucesivos para oirá los enviados
del duque de Gandía.
SESIÓN DEL DIA 15.
Despacháronse algunas cartas relativas á las demandas de
don Fadrique.
(1) Los compromisarios se reunieron también el dia 13; pero omitimos
el estractar todas aquellas sesiones en que el escribano secretario se limitó
;'i levantar auto de que dichos arbitros se habían reunido, dispuestos a oir
en justicia á cualquiera de los pretendientes ó sus procuradores que qui-
siese demostrar su derecho.
( 3áü )
SESIÓN DEL DÍA 17.
Señalado este dia para que los compromisarios presentes pres-
tasen el debido juramento , procedióse á este acto según mani-
fiesta el secretario en estos términos :
Num. 414.
Tom. 22. . . . .......
rol. 2111. Et incontinenti predicti domini deputati ibidem in dic-
ta ecclesia existentes per organum reverendissimi domini
archiepiscopi Terracone presentibus honorabilibus Narciso
Astrucii archidiácono Terracone et Dominico Ram priore
ecclesie Alcanicii testibus ad hec vocatis et assumptis di-
xerunt quod cum ipsi descendissent de castro predicto et
vellent accederé ad fores ipsius ecclesie ubi paratum erat
altare et alia necessaria pro audiendo solemniter missam
ct sermonem comunicando jurando et alia nonnulla acta
peragendo juxta tenorem sexti capitulorum superius in-
sertorum : requisiverunt me dictum Raimundum Bajuli et
alios connotarios meos ibidem presentes ut de ómnibus et
singulis aclis que ibi fierent conficerem et conficerentur
acta atque publica instrumenta. — Et statim presentibus me
Raimundo Bajuli et dictis Paulo Nicholai et Jacobo de
Monteforti connotariis meis et testibus infrascriptis et pre-
sentibus multum honorabilibus Gondisalvo Roderici de
Neyra archidiácono Dulmacan et Petro Sancii legum doc-
( ^7 )
tore ambassialoribus asscrlis illuslrissimi domini regis Cas-
tclle ac Bernardo de Villarig milite el alus ambassiatori-
bus dicti incliti domini ducis Gandie superius jam contcntis
prenarratus reverendissimus dominus archiepiscopus Ter-
racone ibidem alus suis condcputatis jamdictis pcrsona-
liter existetitibus et audientibus indutus vestibus pontiffi-
calibus ut est moris ante fores ecclesie predicte ad hec ut
populus melius et spatiosius staret in platea celebravit mis-
sam solemniter : et fuit diaconus dictus Narcisns Astrucii
archidiaconus Terracone et subdiaconus venerabilis Ber-
nardus Olzina prepositus ilerdensis et minister venerabilis
prior dicte ecclesie de Casp. Et postquam dictus dominus
archiepiscopus sumpsit corpus Christi reversus ad alios do-
minos supradictos condeputatos suos coram altari flexis ge-
nibus ordinatos et facta generali conl'essione per ipsos tra-
didit cuilibet eorum sacratissimum corpus Christi comuni-
candum : et primo dicto domino episcopo oscensi secundo
priori Cartusie tertio Francisco Daranda quarto magistro
Vincentio Ferrarii quinto Berengario de Bardaxino sexto
Bernardo de Gualbis qui omnes de manibus dicti domini
archiepiscopi corpus sanctissimi Jesuchristi sumpseruntetre-
ceperunt devote. Et postmodum perfecta et finita missa
fuit posita coram altari quedam crux áurea perulis et la-
pidibus preciosis órnala in qua dixerunt iore ex ligno veré
crucis Christi et quoddam evangelisterium subtus illam : et
incontinenti idem dominus archiepiscopus et ex post ce-
teri predicti deputati singulariter unus post alium per or-
dinem supradictum flexis genibus jurarunt et voverunt alta
et intclligibili voce coram omni populo ibi stante super
crucem et sánela quatuor evangelia supradicta manibus
( 328 )
uniuscujusque eorum corporaliler tacta unusquisque ejus
nomen et cognomen exprimendo in modum sequentem : —
. Yo Pere de Cagarriga arquebisbe de Terragona solemne-
ment et publica fac vot a Deu et a la Verge Maria et a
la cort celestial et jur sobre la creu de Jesuchrist et los
sants evangelis que en lo negoci de la successio procebire
e vertader rey e senyor lo pus prest que rabonablament
pore segons Deu et justicia et bona consciencia juxta mon
poder et saber ensemps ab los altres segons el poder a ells
et a mi donat publicare tota amor hoy favor et temor
pregada preu do gracia o servey o qualsevol speranca de
aquells et tota altra sinistra voluntat posposats et remo-
guts. ítem que abans de la publicacio dessus dita no ma-
nifestare publicare e obrire a algu qui no sie deis nou pu-
blicament o amagada directament o indirecta de paraula
o per scrits o ab senyals o ab altre qualsevol enginy o ma-
nera la voluntat intencio o proposit de mi o de qualsevol
de mos companyons en et deves lo dit acte. — Et hiis per
eos et quemlibet ipsorum dictis crucem et evangelia supra-
dicta devotissime fuit eorum quilibet osculatus. — Et in
predictis fuit diíTerentia ista dumtaxat quod predicti do-
mini episcopus oscensis Franciscus Baranda et Berengarius
de Bardaxino votum et juramentum predicta in aragonensi
lingua pronuntiarunt: ceteri vero prout superius continetur.
— Et bis ómnibus sic peractis dominus reverendus et reli-
giosus magister Vincentius Ferrarii predictis alus conde-
putatis suis necnon populo in multitudine copiosa ibidem
congregato presentibus et audientibus predicavit solemniter
ibidem ante fores ccclesie predicte summendo pro thema-
te verba sequentia: Fiet unum ovik et unas pastor illudque
( 329 )
plurimis et diversis rationibus conclusionibus et auctorita-
tibus ad raateriam dicte successionis applicando prossequen-
do et etiam concludendo.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Comenzaron sus alegaciones los enviados del duque de Gan-
día (i).
SESIÓN DEL DÍA 19.
Continuaron las alegaciones de los embajadores del duque de
GaDdía, y terminado el discurso de Francisco Blanc, á quien ha-
bia tocado hoy la palabra , se présenlo Francisco de Perellós
para manifestar á los compromisarios que , á pesar de haberse
trasladado á Caspe Ginés Rabassa con el deseo de cumplir la
misión que le había sido confiada, con todo que se lo impedían
la enajenación mental y demás achaques de que adolecía.
SESIÓN DEL DÍA 20.
Prosiguió Francisco Blanch en demostrar el derecho del duque
de Gandía.
(1) Como el actuario no insertó en el acta ni el estrado de las arengas
ni la copia de los escritos que cada abogado dijo ó presentó para apoyar el
derecho de su cliente ; nos vemos privados también de continuar aquí nin-
gún documento de esta clase.
TOMO III. 24
( 550 )
SESIÓN DEL DÍA 21
Continuó la demostración del derecho del mencionado duque
SESIÓN DEL DÍA 22.
Después de haber prestado juramento Guillermo de Vallseca ,
cod protesta de no comprometerse á dar su voto dentro deter-
minado plazo ; se dio comisión á los médicos Honorato Bonafé,
de Perpiñan, y Gerónimo, de Alcañiz , para que averiguasen la
certeza de lo espuesto por Francisco de Perellós acerca de la
i najenacion mental de Ginés Rabassa.
SESIÓN DEL DÍA 23.
Autorizóse á Narciso Astruch, Gaufredode Ortigues y Domin-
go Ram , para recibir las informaciones que creyesen conve-
nientes sobre el estado de enajenación mental en que se decia
hallarse Ginés Rabassa.
En este mismo dia el obispo de Huesca hizo entrega á los
compromisarios de la jurisdicción y dominio que le correspon-
dían sobre el castillo y villa de Caspe ; y habiéndola aquellos
aceptado , traspasaron dicha jurisdicción á Asberto Catrilla y
Martin Martínez de Marziella , gobernadores nombrados para
ejercerla, los cuales prestaron en seguida el debido juramento y
homenaje. >
( 331 )
SESIÓN DEL DÍA 24.
Verificóse en este (lia ia loma de posesión por los goberna-
dores de Caspe, y se cumplió la solemnidad de separar y nom-
brar de nuevo á todos los oficiales y empleados que ejercían al-
guna autoridad en dicha villa. Últimamente se publicó un edicto
prohibiendo bajo pena de cinco sueldos el jugar á los dados.
SESIÓN DEÍ. DÍA 25.
Continuaron las solemnidades de toma de posesión de la villa
de Caspe por los gobernadores Asberlo Catrilla y Martin Mar-
tínez de Marziella.
SESIÓN DEL DÍA 27.
Comparecieron los embajadores del duque de Gandía, y entre-
garon escritas las alegaciones que en los días anteriores habían
pronunciado ante los compromisarios.
SESIÓN DEL DÍA 28.
Leyóse una carta con que don Fadrique reiteraba su deman-
da de abogados y procuradores.
( 532 )
SESIÓN DEL DÍA 30.
Se dio cuenta de una carta con que el parlamento aragonés
instaba á los compromisarios para que decidiesen luego el ne-
gocio de la sucesión.
SESIÓN DEL DÍA 4 DE MAYO.
Fueron leídas á los compromisarios dos cartas de los valen-
cianos, en las que se trataba de las pretensiones de don Fadri-
que; y otra de losconselleres de Barcelona, exhortándoles á dar
su fallo lo mas pronto que les fuese posible.
SESIÓN DEL DÍA 5.
Primeramente se dio audiencia á Fernando de Vega , Juan
González de Acevedo, Miguel de Naves, Juan Saraüana, Martin
Sánchez de Sevilla , fray Juan de Villahan , Pedro Sánchez de
Castiello y Gonzalo Rodríguez de Neyra , embajadores del in-
fante don Fernando, los cuales pronunciaron algunos discursos
para demostrar el derecho de dicho pretendiente. Presentóse
después Francisco de Perellós,y pidió nuevamente que fuese de-
clarado inhábil para ejercer el cargo de arbitro su suegro Ginés
Kabassa. Por último , se dio cuenta de la información recibida
para averiguar el estado de enajenación mental de dicho Rabassa,
y sobre ella dieron los ocho compromisarios el siguiente fallo:
( 355 )
timi. 415.
Tom. 22.
Virginis filio invocato : nos deputati predicti visis gemi- toL 214*-
natis suplicationibus ac requisitionibus nobis factis per no-
bilem Franciscum de Perellós militem et generum hono-
rabilis Januarii Rabada militis legum doctoris et una no-
biscum deputati : visa etiam informatione per honorabiles
Narcissum Astrucii archidiaconum Terracbone Jauíridum
de Ortigiis et Dommicum Ram priorem ecclesie Alcanicii
iu legibus licenciatos ex comissione per nos eisdem facta
habita et recepta supcr requisitis et supplicatis per dic-
tum nobilem Franciscum : visis etiam depositionibus tes-
tiurn receptorum virtute comissionis predicle et alias au-
dita nichilominus relatione dictorum comissariorum et cum
dicto honorabili Januario Rabada non solum semel immo
pluries presentialiter comunicato colloquio et potestate
nobis in cupitulis supra insertis atributa : judicamus dici-
mus et declaramus dictum honorabilem Januarium Rabaga
nobiscum electum et deputatum ad investigationem et pu-
blicationem nostri veri regis et domini non esse idoneum
seu suficientcm immo penitus impeditum et inhabilem ad
faciendum et excquendum ea que nobis comissa existunt
et ipsum non possc intendere in premissis et propterea
alium loco ipsius l'ore per nos juxta dictorum capitulorum
seriem eligendum et deputandum.
( 554 )
SESIÓN DEL DÍA 6.
Después de haber dado segunda audiencia á los embajadores
del infante don Fernando , que continuaron sus alegaciones ; se
dio cuenta de un escrito presentado por Gerardo Zelonis de Lú-
ea y Bernardo de Gallach , á nombre de doña Violante y de su
hijo el príncipe Luis, en el cual eran recusados algunos délos
compromisarios por enemigos personales de dichos pretendien-
tes.
SESIÓN DEL DÍA 7 '.
Fueron oidos otra vez los embajadores del infante de Castilla.
Por la tarde volvieron á reunirse los compromisarios ; y des-
pués de haber tomado eljuramentoá Domingo de La Naya y
ttamon Fivaller , guardianes o alcaides del castillo de Caspe, y
al notario Ramón Batlle ; dieron audiencia á los embajadores
del duque de Gandía, los cuales presentaron por escrito las ra-
zones que favorecían su derecho. Últimamente Bonanato Pere
presentó a los compromisarios varios documentos relativos al
derecho de sucesión que habían sido enviados por los diputados
de Cataluña (1).
(1) Entre otros documentos , buscaron los diputados y remitieron por úl-
timo á los compromisarios el que menciona la siguiente carta : — Al molt
honrat senyor en Francesch Despuig deputat local de Tortosa. — Senyor: una
vostra letra havem reebuda responsiva a una letra nostra queus baviemtra-
mesa ensemps ab altres dues letres nostres quis dressaven la una al batle
general de Catalunya e laltra ais consols de Perpenya sobre un transía t que
I W5:)
SESIÓN DEL DÍA 9.
Comparecieron Juan Ieart, reclamando la sucesión para el
ccnde de las montañas de Prades ; y Gerardo Zelonis de Luca ,
pidiendo contestación al escrito que habia presentado el dia u
Diéronsela los compromisarios , desestimando sus recusaciones.
demanam de una pracmatica l'aent per la real successio : de la qual segom»
som informáis es stat trames translatno ha molts dies a certa persona desta
ciutat tret daqueixa vila de Perpenya qui apres fo liurat al governador de
Cathalunya. E responemvos quens meravellam molt com diets quel dit
batle es a Cochliure e que con sia aqui que vos li darcts la dita sua letra:
iar bens semblaba pus propri que tos haguessets tantost cavalcat e fossets
ab lo dit batle e praticat ab ell de c,o que demanam o alraenys li hagues-
sets tramesa la dita letra per certa persona attesa la qualitat deis affers e
la gran cuyta a quels demanam. Perqueus pregam senyor que si lo dit batle
no es aqui cavelquets e siats decontinent e con pus prest porets ab ell e co-
muniquéis ab ell de to de que scrivem o li trametats la dita letra per per-
sona certa. E per tant que hajats pus clara certitud qual es la pracmatica
que demanam vos diem que aquesta pracmatica fo feta ab conscntimcnt de
la térra en lo temps de la unió co es con se tractave que la Olla del rey
en Pere fos jurada primogénita e que fos muller del marques qui apres fo
duch de Gandía : ¡a qual pracmatica conté que filia de rey no puxa succchii
en aquest rcgne. Direts ago ais dits consols e batle e serals remoguda la in-
certitud de les paraules que diets son contengudes en la dita nostra letra:
e treballets ab tota cuyta e fets que los dits consols e batle treballen e en-
tenen en acó segons contcnen los letres queja havem trameses. Scrita en
Uarchinona a XI dies de abril del any MCCCCXIL- -Los deputats del gene-
ral de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes. (Hcg. de la dip. de 1411.
fól. 12'»). — Sobre el contenido de la antecedente carta y la disposición de la
pragmática de que en ella se trata, es necesario advertir, que la corona de
Aragón no constituyó nunca un verdadero mayorazgo, que tuviese señalado
de una manera fija é invariable el orden de su transmisión; pues recormn-
( 550 )
SESIÓN DEL DÍA 10.
Dióse audiencia á Juan do Alzamora , Bernardo del Bosch y
Bernardo de Gallach, enviados por doña Violante, viuda del rey
don Juan primero de Aragón , para apoyar el derecho de doña
Violante y don Luis de Ñapóles. Leyéronse , pues, algunas car-
tas de eslos personajes , que fueron presentadas por dichos men-
sajeros, y cuyo contenido se reducía á pedir que fuese declarado
el derecho de sucesión á favor del mencionado príncipe Luis.
do la serie de sus soberanos, se ve que sucedieron todos por llamamiento
de su antecesor ó por aclamación de sus subditos, y nó en fuerza de ningu-
na ley constitutiva que estuviese establecida de antemano. Las sustitucio-
nes y gravámenes que algunos condes-reyes impusieron á sus herederos, se-
gún se vé en los testamentos que conserva este archivo, casi nunca se es-
tendieron mas allá del primero ó segundo grado; y por lo mismo todos
dispusieron del reino y condado como de libre y propio patrimonio, des-
membrándolo aveces; repartiendo entre sus diferentes hijos, como mejor
les plugo, considerable porción de sus estados; y aun cediéndolo á perso-
nas enteramente estrañas, como lo hizo don Alfonso el Batallador, que
instituyó herederos á los templarios, á los hospitalarios y al Santo Sepulcro
de Jerusalen. Asi pues, la pragmática que aqui se cita hubo de ser por lo
mas una disposición especial y aislada, que don Pedro el Ceremonioso creyó
prudente dar, porque juzgó que contribuiría á sosegar los disturbios que
á los pocos años de haber él ascendido al trono se habian suscitado en Ara-
gón y Valencia. En prueba de que no estaba reconocida en las hembras se-
mejante incapacidad para suceder, baste considerar: que en los dos testa-
mentos que dejó otorgados el conde don Ramón Berenguer el Grande, las
llamó espresamente á la sucesión del condado, en falta de los hijos varo-
nes : que si bien don Ramón Berenguer 4.° parece que pretendió siempre
derivar su derecho al reino de Aragón, nó del que le transmitiera su es-
posa, sino de la cesión que le hizieron los templarios y demás á quienes
( 537 )
SESIÓN DEL DÍA 11
Después de haber oido nuevamente á Juan de Alzamora, Ber-
nardo del Bosch y Bernardo de Gallach , se leyó una caria de
los jurados de Zaragoza, en la que pedían que se decidiese pron-
tamente el negocio de la sucesión.
SESIÓN DEE DÍA 13.
Leyóse uua carta de don Fadrique , en la que repetía sus de-
mandas de abogados y procuradores. Conlestósele que ya se ha-
bía proveído lo necesario para que los tuviese.
lo había legado el Batallador; doña Petronila no dejó de considerarse tam-
bién por su paite verdadera reina por derecho propio, y como tal, muerto
ya su marido, abdicó el reino á favor del hijo común instituido ya por el
padre , y le nombró además heredero en su postrer testamento : que en la
última voluntad de don Ramón ó Alfonso el Casto se hallan también es-
plícitamente llamadas las hijas para el caso de no existir ningún hijo*; y
finalmente , que entre los muchos consejeros y letrados á quienes consultó
don Pedro antes de declarar sncesora á su hija doña Constanza , declara-
ción que revocó después con la pragmática de que aquí se trata, solo dos ó
tres opinaron por la incapacidad de dicha hija para suceder en el reino. Se
vé, pues, que el orden de suceder en los estados de Cataluña y Aragón no
tuvo casi nunca otra norma que la última voluntad del antecesor, y que si
bien fueron siempre preferidos los hijos á las hijas, también estas esclu-
yeron á los varones de otro grado mas remoto. A no haber sido estas la
ley ó costumbre y la opinión del pais, no hubieran por este tiempo mostra-
do las cortes tanto empeño en (pie don Martin declarase quién quería que
le sucediese , ni se hubiera siquiera puesto en tela de juicio el derecho del
infante don Fernando, ya que no podia derivarlo sino de doña Leonor , hija
del señor don Pedro í.° de Aragón.
( 338)
SESIÓN DEL DÍA 14.
Fué admitido por notario Juan Dezplá , enviado por los valen-
cianos , y prestó el debido juramento.
SESIÓN DE!. I>IA 1(>.
Presentáronse y fueron oidos los enviados del conde de Urgel.
Reunidos nuevamente los compromisarios por la tarde del
mismo dia , procedieron á la elección de Pedro Bertrán para que
sustituyese á Ginés Rabassa en el cargo de compromisario por
Valencia. Fueron por úllimo leídas dos carias , una con que el
parlamento de Aragón instaba la pronta resolución de los com-
promisarios , y otra con que don Fadrique reiteraba sus deman-
das.
SESIÓN DEL DÍA 17.
Continuaron sus alegaciones los embajadores del conde de Ur-
gel.
SESIÓN DEL DÍA 18.
Compareció y prestó el debido juramento Pedro Bertrán, com-
promisario nuevamente elegido; y luego se dio otra vez uuükn-
( 339 )
ría á los embajadores del cende de Urgel, para que continua-
sen demostrando el derecho de su principal.
SESIÓN DEL DÍA 19.
Continuaron las alegaciones de los embajadores del conde de
Urgel.
Por la tarde se procedió á nombrar por otro de los castella-
nos de Caspe á Guillermo Caerá , tomándosele en seguida el de-
bido juramento.
SESIÓN DEL DÍA 20.
Se presentaron nuevamente los enviados de don Jaime de Ur-
gel , y continuaron sus alegatos.
SESIÓN DEL DÍA 21.
Se dio audiencia á Geraldo de Ardevol y Pedro Ferrer, en-
viados por la condesa de Urgel para demostrar el derecho de
don Jaime. Presentóse después Bernardo Zaidia, enviado por la
ciudad de Murviedro para asistir á la futura proclamación ; y
últimamente se leyó una carta con que el parlamento de Valen-
cia instaba á los compromisarios para que verificasen luego la
elección.
( «v.0 )
SESIÓN DEL DÍA 22.
Los compromisarios nombraron stcretarios suyos á los escri-
banos Bartolomé Vicens y Francisco Fouolleda, lomándoles en
seguida el correspondiente juramento.
SESIÓN DEL DÍA 25.
Fueron oidos nuevamente los embajadores enviados por el
conde y la condesa de Urgel para demostrar el derecbo de aquel
magnate.
SESIÓN DEL DÍA 24.
Continuáronse las alegaciones de los enviados del conde de
Urgel.
SESIÓN DEL DÍA 26.
Por la mañana se dio otra vez audiencia á los embajadores de
don Fernando ; y por la tarde á los que babia enviado la con-^
desa de Urgel.
( 341 )
SESIÓN DEI. DÍA 28.
Acordaron los compromisarios prorogar hasla el dia 29 del
venidero junio el plazo que se les habia señalado en la concor-
dia de Alcañiz; noliflcando desde luego dicha prorogacion á
los parlamentos de los tres reinos. Pasóse después á la lectura
de dos cartas, á saber, de una con que los aragoneses instaban
la pronta elección ; y de otra dirgiida á Bonifacio Ferrer por el
obispo deSegorbe, recomendándole las demandas de don Fa-
drique. Los embajadores de Castilla y los del duque de Gan-
día presentaron también por escrito varios alegatos á favor de
sus respectivos principales. Por último , en este dia los com-
promisarios nombraron á Pedro Sabata gobernador de Caspe en
representación de Valencia , para que ejerciese su empleo junto
con Martin Martínez de Marrillo y Alberto Calcilla, que lo eran
respectivamente por Aragón y Cataluña.
SESIÓN DEL DIA 29.
Notificóse á Pedro Sabata su nombramiento , y se le tomó el
correspondiente juramento.
SESIÓN DEI. DÍA 30.
Se presentó Jaime Juglar, enviado por el curador de don Fa-
drique para pedir que se difiriese el fallo del negocio de la su-
cesión hasta tanto que este hubiese podido alegar su derecho.
C3tt)
SESIÓN DEL DÍA 1 .° DE JUNIO.
Fueron leídas dos cartas del parlamento de Cataluña , relativa
la una al nombramiento de abogados para don Fadrique , y pi-
diendo en la otra instrucciones sobre el modo de enviar las seis
personas que debían asistir á la proclamación.
SESIÓN DEL DÍA 2.
Acordóse escribir al parlamento de Cataluña , prescribiéndole
que los seis diputados que enviase para oir la proclamación pu-
diesen ir con aquel acompañamiento que conviniese á su estado
y categoría ; pero que tres ó cuatro leguas antes de llegar á Cas-
pe debiesen dejar su comitiva, y entrar en la villa con solas cua-
renta cabalgaduras y cincuenta personas por cada embajada.
SESIÓN DEL DÍA 3.
Después de haber sido oido Matías Vidal, otro de los embaja-
dores del conde de Urgel que peroró á favor de dicho conde ;
fueron leídas varias cartas , á saber : dos del parlamento arago-
nés y otra de los jurados de Zaragoza, instando ambos para que
se procediese con brevedad á la elección ; y otra finalmente de
los compromisarios á los jurados de Mallorca , pidiéndoles que
enviasen procuradores para oir la proclamación.
( 34'
SESIÓN DEI. DÍA 6
Espidiéronse instrucciones á los aragoneses y valencianos so-
bre el modo de enviar sus diputados para asistir á la proclama-
ción.
SESIÓN DEL DÍA 8.
Los embajadores del conde de Urgel y los de doña Violante f
viuda de don Juan primero , presentaron por escrito las razones
que antes habían alegado de viva voz á favor de sus respectivos
representados.
SESIÓN DEL DÍA 9.
Se espidió la orden á los parlamentos de los tres reinos para
que enviasen á Caspe los diputados que debiesen asistir á la pro-
clamación ; y luego se dio audiencia á los abogados de don Fa-
drique, los cuales espusieron de palabra las razones que favore-
cían el derecho de su defendido.
SESIÓN DEL DÍA 10.
Los abogados de don Fadrique presentaron por escrito las ra-
zones que en el día anterior habían alegado de viva voz.
( 344 )
SESIÓN DEL DÍA 41
Presentaron también sus alegatos por escrito los enviados de
la condesa de Urgel.
SESIÓN DEL DÍA 14.
Fueron oidos en este dia otros de los abogados de don Fa-
drique.
SESIÓN DEL DIA 4 O.
Continuaron nuevamente sus alegaciones los embajadores del
infante don Fernando.
SESIÓN DEL DIA 24.
Se recibieron los alegatos por escrito que presentaron los
embajadores de Violante de Aragón y del duque de Gandía.
C 3*5 )
SESIÓN DEL DÍA 22.
Los enviados de don Fadrique y los del conde de Urgel pre-
sentaron nuevos alegatos.
SESIÓN DEL DÍA 23.
Peroraron nuevamente á favor de su defendido los abogados
de don Fadrique.
SESIÓN DEL DÍA 24.
Después de haber entregado sus últimos alegatos los defen-
sores de don Fadrique , procedieron los compromisarios á dar su
fallo en el negocio de la sucesión, y lo hicieron en estos términos:
\úm. 416 (1).
.... ... „. . . . . Tom. 21.
ln nomine Domini nostri Jhesu-Lhnsti pateat universis: fot. 1920.
quod (lie sabbati intitúlala vicésima quinta mensis junii
(1) No se estrene el hallar en esta colección algún documento que haya
visto ya la luz pública en otras obras; pues lo continuamos aquí solamen-
te por do interrumpir el enlace que puede tener con los demás inéditos
que publicamos.
TOMO III. 25
( 346 )
anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo duo-
décimo hora tertiarum vel quasi existentibus reverendissi-
mis et honorabilibus dominis novem personis infrascriptis
ad investigandum instruendum informandum noscendum re-
cognoscendum et publicandum subscripta deputatis et elec-
tis in quadam aula castri ville de Casp prope flumen Iberi
in Aragonia constitute personaliter congregatis in presen-
tia nostrum notariorum subscriptorum qui de auctoritate
facúltate et potestate dictorum dominorum deputatorum et
alus per kalendaria tactis et expressatis prout nominati
sumus inferius faciemus autenticam et veridicam fidem et
in presentía etiam honorabilium dominorum testium in-
frascriptorum: prefati domini mandarunt reverendo magis-
tro Vincentio Ferrarii subscripto quod ipsorum nomine le-
geret et publicaret quamdam scripturam quam illico dic-
torum dominorum ex parte reverendus in Christo pater
et dominus Dominicus Ram episcopus oscensis inírascriptus
dedit et tradidit eidem magistro Vincentio Ferrarii: et re-
quisiverunt nos infrascriptos notarios quod de predictis óm-
nibus et singulis iaceremus unum et plura publicum et
publica instrumenta. Qui quidem reverendus dominus ma-
gister Vincentius Ferrarii accepit dictam scripturam et
eam coram ómnibus legit et publicavit cujus tenor se-
quitur in hunc modum : Nos Petrus de Cagarriga archie-
piscopus Terrachone Dominicus Ram episcopus oscensis Ro-
nifacius Ferrarii dompnus Cartusie Guillermus de Valle-
sicca legum doctor frater Vincentius Ferrarii de ordine
predicatorum magister in sancta teología Rerengarius de
Rardaxino dominus loci de Caydi Francischus Daranda do-
natus monasterii Portaceli ordinis Cartusie oriundus civi-
( 547 )
tatis Turolii Bernardus de Gualbis utriusque juris et Pe-
trus Bertrandi decretorum doctores novem videlicet de-
putati vel elécti per generalia parlamenta prout de nostra
electione et subrogatione mei Petri Bertrandi constat per
publica instrumenta facta in Alcanicio die quarta decima
martii anno a nativitate Domini millessimo quadringen-
tessimo duodécimo et Dertuse tertia decima dictorum
mensis et in castro de Casp sexta decima die madii ejus-
dem anni cum plena ac plenissima generali ac generalis-
sima auctoritate facúltate et potestate investigandi ins-
truendi informandi noscendi recognoscendi et publicandi
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli corone Ara-
gonum fidelitatis debitum prestare et quem in eorum verum
regem et dominum per justitiam secundum Deum et nostras
conscientias habere debeant et teneantur ita quod illud quod
nos novem in concordia vel sex ex nobis in quibus sex seu
inter quos fuerit unus de qualibet terna publicaremus vel
alias pro executione capitulorum inter dicta parlamenta
concordatorum faceremus aut executaremus quovismodo
haberetur pro facto justo constanti valido atque firmo: prout
de predictis potestate et capitulis constat per publica ins-
trumenta recepta in Alcanicio per Barttholomeum Vincen-
tii Paulum Nicholay et Raymundum Bajuli notarios die
quinta decima februarii anno predicto: considerantes quod
inter cetera solemnitcr et publice quilibet nostrum vovit
et juravit quod simul cum alus secundum potestatem con-
cessam citius quo rationabiliter fieri posset in ncgotio pro-
cederet et verum regem et dominum publicaret prout in
dictis voto et juramento de quibus constat per publica
instrumenta recepta in villa de Casp por dictos Paulum Ni-
( 348 )
cholay Raymundum Bajuli et Jacobum de Monteforti no-
tarios diebus decima séptima et vicésima secunda aprilis
et decima octava madii anno predicti latius continetur: vi-
sis tenore et forma dictarum electionis de nobis facte et
potestatis nobis tradite et juramenti et voti premissorum
et prehabitis investigatione instructione informatione nos-
cione et recognitione que per nos tienda erant et diclis
ac datis et nominatis per justitiam secundum Deum et
nostras conscientias necessariis oppinionibus dirtis utque
votis et illis ac alus premissis recognitis et consideratis
solum Deum habentes pre oculis secundum tenorem po-
testatis et juramenti ac voti predictorum dicimus et publi-
camus quod parlamenta predicta et subditi ac vassalli co-
rone Aragonum fidelitatis debitum prestare debent et te-
nentur illustrissimo ac excellentissimo et potentissimo prin-
cipi et domino domino Ferdinando infanti Castelle et
ipsum dominum Ferdinandum in eorum regem et domi-
num babere tenentur et debent. De quibus ómnibus ad per-
petúan! rei memoriam petimus et requirimus fieri unum
et plura publicum seu publica instrumenta per vos nota-
rios infrascriptos: de quibus ómnibus et singulis supradictis
dicti reverendissimi et honorabiles domini novem deputati
verbo ctiam rcquisiverunt per nos notarios suprascriptos
fieri unum et plura publicum seu publica instrumenta. Que
fucrunt acta die anno et loco predictis presentibus hono-
rabiíibus viris dominis Francisco de Pau milite Dominico
Ram licenciato in legibus milite Dominico de la Naja Gui-
llermo Caerá et Raimundo Fivallcrii castellanis et custo-
dibus dicti castri de Casp ad hec pro testibus vocatis spe-
cialiter et assumptis. — Sig)$(num mei Bartbolomei Vincen-
( 3-19 )
cii notarii publici civitatis Cesarauguste et auctoritate do-
mini regís Aragonum per totam terram et dominationem
suam qui predictis una cum connotariis infrascriptis inter-
fu¡ et clausi etc. — Sig^num Jacobi de Plano auctoritate
regia notarii publici serenissimi domini regis Aragonum
qui premissis ómnibus et singulis una cum alus connotariis
suis hic contentis interfuit. — Sigj^num mei Raymundi
Bajuli auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum no-
tarii publici per totam terram et dominationem suam qui
premissis una cum connotariis meis hic contentis presens fui
eaque scribi feci et clausi. — Sig^num mei Jacobi de Mon-
teforti auctoritate regia notarii publici per totam terram
et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum qui
ómnibus et singulis supradictis una cum alus meis conno-
tariis hic contentis interíui eaque clausi. — Sig^num mei
Pauli Nicholay illustrissimi domini regis Aragonum olim
scriptoris auctoritateque ejusdem notarii publici qui pre-
dictis ómnibus et singulis interíui eaque clausi. — Sig^num
mei Francisci Fonolleda illustrissimi domini regis Arago-
num olim scriptoris regiaque auctoritate notarii publici
per totam terram et dominationem suam qui publicationi
predicte requisitus una cum prenominatis connotariis meis
interfui eaque recepta per olim scriptum clausi.
SESIÓN DEL DÍA 26.
Comparecieron los obispos de Vich y de Barcelona , el conde
de Cardona , Raimundo de Bages , Juan Dezplá y Pedro Gri-
mau, enviados por el parlamento de Cataluña para asistir á la
proclamación.
TOMO III. 26
( 550 )
SESIÓN DEL DÍA 27.
Se presentaron fray Romeo de Corbera, fray Pedro Pujol, Ma-
nuel Diez , Pedro Sisear, Juan Suau y Pedro Gil, enviados tam-
bién por el parlamento valenciano para oir la proclamación ; y
con el mismo objeto se presentaron de parle de los aragoneses
fray Iñigo de Alfaro, don Pedro Jiménez de Urrea, don Juan
de Luna , Juan de Bardaxí , Juan de Ovelfa y Juan Sánchez Sa-
dornil. Se acordó después que el dia siguiente se verificase la
proclamación , y con este objeto se dio al maestro fray Vicente
Ferrer el encargo de pronunciar el sermón y de leer publica-
mente la sentencia.
SESIÓN DEL DIA 28.
Procedióse en este dia á la publicación de la sentencia y so-
lemne proclamación de don Fernando , del modo que esplica el
acta con las siguientes palabras :
Slum. 419.
Toin. 22.
fol. 2186. Novissime autem die martis hora tertiarum vel quasi in-
titulata XXVIIIa dicti mensis junii anno predicto a nati-
vitate Domini MCCGCXII dicti domini deputati in aula
predicti castri de Casp personaliter constituti convocatis
( 551 )
nohis dictis eorum notariis et secretariis per vocem dicli
domini terrachonensis arehiepiscopi dixerunt se vello ea-
dem hora accederé ad publicandam publice et solemniter
publicationem per eos factam cum instrumentis publicis
in posse nostri dictorum notariorum conl'ectis die sabbati
proxime lapso de nostro vero rege et domino ad ecclesiam
dicte ville et in ea missam et sermonem solemnes audire
et post eorum consumationem publicationem lacere supra-
dictam : requirentes nos dictos notarios et secretarios qua-
lenus celebrationem dictorum misse et sermonis et publi-
cationem predictam et alia que in ipsis et circa ea fierent
et exequerentur continuaremus in presentí processu et de
eis conficeremus unum et plura publicum seu publica
instrumenta. — Et quasi incontinenti dicti domini deputati
accesserunt simul ad ecclesiam supradictam ad cujus fores
in illis videlicet que respiciunt versus plateam fuit quod-
dam altare mirabiliter apparatum et a dextris et suiistris
ipsius erant scanna seu cadafalia pro sessionibus domino-
rum ambaxiatorum designatorum inferius fabricata : et
dicti domini deputati excepto dicto domino oscensi epis—
copo circa infrascripta occupato sederunt supra quoddam
scannum appositum quasi inmediate coram dicto altari in-
tus cancellum ibi factum sub forma et ordine qui sequn-
tur. Dictus enim reverendus dominus archiepiscopus sedit
in medio dicti scanni et ad partem dexteram post eum
sederunt primo dominus Bonilacius Ferrarii secundo Gui-
llelmus de Vallesica tertio Franciscus Daranda: ad partem
vero sinistram primo Berengarius de Bardaxino secundo
magister Vincentius Ferrarii tertio Bernardus de Gualbis
et quarto Petrus Bertrandi préfficti. Ad partem ver»» dc\-
( 352 )
teram dicti altaris in scanno seu cadalallo ibi ut prefer-
tur facto sederunt religiosi reverendus nobiles et honora-
biles deputati regnorum Aragonum et Valentie subscripto
ordine collocati. Primo enim religiosus frater Ennecus Dal-
faro comendator de Riela ordinis sancti Johannis hospita-
lis Jherosolimitani pro dicto regno Aragonum et post eum
reverendus frater Romeus de Corbaria magister militie
beate Marie de Muntesia et sancti Georgii pro dicto regno
Valentie deinde nobilis dominus Petrus Ximenez üurrea
pro eodem regno Aragonum et post eum religiosus Petrus
Pujol prior Vallis Jesuchristi pro dicto regno Valentie suc-
cessive autem nobilis dominus Johannes de Luna miles pro
dicto regno Aragonum et inmediate post eum nobilis Ma-
nuel Diez pro eodem regno Valentie deinde autem hono-
rabilis Johannes de Bardaxino miles pro prefato Aragonum
regno et post eum honorabilis Petrus de Sisear miles pro
dicto regno Valentie et statim post eum honorabilis Johan-
nes Dovelfa pro eodem regno Aragonum et post eum ho-
norabilis Johannes Suau pro dicto regno Valentie et in-
mediate honorabilis Johannes Sánchez de Sadornil pro dicto
regno Aragonum et post eum honorabilis Petrus Gil juris-
peritus pro eodem regno Valentie ambaxiatores seu nuntii.
Ad partem vero sinistram dicti altaris in alio scanno seu
cadafallo sederunt sub ordine infrascripto reverendi in
Christo patres multum nobiles et potentes viri et honora-
biles domini ambaxiatores seu nuntii Cathalonie principa-
tus: primo enim Galcerandus urgellensis secundo Francis-
cus barchinonensis episcopi tertio dominus Johannes co-
mes Cardone quarto Raimundus de Lupiano alias de Bages
miles quinto Johannes de Plano legum doctor sexto Petrus
( 553 )
Grimau ville Perpiniani: intus vero cancellum predictum
erant videlicet in dextera parte ipsius honorabilis Domini-
cus de la Naya Cesarauguste et Guillelmus Caerá in legibus
ücenciatus Valentie et in parte sinistra Raymundus Fiva-
llerii Barchinone cives castellani et custodes dicti castri
de Casp: extra dictum vero cancellum ad partem dex-
teram dicti altaris quasi ad pedes dictorum dominorum
ambaxiatorum dictorum regnorum Aragonum et Valentie
sederunt honorabiles Martinus Martínez de Marzíella pro
dicto regno Aragonum et Petrus Cabata pro dicto regno
Valentie et ad partem sinistram juxta pedes dictorum do-
minorum ambaxiatorum principatus predicti Asberlus Ca-
tria capitanei pro dictis dominis dcputatis dicte ville de
Casp. Dictus vero reverendus dominus oscensis episcopus
indutus vestimentis sacerdotalibus in aparatu pontifficali
cui honorabilis Narcisus Astruci archidiaconus Terracone
et Cipressus Balaguerii ejus secretarius pro subdiacono mi-
nistrarunt missam sancti Spiritus solempniter celebravit.
Finita autem dicta missa dictus reverendus magister Vin-
centius Ferrarii suum incohavit sermonem in quo pro the-
mate sumpsit: Gaudeamus et exultemus et demus gloriam
Deo quia vencrunt nuptie Agni : Apochalipsis XVIIIF capi-
tulo: quod trinas dividens in partes juxta solempnitatis
materiam fuit notabiliter prosequtus. Quo finito sermone
dictus reverendus magister Vincentius ad mandatum per
dictes dóminos deputatos sibi ut premittitur factum publi-
cationem de dicto nostro vero rege et domino dicta die
sabati próximo lapsa factam ibi publico alta et intelligibili
voce coram dictis dominis ambaxiatoribus et populo ibidem
congregato legendo de verbo ad verbum iiiium e\ inslru-
( 354 )
mentís super dicta publicatione dicta die sabbati proxime
lapsa confectis solemniter publicavit. Et cum in publicatio-
ne predicta fuit in passu illo seu puncto in quo nomen ex-
cellentissimi ac magnilfici principis et domini domini Fer-
dinandi nostri veri regis et domini exprimitur seu conti-
netur idem magister 'Vincentius et omnes desuper nominati
et alii etiam ibidem presentes magnis et altis vocibus jo-
cunditatem et gaudium denotantes exclamarunt dicentes
repetitis vicibus per magnam pausam durantibus: Viva
vwa nostre rey et senyor don Ferrando. Et post longam re-
petitionem dictorum verborum et similium in effectu dic-
tus reverendus magister Vincentius publicationem predic-
tam perfecit. Qua quidem publicatione sic ut prefertur com-
pleta et facta statim dictus reverendus magister Vincentius
et universi alii de publicatione dicti nostri veri regis et do-
mini Altissimo regum Regi laudes debitas persolventes Te
Deum laudamus et alia cántica et orationes llexis genibus
decantarunt. Et dicti honorabiles Dominicus de la Naya
Guillermus Cahera et Raymundus Fivallerii castellani et
custodes dicti castri quoddam magnum vexillum sive ban-
dera armorum regis Aragonum in quadam magna asta seu
lancea coram dicto altan protinus erexerunt: et nichilo-
minus pulsatio campanarum clangor tubarum et sonitus
diversorum instrumentorum musicorum ibidem extitit in-
cohatus ad quorum sonitum dicti capitanei una cum pluri-
bus alus gentibus ibidem existentibus eortrm gaudium et
letitiam aprobantes ac dicta verba viva viva nostro rey et
senyor don Ferrando continué geminantes inceperunt ibi-
dem coram dicta ecclesia in platea et postea per dictam
villam tripudiare : quod quidem tripudium per totam illam
( 355 )
diem quasi continué perduravit. De quibus ómnibus et sin-
gulis supradictis tam predicti deputati quam ambaxiato-
res seu nuntii supradicti petierunt et requisiverunt eis
fieri atque tradi per nos notarios et secretarios supradic-
tos conjunctim et vel divisim unum et plura publicum
et publica instrumenta ad habendum de eis memoriam
in futurum. Que fuerunt acta loco die et armo predic-
tis presentibus honorabilibus religiosis et providis viris do-
minis Dominico de la Naya Guillelmo Caerá et Raymun-
do Fivellerii castellanis et custodibus castri Martino Mar-
tínez de Marziella Petro Cabata Azberto Gatria capitaneis
dicte ville de Casp Anthonio de Bardaxino domicello Ara-
gonum fratre Anthonio Tolosano clavario ordinis mi-
litie beate Marie de Muntesia et sancti Georgii valenti-
ne diócesis Jacobo de Orries domicello Aragonum fratre
Emanuele de Vilarasa dicti ordinis beate Marie de Mun-
tesia Garsia Munionis de Pamplona domicello Aragonum
Petro Desplugues milite Valentie Eximino de Sayos do-
micello civitatis Calathejubii Petro Sagarra ville Morelle
Beltrando Coscón domicello Cesarauguste Francisco Des-
plugues domicello Valentie fratre Roderico de Bardaxino
comendatore Osee ordinis sancti Johannis Hospitalis Ihe-
rosolimitani Giraldo de Gualba milite Valentino fratre For-
tunyo de Heredia comendatore domus antique oscensis dic-
ti ordinis sancti Johannis Andrea Castella domicello Va-
lentie Eneco Desparca domicello ville Muriveteris Manuele
Suau cive Valentie Ludovico Coscón domicello Cesaraugus-
te Raymundo Constantini milite Valentie uobili Raymundo
Dorcau Francisco de Pau Raymundo de Calderiis Guillelmo
de Blaniis Guillelmo Raymundi de Muntagut Lucha Da\in\<>
( 356 )
Johanne Petri Fahena Petro Arnaldi de Salli domicellis Jo-
hanne de Vallo Jacobo Columbi Hugueto Fiveller Leonar-
do de Vallesicha Francisco de Gualbis Poncio de Busquets
Francisco Caplana Bonanato Petro et Gaufrido de Ortiguis
in decretis licenciato civibus Barchinone testibus ad pre-
missa vocatis specialiter et rogatis et pluribus etiam alus
in multitudine copiosa.
Volvieron después á reunirse por última vez los compromi-
sarios en la tarde del mismo dia , y en aquella sesión renuncia-
ron la jurisdicción que durante el compromiso habían ejercido
sobre el castillo y villa de Caspe ; recibieron á los enviados de
Aragón, Cataluña y Valencia, que fueron á darles las gracias por
haber terminado tan felizmente su encargo ; y acordaron final-
mente notificar la elección á los parlamentos , universidades y
otros interesados , espidiendo entre otras las cartas que siguen :
\miii. 41 «.
Tom. 22.
fol. 2188.
Sanctissime ac beatissime pater : premisso seraper ves-
trorum pedum ósculo beatoruni. Celestis altitudo potentie
in excelsis habens imperium super cuneta sic distribuit
ineffabili providentia muñera gratiarum sicque res universas
disponit quod in horum consideratione sensus hominis he-
betatur cum sint ininvestigabiles vie Domini et sapientie
sue magnitudinem humani non capiant intellectus. Ecce
itaque beatissime pater quod Deus judex justus nostros ge-
mitus et dolores vestre beatitud inis intercessionibus ut pie
( 34» )
credimus respiciens occulo pietatis : volens nobis de dicta—
rura gratiarum muneribus impertiri non modicam portio-
nem : nos taliter fecit esse dispositos et paratos qnod die
presenti juxta íacultatem auctoritatem et potestatem nobis
plenarie atributas per justitiam duximus publicandum quod
parlamenta et subditi ac vassalli regie corone Aragonum
debitum fidelitatis eorum prestare tenentur et debent illus-
trissimo ac excellentissimo et potentissimo principi et do-
mino domino Ferdinando ínl'anti Gastelle illumque pro eo-
rum rege et domino debent et tenentur habere: superqui-
bus in exultationibus et letitie jubilo consurgentes tanto
plenius agimus Deo laudes quanto specialius ab ipso do-
num hujusmodi veritatis et justitie cognoscimus processisse.
Verum ut sanctitas vestre patemitatis inmensa de cogni-
tione tanti filii valeat in domino exultan premissa per ve-
nerabilem Dominicum Ram licenciatura in legibus priorcm
ecclesie Alcanicii quem ad sanctitatitem vestram Itac de
causa tantummodu destinamusquiquesanctitati eidem unum
ex instrumentis de dicta publicatione confectis est in for-
ma propria traditurus vestre beatitudini cum omni humi-
litate decrevimus intimare : quam conservare et prosperare
dignetur Altissimus ad régimen universalis ecclesie sánete
feliciter in longevum. Scripta in castro de Casp sub sigillo
reverendissimi domini archiepiscopi Terracone de ordina-
tione omnium subsriptorum vigessima octava die junii armo
millessimo quadringentessimo duodécimo. — Vestre sanc-
titatis humiles servitores et oratores devoti novem deputati
ad investigandum et publicandum regem et dominum per
justitiam in regnis et tenis regie corone Aragonum sub-
jectis.
( 358 )
.\úm. 419.
Tom. 21. _ ,. . . . . ... ,
foi.2189. lixcellentissimo et serenissimo pnncipi et domino do-
mino Ferdinando Dei gratia regi Aragonum Valentie
Majoricarum Sardinie et Corsice comiti Barchinone Ros-
silionis et Ceritanie. — Excellentissime et serenissime rex
princeps et domine. Magna et inextimabili letitia et exul-
tatione repleti vestre celsitudini regie cum omnímoda re-
verentia intimamus quod nos die presentí Spiritus sancti
gratia illustrante juxta facultatem auctoritatem et potes-
tatem nobis plenarie atributas per justitiam publicavimus
quod parlamenta et subditi ac vassalli regie corone Ara-
gonum celsitudini vestre debitum fidelitatis ipsorum pres-
tare serenitatemque vestram pro eorum vero rege et do-
mino debent ac tenentur habere. Quocirca nos qui exal-
tationem excellentie vestre ornatibus virtutum regalium
insignite tota mente diligimus de publicatione jamdicta jo-
cunditatis plenitudinem assumentes tanquam de illo quem
sui nominis fama precelsa strenuissimum diffundit per or-
bem et predicat gestis laudabilibus gloriosum premissa
per venerabilem Petrum Blan domicellum nepotem ar-
chiepiscopi Terracone hujusmodi littere portitorem quem
ad excellentiam vestre regie majestatis hac de causa tan-
tummodo destinamus eidem regie majestati inmediate de-
crevimus intimare : quam Pater altissimus donorum gratie
celestis adimpleat suique amoris ubertate fecundet feliei —
( 359 )
ler et longeve. Scripta in castro de Casp sub sigillo reven
rendissimi domini archiepiscopi Terracone de ordinatione
omnium subscriptorum XXVIII diejunnii anno MCCCCXU.
— Serenissime rex princeps et domine vestre celsiludinis
servitores perhumiles et vassalli qui ejus gratie et mercedi
nos humiliter comendamus novem deputati ad investigan-
dum et publicandum regem et dominum per justitiam in
regnis et terris regie corone Aragonum subjectis. — Similis
domine regine mutatis rautandis. — Similis Ínclito et mag-
nifico domino infanti Alfonso primogénito Aragonum. —
Similis ínclito domino infanti Johanni illustrissimi domini
Ferdinandi regis Aragonum filio. — Similis Ínclito domino
infanti et magistro sancti Jacobi serenissimi domini Fer-
dinandi regis Aragonum filio. — Similis Ínclito domino in-
fanti et magistro Alcantere ordinis Calatrave serenissimi
domini Ferdinandi regis Aragonum filio. — Similis Ínclito
domino infanti Petro illustrissimi domini Ferdinandi regis
Aragonum filio. — ítem archiepiscopo Toletano mutatis mu-
tandis.
Viím. «'¿O.
.,,..., , Tom.22.
r.xcellentissime et serenissime rex princeps et domine: rol. 2190.
gaudemus et exultamus in Domino sibique actiones exsol-
vimus gratiarum qui spiritum innovans in nostris visceribus
veritatis dedit nobis recta et justa sapere et talia per jus-
titiam insuper operari per que regnis et terris regie co-
( m )
rone Aragonum subjectis firmiter et juste pacis et felici-
taos augmenta provenire credimus ut optamus. Hinc est
excellentissime rex et domine quod cum ad investigan-
dum et publicandum cui regnorum et terrarum regie co-
rone Aragonum successio per justitiam pertineret in qua
jus habere competitores plurimi asserebant nos per parla-
menta fuerimus deputati in qua investigatione ex debito
fidelitatis nostre et alias hactenus insudavimus toto posse
hodie data presentis Spiritus sancti gratia illustrante juxta
facultatem auctoritatem et potestatem nobis plenarie attri-
butas per justitiam duximus publicandum quod parlamen-
ta et subditi ac vassalli dicte regie corone Aragonum de-
bitum fidelitatis ipsorum illustrissimimo ac excellentissimo
et potentissimo principi et domino domino Ferdinando pa-
truo vestre serenitatis prestare illumque pro eorum vero
rege et domino debent et tenentur habere: super quibus
in exultationis et letitie jubilo consurgentes tanto plenius
agimus Deo laudes quanto specialius ab ipso donum hujus-
modi veritatis et justitie cognoscimus processisse. Verum
ut serenitas vestre regie majestatis quem de recomenda-
tione dicte justitie parlamenta et nos per suos ambaxiato-
res et literas hactenus oneravit de premissis certa valeat
consolari eadem per Arnaldum de Bardaxino domicellum
hujusmodi littere portitorem cum omni letitia et exulta-
tione statim vestre celsitudine decrevimus intimare: quam
feliciter Altissimus conservet et prosperet pleris annis.
Scripta in castro de Casp sub sigillo reverendissimi domi-
ni archiepiscopi Terracone de ordinatione omnium subs-
criptorum XXVIII die junii anno MCCCGXII. — Similis se-
renissime et illustrissime principisse et domine domine Ca-
( 501 )
terine regine Castelle et Legionis mutatis mutandis. — Ad
omne servicium et mandatum excellentie vestre prompti
novem deputati ad investigandum et publicandum regem
et dominum per justitiam in regnis et terris regie corone
Aragonum subjectis.
Fin del tomo tercero y dei. Compromiso de Caspe.
ÍNDICE
d*> los documentos y demás materias que comprende este tomo.
PARLAMENTO EN TORIOS A
I>a<;.
Sesión del día 23. de diciembre de 1412 g
Núm. 281.— Carta que los diputados de Cataluña es-
criben al parlamento, para darle noticia de la to-
ma de Castellví de Rosanes, y de las providencias
que habían adoptado para recobrarlo ¡<I.
Sesión del dia 26 7.
Núm. 282.— Otra carta con que los valencianos reu-
nidos en Traiguera acusan al gobernador Arnaldo
Guillermo de Bellera, de que por su culpa no se
habia aun celebrado la concordia en aquel reino. . id.
Núm. 283. — Otra con que el parlamento de Valencia
dá cuenta del estado de las disensiones que reina-
ban en el dicho pais 9,
Núm. 284. — Los diputados de Cataluña consultan al
parlamento si accederán á la pelicion que les han
hecho algunos mercaderes, los conselleres y los cón-
sules del mar de Barcelona, para que por el Gene-
ral se les faciliten cuatro cascos de galera que ellos
debían armar á sus expensas, con la mira de pro-
teger a la marina mercante de los ataques de los ge-
noveses 11.
Sesión del dia 27 13.
Núm. 28.1.— Carta del parlamento á la diputación de
( 364 )
l'A(i.
Cataluña, dándolo orden de alistar tropas para la
defensa del pais 14.
Sesión del dia 29 15.
Núra. 286.— Carta del rey Carlos de Francia recomen-
dando al parlamento el derecho de doña Violante y
de su hijo Luis id.
Núm. 287. — Otra carta del príncipe Luis en abono de
su derecho 18.
Núm. 288.— Otra de doña Violante sobre lo mismo. . 19.
Sesión del dia 30 21.
Sesión del dia 31 id.
Sesión del dia 2 de enero id.
Núm. 289. — Demandas que presentaron los embajado-
res de Francia , 22.
Núm. 290. — Carta del conde de Urgel anunciando al
parlamento la toma de Castellví de Rosanes por
Arnaldo de Santa Coloma 26.
Sesión del dia 4 27.
Sesión del dia 7 id.
Núm. 291. — Carta del parlamento de Aragón al de
Cataluña sobre la misma toma de Castellví. ... 28.
Sesión del dia 8 29.
Núm. 292. — Poder dado á los embajadores que el prin-
cipado envió á Aragón para acordar los prepara li-
tivos de la elección hacedera 30.
Sesión del dia 9 32.
Sesión del dia n id.
Núm. 293. — Juramento que prestaron dichos embaja-
dores 33.
Sesión del dia 12 34.
Sesión del día 15 id.
Sesión del dia 14 id.
Sesión del dia 15 33-
Sesión del dia 16 , . id.
Sesión del dia 18 id.
Núm. 294.— Carta del conde de Urgel quejándose de
que hubiesen sido invadidos por tropas extranjeras
( 505 )
Pac
algunos lugares de Aragón y Valencia 35.
Sesión del dia 19 57.
Sesión del dia 21 id.
Núm. 295.— Carta con que los enviados á Aragón dan
noticia de su llegada á Alcañiz id*
Sesión del dia 23 42.
Sesión del dia 25 id.
Sesión del dia 26 id.
Sesión del dia 28 45.
Sesión del dia 50 id .
Sesión del dia i.« de febrero id.
Sesión del dia 2 44.
Núm. 296. — Los embajadores en Aragón dan cuenta
al parlamento del estado en que se hallaban los
asuntos de su embajada id.
Sesión del dia 5 46.
Núm. 297.— Contestación del parlamento á las deman-
das presentadas por los embajadores de Francia. . 47.
Núm. 298. — Respuesta del parlamento á algunos no-
bles aragoneses que se habian juntado en Mequinen-
za, no reconociéndoles por parlamento de Aragón. . 50.
Núm. 299. — Responde el parlamento á algunos cargos
que le hacia don Jaime de Urgel Si.
Sesión del dia 5 54.
Núm. 500.— Carta de los enviados á Aragón sobre
asuntos de su embajada id.
Sesión del dia 8 55.
Núm. 501. — Protesta del parlamento contra la ocupa-
ción de algunos pueblos fronterizos hecha por tro-
pas del infante de Castilla 56.
Núm. 502.— Carta del antipapa Renedicto exhortan-
do al parlamento á que despachase luego el nego-
cio de la elección - 58.
Sesión del dia o Bl.
Núm. 503.— Los enviados á Aragón escriben al parla-
mento quejándose de que no estuviese aun con ellos
su compañero de embajada Berenguer A maído de
TOMO III. 27
( 506 )
1>A0.
Cervellon 6<a.
Sesión del día m 65.
Sesión del dia 13 id.
Núm. 504.— Los mensajeros enviados por el parla-
mento á Sicilia escriben dando minuciosa cuenta
de su viaje y llegada á la isla id.
Sesión del dia 15 68.
Sesión del dia 18 id.
Sesión del dia 2o id.
Sesión del dia 22 id.
Núm. 505. — Escrito presentado por los síndicos de Ma-
llorca, quejándose de la poca intervención que se
les concedía en todos los asuntos relativos á la
elección de rey 69.
Núm. 506. — Medios que propusieron los mismos sín-
dicos para proceder á la elección 74.
Sesión del dia 25 77.
Sesión del dia 24 ¡d.
Núm. 307.— Carta del parlamento al obispo de Segor-
be, encomendándole que procure que sea defendi-
do ante los compromisarios de Caspe el derechoque
pueda tener don Fadrique 78.
Núm. 508. — Otra á los diputados de Cataluña, pidién-
doles copia auténtica de los testamentos reales y de
algunas otras escrituras , para ilustrar á los com-
promisarios id.
Sesión del dia 29 79.
Sesión del dia i° de marzo 80.
Sesión del dia 2 id.
Sesión del dia 5 id.
Sesión del dia 4 id.
Sesión del dia 5 81.
Sesión del dia 7 ¡d.
Núm. 309. — Escrito presentado por los mensajeros de
Mallorca en abono de su derecho á tener igual re-
presentación que los demás reinos id.
Sesión del dia 8 87.
( m )
l>A(,.
Núm. 310.— El parlamento aragonés escribe al de
Cataluña , notificándole cierta prorogacion que ha-
bía acordado 8".
Núm. 311. — Francisco de Erill escribe desde Valen-
cia, consultando sobre algunos negocios de su em-
bajada 88.
Núm. 312.— Carta del infante don Fenando, en que
declara que sus embajadores darían ya cuenta al
parlamento de lo que pensaba hacer sobre lo que
se le habia pedido, que retirase de Aragón las tro-
pas castellanas que en él habían entrado 89.
Sesión del dia 9 90.
Sesión del dia lo id-
Núm. 313. — Carta de Nicoloso Doria al parlamento,
manifestando que enviaría los treinta mil florines
que se le pedían para que se le proporcionase un
socorro de trescientos hombres de á caballo y tres-
cientos ballesteros 9 1.
Núm. 314.— El gobernador y prohombres de Alguer
escriben que habían recibido de Nicoloso y remi-
tían al parlamento los treinta mil florines de que se
trata en la carta anterior. 92.
Sesión del dia 1 1 , . 95.
Sesión del dia 12 id.
Núm. 515. — Acta de la elección de las personas que
debían fallar el negocio de la sucesión , verificada
por la comisión de los veinte y cuatro id.
Sesión del dia 13 97.
Núm. 316. — Votación para elegir compromisarios. . 98.
Sesión del dia 14 104.
Núm. 31". — Acta de haberse publicado el resultado de
la votación 105.
Núm. 318. — Escribe el parlamento á los conselleres
de Barcelona , notificándoles la elección de compro-
misarios 107.
Sesión del dia 15 U2.
Núm. 319.— Carta de Francisco de Erill, dando cuen-
( 508 )
Pag.
ta de los negocios de su embajada 112.
Sesión de dia 1 6 lio.
Núm. 320. — Contestación del parlamento á algunos re-
quirimientos presentados por los embajadores de
Francia id.
Sesión del dia 18 115.
Núm. 321. — Los conselleres de Barcelona escriben al
parlamento sobre algunas medidas fiscales tocantes
á la ciudad id.
Núm. 322. — Carta escrita desde Barcelona por los em-
bajadores del juez de Arbórea , vizconde de Nar-
bona , en ta que dan noticia al parlamento del ob-
jeto de su embajada 117.
Núm. 323.— Los estamentos eclesiástico y militar y los
jurados de Valencia avisan al parlamento haber
convenido todos en enviar embajada para tratar de
los negocios de la sucesión na.
Sesión del dia id 120.
Sesión del dia 20 id
Sesión del dia 22 id.
Núm. 524. — Carta del parlamento de Valencia noti-
ciando que para el mejor despacho de los negocios
habia resuelto trasladarse cerca de aquella ciudad.. 121.
Sesión del dia 25. . ! 122.
Núm. 525. — Carta con que los diputados de Cataluña
manifiestan al parlamento que le enviarán luego los
documentos que se les habian encargado, y consul-
tan sobre el sueldo que se habia señalado á los
cincuenta ballesteros que debían ir de guarnición á
Caspe id.
Núm. 526.— Carta de Alberto Catrilia sobre el alista-
miento de dichos cincuenta ballesteros 124.
Sesión del dia 24 126.
Sesión del dia 26 id.
Núm. 527.— Escribe don Fadrique al parlamento, la-
mentándose de que se vea tan desamparado. . . id.
Núm. 528. — Carta del rey de Navarra , contestando á
C 3í>9 )
Pag.
algunas quejas que le había dirigido el parlamento. 155.
Núm. 329. — Otra del antipapa Benedicto XIII en re-
comendación de doña Juana de Prades 137.
Sesión del dia 28 138.
Núm. 33o. — Contesta el parlamento á las quejas de
don Fadrique id.
Núm. 331. — Otra carta sobre lo mismo 140.
Núm. 332.— Carta del parlamento á ks compromisa-
rios catalanes , encargándoles que por su parte pro-
curasen que se confiase á persona hábil la custodia
del castillo de Caspe, y que en los negocios que te-
nían confiados interviniesen tres escribanos por
parte del Principado 141.
Sesión leí dia 29 142.
Núm. 333.— Otra á los mismos enviándoles las escri-
turas que habían pedido id.
Sesión del dia 30 144.
Sesión del dia 31 id-
Sesión del dia 6 de abril id.
Núm. 334. — Carta de los diputados de Cataluña, remi-
tiendo al parlamento las que habían recibido de Si-
cilia y Cerdeña id.
Núm. 335.— Escribe el conde de Quirra sobre las co-
sas de Cerdeña 145.
Núm. 536. — Otra carta del mismo, también sobre los
sucesos de Cerdeña 147.
Núm. 537. — Otra de los embajadores enviados á Sici-
lia , en la que esplican el estado de los negocios de
aquel reino 148-
Núm. 558. — Otra de dichos enviados sobre lo mismo.. 155.
Núm. 559. — El parlamento aragonés da noticia al de
Cataluña de su prorogacion para Zaragoza. ... 155.
Núm. 540. — El infante don Fernando escribe al par-
lamento catalán encargándole que procure se deci-
da luego el negocio de la sucesión id.
Núm. 541. — Los compromisarios de Caspe instan para
que vaya á reunírseles luego Guillermo de Vallseca. Í57.
(370)
l'AG.
Núm. 342. — Carta con que los cónsules de Perpiñan
dan noticia de las fiestas que habían celebrado por
haber sido ya elegidos los compromisarios. . . . 158.
Núm. 345.— El arzobispo de Tarragona y Bernardo de
Gualbes acusan el recibo de los documentos que se
les habían enviado y piden algunos que les faltaban. 159.
Núm. 344. — El mismo arzobispo y Bernardo de Gual-
bes contestan á la carta de número 352 iüo.
Núm. 545.— Alberto Caü-illa avisa al parlamento que
ha contratado ya á los cincuenta ballesteros para
enviarlos á Caspe Jtn.
Núm. 346. — Carta del vizconde de Rocabertí , felici-
tando al parlamento por haber ya verificado la
elección de compromisarios 165.
Núm. 547. — Carta en que Dalmacio Cacirera, enviado
al conde de Urgel para tratar de algunos negocios,
dá cuenta de su misión 164.
Núm. 548. — E| parlamento escribe á los diputados, pi-
diéndoles algunos documentos relativos al derecho
de sucesión 166.
Sesión del dia 7 167.
Núm. 549. — Carta de los compromisarios al parlamen-
to sobre los abogados que debían darse á don Fa-
drique, y pidiendo copias de algunos documentos. id.
Núm. 550.— Otra de los mismos en que se trata tam-
bién de los asuntos de don Fadrique 170.
Núm. 551.— Otra de los mismos sobre el propio asunto. 171.
Sesión del dia 8 173.
Sesión del dia 9 174.
Sesión del dia n id.
Núm. 552.— Los aragoneses reunidos en Mequinenza,
y que se titulaban también parlamento , escriben al
de Cataluña que elegirán cierto número de compro-
misarios para que decidan el negocio de la suce-
sión id.
Sesión del dia 12 176.
Sesión del dia 15 id.
(571 )
l'AG.
Núra. 553. — Acuerdo del parlamento no reconociendo
por tal á los aragoneses reunidos en Mequinenza. . 176.
Núm. 354. — Carta del parlamento encomendando á los
compromisarios, que antes de proceder á la elec-
ción exigiesen de cada uno de los competidores al-
gunas seguridades para el buen gobierno del pais,
en caso de ser elegidos 18o.
Sesión del dia 14 182.
Sesión del dia 15 185.
Sesión del dia 16 id.
Sesión del dia 18 id.
Núm. 555.— Carta de Jos diputados de Cataluña sobre
las escrituras que necesitaban los compromisarios. . 184.
Sesión del dia 19 186.
Núm. 556.— Escribe el parlamento á los diputados or-
denándoles la construcción de algunas galeras. . . 187.
Núm. 55".— Carta al gobernador de Martorell encar-
gándole que vele por la seguridad de aquella villa,
que, según uoticias que tiene el parlamento, se ve
amenazada 188.
Núm. 558.— Otra de los diputados recomendando que
se otorgasen á los de Perpiñan las condiciones bajo
las cuales ofrecían armar algunas galeras. . . . 189.
Núm. 559. — Orden del parlamento á los diputados pa-
ra que presten mil florines á doña Leonor reina de
Chipre 192.
Núm. 560. — Nombramiento de comisionados para ir
en representación de Cataluña á oír la proclamación
del futuro rey, y de otros para tratar con el elegido
de los negocios del Principado 195.
Sesión del dia 20 195.
Sesión del dia SI 196.
Núm. 561.— Carla de los compromisarios de Caspe al
parlamento de Cataluña sobre el modo de asegurar
para después de la elección de rey las libertades
y privilegios del Principado id.
Núm. 562.— Olía de los mismos pidiendo al parla-
( 372 )
l'AG.
mentó que procurase enviar luego á (.aspe á Rai-
mundo Fivaller , nombrado castellano de aquel cas-
tillo 1!)".
Sesión del dia 22 . 198.
Sesión del dia 26 id.
Núm. 563. — Los compromisarios catalanes escriben al
parlamento sobre la admisión de escribanos que au-
torizasen los actos de la junta de Caspe 199.
Sesión del dia 27 201.
Núm. 564.— Escribe don Fadrique repitiendo sus ins-
tancias para que se le diesen abogados id.
Núm. 565.— El parlamento escribe á los diputados de
Cataluña transmitiéndoles las instancias de don Fa-
drique 203.
Núm. 566. — Contestación del parlamento á la carta
de don Fadrique 206.
Sesión del dia 28 207.
Sesión del dia 29 208.
Sesión del dia 30. . . , id.
Núm. 567. — Escribe el parlamento á los compromisa-
rios noticiándoles el viaje de Raimundo Fivaller y
Ronanato Pere id.
Sesión del dia 2 de mayo. 209.
Núm. 568. — Carla de los diputados de Cataluña sobre
los asuntos de Nicoloso Doria id.
Núm. 369. — Carta de los diputados remitiendo al par-
lamento otra de los cónsules de Perpiñan, en la que
se contenían algunas noticias importantes 212.
Núm. 570. — Noticias comunicadas por los cónsules de
Perpiñan 213.
Sesión del dia 5 id.
Núm. 57 1. — El parlamento aragonés escribe al de Ca-
taluña quejándose de que se recogiesen en el Prin-
cipado algunos que cometían varios robos y otros
excesos en Aragón 214.
Sesión del dia 4 216.
Núm. 572. — Contestación del parlamento catalán a la
( 373 )
carta que antecede 216.
Sesión del dia 5 218.
Sesión del dia 6 id.
Sesión del dia 9 id.
Núm. 573. — Carta de los diputados de Cataluña, con-
sultando sobre varios negocios de su administra-
ción. 219.
Núm. 574.— Otra de los mismos sobre los abogados y
procuradores que pedia don Fadrique 22 i.
Núm. 575. — Escribe el parlamento á las universida-
des de Cataluña, preguntándoles si han recibido
cierta carta de la reina de Ñapóles, y previniéndo-
les que no la contesten hasta haber recibido ins-
trucciones del parlamento • . . . 223.
Sesión del dia 11 225.
Núm. 576. — Carta de don Fadrique, quejándose nue-
vamente de su abandono id.
Núm. 377.— Contesta el parlamento á los cónsules de
Perpiñan, que le habían enviado la carta de la rei-
na de Ñapóles y dado noticia de los armamentos
que se hacían en Francia 228.
Sesión del dia 15 250.
Núm. 578. — Los compromisarios catalanes acusan al
parlamento el recibo de algunas escrituras, piden
el envío de otras y de una porción de armamento. id.
Núm. 579. — Carta de los diputados de Cataluña al par-
lamento, quejándose de que los cónsules de Perpi-
ñan querían retenerse las rentas del general, para
atender con su producto á los gastos de defensa de
la frontera 25 1.
Núm. 380.— Reitera don Fadrique sus instancias para
que se le den abogados 253.
Sesión del dia ü 235.
Sesión del dia 16 id.
Sesión del dia 17 S36.
Sesión del dia 18 id.
Sesión del dia 19 id.
TOMO III. 28
( 374 )
I'AG.
Sesión del dia 20 256.
Sesión del dia 21 257.
Sesión del dia 25 id.
Sesión del dia 26 id.
Sesión del dia 2" id.
Sesión del dia 28 258.
Sesión del dia 50 id.
Núm. 581.— Carta de los compromisarios al parla-
mento, noticiándole que habian prorogado el plazo
dentro el cual debían veriflcar la elección de rey. id.
Sesión del dia 51 259.
Sesión del dia í.o de junio 240.
Sesión del dia 4 id.
Sesión del dia 6. id.
Núm. 582. — Escriben los compromisarios al parla-
mento, prescribiéndole el acompañamiento que de-
bían llevar los comisionados que fuesen á oir la
proclamación id.
Sesión del dia 9 241.
Núm. 585.— Carta de los compromisarios catalanes en
recomendación de Raimundo Fivaller , para que le
sean abonados por la diputación todos los gastos
que haya hecho en Caspe 242.
Sesión del dia 12 245.
Sesión del dia 15 id.
Sesión del dia 14 id.
Núm. 584. — Bonanato Pere, enviado á Caspe, dá cuen-
ta al parlamento del estado en que se bailaba el
negocio de la elección id.
Núm. 585. — Contestación del parlamento á un escrito
que habian presentado los de Cerdeña pidiendo que
el Principado les socorriese 245.
Sesión del dia 16 247.
Núm. 586.— El mensajero Guillermo Gavella escribe
dando cuenta del estado de las cosas de Sicilia. . . id.
Sesión del dia 18 252.
Núm. 587.— Carta del parlamento de Valencia contes-
(575 )
Pac.
tando á otra que le había escrito el de Cataluña so-
bre el modo de asegurar la paz del reino para des-
pués de hecha la elección del rey 252.
Sesión del dia 20 254.
Núm. 388. — Carta de Bonanato Pere sobre algunos
puntos relativos á la elección 255.
Núm. 589. — Escriben al parlamento los cónsules de
Perpiñan, anunciando la próxima entrada de los
franceses mandados por Boucicaut 257-
Núm. 390. — Carta de Boucicaut á los de Perpiñan en-
cargándoles que le preparasen víveres , alojamien-
tos y demás necesario para él y sus tropas. . . . 2t¡o.
Núm. 39 1.— Juan de Bibesaltes escribe también al par-
lamento sobre la misma entrada de Boucicaut. . . 263.
Núm. 392. — Los compromisarios escriben al parlamen-
to que envíe luego los comisionados que hayan de
asistir á la proclamación 265.
Núm. 593.— Carta del gobernador y justicia de Ara-
gón, noticiando á los compromisarios el nombra-
miento de comisionados para oir la proclamación. . 268.
Sesión del dia 21 268.
Sesión del dia 22 id.
Núm. 594. — Acuerdo; del parlamento de Cataluña pa-
ra trasladarse á Monblanc id.
Núm. 595.— Reglas que debían seguirse en dicha tras-
lación 270.
Núm. 596.— El parlamento intima á los compromisa-
rios de Caspe que ha despachado ya los comisiona-
dos para oir la proclamación 27 1.
Núm. 597. — Nombramiento de diputados para asistir
á la proclamación , y de embajadores para ir á Ce-
licitar al nuevo rey 272.
Núm. 598.— Acuerdo del parlamento contra toda auto-
ridad de los nueve compromisarios después de he-
cha la elección 275.
Sesión del dia 25 • 274.
Núm. 599.— Carta escrita al parlamento por los dipu-
( 37G )
Pac.
lados de Cataluña, recomendándoles á Guillermo Oli-
ver para que le fuesen abonados los gastos que ha-
bia hecho en su embajada á Sicilia 274.
Sesión del dia 25 276.
Núm.1 400. — El conde de Urgel escribe que ha puesto
en libertad á Juan de Vilamarí id.
Sesión del dia 27 277.
Sesión del dia 28 278.
Núm. 401. — Carta de los compromisarios anunciando
la elección de don Fernando de Anlequera. ... id-
Núm. 402. — Acta de lo que pasó en el parlamento al
recibirse la noticia de la elección 279.
Núm. 403. —Circular del parlamento á los prelados de
Cataluña notificándoles la elección de don Fernando. 280.
Sesión del dia 29 283.
Núm. 404. — Carta de los comisionados que fueron á
Caspe , dando cuenta de la proclamación id.
Sesión del dia 30 287.
Sesión del dia í.o de julio 288.
Sesión del dia 2 id.
Núm. 403. — Avisan los comisionados, que se ponían
en camino para ir á felicitar al nuevo rey. ... id.
Núm. 40(>. — Contestación del parlamento á la carta
que antecede - 289.
Sesión del dia 4 291.
Núm. 407. — Encarga el parlamento á la diputación
de Cataluña que haga saber la elección á los sici-
lianos , sardos y mallorquines id.
Núm. 408.— Instrucciones á los embajadores que iban
á felicitar al rey 294.
Sesión del dia 6 299.
Núm. 409. — Instrucciones dadas á los enviados al con-
de de Urgel id.
COMPROMISO DE CASPE.
Núm. 410.— Introducción al compromiso de Caspe. . 301.
(377)
Pac.
Núra. 4ii.— Concordia de Alcañiz para proceder á la
elección 304.
Sesión del dia 29 de marzo 320-
Núm. 412. — Acta de la primera sesión en Caspe. . . id.
Núm. 413.— Demanda del duque de Gandía 321.
Sesión del dia 30 323.
Sesión del dia 31 324.
Sesión del dia 3 de abril id.
Sesión del dia 9 id.
Sesión del dia ii id.
Sesión del dia 12 325.
Sesión del dia 14 id.
Sesión del dia 15 id.
Sesión del dia i" 326.
Núm. 414. — Prestación del juramento por los coro-
promisarios id.
Sesión del dia 18 329.
Sesión del dia 19 id.
Sesión del dia 20. . . , id.
Sesión del dia 21 530.
Sesión del dia 22 id.
Sesión del dia 23 id.
Sesión del dia 24 531.
Sesión del día 25 id.
Sesión del dia 27 id.
Sesión del dia 28 id.
Sesión del dia 30 332.
Sesión del dia í de mayo id.
Sesión del dia r; id.
Núm. 4io. — Ginés Rabasa es declarado inhábil para
ejercer el cargo de compromisario 335.
Sesión del dia G 554.
Sesión del dia 7 id.
Sesión del dia 9 335.
Sesión del dia ío 356.
Sesión del dia 11 557.
Sesión del dia ir» id.
(578)
Pac.
Sesión del dia 14 338.
Sesión del dia 16 id.
Sesión del dia 17 id.
Sesión del dia 18 id.
Sesión del dia 19 339.
Sesión del dia 20 id.
Sesión del dia 21 id.
Sesión del dia 22 340.
Sesión del dia 23 id.
Sesión del dia 24 id.
Sesión del dia 26 id.
Sesión del dia 28 341.
Sesión del dia 29 id.
Sesión del dia 30 id.
Sesión del dia i<> de junio 342.
Sesión del dia 2 id.
Sesión del dia 3 id.
Sesión del dia 6 343.
Sesión del dia 8 id.
Sesión del dia 9 id.
Sesión del dia 10 id.
Sesión del dia 1 1 344.
Sesión del dia 14 id.
Sesión del dia 15 id.
Sesión del dia 21 id.
Sesión del dia 22 , 543.
Sesión del dia 23 , id.
Sesión del dia 24 id.
Núm. 416.— Sentencia á favor del infante don Fer-
nando de Antequera id.
Sesión del dia 26 349.
Sesión del dia 27 330.
Sesión del dia 28 id.
Núm. 417.— Acta de la proclamación de don Fernando. id.
Núm. 418.— Notifícase al papa la elección del infante
de Castiila 356.
Núm. 4 19. —Los compromisarios hacen saber el nom-
( 379 )
Cao.
bramiento al rey y á toda su real familia. . . . 358.
Núm. 420.— Se notifica el mismo nombramiento al rey
de Castilla 359.
Fin del Índice.
ERRATA
En la página 247, donde dice: sesión del día 14,
debe leerse : sesión del día 16.
APÉNDICE
Al.
PARLAMENTO I CATALIlA
COMPROMISO DE CASPE.
3&&@3[L©£íáls
En «i OMtableciiniento lilogrúfico y tipográfico de
D. JOSÉ EUSr.BIO MONTORT.
1848.
APÉNDICE
% OH III . I .
Arch. de la
Dimars á 28 de inny de 1412 en Uarchinona. — Aquest Dip., Diet.
. . de 1411,
joni se leu la publicado per les nou persones del inl'ant f°l- 25.
de Castella don Ferrando rey Darago en la vila de Casp.
— Dimecres á 29 de juny. — Aquest dia vench la nova
vers hora de completes en Uarchinona com les nou perso-
nes havien Ceta la publicado en la vila de Casp quel infant
don Ferrando de Castella fos rey Darago. — Aquest dia par-
tí de Casp lo bisbe Doscha mossenyer Francesch Baran-
da lo don de Car lux a e micer Pere Bertrán. — Déjous ó
30 de juny en Bavehinona. — Aquest dia partiren de Casp
lo senvor archabisbe de Terragona maestre Vicens Fcr-
rer micer Bcrnat de Gualbes e micer Guillem de Vallsc-
cha. — Digmenge á 3 de jultol en Uarchinona. — Aquest dia
partiren de Tortosa segons relacio den Francesch Mame-
sa deputat locha) de Tdrtosa los sis missatgers qui foren
anedits ais nitros sis qui anarcn per part del principal de
(4)
Cathalunya per fer reverencia al senyor rey : e lo dit dia
fo comengat a fer compta a tots los dotze missatgers cor
del temps passat que los sis stigueren a Casp per o\r la
publicado los fo fet compte tro per tot lo segon dia del
dit mes. — Dissapte á 9 de juliol en Barchimma. — Aquest
jorn veneh micer Bernat de Gualbes: lo dit dia feren gran
festa per lo senyor rev e lo dia seguent.
Yúm. £.
Reg. 2401.
fol. i. Rey muyt caro e muy amado tio. Nos el rey Daragon
vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien quer-
riemos que Dios diesse tanta de vida e salut quanto vos
mesmo deseades e nos pera nos mismo querriemos. E por-
que en muy de buena voluntad fariemos todas las cosas
que vos fuessen en plazer rey muyt caro e muy amado
tio fazemosvos saber que havemos recebido la carta que
nos enviastes con la qual sabe Dios que havemos havido
singular plazer por saber de vuestra salut e buen stamien-
to e de la reyna nuestra muy cara e muy amada tia e se-
nyora e de la infanta duenya Isabel nuestra muy cara et
muy amada filia. E porque somos cierto rey muy caro e
muy amado tio que por semblant vos plazera saber de nos:
vos certificamos que al tiempo de la presente nos e la
reyna nuestra muy cara companyera e los infantes nues-
tros fillos eramos en buena sanidat e disposición de nues-
tras personas. E otrosí rey muy caro e muy amado tio a
C » )
lo que nos enviastes dezir que nos rogavades que en los
negocios tocantes a don Antón de Luna nos plaziesse de
no procehir a otra rigor daqui a tanto que vos nos scriviese-
des mas largament sobre esto rey muy caro e muy ama-
do tio vos respondemos que sabe Dios que en todas las
cosas que nos podiesemos buenament fazer vos complaze-
riemos de grant corazón: empero rey muy caro e muy amado
tio a nos conviene e es (oreado por la dignidat real de
havernos en los ditos feytos en tal manera que justicia
dreyto e egualdat sian servados car en otra manera a nos
seria grant carrego de consciencia. Porque vos rogamos rev
muy caro e muy amado tio que sobre esto nos querades
haver por scusado como noy podamos otra cosa fazer salvo
aquello que sera de dreyto justicia e razón. E si otras co-
sas algunas rey muy caro e muy amado tio de part daqua
vos plazen que nos fazer podamos por honra vuestra en-
viádnoslo a dezir car nos las faremos de muy buen grado.
K tiengavos rey muy caro e mu\ amado tio la santa Tri-
uidat en su guarda. Scrita en Caragoca dius'de nostro sie—
lio secreto a XII dias dagosto en lanvo MCCCCXII. — Rex
Ferdinandus. — A nuestro muv caro e muv amado tio el
rey de Navarra. — !)ominus rev mandavit michi Didacio
Ferdinandi de Vadillo.
Vum. S.
Reg. 2401,
Memorialc corum que ambassiatores domini nosln re- fol.2.
gis Aragonum missi in Franciam ex parle dicti domini fegifi
(6)
debenl lacere et diccre. — Primo cum ¡nesenli memonali
portabunt secum literam salviconductus domini nostri re-
gis patentem directam illis partibus per quas debent tran-
siré el incolis earundem. Ítem portabunt literas de cre-
dentia ex parte domini regis pro domino rege Francie et
pro domina regina uxore sua. ítem pro domino delfino
duee Aquitanie eorum filio. ítem pro dominis duce Bi-
turre dnee Burgundie duce Aurelianensi duce Borboni duce
Britanie duce Barensi comité Armaniaci comité de Lauco-
nio domino de Lebreto domino Petro de Navarra duce de
Brabant comité Sancti Pauli duce de Baviera comité de
Peyntebre comité de Henaut comité de Don Marti comité
de Carovila pro comité Fuxi. ítem ibunt recta via Parisius
vel ubi scient personam domini regis Francie esse et in
intinere inlormabunt se de statu patrie continué et ubi
sciverint aliquod periculum iminere requirent ofíiciales et
gentes patrie quod dent eis societatem et securitatem su-
licientem. ítem quando aplicabunt ad regem Francie fá-
cient sibi reverentiam debitam et dicent ei quod dominus
rex Aragonum frater ejus eum salutat cordialiter et desi-
derat scire salutem et bonum statum ejus ac domine re-
gine uxoris sue et filiorum suorum ideoque precatur eun-
dem quatenus de his velit cerciorare continué dominum
nostrum regem in quo sibi faciet complacentiam specialem:
et quia dominus noster rex credit quod ipse dominus
rex Francie complacenter audiet bona de statu suo dicti
ambaxiatores explicabunt sibi qualiter per Dei gratiam do-
minus noster rex ac domina regina uxor sua et dominus
Alfonsus primogenitus ac dominus Johannes necuon ma-
siski sancti Jacobi <*t Alcautare et dcuninus l'elrus inlau-
( ' )
tes ct tilii ac mfantissa domina Maria filia eorundem sunt
hic Cesarauguste ad presens sani sospites et leti. ítem di-
cent ulterius qualiter post obitum inclite memorie dompni
Martin i regis Aragonum patrui seu avunculi domini nostrí
regis quamvis dominus noster rex habuerit consilium et
determinationem concordem plurimorum doctorum ín utro-
que jure et magistrorum in theologia tam de regno Cas-
telle quam de alus partibus mundi quod regnum Arago-
num de jure et justitia pertinere deberet ad eum et posset
per se ipsum possesionem ejusdem recipere actualem: ni-
chilominus deliberavit spectare quod naturales de dicto reg-
no se legitime informarent examinarent et publicarent si
(ium vel alium habere deberent in dominum et in regem
jirout fecerunt : et pro faciendo imformationem examina-
tionem et publicationem predictas naturales corone regie
Aragonum concorditer elegerunt certas personas idóneas et
de suficientioribus que pro tali negocio reperiri potuerunt
inter eos quibus dederunt super dicto negocio plenariam
potestatem: que quidem persone sic electe audiverunt et
intellexerunt plenarie totum et quidquid pro parte com-
petitorum in dicto regno procuratores et advocati eorun-
dem ac alie persone in eorum favorem et juvamen volue-
runt dicere allegare et in scriptis offerre: de quibus óm-
nibus premissa debita examinatione et collatione tándem
dicte novem persone cum magna solempnitate libere et
concorditer publicaverunt quod secundum jus et justitiam
omnes naturales dicti regni Aragonum omnesque regno-
rum terrarum et provinciarum subjectarum regali corone
Aragonie tenebanlur lacere et prestare íidelitalis jura-
mentum dicto domino nostro reei tune infariti Castelle tan-
( 8 )
ijiiam domino et regí naturali eorundeni. Et I acta dicta
declaratione statim í'uit intimata eidem domino regi tune
existenti in Castclla et pro parte regnorum et terrarum
submissorum dicte corone fuerunt ad eum transmisse mag-
ue et solempnes ambaxiate de pluribus personis magni sta-
tus et fecerunt sibi reverentiam tamquam ipsorum regi el
domino naturali suplicantes etiam eidem quod vellet dic-
torum regnorum et principatus possessionem recipere ac-
tualem : quam possessionem idem dominus rex statim in-
cepit recipere et continuavit veniendo cum regina et libe—
ris suis usque ad civitatem Cesarauguste in qua ut prefertur
residet de presentí tanquam in illa que est caput corone
Aragonie: et tam in ipsa quam in alus locis insignibus peí
que transitum fecit idem dominus rex ac domina regina
dominusque primogenitus et alii liberi sui fuerunt recepti
jtrocessionaliter et valde solempniter cum magnis affectio-
ne guadio et consolatione omniumque naturalium dicto-
rum regnorum et principatus et exinde prelati magnates
barones et milites et nuntii civitatum et villarum submis-
sarum dicte corone singulariter venerunt ad impendendam
reverentiam eidem domino regi ut eorum domino naturali.
Et predicta omnia dominus noster rex intimat domino regi
Francie ut illa sciat habendo pro firmo quod habebit com-
placentiam de honore domini nostri regis et de sciendo
predicta. Et in conclusione dicti ambaxiatores ex parte
domini nostri regis rogabunt dominum regem Francie quod
sicut temporibus preteritis inter regna et dominia Arago-
nie et Francie fuit bona concordia et amicitia dominus rex
Francie vellit illas pro sua parte conservare et manute-
nere cum ad id debeat inclinari multo plus ritme quam
lemporibus retroactis rationibus sequentibus et aliis que
induci possent. Primo propter bonam amicitiam hactenus
liabitam que adhuc durat inter dicta regna et dominia
Aragonie et Francie. Secundo propter specialem amicitiam
liabitam inter dóminos reges Castelle avum patrem domi-
ni nostri regis cum domo Francie. Tertia propter opera
singularia exhibita per dominum nostrum regem cum mag-
na afectione in favorem dicte domus Francie in his que
habuerunt fieri in Castella. Quinto propter opportunitatem
quam dominus rex habet majorem quam quivis alius ad
proficiendum domino Francie et laborandum pro ejus ho-
nore existens rex Aragonie ac tutor regis et rector regni
Castelle una cum domina regina Castelle sicut et ante el
ita intendit dominus noster rex complere et faceré erga
dominum Francie operis per effectum. Et omnia supra-
dicta prout cuilibet spcctabunt et convenient dicti amba-
xiatores explicabunt domine regine Francie domino duci
Aquitanie dominis ducibus comitibus et magnatibus supra-
dictis presentando cuilibet literas de credentia ex parte
domini nostri regís. — Serenissimo ac magnifico principi Ca-
rolo Dei gratia regi Francorum consanguíneo nostro ca-
rissimo Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum salutem et
prósperos ad vota successus. Serenissimc princeps con-
sanguinee nobis precare: super aliquibus arduis negotiis
statum nostrum ac totius reipublice regnorum et terra-
rarum nostrarum utriquc conccrnentibus dilectos consilia-
rios et ambassiatores nostros Ferdinandum Vázquez in le-
j;ibus licenciatum et Dalmacium de Uarnius milites ini'or-
mavimus per extensum serenitalem vestram affeotu intimo
deprecantes qualcuus hiis que dicti ambassiatores vestre se-
10
i eniLatt ex parte nostri retulerint dignemini üdem ere-
dulam indubie adhibere ac si per nos ea vobis oretenus
proferrentur Diferentes nos serenissime princeps consangui-
nee nobis precare ad omnia vobis grata. Data Cesaraugnste
sub nostro sigillo secreto XXII die augusti anno a nativi-
tate Domini MCGCGXXIl. — Rex Ferdinandus. — Serenis-
simo principi Carolo Dei gratia regí Francorum consan-
guíneo nostro precaro. — Dominus rex mandavit michi Di-
dacio Ferdinandi de Vadillo. — Similis littera fuit missa
mutatis mutandis illustrissimo ac magnifico viro... domino
deltino Francie ac duci Aquitanie primogénito serenissimi
principis regis Francie consanguinei nostri precari. — Simi-
lis littera fuit missa serenissime principisse Isabeli regine
Francie consanguinee nostre precare. — Similes litere fue-
ruut misse mutatis mutandis ducibus sequentibus. — ínclito
duci Biturriensi consanguineo nostro carissimo tanquam
pri — ínclito duci Burgundie consanguineo nostro ca-
rissimo.— ínclito duci Aurelianensi consanguineo nostro ca-
rissimo.— ínclito duci Borboni consanguineo nostro caris-
simo. — ínclito duci de Bavera consanguineo nostro caris-
simo. — ínclito duci Barensi consanguineo nostro carissimo.
— ínclito duci de Barbant consanguineo nostro carissimo.
— ínclito duci Britanie consanguineo nostro carissimo. —
Similes litere fuerunt misse comitibus sequentibus mutatis
mutandis. — Egregio viro dilecto et devoto comiti de He-
naut araico nostro carissimo. — Egregio dilecto et devoto
comiti Armaniaci amico nostro carissimo. — Egregio viro
dilecto et devoto comiti de Foxio. — Egregio viro dilecto
et devoto comiti Sancti Pauli amico nostro carissimo. —
Egregio viro dilecto et devoto comiti de Pevntebre amico
H )
iiustio carissimo. — Egregio viro dilecto et devoto comiti
de Carovila amico nostro carissimo. — Egregio viro dilecto
et devoto coraiti de Lauconio amico nostro carissimo. —
Egregio viro dilecto et devoto comiti de Don Martin amico
nostro carissimo. — Egregio et potenti viro Petro de Na-
varra consanguíneo nostro carissimo. — Egregio et potenti
viro domino de Lebret amico nostro carissimo. — Serenis-
simo ac magnifico principi Ludovico üei gratia regiJhe-
rusalem et Neapolis consanguíneo nostro carissimo ut su-
pra in litera regis Francie in próxima pagina mutatis
mutandis et sub eadem data. — Dominus rex mandavit mi-
tlii Didaco Ferdinandi de Vadillo.
\iiiii. 4.
Proceso do
Et el dito senyor rey stando assentado en su solio e ca- ¡S'1.»*8,
diclla real present el dito justicia de Aragón e jutge en
las ditas cortes e presientes los quatro brassos del dito reg-
no el sobredito muyt reverend vispo de Huescha en nom-
bre et voz de toda la dita cort e quatro brassos de aquella
entre otras cosas propuso en effecto tales o semblantes pa-
raulas: que como por el dito senyor rey fuessen stados mo-
nestados e requeridos todos los del dito regno que elleyos
prestassen a ell sagrament de fieldat assi como a senyor
e rey suyo natural e per part de tota la dita cort le fuesse
stado ya repuesto que plazia a la dita cort e a los qua-
tro brassos de aquella de fazer e prestar el dito sagrament
( lá )
enheno que el dito senyor rey ante todo aquesto jurasse
e prestasse sagramiento en la dita cort de servar fueros
privilegios usos e libertades a los del regno de Aragón e
a los del regno de Valencia poblados a fuero Daragon é
encara a los de Teruel e de Albarracin sus fueros en la for-
ma acostumbrada: por aquesto dixo que supplicaba esuppli-
co en nombre e voz de toda la dita cort e quatro brassos
de aquella que ell queriesse e li plaziesse fazer e prestar
ante todas cosas la dita jura la qual le era ya stada dada
ordenada e por ell vista e reconocida: e aquella por el se-
nyor rey feyta dixo que toda la dita Cort e los IIII bras-
sos de aquella en nombre et voz de todo el dito regno por
ello e sus successores eran parellados de fazer e prestar
humilment el dito senyor rey sagramiento de íieldat assin
como a senyor e rey suyo natural. Et encontinent el dito
senyor rey a humil supplicacion e a instancia de toda la
dita cort e quatro brassos de aquella benignament e gra-
ciosa present el dito justicia Daragon e jutge en las ditas
cortes juro e fizo sagrament sobre la cruz de nuestro se-
nyor Jesuchristo los sanctos quatro evangelios devant ell
posados e por el dito senyor rey manualment tocados en
poder e manos del dito vispo de Huescha en nombre et
voz de toda la dita cort e por la dita cort e quatro bras-
sos de aquella la dita jura ricibient la qual yes dius la
forma siguient: — Nos Ferdinandus Dei gratia rex Arago-
num Sicilie Valentie Majoiicarum Sardinie et Corsice co-
mes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam
comes Rossillionis et Ceritanie promittimus in bona fide
regali et juramus super crucem Domini nostri Jesuchristi
et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per
( W)
nos manueliter tacta in bona lide et sine omni fraudé eí
muxinatione quacumque vobis memoratis prelatis religiosis
baronibus mesnaderiis militibus infanconibus civibus et lio-
minibus villarum et aliorum locorum regni Aragonum el
etiam prelatis religiosis baronibus mesnaderiis militibus in-
faneonibus civibus et hominibus villarum et aliorum loco-
rum regni Valentie qui forum Aragonum volunt presen-
tibus et futuris quod in o ostra propia persona custodiemus
observabimus et per nostros officiales et alios quoscumque
custodiri et observari mandabimus et faciemus inviolabiliter
observan et custodiri loros editos in curia generali quam
dominus rex Petrus eximie recordationis avus noster ce-
lebravit in civitate Cesarauguste anno Domini millessimo
ÍXCXXXXVIII necnon et alios foros privilegios et li-
bertates usus et consuetudines dicti regni Aragonum et lo-
corum ipsius et omnia instrumenta donationum permuta-
tionum et libertates universas que habetis et habere de-
betifi et per nos in propria persona vel per aliam inter-
positam personam vel alium seu alios pro nobis mandato
nostro vel nomine nobis ratum habentibus absque cogni-
tioné judiciaria et debita secundum forum non occidemus
nec extemabimus nec exiliare mandabimus nec faciemus
nee caplum vel captos aliquem vel aliquos contra forum
privilegia libértales usus et consuetudines Aragonum supra
lidantia et directo oblata retinebimus nec retineri facie-
mus nunc nec aliquo tempore : et vobis hominibus Turolii
et Albarracini et aldearum vestrarum servabimus et servari
íaciemus loros vestros ac usus consuetudines et privilegia
el omitía instrumenta donationum pcrmutationum et liber-
tates aniversas prout alus in dicto rcgno Aragonum cons-
( w )
iilutis el vobis concesse sunt que habetis et habere ilf-
betis cuín sitis infra regnum Aragonie constituí] et non
contraveniemus per nos vel per aliquam interpositam per-
sonam modo aliquo sive causa. — Ítem juramus imperpe-
tuum per nos et successores nostros quod moneta jaccensis
que nunc est in omni firmitatc maneat secundum quod
nunc est impertuum et currat firmiter per totam Aragoniam
et in alus locis ubi currere consuevit ita videlicet quod a
nobis nec ab heredibus vel successoribus nostris destruí
valeat vel mutari minui vel augeri aut de novo cudi. In-
super etiam firmamus confirmamus et juramus statuimus
et ordinationem perpetuam factam per illustrissimum do-
minum regem divine recordationis abavum nostrum per
quam idem dominus rex Jacobus statuit et ordinavit et
sancciit quod regna Aragonum Valentie et comitatus Bar-
ehinone cum directo dominio et aliis quibuscumque uni-
versis juribus que ad ipsum dominum regem tune expec-
tabant vel poterant spectare in regno Mojoricarum et in
insulis ei adjacentibus et in comitatibus Rossilionis et Ce-
ritanie Confluentis Vallispirrii et in vicecomitatibus Omel-
ladesii et Carladesii queque per exelse memorie dominum
regem Petrum avum nostrum et justitie debito fuerunt et
sunt corone regie applicata et per ipsum dominum regem
Petrum avum nostrum unita et alligata et etiam integriter
reducta prout ea nunc nos tcnemus potenter et integre
cum eorum juribus universis dictis regnis Aragonum Va-
lentie et comitatui Barchinone sint et maneant perpetuo
unita et unum et sub uno solo eodemque domino atque do-
minio perseverent nec aliquod vel aliqua ex eis ab alio vel
dliis separentur ita quod quicumque sit rex Aragonum idem
W ;
etiam sit rex regnorum Valentie et Majoncarum ac eomes
Harcliinoin' Bossilionis et Centanie Sardme et Corsice: ul
hcc et alia tam in dicto statuto privilegio ac ordinatione
perpetua antefati domini regis Jacobi ejus bulla plúmbea
communito quam in alio privilegio dicti domini regis Petri a\i
nostri facto de dicta reintegratione et nova unione corone
regie per dictum deminum regem Petrum avum nostrum
lactis similiter bulla plúmbea communito predicta et alia la-
tius et seriosius enarrantur : quamvis jam antea prout teneba-
mur ipsa statutum et ordinationem perpetuam firmaverimus
et juraverimus die martis secunda augusti anni presentís.
A prestatione autem juramenti predicti excipimus donatio-
nes et permutationes assignationes et alias alienationes per
predecessores nostros factas a prima die mensis aprilis anni
a nativitate Uomini MCCCLXXX citra quas sub hujusmodi
juramento de volúntate dicte curie volumus non compre-
hendi nec ad id ipsum extendi. Presentes testes reveren-
dus archiepiscopus Callari Franciscus Uaranda comes Car-
done et Raimundus Fivallerii. — Nos Dominicus episcopus
oscensis habita delliberatione et diligenti tractalu per nos
et successores nostros juramus per Deum et crucem Do-
mini Jhesuchristi et ejus sancta quatuor evangelia coram
uobis posita et per nos corporaliter tacta vos illustrissimum
ac magniíicum principen) et dominum dominum Ferdinan-
dum Dci gratia regem Aragonum Valentie Majoricarum
Sardine et Corsice comitcmque Barcbinone Uossilionis et
Cevitanie habere et temeré vos in dominum nostrum et iu
regem et pro rege ac domino nostro naturali et quod de
cetero obediemus et lidelitatem vobis dicto domino Ferdi-
nando 11 1 domino et regi nostro naturali servabimus ul
( ití )
vassalli et naturales suo dumini naturali debent et tenen-
lur tidelitatem et obedientiam servare tanquam regi et suo
domino naturali: in quorum testimonium prefatus dominus
rex mandavit et prenominati prelati religiosi et richi nomi-
nes mesnaderii milites infanciones et procuratores superius
nominati requisiverunt de predictis fieri unum et plura
publica instrumenta tradenda illis hominibus et singulis
quibus habere voluerint per notarium infrascriptum. — Et
feyta la dita jura por el dito senyor rey toda la dita cort
e los quatro brassos de aquella protestaron o fizieron su
protestación en la forma e manera qui se sigue: — Et illico
prestito dicto juramento preffati prelati religiosi barones
ac procuratores eorunden mesnaderii milites infanciones et
procuratores civitatum villarum et locorum regni Aragonum
in dicta curia congregrati dixerunt voluerunt ac expresse
protestati fuerunt quod propter juramentum per dictum
dominum regem prestitum de servando privilegia liberta-
tes usus et consuetudines locorum dicti regni et locorum
Turoli et Albarrazini et aldearum suarum non paretur
aut parari possit aliquod prejudicium quatuor brachiis
dicte curie aut alicui seu aliquibus ex eis nec per ipsum
juramentum jus aliquod adquiratur predictis brachiis per-
sonis civitatibus villis locis et universitatibus et singularibus
personis earundeni vel alicui seu aliquibus ex eis adversus
alium seu alia bracliia aut adversus personara seu personas
civitates villas loca et universitates earundem et singulares
personas earum nec adversus aliquam vel aliquas ex eis nec
in plus validentur in prejudicium ipsorum brachiorum per-
sonarum et aliorum predictorum vel alicujus seu aliquo-
rum ex eis raisi si et prout erant ante dicti juramenti pres-
(17)
tationem sed remaneant predicta brachia persone civitates
et alii pretacti et eorura quilibet conjunctim et divisira
super dictis privilegiis libertatihus usibus et consuetudini-
bus eorundem in eo jure quo erant ante dicti juramenti
prestationem.
\(Mtt. .».
Proceso de
E el dito senyor rey stando en su solio e cadilla real £°.rt- "23-
presient el dito Ínclito don Alfonso filio e primogénito su-
yo e presientes el dito justicia de Aragón e jutge en las
ditas cortes e presientes los quatro brassos del dito regno
el dito muy reverent vispo de Huescha en nombre e voz
de toda la dita cort e quatro brassos de aquella entre
otras cosas propuso en effectu tales o semblantes palauras:
que como por el dito senyor rey fuessen seydos rogados
todos los del dito regno que ellos jurassen al dito Ínclito
don Alfonso filio e primogénito suyo de present en senyor
e apres dias suyos en rey e por rey suyo natural e por
part de toda la dita cort le fuesse el martes mas cerca pa-
sado seydo respuesto que plazia a la dita cort e a los lili
brassos de aquella fazer el dito sagrament empero quel
dito Ínclito don Alfonso filio e primogénito suyo ante to-
das cosas jurasse los privilegios de la unión de los regnos
e prestassc sagrament en la dita cort e servar fueros pri-
vilegios e libertades a los del regno de Aragón e a los del
regno de Valencia poblados a fuero Daragon e encara a
APÉN. 2
( 18)
los de Teruel e de Albarrazin sus fueros en la íorma acos-
tumbrada: por aquesto dixo que queriendo exequir las ro-
garlas a ellos feytas por el dito senyor rey supplicava e sup-
plico en nombre e voz de toda la dita cort e quatro bras-
sos de aquella que ell quiziese e mandasse prestar al dito
ínclito don Alfonso filio e primogénito suyo et ante todas
cosas luego de prcsent fiziesse la jura la qual li era stada
va ordenada: e por ell vista e reconoscida e aquella por el
dito don Alfonso filio e primogénito suyo feyta que toda
la dita cort e todos los quatro brassos de aquella en nom-
bre e en voz de todo el dito regno por ellos e sus succes-
sores eran parellados de jurar al dito senyor don Alfonso
fdlo e primogénito del dito senyor rey en senyor de pre-
sent e apres dias del dito senyor rey en rey e senyor suyo
natural. — E el dito senyor rey stando assin en su solio e
(¡nhlla real e presentes todos los sobreditos de la dita cort
mando al dito don Alfonso filio e primogénito suyo qui
present era que fiziesse si quiere prestasse el dito sagra-
ment a los del dito regno segund que ellos lo demandavan
e por ellos le era stado dado ordenado. — Et incontinent
el dito muyt Ínclito don Alfonso filio e primogénito del di-
to senyor rey stando alli present de mandamiento del dito
senyor rey e volundat suya presentes los sobreditos e toda
la dita cort e lili brassos de aquella benignament e gra-
ciosa present el dito justicia de Aragón e jutge en las di-
tas corts juro e fizo sagrament sobre la cruz de nuestro
senyor Jesucluisto e los IIII sanctos evangelios delant dell
posados e por ell manualment tocados en poder e manos
del dito reverent vispo de Huescha en nombre e voz de la
dita cort e lili brasos de aquella la dita jura recibient la
( «9 )
qual yes dins la forma siguient. — Invócalo divino auxilio
a Domino. Noverint universi quod die et anno inferios
denotatis congregata curia generali in civitate Cesarauguste
in ecclesia sancti Salvatoris sedis ejusdem quam curiam illus-
trissimus ac magnifficus princeps et dominus dominus Fer-
dinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majorica-
rum Sardine et Corsice comes Barchinone et dux Atenarum
et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie arago-
nensibus celebrat idem dominus rex presentibus aliquibus
exhortationibus et sanctorum patrum dictis aliisque justis
rationibus sive causis eleganter per eum propositis rogasset
prelatos religiosos barones mesnadarios milites infanciones
procuratores civitatum villarum et aliorum locorum Ara-
gonum qui erant in dicta curia congregati quod ipsi pre-
lati et alii proxime nominati jurarent inclitum ac magnif-
ficum dominum Alfonsum ipsius domini nostri regis primo-
genitum tune ibidem presentem in dominum statim et in
regem et successorem suum et dominum regni Aragonum
post dies tamen ipsius domini nostri regis sicut alii infantes
Aragonum primogeniti et heredes jurari consueverunt et
etiam dictus dominus primogenitus qui ibidem presens erat
instantissime suas preces apud dictos prelatos et alios pre-
dictos efíudisset : et quia tamen in furo novo Aragonum
et etiam in quodam statuto et ordinatione factis per illus-
trissimum dominum Jacobum bone memorie regem Ara-
gonum abavum ipsius domini regis de quibus inferius ex-
presse mentio babetur continetur inter alia quod quilibet
beres et successor in predicto et alus regnis et comitlali-
bus un us post alium successive tempore sui novi domini i
sive novo successionis vel etiam si antea jurari haberet an-
(20)
tequam prelati riqui homines mesnaderii milites ches et
burgenses et homines villarum seu aliqui alii de predictis
regnis sibi faciant seu prestent juramentum fidelitatis vel
aliquam recognitionem ipse heres vel successor quicumque
pro tempore fuerit per se et suos laudet confirmet et
aprobet et publice juret dictum forum et ipsum statutum
necnon quod observabit et faciet observan fueros usus
consuetudines Aragonum privilegia et omnia instrumenta
donationum permutationum et libertates universas prout
inferías latius et seriosius est contentum : ideo nos Alfon-
sus primogenitus predictus volentes dictis foro et statuto
satisfacere juramus ad sancta Dei evangelia per nos cor-
poraliter tacta in posse et manibus reverendi in Christo
patris Dominici divina providentia episcopi oscensis nomine
et vice omnium curie memorati recipientis omnia et sin-
gula supra dicta in hunc modum. Nos Alfonsus dicti domi-
iii regís primogenitus per crucem domini nostri Jcsuchristi
et ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per
nos manualiter tacta in bona fide et sine omni fraude et
maxinaiione quacumque et etiam firmamus prelatis reli-
giosis baronibus mesnaderiis militibus infancionibus civibus
et alus hominibus villarum et aliorum locorum regni Ara-
gonum et prelatis baronibus mesnaderiis militibus infan-
cionibus civibus et alus hominibus regni Valentie qui fo-
rum Aragonum habent quod observabimus et observan
faciemus eis foros usus consuetudines Aragonum privilegia
et omnia instrumenta donationum permutationum et liber-
tates universas que habent et habere debent et hominibus
civitatum Turolii et Albarrazinii et suarum aldearum fo-
rum suum ac usus et consuetudines privilegia et omnia
( 21 )
instrumenta donationnm permutationum et lihertates uni-
versas prout alus in dicto regno Aragonum constitutis ot
eis sunt concessa que habent et habere debent cum sint
intra regnum Aragonum constituti et non contraveniemus
per nos vel per aliam interpositam personam modo aliquo siVe
causa: et juramus quod moneta jaccensis que nunc est ¡n
omni firmitate maneat secundum quod nunc est in perpe-
tuum et currat firmiter per totam Aragoniam et in alus
locis ubi currere consuevit ita videlicet quod a nobis lie-
redibus et successoribus nostris destrui non valeat vel
mutari minui vel augeri aut de novo cudi. Insuper eliam
firmamus et juramus statutum et ordinationem perpetuam
íactam per illustrissimum dominum Jacobum dive recor-
dationis tritavum nostrum per que idem dominus rex Ja-
cobus statuit ordinavit et sancciit quod regna Aragonum
Valentie et comitatus Barchinone cum directo dominio et
alus quibuscumque universis juribus que ad ipsum domi-
num regem tune expectabant vel poterant expectare in
regno Majoricarum et in insulis ei adjacentibus et in co-
mitatibus Rossilionis et Ceritanie Confluentis Vallispirii et
in vicecomitatibus Omeladesii et Carladesii quecumque per
excelse memorie dominum regem Petrum avum dicti do-
mini nostri regis et abavum nostrum ex justitie debito fue-
rint et sunt corone regie applicata et per ipsum dominum
regem unita et alligata ac etiam integriter reducta prout
ea nunc tenet dictus dominus noster rex potenter et in-
tegre cum eorum juribus universis dictis regnis Aragonum
Valentie et comitatus Barcliinone sint et maneant perpetuo
unita et unum et sub uno solo eodemque domino utque
dominio perseverent nec aliquod vel alique ex eis ab alio
( n)
vel alus separentur : itu quod quicumque sit rex Arago-
num idem etiam sit rex regnorura Valentie et Majoi icarum
Sardine et Corsice ac comes Barchinone Russilionis et
Ceritanie ut hec et alia tam in dicto statuto privilegio ac
ordinatione perpetua antefati domini regis Jacobi ejus
bulla plúmbea comunito quam in alio privilegio per dic-
tum dominum regem Petrum facto et dicta reintegra-
tione et nova reductione et unión e corone regie per do-
minum regem Petrum factis similiter bulla plúmbea comu-
nito predicta et alia latius et seriosius enarrantur. A pres-
tatione autem juramenti predicti excipimus donationes et
permutationes assignationes et alias assignationes per pre-
decessores dicti domini regis factas a prima die mensis
aprilis anni a nativitate Domini MCCC septuagesimi quinti
quas sub hujusmodi juramento de volúntate dicte curie
volumus non comprehendi nec ad id ipsum extendi. In
quorum testimonium prefatus dominus rex mandavit ac dic-
tus dominus Alfonsus primogenitus et alii prelati et reli-
giosi riqui bomines mesnaderii milites infanciones et pro-
curatores superius nominati et instrumentum de predictis
fieri unum vel plura instrumenta tradendo illis ómnibus et
singulis qui babere voluerint per notarium infrascriptum. —
Et prestito autem juramento predicto memorati prelati re-
ligiosi riqui homines barones masnaderii milites infanciones
procuratores civitatum villarum et aliorum locorum regni
Aragonum infrascripti qui erant in dicta curia congregati
habentes specialia mandata ad infrascripta gratis et volun-
tarle presente dicto domino nostro rege hoc rogante et
requirente et boc assensum suum prebente jurarunt dictum
inclitum dominum Alfonsum filium et primogenitum dicti
( 23 )
domini regis ibidem presente ipso tamen tenente crucem
et librum missale in manibus suis sub forma setiuenti.
(Sigue la lista de los concurrentes que prestaron el jura-
mento de fidelidad, del tenor siguiente). — Habita dellibe-
ratione et diligenti tractatu per nos et successores nostros
juramus per Deum et crucem domini nostri Jesuchristi et
ejus sancta quatuor evangelia coram nobis posita et per
nos corporaliter tacta vos inclitum dominum Alfonsum do-
mini nostri regis primogenitum quod tenemus et tenebi-
mus habemus et babebimus vos in dominum confestim
et in regem et pro rege Aragonum post dies dicti domini
regis presentís patris vestri : et quod de cetero obediemus
et íidelitatem vobis domino Alfonso primogénito servabi-
mus in vita ipsius domini regis patris vestri et etiam post
ut vassalli et naturales suo domino naturali debent et te-
nentur íidelitatem et obedientiam servare tauquam primo-
génito et beredi universali domini nostri regis predicti. In
quorum testimonium prefatus dominus rex mandavit ac
dictus dominus Alfonsus primogenitus et alii prelati reli-
giosi riqui homines mesnaderii milites infanciones et pro-
curatores superius nominati requisiverunt de predictis íieri
unum vel plura publica instrumenta tradenda illis ómni-
bus et singulis qui babere voluerint per me notarium in-
frascriptum.
Í4.)
Núm. «.
Reg.2401.
Lo Rey. — En Ramón Fivaller: com per rao de la en-
trada per nos Deu migengant e en breu faedora en aquexa
ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra
persona una cota un manto e un juppo de drap daur de
aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto
et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa
ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nos-
tre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre
nostre mestre Johan Dalvernia : pregamvos et manam que
decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur
com a acó sia manester et axi mateix arminis per afolra-
dures et que prestament se fagan los dits manto cota et
juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos
puscam baver les dites robes acabades: car en Barthomeu
Gras regent riostra tresoreria dará o fara donar bon re-
capte aqui sobre la paga deis dits drap e arminis e altres
coses a ago necessaries. E en acó dats aquella bona cura
et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre se-
gell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII.
— Rex Ferdinandus. — Gabriel Mascaroni mandato domini
regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo se-
cretarii.
( 23 )
Nunt. 9.
Reg. 2401.
Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el rol. 54.
alto grande honrado exalcado alabado entre los moros Mulé
Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et
muy amado hermano et amigo como aquell pora quien
querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra
quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalcado
alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado
hermano et amigo : fazemosvos saber que por la gracia de
Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e ad-
vocada en quien nos havemos gran devoción las nueve per-
sonas que estaven en Gaspe que fueron deputadas por to-
dos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal co-
rona Daragon para envestigar et declarar a quien perte-
nescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos
a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos
de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia
la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaración nos fue intimada por part de las ditas nueve
personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno
de Castiella e requierido que deviessemos tomar la posse-
sion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los para-
mientos del nuestro regno Daragon et del principado de
Cathalunya et del regno de Valencia: c todas las ciudades
e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a
( *> )
nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que
entrassemos en estos nuestros regnos e después que en ellos
fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades
villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su
senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Caragoca et to-
das las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros
regnos sabida la nueva de nuestra declaración ovieron gran
consolación por seer fallado que a nos pertenescia por jus-
ticia la dita succession : e las universidades de nuestros
regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros
dellos ovieron gran alegría e goyo con la dita declaración
e fizeron grandes alegrías e solempnas professiones e nos
recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Cara-
goca como en las otras ciudades e villas de los nuestros
regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Cara-
goca en los quales todos los nuestros vassallos del dito
regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su
rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogé-
nito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias.
Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico
stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra con-
tradicción alguna assin como si desde que nasciemos fue-
ramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque
de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nues-
tros regnos como competitores nos han obedescido et ju-
rado por su rey et senyor: e después de esto somos venido
en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos
en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca
se fizo a ningún rey de nuestros predecessores en la qual
todos los prelados condes nobles cavalleros universidades
(27 )
del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por
su rev e por su senyor : lo qual muy caro c muy amado
hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto
que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo
vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que
nos havemos llovido muyt grant plazer alegría del venci-
miento et bienandanza que agora sopiemos que Dios vos
ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de
Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos
somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos
et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos
lazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo
rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et
bienandanza car en saber della seremos muy alegre et
otrosi que vos plega enviarnos a Gortealve nuestro escu-
dero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones
que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre
Alfonso Hernández de Cordova al qual vos rogamos quel
havades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Bar-
chinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero
del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII.
— Rex Ferrandus. — Johannes de Tudela mandato regis
facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secre-
taria
( 28
\MiH. 8.
fotfeiL En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Si-
cilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarenca fill
del ¡Ilustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre
molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor.
Inclit magnifich et car cosi : per tal com som certs quen
haurets pleer certiíicamvos que en la confeccio de les pre-
sents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los in-
fants nostres filis erem sans et en bon stament de nostres
persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran
affeccio saber ago mateix de vos pregamvos axi affectuo-
sament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquéis per vostres letres car gran plaer e con-
solacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a
nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e
sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey
Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son pre-
paratori de entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort
maravellats e crehem fermament que ago no procehex de
voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt
amat frare ni vostra : perqueus pregam affectuosament que
havent sguart ais bons et grans deutes de amistat qui son
stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt
amat frare e nostres precessors reys Darago de bona me-
(29)
moria et nos qui per grasia divinal en los regnes et ter-
res Darago succehim la qual bona amistat nos entenem
servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar
e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vos-
tre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los
limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge
ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt:
certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos axima-
tex havem manat e manam de present ais nostres vassalls
e sotsmeses ques guarden de fer dan algún a vassalls o
gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne
vostres ans volem et manam que aquells sien tractats fa-
vorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vas-
salls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi
vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car
nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda
molt car e molt amat cosi Lesperit sant. — Dada en Bar-
chinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del
any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. — Johan-
nes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci
Ferdinandi de Vadillo secretarii.
\miii. 0.
Legajo de
A mon senyor lo rey. — Mon senyor : una letra he ree- !'()ltas0r.e1a1
buda de la vostra senyona dada en Barchinona a XXIIII
dies del mes de decmbre prop passat contcnent en acá-
(30)
bament que presos e beu guardáis remetes a vestía celsi-
tud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie in-
numerables paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en
ella no sens causa so molt maravellat com tais coses com
la dita letra conté no cayguen en mi ne en casa de vos-
tres predecessors e meus ais quals se inpingirie denigrado
si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra:
e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa
Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent
es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equi-
tat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent
e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es
un deis coxins en que pot segurament reposar e acó ha
mostrat obra e no paraules quant se vol no baje evangat
en les illes com no sie menys la conservacio de la térra deca
mar que adquisicio de la ultra marina. E si aqüestes co-
ses e la prosapia de la dita casa si les sap hagucs ben me-
morados lo dictador de la dita letra nos fore dilalat ne
hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant
per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli ne-
gué ne la materia de la tinta que podie divertir en ais
hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a
m¡ opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de
vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua
bagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella so-
bre la remissio demanada hon a mis pertangues co que no
fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa
culpa per fortuna mostré volersen portar sa intencio sens
(51 )
prova alguna : e si tal letra vos senyor haguessets signa-
da ans hagrets seguides les vestigies deis dits precessois
qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues
en aquell co que Deu no vulle no esser a ells lunv e no
volents fer de tota erba un feix. Perqué senyor placie a
vostra senyoria si no lio íets per mon sguard que almenys
per lo deute tais letres nom sien trameses car no se petit
subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia
e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor
que vostra senyoria vege que axi es potse informar e tro-
bara ab veritat que per dret comu e per constilucions de
Cathalunya e usances e encara remissio en lo principat no
ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminen-
cies franqueses e libertáis e molt menys pot ne deu esser
a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e
per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rot-
lan com volien proseguir aquells de quis clamen deis furts
per ells preteses haguessen volgut entendre co quels dix
clamantse a mi co es que en tal cosa no havie res a fer
com nos pertangues a mi noció deis dits fets e si apres
com per lur importuuitat yo tant com en mi era desplaent-
me tais coses hagui dit ais otíicials de la infanta a quis
pertany que en lo dit fot fahessen justicia breument e
spatxada e a^o mateix fiu manar per la dita infanta si ins-
táis per lo fisch quils ajudave per punicio deis crims e vin-
dicta publica una e moltes vegades e ab solicitud conti-
nua ells o lur procurador haguessen proscguit lur fet e
provat £o que pretenen sens falla hagueren vist que per
falt deis administrador de la justicia no bagre fallit ne ha:
mas en lurs contumacia colpa e necüíiencia e de lur pro-
(32)
curador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino
de comptar diners. E per co com contra Felip Daygues
Miguel García Paschal de Munt-Real e Lopito preses en
poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia
no fos provat alcuna cosa de co quels ere oposat fetes les
citacions monicions e assignacions degudes et per temps
congruus e segons en tais coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats absolts : e se-
gons so informat acó ha fundament e stabilitat de dret ne
se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus
fer: e axi senyor placiaus que tais letres e axi injustes ab la
dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment
envers mi que noy he res a fer facats cessar e la sobre-
dita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho
e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra
senyoria co que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell
secreta VIH dies del mes de febrer del any MGGCCXIII.
— Vostre humil Jayme Darago.
\uiit. to.
fol. ill. Lo rey. — Mestre Vicens: per cei tes causes molt urgents
et necesarios concernents lo bou estament de la cosa pu-
blica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut
a nos prorogar nostra partenga daei fins apres la festa de
Pasqua primer vinent la qual passada entenem infallible-
ment Deus volent partir dagi faents la via de aqueix regne
(35)
de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat retu-
rar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyer-
nos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus
toquants la unió de la sancta universal esglesia de Deus
en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab
totes nostres forres et ab sobirana atencio et vigilanca tre-
treballar. E com en aquests afers concernents sobirana-
ment lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria
pregamvos axi cordialment com podem que per res no
partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos
disposets et siats prest per partir per fer la via del dit
sanct pare tota hora que sabrets nostra partenca dagi per
manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos
hic serem. E en acó per res no haja falla si james nos en-
tenets en res complaure com no desigem cosa alguna en
aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en
nostres dies aconseguissem la unió de sancta mare esglesia:
certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escu-
savets en alguna manera c,o que no podem creure part lo
gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech
de consciencia vers nostre Senyor Deus. — Dada en Barchi-
nona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any
MCCCCXIII. — Rex Ferdinandus. — Dominus rex mandavit
michi Johanni de Tudela. — Dirigitur magistro Vincentio
Ferrarii.
APEN.
(34)
é
Ntím. 11.
foi. ii2. Al alto grande honrado exaltado e alabado entre los
moros Yucaf rey de Granada nuestro muy caro e muy ama-
do hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos
enviamos muyto a saludar como aquel para quien queme-
mos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos
mismo deseades. Alto grande honrado exaltado e alabado
entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e
amigo: después que vos scriviemos por nuestras letras signi-
ficandovos como apres de la nuestra bienaventurada en-
trada en nuestros regnos nos havian con grant honor so-
lempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos
havian jurado en rey princep e senyor natural primerament
el regno de Aragón e después todo el principado de Ca-
thalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement
quen hauviedes plazer e consolación grant assi como nos
hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor
vuestro : certificamosvos que de present havemos havido
nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nues-
tros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia
por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los Ín-
colas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que
los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con
grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nues-
tra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia núes-
(35)
tro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por to-
dos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e univer-
sidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones
cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afec-
ción han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito
sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey
princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nues-
tra propia persona : e íinalment todo aquel regno nuestro
esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tran-
quilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra
reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy
amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran
plazer e consolación rogandovos assin affectuosament co-
mo podemos que de la salut e buen stamiento e de todas
prosperidades de vuestra persona nos en querades certifi-
car por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e con-
solación muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes
de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos
fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena vo-
luntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a
XIIII dias dabril del anyo MCCCCXHI.— Johannes de Tu-
dela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Va-
dillo secretarium.
\úm. 1?.
Al molt alt e molt poderos princep en Carlos per la foJ. 113.
gracia de Den rey de Franca nostre molt car e molt amat
(5G)
frare : en Ferrando per aquella matexa gracia rey Dara-
go e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt
poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab
gran desig de saber bones novelles del bon stament et sa-
nitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e
molt amada sor e deis infants vostres filis pregamvos axi
cordialment com podem que per vostres letres tota vegada
queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran
plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que
axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la con-
feccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna
e los infans nostres filis erem sans e en bon stament de
nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt
alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare:
significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors
vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab
grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragone-
sos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del reg-
ne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet
a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur
rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de pre-
sent de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo reg-
ne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com
ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots
los de aquell regne : e axi la reyna dona Blancha nostra
cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre
cosí germa qui Deus haja com tots los prelats barons ca-
vallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne
ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey
et senyor lur et obeexen ais dits nostres ambaxadors axi
(37)
com farien a nostra propia persona: e finalment tot aqnell
regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en
gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et sub-
jeccio de nostra rea! dignitat. Totes aqüestes coses rey molt
alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos
notificam per tal com creem fermament que de la honor
et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer
et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de
la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses
algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat
frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivits-
nosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et
tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. — Dada
en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de
abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII.
— Rex Ferdinandus — Johannes de Tudela mandato regis
facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.
\«i ni. 13.
Rcg.2401.
Lo rey. — Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda fol. 121.
dada en Balaguer a VIII del prcsent mes dabril en la qual
fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent
la governacio de Cathalunya deis nostres veguers de Leyda
e de Tarrega suplicantnos que ais dits grenges vullam re-
mediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem
tramesa per remediar los dits grcuges vullats que sia per
( 39 )
tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algu-
nes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau
ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina
deis dits greuges raes incentiu de majors : a la qual letra
vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne
placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne
privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt
menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de
nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de fa-
vors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom
qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficiáis que
facen per justicia e que daltra part en celat li facam fer
lo contrari : car certificamvos que si nos haviem a fer ab
lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets
clars e no simulats: molt milis pot tot hom de sana pensa
pensar que ab nostres vassalls co que fem no es simulat
ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E
discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos
responem: que no trobam de consell que mossen Riembau
anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey
havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos
com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e
de trena ferho pogues e daco per nostres letres nol havem
repres axi com no deviem. Be es ver que per co com per
vostres missagers sora imformats quels dits gitats de pau
e de treua restituís e crehem com lo contrari no hajam
oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments
ha obeits: perqué no cal algún conjecturar que dit mossen
Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scri-
vim. Del fet de Gorbins de que erem informats per nostres
(39)
missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scri-
vim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu
habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem exa-
minar e si per expedient ho habia fet ho rcscrivis. E se-
gons apres som stats informáis per ses letres ell no ha
pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde
del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la juris—
diccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga
lo qual havia gitatde pau e de treua an Guillem Ramón de
Sacorbera e alguns altres requerí lo veguer de Leyda e lo
dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e
li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gi-
tat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no
occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit
spital mas solament co qui era del dit gitat de pau e de
treua: pero que no aparque los clams que fets sobre el dit
fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats
de pau e treua son perseguits en los lochs on havets ju-
risdiccio e deis altres barons es segons ley de la térra e
nous en devets maravellar. De co quens fets saber que ve-
gueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que
ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso fado
gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites
constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres le-
tres afermats que son imposats fentament crims quis perta-
nyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos
pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau po-
sar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra
ell e informacions denant anans mostren claramcnt que ell
ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau
(40)
e de trena et peí conseguent es legut a oostres oíticials
cura tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pen-
dre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya
quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos ha-
guessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los
altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament
e daquen ixint nit roben los camins preñen e faen resca-
tar los caminan ts: nos calguera a nos ne a nostres officials
fer los enantaments que fem contra ells dins vostre com-
tat: car podets pensar que en alguna manera no podem to-
llerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en
los temps passats son stats preserváis de semblants oppres-
sions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats
e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa
oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal
magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents
los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la
persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga
per proces de fautoría contra alguns homens de vostre
comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua
en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no
es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per con-
seguent no poden esser dits fautors aquells qui ignora-
ven esser gitats de pau e de treua : laltra quel dit mos-
sen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos
prorrogat: en acó vos responem segons relacions per aquells
qui han aportados les letres requisitories ais officials vostres
e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e
de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar
les letres ais vostres officials ans los era menacat a mort
( « )
si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles
que poguessen presentar les dites letres e per aquesta
raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles
o lochs : porque apar que si les dites letres no son stades
presentades ais vostres officials personalment seria stat per
lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los
portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com
dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme
qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat
que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar
ans ha sobresegut en los enantaments deis afers jatsia en
aquells pogues haver proseguit. Perqué si vos e la dita in-
fanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota
occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre com-
tat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre
los mals e scandels damunt speciíicats. En acó que fets so-
bre que inhibiscam al dit portantveus de governador nos-
tre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita
nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que
per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus
de governador haja feta alguna cosa perqué la dita inhi-
bido li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres
fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre
no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari
fehia nos Ion castigarem axi com se pertanyera. Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en
lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. — Rex
Verdinandus. — Dirigitur comiti Urgelli. — Dominus rex
mandavit michi Paulo ISicholai.
( M )
Viiisi. 14.
Reg.240'3.
fol. 19. Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre
molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gra-
cia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de
honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos expli-
caran trametem a vos plenerament informats de nostra
intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra
cort rnossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues
doctor en leys ais quals vos pregam affectuosament donets
plena fe et crehenfa a tot ?o que per part nostra vos di-
rán axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tin-
gaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant.
Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies
de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC
tretze. — Rex Ferdinandus. — Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicolai. — AI inclit et magnifich en Johan duch de
Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferran-
do per la gracia de Deu etc. ut supra etc. — Símiles fuerunt
directe ducibus subscriptis. — Al inclit et magnifich en Odoart
duch de Bar. — Al inclit et magnifich en Johan duch de
Borbo. — Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.
( 45 )
Num. 15.
Reg.2403.
Memorial de les coses que mossen Dalmau de Darnius fo1- 20-
et micer Joffre Dortigues consellers et oydors de la cort
del senyor rey ambaxadors per lo dit senyor en les parti-
des de Franca destinats per vigor de les letres de crehenca
que sen porten han a explicar. Paulus secretarias. — Primo
recuperabunt et portabunt secum pro advisatione sua co-
piam tractatuum íirmatorum inter ambassiatores domine
regine Neapolitane et filii sui super successione corone re-
galis Aragonum et simili modo portabunt secum copias
íirmarum dominorum regum Francie et Castelle et alia
omnia consequtiva ad predicta. — Paulus secretarius. — ítem
recuperabunt et portabunt secum literam patentem permo-
dum salviconductus dicti domini nostri regis et literas cre-
denciales clausas pro dominis regibus Francie et Dafino
filio ejus et ómnibus dominis ducibus prelatis et comiti-
bus de consilio regis Francie. — Paulus secretarius. — ítem
licet dirigantur principaliter ad regem Francie nichilominus
ad cautelam poterunt portare literas credenciales pro rege
Ludovico qui est in Francia et regina uxore sua ut si ex-
pedierit eis loqui pro vel contra haberent literas paratas.
— Paulus secretarius. — ítem recuperabunt etiam et por-
tabunt secum literas originales seu copias literarum missa-
rum pro parte regine predictc neapolitane per quas repro-
baba! electioncm factam de novem personis pro declara-
( ** )
tíone regie corone Aragonum et discedebat a judicio de-
terminatione declaratione earum tanquam sibi suspectarum
et electarum ut aseverat per fraudem maxinationem et no-
toriam tiranniam. — Paulus secretarius. — Itera etiam por-
tabunt efectum propositionis facte per episcopum Sancti
Flori in parlamento Dertuse in crastinum electionis dic-
tarum novem personarum in qua electionem predictam et
personas multipliciter impugnavit sicut etiam postea idem
fecit coram consiliariis et in consilio Barchinone et etiam
per totum iter redeundo in Franciam et postea idem fe-
cit in consilio regis Francie post declarationem jam diutius
factam. — Paulus secretarius. — ítem cum predictis literis
et scripturis ac presenti memoriali dicti ambassiatores ex
parte domini nostri regis ad dictum dominum regem Fran-
cie destinati presentabunt eidem si sit in statu sanitatis
aboque ejus consilio in generali et etiam si expediret in
particulari literas credenciales domini nostri regis per quas
in hora audientie eis date: — Primo exponent salutationem
cordialem domini nostri regis ad regem Francie exponent-
que salutem et prosperum statum domini nostri regis et
domine regine ac etiam domini primogeniti et aliorum fi-
liorum suorum et qualiter dominus noster rex afectat con-
tinué scire prosperum statum illius regis et suorum et ro-
gat id sibi continué intiman etc. in forma. — Paulus se-
cretarius.— ítem exponent qualiter circa finem decembris
proxime lapsi venerunt Barchinone ad dominum regem
nostrum dominus episcopus Sancti Flori et Guillelmus San-
geti ut ambassiatores dicti domini regis Francie dumtaxat
et exposuerunt domino regi et coram suo consilio ex parte
ipsius domini regis Francie in efectu quod ipse dominus
(45)
rex Francie audiverat tam relatione dictorum ambassiato-
rum domini nostri regis sibi missorum quam alias declara-
tio nenv regie corone Aragonum et qualiter ipse dominus
rex noster pro quo fuerat facta declaratio receperat regni
possesionem et quod quantum ipse dominus rex Francie
intellexerat pro parte regis Ludovici jus in dicto regno
putabatur faceré pro uxore sua et filio ejus. Et quia idem
rex Francie diligebat honorem utrorumque volebat se po-
neré médium inter eos et videbatur sibi quod dominus rex
noster deberet se reddere liberalem ad aliqualem bonam
satisfactionem proinde dicto regi Ludovico et uxori ac fi-
lio suis faciendum et tune dixerunt multa verba satis grossa
que non placuerunt consilio dicti domini regis. Et inter-
rogati si illa dicebant ex parte dicti domini regis Francie
responderunt quod non sed a se ipsis et volúntate illa ba-
beri pro non dictis. Et deinde requisiti dedernnt in scrip-
tis unam cedulam sigillatam et subscriptam cujus copia
isti ambassiatores domini nostri regis secum portabunt in
qua ut ejus tenore constat continentur novi tractatus sa-
tisfactionis fiende regine Neapolitane et ejus filio per do-
minum nostrum regem pro jure quod se pretendebant ba-
bere in regnis Aragonum et nulla fit mentio de capilulis
diu antea id est antequam declaratio per novem personas
nec electio ipsarum novem personarum essent facte inhitis
concordatis et íirmatis super boc pro bono pacis et con-
cordie inter ambassiatores utriusque partís scilicet domini
nostri regis tune ini'antis Castelle ex parte una et dicte
domine regine Neapolitane ac filii sui divisim ex altera:
que quidem capitula íuerunt per ipsas partes principales et
deinde per reges Francie et Castelle laudata et approbata
(46)
quorum copiam dicti ambassiatores ut pret'ertur secum
portant et debent notare et quando expederit recitare efec-
tualiter capitula primum secundum et ultimum. Et bene
credit dominus rex noster quod si domino regi Francie et
suo consilio fuissent ad memoriam reducta illa capitula má-
xime per ambassiatores per eum missos cum dicto tractatu
qui illa sciebant et prius firmaverant nullatenus rnandasset
eisdem ambassiatoribus novos tractatus monere cum id sa-
piat a prioribus concordatis et firmatis discedere. Ulterius
stat in veritate quod pars dicte domine regine et filii sui
videtur tam vocaliter quam realiter ab efectu dictorum ca-
pitulorum per antea firmatorum discessise multismodis: nam
cum per parlamenta que tune celebrabantur in Aragone
Cathalonia et regno Valentie concorditer et cum magna
deliberatione essent electe in civitate Dertuse novem per-
sone idonee de dictis regnis et terris ad recognoscendum
et declarandum cui ex competitoribus tanquam potiori in
jure subjecti corone Aragonis deberent prestare homagium
fidelitatis in crastinum publicationis dictarum novem per-
sonarum ambassiatores dicte domine regine et filii sui de
directo venientes contra capitula predicta biduo ante fir-
mata publice dicte electioni contradixerunt allegantes satis
inciviliter dictas novem personas seu plures ex eis fuisse
et esse parti dicte domine regine filii sui suspectas et hoc
minus procaciter replicarunt concludentes quod recede-
bant ab eorum judicio et nolebant stare eorum declaratio-
ni et publicationi postea faciendis. Et boc idem tam dicti
ambassiatores quam dicta domina regina per sua scripta et
literas directas prefatis novem personis in Caspe congregatis
et singulis civitatibus prefate corone Aragonum subjectis
(47)
publicarunt per quos quantum in eis fuit judicium et de-
clarationem dictarum novem personarum que tune inmi-
nebant facienda et per Dei gratiam fuerunt facta tuto
posse impugnarunt ut per tenores predictarum literarum et
aliorum actuum quos secum portant potest constare. — Pau-
lus secretarius. — ítem etiam post factam declarationem dic-
tarum novem personarum et per omnes subjectos dicte co-
rone acceptatam et possessionem regnorum per dominum
regem nostrum apprehensam pro parte regis Ludovici et
uxoris ac filii fuit dicta declaratio in presentia domini re-
gis Francie et sui consilii impugnata quod satis est notorium
et hoc episcopus Sancti Flori et Guillelmus Saquen am-
bassiatores nuperime missi domino nostro regi retulerunt
et in eorum scriptura eidem domino regi data posuerunt
quam dicti ambassiatores secum portant. — PavJus secreta-
rius.— ítem cum premissa constet evidenter quod pars dicte
domine regine et filii sui ante publicationem et in publi-
catione et post publicationem dictarum novem personarum
recesserint a capitulis supradictis inter dominum nostrum
regem et eos firmatis tu prefertur: videtur rationabile et
justum de veritate justitie quod dominus noster rex mini-
me teneatur ad observandum dicta capitula nec ad com-
plendum aliquid de contentis in eisdem et per consequens
nulla ratione videtur dominum nostrum regem prefate re-
gine et filio obligari: veruntamen attentis vinculis amici-
tiarum domorum Aragonum Francie et Castelle de quibus
Aragone et Castella dominus noster rex trahit originem et
ad lionorem domini regis Francie cui dominus noster rex
hactenus studuit et nunc etiam cupit complaceré dominus
noster rex dabit locum quod ambassiatores sui qui vadunt
( 48 )
tractare de et super dictis capitulis jam firmatis cum ordi-
nationibus tamen sequentibus etc. — Pauhis secretarais. —
Primo quod statuant de terminis competentibus ad solutio-
nem quantitatis centum quinquaginta mille florenorum in
eisdem capitulis memórate qui viderentur convenientes ad
tres annos per tertias solvendi computandos a die qua
constaret domino regi de renunciatione et aprobatione in-
mediate sequenti. — Paulus secretarius. — Secundo quod
pars dicte domine regine et filii sui renunciet expresse me-
diantibus publicis instrumentis contradictionibus et oppo-
sitionibus per eam factis et positis ut supra fertur contra
dictas novem personas aut aliquas ipsarum et contra pro-
cessum publicationem ac declarationem ij)sarum et quod
ipsas publicationem et declarationem approbent taliter quod
inde nequeat oriri questio in futurum. — Paulus secreta-
rius.— ítem quia filius predictus regine Neapolitane est
infra annos pubertatis ad hoc ut valeant rei.unliatio et ap-
probatio pro parte sua fiende expedit quod sibi detur cu-
rator legittime et quod tam curator quam etiam rex Lu-
dovicus ut pater et administrator ipsius in presentía judi-
éis competentis faciant dictas renunciationem et appro-
bationem que insuficientur per interpositionem decreti et
auctontate judiéis prelibati. — Paulus secretarius. — ítem si
fíat ambassiatoribus domini regis mentio de matrimonio po-
terunt responderé quod cum filii etc. sint aduch impú-
beres non hortatur dominus rex noster ad istud firmandum
vel exequendum adliuc sed adveniente pubertate faciet et
complebit id ad quod ex tenore capitulorum posset obli-
gari. — Paulus secretarius. — ítem postquam fuerint expli-
cata premissa die sequenti vel alia exponant regi seu ejus
( 4(J )
consilio qualiter post predictas declarationem et publica-
tionera comes Urgelli quia crat unus de competitoribus dic-
te successionis prestitit fidelitalis juramentum domino nos-
tro regi ut fidelis vassallus : et post idem comes diabólico
comitatus spiritu fuit infidelis et rebellis et perseverat
in eisdem : ea propter dominus rex non valens sub dissi-
mulatione conniventibus oculis taiia inulta pertransire cepit
inquirendo et mediante justitia procederé contra eum et
demum per justitiam providit castra et fortalitia ejusdem
comitis fore ad posse regium apprehendenda: quam provisio-
nem idem dominus rex exequi mandavit et mandat ma-
turo digesto consilio totius curie generalis principatus Ca-
thalonie et de expresso assensu et aprobatione omnium
regnorum et terrarum suarum. Sed quia ut per literas
scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur
quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat si-
bi auxilian in dicta resistentia per nonnullos subditos regís
Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod domi-
nus rex Francie per suas literas patentes mandet ofíicialibus
suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne per-
mittant aliquos subditos ipsius regis Francie iré in adjuto-
rium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et re-
vocent remcdiis oportunis nec permittant etiam alias gentes
extrancas in auxilium dicti comitis per regnum Francie
pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exc-
qutionem Imjus provisionis aliquem vel aliquos oHiciales re-
gios ut morís est. — Paulas secretarius. — ítem ducant secum
ambassiatores translatum quarundam lilcrarum similium
quas jam idem rex Francie in siniili quasi materia con-
cessit. — Paul us tqcrelariw* — ítem ducant transumptum
APÉN. i
( m)
instrumenti dicte íidelitatis prestite per comitem Urgelli.
— Paulus secretarius . — Dominus rex mandavit michi Paulo
Nicholai. — Vidit Berengarius de Bardaxino. — Franciscus
Daranda conservalor.
Y uní. 16.
Reg.2403.
fol. 135. Lo rey. — Molt car et molt amat primogenil: lo Rey deis
reys posant lo fre en la boca deis superbioses lur elacio
conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga
a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses
et no presumesquen esser fets semblants al Altissime. Tant
es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rom-
pent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a
son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes in-
dignitats quants e quants et malvades obres ab diabólica
austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra
reyal majestad volent en riostra senyoria sembrar infidelitat
et rebellio de la qual en aquella james fon trobada al-
guna sement: per lo qual provebints a la indempnilat de
nostra cosa publica nos ha convengut personalment venir
aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga
e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella
no sens gran renom et fama de nostre car onde lo duch
de Gandía comtes barons nobles cavallers gentilshomens
et altres axi de nostres regnes et terres com del regué de
Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions
et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en
( ÉM )
la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa
Mare sua en qui es tota nostra esperarla no volent la des-
truceio del poblé de la dita ciudat neis grans dans a ell
subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme
que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre
en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et mi-
sericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de
pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdo-
nat mort natural mutilado de membres et exili perpe-
tual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare
e germanes sues les dites morts mutilado et exili et en-
care presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos
havem detengut per tal que purgues la pena de sos pec-
cats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses
vos notificam ab. . . . exibidor de la present. E ha-
jaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guar-
da la sancta Divinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots
nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil
CCCCXIII. — Rex Ferdinandus. — Gabriel Mascaroni man-
dato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Va-
dillo secretarii.
Num. 19.
Reg.2403.
Lo rey. — En Fenollet: segons havem entes e vist en una M- ,,",•
letra per vos a nos tramcsa vos havent en los fets e apa-
rellaments de nostra COTO nació acjuella diligencia quens
pertany ensomps ab mossen Sancho Davila cavaller cambín1
( **■)
nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen
aceytonis tafetans e belluts blandís e altres en lo dit acte
de coronado necessaris. E axi matex nos fets saber que
havets parlat ab en Guillem Mnlet de les joyes e penyo-
res de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller
lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu
que noy ha ais sino co que tenim en manifest: de que som
molt maravellats com siam informáis quey havia mes joyes
e penyores que aquelles que son contengudes en manifest
e inventan. Perqueus pregam dehim e manam que de les
dites joyes e penyores diligentment encerquets e sapiats
praticant e comunicant daco ab los dits Guillem Mulet e
Torramorell lo iet de la veritat e mes avant nos scris-
quats prestament quins e quals draps co es acetonis tafe-
tans e beluts blandís fallen que nols puxan liaver daqui e
quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells
quis poran trobar ni haver puxam fer pertret e haver
aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres ne-
cessaries a la dita benaventurada coronado ensemps ab los
dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligen-
cia en tal manera que migengant vostra obra nos siam pro-
vehits deis dits apparellaments e per aquests e altres servejs
a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de oppor-
tunes grades e favors. Dada en Levda sots nostre snsell se-
cret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII. — Rex
Ferdinandus. — P. D. — E si cas es que vehets o coneixets que
aqueix hom sen Iracas os metia en torn en no manifestar les
dites penyores clarament remetetslom aci a nosdecontinent
ab una altra persona. — Dada axi com dessus. — Dominus
rex mandavit miclii Petro Marga 11.
( »3 )
\ « iu. 18.
Reg. 2403.
Rex Aragonum et Sicilie. — Religiose devote ac dilecte ,o1'
noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus
superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum
conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo sub-
mittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier
Altissimo erubescant. Sane jamdiu prob dolor exiit in publi-
cum quod vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de
Urgello fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regí et
domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus ini-
quitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes
nequissimas obortivit majestatem nostram insudans oífen-
dere et in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare
quibus compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut con-
crescat eidem personalemsalutis ministraremus medelam: ob
quod huc accessimus civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem
Jacobus et alii ejus cómplices residebant obsessimus usque
in diem hujusmodi multipliciter macerantes quo digno Dei
judicio sub cujus virtute prospera cuneta succedunt in-
tercessionibus glorióse virginis matris ejus superbum cor
ipsius Jacobi sic humililate contrivit.quod a dicta civitate ad
nostri presentiam accessit poplitibus llexis illud davidicum
verbum materna linga prosiliens Miserere seque in posse
nostre majestatis inmisit ut de ejus persona dfsponeremus
ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non rigore justítie
(34)
comoti sed pietatis rore ac misericordie madel'acti eidem
mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique secu-
ritatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus et populo
captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Ja-
coburn conservan jussimus : in laudes Altissimo exalantes
cujus glorie sunt hec omnia describenda quique ejus so-
lita clementia speramus sic dexteram nostram diriget quod
sedebit populus noster in pulcritudine pacis et taberna-
culis justitie ac requic oppulenta. Ceterum devote et di-
lecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi
hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spi-
ritns sancti gratia inspirante ad fidem catholicam tenero
volatu anelant sperantes sitibunde ad nonnulla que huma-
nus capere eorum sensus non valet instructionibus debitis
adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri edificantis ser-
monis fulgore ab ipsis ofuscalionibus eosdem in lucem ca-
tholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domi-
no exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plu-
res ex predictis causa previa convenerunt remeare aliqua-
tenus non tardetis ut ex vobis judei prefati palmam salutis
colligant qua possint perenni in celestibus vita frui : et
deinde Cesaraugustam ubi dante Domino proposuimus in
brevi sacre nostre coronationis solemnia celebrare procu-
retis adire cum vestro salutari adventu predictorum sequen-
tes incessus ex judayca lege quamplures ad orthodoxam
sperentur beatitudinem evolare : nos enim scribimus nostro
procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum stu-
deat necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro
sigillo secreto XX die novembris anno a nativitate Domi-
ni MCCCCXIII. — Rex Ferdinandus. — Venerabili et reli-
( 3S )
gioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii
in sacra pagina pereximio professore. — Dominus rex man-
davit míchi Paulo Nicholai.
\ÚKIB. 1».
Arch. de la
Ais molt honorables e molt savis senyors los jurats de deUrienfdé
la ciutat de Gerona. — Molt honorables senyors: reebuda f*l. 128. Ü
havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la
ambaxada que havem tramesa al seriyor rey sobre la con-
vocado del Princeps namque ha felá avinenga o composicio
de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car
aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos respo-
nem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en
les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI
doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gan-
día don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts
a parlament e tráete ab don Jacme üurgell qui es exit
fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab bar-
ret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e cal-
cat destivals lo qual ha molt plorat en lo companyament e
abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandía fon
puyat al senyor rey vencí» linlanta e torna supplicar lo dit
senyor que fos sa merce perdonar al dit dot» Jayme marit
seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que
havia dada de haver los homens de Balaguer si nos relien
per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon di-
mecres festa de Tots Sants o primer de noembre: e mes
( m 5
avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la
mort del archabisbe de Caragossa e del governador de Va-
lencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit
seriYor respos que si don Jayme se metia en son poder per
tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al rejal on
es que li plahia. E veus senyors co que ab veritat vos po-
dem al present certificar: de la composicio o avinenca par
que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit se-
nyor. Daco ques seguirá per avant vos certificaren) tantost
Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem
feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Bar-
chinona han tramesa ais consellers de Barchinona: huy que
es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts
a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes solta-
ment en poder del dit senyor rey demanantli perdo pre-
sens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor rep-
tant lo dit don Jayme daco que fet havia remeslo a Pere
Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus
senyors co queus podem fer saber. Scrita en Barchinona
dijous a dos dies de noembre ora del seny del ladre lany
de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX1II. — Los depu-
tats del general de Cathalunya residents en Barchinona a
vostra honor apparellats. — Dominus abbas Montiserrati Gi-
labertus de Scintillis et Johannes Ros. — Deputati manda-
runt michi Johanni Gacet.
( Ul )
IVum. «O.
SUMARIA COSTRA EL COME DE ERGEL.
1>IA 3 DE JUNIO DE 1413.
Hallándose á la sazón don Fernando en Barcelona, y habiendo
llegado á su noticia, por relación de personas fidedignas, que
algunas partidas de eslranjeros armados se hallaban reunidos
en los confines de sus reinos amenazando una invasión; previo
un maduro consejo, mandó se recibiera una información para
comprobar la veracidad de aquellos rumores y averiguar quie-
nes eran los instigadores y motores de aquel atentado y el objeto
que se proponían, especialmente cuando la fama pública acusa-
ba al conde de Urgel de que habilitaba, fortificaba y abasieeia de
gentes, armas y vituallas sus villas, castillos y fortalezas, para
admitir y recibir en ellos á dichos eslranjeros y prepararse á la
ofensiva y defensiva. Y como el rey tuviese en su poder algu-
nas cartas relativas á aquel hecho dirigidas de distintos puntos
no solo á su persona si que también á diferentes sugetos, man-
dó se insertaran en la presente información en la parte que con
esta guardaban relación, y su tenor es el siguiente:
Domino suo Peregrino de Jassa in utroque jure profun-
dissimo bacallario. — Carissime domine: cum pastore veslre
cabanye recepi litteras vestías su per eo quod me rogatis
si qua sentio in bis parlibus tractari contra dominum ves-
( w )
trum regern aut vestram civitatem Cesarauguste quod vos
avisarem super quo etiam me rogavit aftectuose dominus
iníermarius frater vester dum etam Tolose preteritis clie—
bus in quadragessima quod si qua in predictis sentiebam
vobis notificarem. Eapropter noveritis quod dominus avun-
culus meus quem vos cognoscitis venit eri de Ax ubi di-
missit dompnum Ánthonium de Luna et recepit vadia ab
eo pro deceno hominibus armorum ad tres menses pro in-
trando in vostro regno et antequam iret ad visitandum me
et alios parentes hic: a quo habui quod de certo est tracta-
ta mors proditionalis vestri regis et ejus filii et aliorum plu-
rium in ipsis partibus et quod executabitur in brevi nam
bene cognoscunt quod ipso rege vívente in vanum labora-
rent. Interrogavi eum de executoribus de tempore et de
modo quo predicta debent fieri : dixit quod nichil amplius
scit in specie sed quod predicta sunt certa: quare consulo
vobis quod sitis avisatus nam sine dubio magna scandala
erunt inter vos si predicta fiunt. Ego dixi vestro pastori
quod si videt quod vestrum ganatum non potest esse sine
periculo quod ducat eum liic nam hic erit securum. Rogo
quod me avisetis de vestri et vestrorum omnium fratrum
salute. De copiando vobis Lucam de Penna super tribus li-
bris Codicis ego non babeo hic scriptorem sed mitam librum
Tolose domino infirmarlo et ipse faciet ibi copiari. Si ar-
chiepiscopus vester cujus anima credo esse in inferno non
amovisset michi capellanías quas habebam in sede Cesarau-
guste melius visitarem vos sed postquam nichil habeo nolo
iré ad despendendum de proprio. Válete. Scripta in Cas-
teg XVI madii. — Totus ^vester Bertrandus de Domo nova.
— Al mus catholico et mas verdadero et sf'orcado nuestro
( 50 )
senyor el muyt alto et muyt poderoso don Ferrando por
la gracia de Dios rey Daragon. — E senyor diz que don
Anthon entienden que con estos dineros fara mil comba-
tientes de los ingleses o mil et quinientos et que haura de
Gascunya fasta sietecientos combatientes et que dizen que
ellos tanto que sian en ste regno tienen grandes tractos con
algunos cavalleros et con algunos lugares e que ante que la
vuestra merce se percibria ellos se reforjaran por manera
que vos no los porez echar del regno. E senyor dizen que
tantost que entren en el regno que luego entienden de to-
mar voz de llamar rev a don Jayme: e ellos parece que
han a entrar por el puerto de Sola que es entre Bearn et
Navarra e entienden que ellos serán en sta tierra por to-
do este mes de mayo al mayor tardar : por lo qual senyor
cumpla a la vuestra merce de enviar algún socorro en esta
tierra apriessa: e siquiere senyor si hi enviassedes quinien-
tos hombres darmas de aquellos que stan en Barchinona a
esta ciudat de Huesca car ellos senyor dizen alia que lle-
gando a esta ciudat sera suya. E senyor ante que estas co-
sas vavan mas adelante vuestra merce deve comprender to-
dos los cavalleros del regno a vuestro gage et enviar por
castellanos: e diz que ellos alia dizen que vuestra persona
et vuestros fechos no pueden seyer seguros si en poder de
castellanos no et que aquellos tienen ellos en gran recelo
et por exo prendieron a mi scudero porque non vos avi-
sasse que no enviassedes por ellos. — Vuestro homil servi-
dor Sancio de Nava. — Al molí excellent e pódenos alt prin_
cep et senvor lo senyor rey. — Molt excellent et poderos
alt princep et senyor : a vostra cxcellencia humilment no-
tifich que vuv en hora de vespres e poch apres he sabut
( t>o )
certament que de Balaguer son exits gent de cavall et de
peu et ab dos standarts blandís ab creu vermella son passats
a Bellvis et la via Darbecha o de Juneda: no se si passaran
a Montblanch car lo cami es aquell o si barrejaran res.
Aren diuse per alguns quels han be scusats que son CC
de cavall o pochs mes et CCG de peu. De lur exida de
Balaguer yo no he pogut res saber car hir digmenge me
menafaren una spia que trametia a Balaguer et no gosa
passar de Menargues aulla car aqui li íoren fotes les mena-
ees ne de Balaguer ne lexaren exir degu stranger axi que
fins ells son stats exits no sen ha res sabut. De co que fet
hauran com vo ho sapia yon certificare vostra senyoria.
Scripta ab cuyta a XXV1IH de maig. — Senyor donant la
present al corren he sabut que un gentil hom de Comen-
ge arriba ir a Balaguer ab XXV de cavall et que lo comte
ha pagat et quitat tot hom et que deu cavalcar preslament
et anar vers les parts Dosca o alia on la gent darmes deu
entrar. — Senvor vostre humil servidor et sotsmes qui be-
sant vostres peus e mans se comane en vostra gracia et
merce Riembau de Corbera. — A mi senyor el rey. — ítem
senyor assi como havia scripto aquesta letra et stava por
cerrarla et enviarvosla por correu es venido un hombre de
Huesca con ardit cierto de persona que ha buena inten-
ción a vuestro servicio el qual fa saber como el lunes mas
cerca passado el hermano de mossenyer Fluvia con XL de
cavallo et XV ballesteros paso a una legua de Montaragon
et que fizo la via de los puertos. Recelanse que meta al-
guna companya por tfornir et stablir Loarre Montaragon et
si algunas Cuereas poran mas haver et que en Huesca ha
gran división entre ellos quey ha mester execucion de jus-
(61 )
ticia la qual el capitán no gosa fazer. Dios ha visto et las
gentes la vuestra grant piedad que les havedes havido et
no lo han querido conoscer. Es necessario por salut vues-
tra et de todo el pueblo que contra los traydores que se
son desconocidos por vos senyor hi sia fecha tal exequcion
de justicia que siades temido como verdadero rey. — De
la vuestra real majestat qui besando piedes et manos me
comando en vuestra merce vuestro scribano de ración.
— Al muyt alto excellent princep et senyor mi senyor el
rey. — ítem senyor tanto quanto vo he podido me so cer-
tificado si en ciudat ha res de sospita de periglo que se
.... en res et tal cosa noy ha al present que notoria
sia de grandes hombres excepto de los que son presos que
si han mostrado tractos por sospeyta de hombres que se
diz que eran del conté Durgell que vinian de nueyt et que
stavan amagados algunos dias en sus casas. Contra aques-
tos me han dito que si fazen processos et yo los entiendo
a fer cuvtar et contra un otro que se dize que se le pro-
va bastantment que dixo: Rey don Ferrando el no es rey
verdadero ante fevto por dineros quel verdadero rev don
Jayme es: et dixo tales páranlas : Yo me matare con todo
hombre que lo quiera sostener. Aqueste es preso et veni-
do don Pedro Durrea vo entiendo fer mi poder que por
justicia sia sentenciado a tal muert que sia terror a otros.
— ítem senyor assimismn he informado que la muller de
mossenyer León filia de don Anthon que segretament sol-
dadava ballesteros et a dies unos a d i es otros secretament
los enviaba ad aquesta ciudat informados que stuviessen
prestos que cada que huviessen la voz fuesscn en ayuda
de los que cridarían la voz de don Tavme rev Daragon et por
( 62)
razón de la presión de los que lian preso de temor muytos
ende son foydos de la cindat. Aquesta voz senyor yo non
puedo saber que pueda seyer otra ni que haviesse valor
sino travcioii de grandes hombres sobre tractos contra la
vuestra majestat: porque yo senyor amando la salut de la
vuestra persona que aquella conservada yo et muytos otros
havemos salud et lo que Dios no mande del contrario se-
riamos en total destrucción et perdición significo a la vues-
tra reyal majestat que li placía ben guardar con qui trac-
ta et de qui se deve guardar et puesto que lo dissimule-
des que assi bien vos guardedes como si sabiessedes que el
tracto realment se fiziesse contra vuestra persona: car aquesta
malautia procede de tal accident que savieza es presumir
el contrario et provedir de remedios saludables. E senyor
considerados los males que por no provedir prestament de
remedios en la recuperación de aquestos castiellos et pu-
nición de los malos et traydores a la vuestra corona que en
aquellos se son stablidos se pueden subseguir: pareceme
senyor de present personalment venir ad aquesta ciudat et
fer venir con vos senyor buena gent fiable et que todos
los de casa assi de muías como de cavallo viengan con vos
armados et vuestra persona bien acompanyada et bien
guardada etca. Scripta en Caragoca a XX dias de mayo.
— De la vuestra real majestat qui besando vuestros piedes
et manos me comando en vuestra gracia et merce vuestro
scrivano de ración. — Al muyt alto exeellent princep et
poderoso senyor nuestro senyor el rey. — Muyt alto princep
et poderoso senyor : Sepa la vuestra gran alteza que hoy
lunes manyana yo so entrado en la ciudad de Caragoca
por complir lo que vos senyor me havedes mandado et fe-
( 63 )
cTia comunicación con aquellos de aquesta ciudat qui se
senyor que son stados et son vuestros leales servidores et
vassallos de todos los sentimientos que havemos. Vos suplico
senyor et vos demando en dono que vos senyor tengades
la imaginación en la guarda de vuestra persona et del se-
nsor primogénito et per res no lo prengades en menospre-
cio car yo conozco las obras et imaginaciones de don Anthon
millor que hombre desti regno et se stando alguna vegada
amistados de que cosas me teniro las quales si yo esse que-
rido dar orella se de cierto que se haurian exequtado: e
havet en memoria senvor muvtos principes et senyores ha-
ver preso muert a traycion. Daqui adelant senvor ya creo
sepiaz como no ha ningún sitio sobre los castiellos de Mon-
taragon ni Loarre et aquellos castiellos se fornecen conti-
nuament de gentes et de provisiones: et si quexadament po-
deroso senyor noy socorrez agora de aquesta poca coluda
que yes en sta térra se providiran muyto mas: de lo qual
se ha muyt spantada toda sta tierra car senvor de un ca-
bo han carestia et de otro sienten los robos et males que
les vienen et vendrán destos castiellos do dizen ya que
dos castiellos de lorda son et serán aquestos. Porque po-
deroso senyor por reíbrcar vuestros vassallos et opprimir
aquellas malas gentes es necessaria vuestra cuytada veni-
da etc\ Scripta en Caragoca a XXII de mayo. — Vuestro
hnmil vussallo et servidor qui se comanda en vuestra gra-
cia et merce Pedro Durrca. — Al molt alt et molt poderos
senyor lo rey Darago. — Pero molt alt senvor sta en veri-
tat et acó es cert que dissapte pus prop passat per lo mati
passa monssenvcr Fluvia per lo pont de Piyana partía de
Balasuer ab XXII de cavall et VIII ballesters et un trom-
(G4)
peta et ab tres azembles et passaren senyor. . . . prop
per una aldeya de aquesta vila que ha nom lo Campell et
demanaren que de qui eren et digueren que del rey et ells
traguerensen scarn quant digueren que del rey eren et
prengueren un molto de un vassall vostro et feren la via
de la térra de don Pedro et anarensen al Grado qui es
del comte Durgell et de alli partiren lo digmenge apres
diñar. Es fama aci que portaven XX mülia florins a don
Anthon de Luna per la gent darmes. De co que daciavant
sabrem de cert vostra gran senyoria ne sera encontinent
consultada: et manme etca. Scripta en la vostra vila de Ta-
marit de Litera dimarts a XXIII de maig lany MCCCCXIII.
— Senyor. Lo vostre homil vassall qui molt se recomane
en vostra gracia et merce Pascual Ledos. — Al molt hono-
rable et circunspecto varón lo senyor governador Daragon.
— Governador senvor: yo he vist una letra que vos enviavats
al justicia de Exea per la qual li fets saber que prestament
ell trameta a mi aci a Jacca per saber ardit de lo que
yo se de don Anthon et de sa gent : perqué vos faz saber
que yo tinch certes spies o barruntes al dit don Anthon
pero sabet que per forca yo he a confiar aqüestes spies o
barruntes de homens bearnesos perqué daltros non trop
quey gosen anar e he gran dubte que no sia enganat en
les dites barruntes et spies. Acó per tant com a mon sem-
blant yo veig fort favorables los bearnesos a !a manera
de don Anthon: hoc encara he dupte que quant yo haja
gran necessitat lo saber nom prenguen les barruntes per
co com passen per gents sospitoses contra nos et en acó
no puch metre altre remey negu car noy ha pas nengu
per hon puga saber sino per aqüestes. Lo ardit que vo he
(65)
de don Anthon en lo present cas es que encara es a Bor-
deu e segons so informat tráete et cerque per tot son po-
der com haja la mes gent que puga per entrar deca: et es
fama publica segons me fan saber que ha argent et grans
joyes del comte Durgell per pagar la gent que deu venir
per ell. Per saber quanta ni quinya encara ara yo non son
ben certificat: todora quemes ne sapia yous ho fare saber a
Exea et allí lexat manat qui pague los correus perqué a pre-
sent yoy he a bestraure que negun noy vol bestraure etc\
Scrita en Jacca a XXIII de maig. — A vostre comandament
Anthon de Bardaxin. — Al molt alt et molt poderos senyor
lo senyor rey. — Molt alt et molt excellent princep et vic-
torios senyor. — Per certificar vostra molt alta senyoria de
les novitats de aquesta tena havem trames alguns homens
en lo comtat Durgell per veure et scoltar: et trobam que
a present la major novitat es que lo comte es vengut de
Castello de Farfanya a Balaguer ab CC rocins bons ab co-
munals et ha trames en Johan Mecha per son comdat per
fortificar ses forces et fer recollir los viures etc\ Scrita
en Cervera a XXIII de maig any MCCCCXIII. — Senyor
los vostres humils vassalls et sotsmesos qui prostrats en
térra ab besament de peus et de mans se comanen en vos-
tra gracia et merce lo veguer batle et pahers de la vostra
vila de Cervera. — Al molt alt molt excellent princep et
poderos nostre senyor lo senyor rey Darago. — ítem senyor
ja sia moltes noves se comten empero no som certs de
aquellos sino que es ver que mossenyer Fluvia de casa
del comte de Urgell passa dissapte pus prop passat ab
XXII de cavall et VIII de peu per una aldea de aquesta
vila clamada lo Campell c diu^e que anaren al Grado qui
APEN. 5
(66)
es del dit comte et que portava certa quantitat a don An-
thon de Luna per haver gent darmes. Axi mateix senyor
alguns bandejats o gitats de pau et de treua en numero
de III o de IIII son venguts de nit en lo terme de Al-
belda terme de aquesta vila et hansen portat algunes ve-
gades bestiar una jornada IIII caps et altra vegada altres
IIII caps et recullense en lo comdat. Perqué senyor vos
supplicam per vostra merce hi vullats provehir. Nostre Se-
nyor etca. Serita en la vila de Tamarit de Litera a XXIIII
dias de maig del any MCCCCXIII. — Los vostres homils
vassalls qui besan vostres peus e mans se comanan en vos-
tra gracia et merce los jurats et promens de la dita vila
vostra de Tamarit. — Al molt alt excellent et poderos prin-
cep et senyor lo senyor rey. — E de fet senyor he sabut per
persona digna de fe que qualsque IIII o V dies ha que
lo comte ha tramesos diners a don Anthon de Luna qui
son en nombre segons dien alguns VI millia florins altros
dien XV millia: daco no pot hom haver certenitat. Altres
dien que solament los porten al castell de Loharre pera
don Anthon et per ferne compliment de paga a la gent
darmes qui deuen entrar. Los portadors senvor deis dits
diners son stats segons se diu en Johan de Linyan et Johan
de Flovia ab qualsque dotze de cavall et ab alguns ho-
mens a peu : diuse que faran lo cami Destadella et daqui
a Grado pero senvor la hora que yo ho sabi ells eren ja
passats mas decontinent que ho hagui sabut jou scrivi en
avise a mossenyer Arnau Derill et a mossenver Anthoni
de Bardaxi et tench daltra part certs homens ab ells quej
he tramesos daci perqué certament sia per ells avisat de
tot co que ells sabrán ni sintran. Aquesta ciutat senvor tant
(07 )
com yo pusch conexer ha cor et voler gran vers vos et
vostra honor et servey etc\ Scrita en Leyda a XXV dies
de maig. — Senyor. Vostre homil servidor et sotsmes qui
besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia et
merce Riambau de Corbera. — Al molt excellent et pode-
ros alt princep et senyor lo senyor rey. — Molt excellent
et poderos alt princep e senyor: apres que dijons prop pas-
sat hagui scrit a vostra senyoria de les noves que sabia et
de la añada que lo veguer daci havia feta a Alguayre per
fer stablir lo castell he sabut certament qui si no si hagues
provehit en lo temps que fet ses la gent darmas qui es a
Balaguer se fora ja mesa dins lo dit loch et castell o mo-
nastir daquell. E mes avant senyor he sabut que apres que
aquells qui son a Balaguer imaginaren que yo fos lofficial
qui hi ere anat et de fet se aplegaren et isqueren de Ba-
laguer qualsque XX de cavall et alguns de peu et mete-
ren enbosca dijous prop passat en un loch o en lo terme
del dit loch qui ha nom Alcaniz et es quasi a mig cami
o poch mes de Leyda a Alguayre crehent que yo vinria
aquell dia et quem apresonarien alli. Seguís que una spia
que yo tenia a Balaguer hac sentiment de acó abans que
la gent isques et volch exir de Balaguer et nol ne lexaren
exir: empero senyor lo veguer daci qui ere anat lia segons
dit es et ja altra vegada vos he fet saber fora donat en
la embosca sino com lo dimecres en la nit qui cll devia
partir lo mati que ere dijous li fo denunciat per dos ho-
mens qui son habitadors de Leyda: et sobre acó el parti gran
dia del dit loch Dalguayre et muda cami: be queaquestsqui
loy denunciaren no li digueren sino lo tráete et acort quis
ere haut de a^o et ques guardas et ell leu co que dit es.
(68)
E apres que es stat vengut yo he sabut lo fet certament.
Encara pus senyor he sabut que lo fill menor de don Artal
Dalago es a Balaguer be ha dotze jorns et daltra part per
les spies que teneh mes stat dit que de les montanyes de
Jacca et de Castello de Burriana et del Forcall deu venir
gent de peu a Balaguer. La fama senyor qui es en Balaguer
segons les spies es que gent darmes axi de gascons com
danglesos deu entrar de tot cert: empero senyor segons per
altres parts som imformat la dita gent deu entrar ab don
Anthon de Luna et sta be que entre totssien D combatents:
e diuse que la major part son a Achs et que don Anthon
lus havia dit que prenguessen viures de co que haguessen
obs car ell ho pagarie deis gatges: et abans quels hagues
pagats ell sen venie de Bordeu et passa per Hachs sens dir
res ais capitans de la gent darmes: et ells sabent que ere
passat sens dirlus res ne donar compliment ais gatges fe-
renlo seguir et hanlo fet arrestar en lo loch de Fastingues:
et segons he entes la moneda que segons ja he scrit a vos-
tra senyoria es stada tramesa per lo comte Durgell al dit
don Anthon deu servir en pagar la dita gent et fer des-
arrestar don Anthon etc\ Scrita en Leyda a XXVIII dies
de maig. — Senyor vostre homil servidor et sotsmes qui be-
sant vostres peus et mans se comane en vostra gracia et
merce Riambau de Corbera. — Alt molt excellent et pode-
ros alt princep et senyor lo senvor rey. — Anit prop passada
scrivi cuytadament a vostra senyoria com certa gent darmes
del comtat Durgell havian cavalcat ab alguna gent de peu
et la via que fahien: e vuy dimarts he sabut certament que
soparen a un loch appellat Cidamon pagant go que despe-
neren ab lur diner: pero abans que fossen al dit loch dos
( « )
o tres de cavall lunyantse deis altres volgueren apresonar
un lióme de Belloch qui es carrer daquesta ciutat e per-
qué ell nols volch seguir a lur guisa et parech lus fes al-
gún contrast ab armes quels hac toltes alancejarenlo de gui-
sa que no triga gayre mori aquell dia mateix. La cavalcada
senyor que feta han se yo de cert que han feta per matar
o apresonar an Franci Derill et aquells qui ab ell son: et ja
tantost com yo sabi que havien cavalcat pensant en mi ma-
teix que per ell hi devien esser íiuli dos correus ensemps
que anassen per diverses parts a denunciarliho jatsie per
aquells nou haje sabut com no passassen de Belloch enla per
pahor: massegonsson certificat los homens de Belloch tan-
tost quels hagueren vists feren un home qui feu la vía de
Tarraga per avisarne tot hom altre a mi aci axi que lo dit
en Franci ses aturat a Tarraga segons se diu e la dita gent
darmas del comte han stat vuy tot dia entre Castellnou
et Anglesola en los camps fora cami sperantlo: no se quen
sera. Oppinio dalguns es senyor que acó se sie fet es face
posat que nol puxen haver per empacharli son cami a íi
que no puxa esser provehit al loch on vos lo trametets et
que entretant la gent darmes strangera quis diu que den
venir sie entrada sens contrast et si lo cor los ho diu se
puxen esser acostats a Hosca. Mes avant senyor he entes
que del Forcall et de Castello de Burriana ha venguts molts
homens al comte et sonse partits de star entre Balaguer
et Castello yon sabera moltes coses mes. Scrita en Levda
a XXX dies de maig. — Scrivint la present senyor he vist
que en tots los lochs del comtat qui daci se poden veure
han faronejat esta vesprada et dabans nou havien acostu-
mat. — Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui bcs;uit
APÉN. 0
( 70 )
vostres peus et mans se recomana en vostra gracia et mer-
ce Riambau de Corbera. — Al molt alt et molt excellent
princep et victorios senyor monsenyor lo rey. — Molt ex-
cellent princep et senyor: Axi com per vostra senyoria me
fon manat yo men anave a Hosca et com son stat a Cer-
vera he haut ardit que en Balaguer havia de docents rocins
en sus: e yo continuant mon cami son plegat a Tarrega hon
hagui decontinent un home de mon frare lo comenador de
Berbens ab una letra la qual tramet a vostra senyoria en
sa forma : e apres molt excellent senyor que hagui lesta
la letra de mon frare me vench lo batle veguer capita
et pahers et consellers daquesta vila em digueren que
per son descarrech pus yo anave per manament de vos-
tra senyoria me notificaven que ells havien trames dos de
cavall a Vilagrassa quels fessen recollir aci en aquesta
vila e com foren al dit loch de Vilagrassa hoiren repicar
Anglesola et a Berbens: et els volent saber que ere anaren
Anglesola et aqui veneren tota la vila rumorada et vench
un hom qui havie vist la gent del comte Durgell la qual
stimave a D rocins et D de peu et son a Linehola qui es
en lo cami o fort prest per la on yo he a passar: los quals
sens falta per les certinitats dessus dites ells han feta em-
presa sobre mi et veig que si yo pas avant no sera que
no haga encontré : et sabme mal com no ve a la comunal
que tot se arriscarie pero senyor suplic a vostra senyoria
quem man que sera sa merce yo faca etca. Scrita en Tar-
raga a XXIX de maig. — Senyor vostre homil sotsmes que
besant vostres peus et mans se recomana en vostra gra-
cia et merce Franci Derill. — Al molt noble senyor et
car frare en Francesch Derill. — Molt noble senvor et car
( 71 )
frare: Sapiats que de tot cert ha exida gent de Balaguer
en nombre de GC homens a cavall et altrestants de peu et
son a Lineóla venguts : perqueus avis que vingats salvament
et com serets agí acordaren! etc\ Scrita ab cuyta a XXIX
de maig. — Vostre en tot frare Ramón Roger Derill. — Al
molt alt et molt excellent et victorios senyor monsenyor lo
rey. — Molt excellent princep et senyor: despuys hagui scrit
a vostra real majestat ses seguit que es vengut a Balaguer
mossenyer Bernat de Coarasa qui es gaseo ab C rocins et
C ballesters et son Albesa aleujats et corren et roben tot
lo mon qui troben : aximateix molt excellent senyor los al-
tres qui eren venguts contra mi exintme al cami son aleu-
jats en Liiiiolla et speren a mi. Placieus molt alt senyor
de provehiri car tota aquesta térra sta romorada et dihen
que si tal recapte hi dona lo senyor rey que perdut es
tot. Perqué senyor molt victorios per co quel poblé no
perde lo cor et que sie terror de vostres enemichs placia
a vostra senyoria dia y nit ferhi la provisio ques pertany.
E dien la gent del comle que si veniets ab tot vostre po-
der que ells vos entenen combatre si pujen de II millia
rocins amunt et speren haver socors en breu et serie mes-
ter abans ells no fossen amassals que ells rebessen : et
man a mi vostra senyoria etc\ Scrita en Tarraga lo pri-
mer dia de juny. — Senyor lo vostre homil sotsmes que be-
sant vostres peus et mans se comane en vostra gracia et
merce Franci Derill.
A mas de esto mandó el rey citar, jurar é interrogar algunos
testigos , cuyas deposiciones recibidas por su vicecanceller, el
(72)
doctor en ambos derechos Bernardo de Gualbes , se insertarán
mas adelante.
día 10.
El primer testigo presentado fué Guillermo Ramón de Mou-
tagut, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que don Anthon de
Luna sia stat parcial et volentari al comte Durgell. Dijo:
que nou sab de certa sciencia pero que ho ha oyt dir per
moltes parts et a molts. — Preguntado: Si sab o ha oyt dir
quen los castells de Trasmoz et Muntarago que son stats
oceupats per gent de don Anthon criden et diguen publi-
cament. Viva lo rey en Jacme üarago dientho del comte
Durgell. Dijo: quel testis ha oyt dir aci en Barchinona a
molts que en lo castell de Muntarago ho dehien. — Pregunta-
do: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna sia stat en
Gascunya per haver gent darmes que deuen entrar en aquests
regnes hostilment. Dijo: que ho ha oyt dir publicament en
aquesta ciutat et assi nes fama. — Preguntado: Si sab o ha
oyt dir quel comte Durgell haja trames al dit don Anthon
en les parts de Gascunya azembles carregades de moneda
vaxella robes et joyes per pagar la dita gent. Dijo : que
ha oyt dir primerament a Tarrega quel comte Durgell ha-
via trames a mossenyer Garcia de Sesse et a «Folian de
Fluvia ab XV millia florins al dit don Anthon e aximateix
(75)
ho oy dir a mossenyer Dalmau de Mur al Albi. — Pregún-
tenlo: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell enfortesca
les forces que ha et aquelles fornesca de armes vitualles
et altres coses necessaries. Dijo: que ho ha oyt dir aci en
Barchinona et en altres lochs que lo dit comte enfortex
et fornex ses forces per lo debat entrel comte de Car-
dona et el. — Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte
Durgell faca recullir los viures per sa térra. Dijo: que ho
oy dir a Tarrega que lo veguer de Agramunt anava per
tota la térra del dit comte et que fahia recullir los viu-
res.— Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Dur-
gell sia justat ab gent de cavall et de peu. Dijo: que ha
oyt dir aci que es a Balaguer ab qualsque CC de cavall.
— Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit don Anthon
stigua en los ports per donar entrada a la gent strangera.
Dijo: que ho ha oyt dir aci.
Le fué leido], lo ratificó y se le impuso silencio.
día 14.
El segundo tesligo presentado fué Domingo Deguero de la villa
de Tamarite que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que apres la mort
del rey en Marti don Anthon de Luna sia stat parcial ni
( 74 )
volentari al comte Durgell que fos rey Darago. Dijo: que
ell es entervengut e enterve continuament en lo consell de
Tamarit on ha oyt dir diverses vegades quel dit don An-
thon fa son poder per entrar en aquest regne ab gents
stranyas per despossehir lo senyor rey del realme et per
donar aquell al comte Durgell e aximateix ho ha oyt dir
en diverses parts altres. — Preguntado: Si sab o ha oyt dir
que lo dit don Anthon haja occupats o fet occupar per ses
gents lo castell de Trasrooz et de Montarago. Dijo: que si
que ho ha oyt dir publicament que los ha fets occupar per
donar retreta a la gent darmes que vol metre strangera
segons es dit. — Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los
qui teñen los dits castells criden publicament: Viva lo rey
don Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que
ho ha oyt palesament per molts lochs de Arago. — Pregun-
tado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte haja per agra-
dables les dites occupacions et que servidors seus et fami-
liars entren en les dites forces per donarles consell favor
et ajuda. Dijo: que publicament ho ha oyt dir e par ver-
semblant car daquests jorns passats ses seguit que gent del
comte han presos gent den Franci Derill et diners et ro-
cins: lo qual Franci segons se dehia anava de manament del
senyor rey per socorrer et ajudar a aquells qui tenían lo
siti ais dits castells: e que lo boti deis dits rocins diners et
altres coses preses segons se diu ses fet dins Balaguer e
que ha oyt dir an Luis Comes trompeta lo qual fon pres ab
la dita gent den Franci Derill que mossenyer Fluvia et al-
tra gent darmes del comte dehien publicament en Balaguer
que perco ells eren exits al encontré an Franci Derill per
<;o quel havia comencat anar et passar per aquellos parts
( 75 )
per servey del senyor rey: e que si mossenyer Pere de Cer-
vello o quis vulla altre passava per Urgell encara que fos-
sen D rocins et ells no sino CCC que ab standart stes el
les pararan la plaga en lo pía Durgell et los combatra ate-
sa la bona justicia et dret que ells han. — Preguntado: Si sab
o ha oyt dir que la comtessa et la infanta et les sors del com-
te et los de son consell et domestichs seus hajan per agra-
dables les dites coses que don Anthon fa et los altres. Dijo:
que publicament se diu que tot se fa de consell de la com-
tessa et de mossenyer Tristany et de mossenyer Johan Cortit
et de mossenyer Fluvia. — Preguntado: Si sab o ha oyt dir
que lo frare del dit mossenyer Fluvia ab gent del dit com-
te naja portat diners a don Anthon de Luna et joyells
per soldadar les gents darmes que dihen que lo dit don An-
thon vol metre. Dijo: que publicament ha oyt dir en Ta-
marit a persones qui dehien que havian vist que Johan
de Fluvia era passat a miga llegua de Tamarit ab XXII
rocins poc mes et menys et ques dehia que portaven mo-
neda pera socorrer a don Anthon que era delta los ports
per <;o que paguasen la gent per entrar en lo regne: e
que acó se dehia publicament. — Preguntado: Si sab o ha
oyt dir que lo dit comte et altres dessus dits fecen for-
tificar sa térra et fornir de vitualles armes et altres coses
necessaries a guerra. Dijo: que ho ha oyt dir que fa for-
nir et fortificar tota sa térra en special Balaguer et Ager
e acó per tal que si lo senyor rey per les dites coses vinia
contra ell se puxa en les dites forces teñir et defensar. —
Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte tinga
gent darmes ajustados assats en gran nombre. Dijo: que ha
oyt dir que te CCXXV homens darmes poch menvs o mos
( 70)
e que ha fet fer banderes reals per tal que com lo dit don
Anthon de Luna sia entrat ab la dita gent que cavalquen
ab bandera real com a rey e que dien que dos reys hi hau-
ra e que guerrejaran rey ab rey.
Le fué leido , lo ratificó y se le impuso silencio.
El tercer testigo presentado fué Gonzalo Nuñez , escudero del
rey de Castilla, que declaró lo siguiente :
Preguntado : Si sab o ha oyt dir que don Anthon de
Luna haja occupats o fet occupar alguns castells en Arago.
Dijo : que lo dit don Anthon te occupats los castells de Mun-
tarago et de Loharre et de Trasmoz: e acó sab car los qui son
en lo dit castell teñen la veu de don Anthon. — Preguntado:
Si sab ni ha oyt dir que los que son en los ditscastells diguen:
Viva lo rey Jayme Darago dientho del comteDurgell. Dijo :
que ha oyt dir ais del castell de Muntarago diverses vegades
quant ixian a pelear o fer brega les dites paraules. — Pre-
guntado : Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon si
anat en Gascunya o a Bordeu per donar sou a gents dar-
mes per entrar hostilment en aqucst regne per fer a lur
poder rey lo comte Durgell. Dijo : que ell testis stant a
Bordeu veu aqui a lo dit Anthon qui soldejava gent per
entrar et sforcar lo comte Durgell contra lo rey Darago e
que axi ho dehien tots los de sa casa e ho saben molts al-
tres castellans et altra gent que eran a Bordeu. — Pregun-
( 77)
tado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell haja tra-
mes al dit don Anthon en les parts de Gascunya diners et
joyells per pagar la dita gent darmes per entrar en aquest
regne. Dijo : que ell testis stant a Osea oy dir quen Johan
de Fluvia era passat ab XVI o XVIII de cavall et que
portaven azembles ab diners et joyells et argent ab que lo
dit don Anthon pagas la dita gent darmes strangera: e que
havia el testis oyt dir a don Anthon stant a Bordeu que
de bon grat el faria guerra al rey Darago quil tenia des-
heretat de co del seu. E que el stant a Bordeu lo dit don
Anthon havia pochs diners e que apres venia joyells ques
dehia que li havia trames lo comte Durgell e que vene una
cadena daur perCLscuts et un collar daur per CCCC scuts
et que posava venáis certs joyells del dit comte deis quals
primerament demanava XV millia scuts et apres devalla a
X millia et apres a VI millia et que per VI millia los ha-
via atorgats. — Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit
comte haja o tinga gent darmes amassada en grant nom-
bre. Dijo : que ha oyt dir en diverses lochs et a molts que
te qualsque CC de cavall et que robavan et apresonavan to-
dos quantos passavan por aquellas partidas.
Le fué leido, lo ratificó y se le impuso silencio.
El cuarto testigo presentado fué Nicolás Borraz, de la villa de
Cervera , quo declaró lo siguiente :
( 78)
Preguntado : Si sab ni ha oyt 'dir que lo comte Durgell
fa^a recullir los viures et fornir les sues forces. Dijo: que
el portant letras del senyor rey en Arago fon pres per
gent del dit comte prop de Sidamunt et que mossenyer
Fluvia li pres les letres e apres fon menat a Linyeola e
aqui vehe que tota la vila havien derinclida et sen eran pu-
jads en la forca et aqui en la forca et per fosses lo tingue-
ren pres XI jorns e apres soltareulo: e que lo dit mosse-
nyer Fluvia partiren de al li ab tota la gent et dehian que
anaven per exir al cami an Franci Derill qui devia fer lo
cami de Torragrossa.
Le fué leido , lo ratificó y se le impuso silencio.
día 21
El quinto testigo presentado fué Juan el Ferro , correo, que
declaró lo siguiente :
Preguntado : Si sab ni ha oyt dir que lo comte Dur-
gell tinga gent darmes ajustades. Dijo : que el testis ere
digmenge prop passat en Balaguer on era ab letra et de
manament del senyor rey per presentar la dita letra al
comte Durgell la qual era sobre certa tregua entre lo
comte Durgell et lo comte de Cardona: e vehe alli gent de
cavall en nombre de CC rocins et de peu qualsque CCC
( 79 )
homens e que lo dit jorn hi eran entrats qualsque LX ba-
llestera et XV de cavall. — Preguntado: Si el testis conex
nenguna de la gent darmes o ballestera del dit comte.
Dijo : quey conegue un cavaller gran lo qual ha nom mos-
senyer Fluvia et altres los noms deis quals ignora: e axi
maíeix hi conegue un capita de ballestera lo qual paria
que fos conexent o servidor del comte de Cardona et ha-
via nom Lorenco. — Preguntado : Si lo dit mossenyer Flu-
via et altres dessus dits homens darmes dehien res del se-
nyor rey ni si en lur rahonament lapellavan rey. Dijo: que
alguns daquells qui eran ab mossenyer Fluvia dehien que
si lo senyor rey venia en lo pía Durgell apellant lo infant
don Ferrando Carretero et Diaguiello que el lo comba-
trian el desconfirian encara que vingues ab tot son pendo:
e que les dites paraules dehien devant lo comte. — Pre-
guntado : Si sab ni ha oit dir que don Anthon de Luna
degues venir ab gent stranya. Dijo : ques dehia a Bala-
guer que lo dit don Anthon devia entrar en Arago ab lili
milia combatents en ajuda del dit comte Durgell et que
devia esser a Balaguer lo dimecres o dijous ladonchs se-
guent e que entraran en ayuda del dit comte contra el
rey et contra el comte de Cardona et per cremar les ter-
res del comte de Cardona.
Le fué leido, lo ratificó y se le impuso silencio.
(80)
día 22.
El sesto testigo presentado fué Francisco Ostello , caballero de
la orden del Hospital , que declaró lo siguiente :
Preguntado : Si sab o ha oyt dir que don Anthon de
Luna sia stat o sia parcial et volentari al comte Durgell.
Dijo : que ha oyt dir a molts que es fort parcial al dit
comte los noms deis quals dix que no li recordan. — Pre-
guntado : Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon per
sostenir la dita parcialitat haja occupats o fets occupar los
castells de Trasmoz et de Montarago. Dijo : que ha oyt
dir que los ha fets occupar et axi es publica fama. — Pre-
guntado : Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell tinga
gent darmes amassada a Balaguer o en sa térra ni quan-
tes en nombre. Dijo : que el testis alguns jorns abans de
cinquagessima fon a Balaguer et que el stant alia viu que
de Balaguer isqueren qualsque CC homens darmes ab quals-
que C ballesters o CXX e no resmenys vehe que dins la
vila a son parer romanian qualsque C rocins poch menys
o mes. — Preguntado : Si hi conegui algu de les dites gents
darmes. Dijo : que hi conegue a mossenyer Fluvia mos-
senyer Andreu Barrudell mossenyer Dalmau dez Palau et
Pedro Dalago e ques dehia que mossenyer Johan Cortit
era de fora en lo pía de la Rápita. — Preguntado : Si con
el testis era en Balaguer lo comte Durgell si parla ab ell
(81 )
testis. Dijo que el testis stant a Balaguer lo comte tra-
mes per ell el interroga que fahia el rey quis diu vuy ni
si donava sou ni a qui ni a quanta gent ne quin sou: e el
testis li respes que lo rey era en Barchinona et que do-
nava sou segons se dehia a mil rocins mig tlori per jorn: e
que lo dit comte lo interroga qui devia pendre lo dit sou:
e que el testis respos que entréis altres mossenyer Beren-
guer Arman mossenyer Pere de Cervello mossenyer R. de
Bargues et daltres : e mes lo interroga lo dit comte si lo
rey havia al cor de anar deves el: e el testis li respos que
no sabia: e lladonchs lo dit comte li dix que puys la jus-
ticia li era stada levada indegudament que ell la assajaria
de haverla ab la lanca en la ma e puys se vehia destronit
que ell ho conquistaría ab la lanca en la ma o ley gita-
rian e la hora que el sabes que el rey ques diu vuy rey
degues anar ves Balaguer que ell se acostaría a ell : que
lo dit comte lo interroga si lo quis diu rey devia haver
mes gent: e quel li dix ques dehia que de Castella devia
haver de V en VI milia lances: e ladonchs lo dit comte li
dix que ell sabia per letres que la reyna de Castella ha-
via mesa veda en Castella que gent darmes non isquessen.
Que el dix al dit comte: diuse que vos devets mettre gent
darmes serán molts: e lo comte li dix que el sperava II mi-
lia rocins langa en ma e D archers et D langas de gascons:
c ques dehia a Balaguer que mossenyer Arnau e mossenyer
Bernat de Coharrasa et mossenyer Eymerich de Comenge
devian entrar en ajuda del comte: que el dix al dit comte:
e vos senvor ab tan poca gent entenets a cavalcar: c lo dit
comte li respos ab lo coratge de les gents que yo he con
yo cavalcare yo haure mes gent que no volre et inon ca-
( 82)
valcar sera prest que lo dit comte li dix que entre diners
et vaxella qui bastavan en XXV milia florins havia trames
a don Anthon per haver gent darmes. — Preguntado: Si sab
ni ha oyt dir que lo dit comte fes recullir viures per sa
térra. Dijo : que el testis stünt a Balaguer se dehia quen
Taranau era anat per la térra del comte per fer recullir
los viures. — Preguntado : Si lo dit comte enfortia sos loclis
et viles et castells. Dijo : que quels stablex et mura lo
milis que pot et quels met a punt davantaja: e que Bala-
guer et Castello de Farfanya que el ha vist ha fet metre
be apunt: de les altres forces axi ho ha oyt dir: e que
ha oyt dir que lo comte devia fer garnions a Lineóla a
Castello de Farfanya Albesa a Menargues et Algerre e que
axis dehia publicament a Balaguer et per lo cami.
Le fué leido , lo ratificó y se le impuso silencio.
día 25.
El rey mandó insertar en este proceso algunas carias que de
distintos puntos le habían sido dirigidas, cuyo tenor es el si-
guiente :
Al molt alt et molt excellent senyor lo senyor rey. —
ítem senyor notifich a la vostra senyoria com a deu del mes
present alguns ballesters isqueren del comtat Durgell et
(83)
entraren en lo marquesat et menarensen CGC caps de bes-
tiar los quals meteren en lo dit comdat. Divendres de nit
a VIIII del dit mes lo comte Durgell isque de Balaguer
ab XXX de cavall pochs raes o men\s e ana a Castello: e
la mia spia no pogue exir de Balaguer íins quel comte fon
tornat car nol lexaren exir. Lo dit comte sta molt alegre
et fa metre grans lames que haura moltes gents strangeres:
pero daltra part yo son cert que los demes servidors que
ell ha en special aquells que son homens rahonables stan
ab gran pahor et li teñen a follia qo que lia comengat etc.a
— Senyor humil vassall et servidor voslre qui besant peus
et mans se comana en vostra merce Riambau de Corbera.
— Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor
lo senyor rey. — Molt alt princep et senyor : Sapia vostra
alta senyoria que aci ha noves que mossenyer Aymerich de
Comenge deu esser de jorn en jorn a Balaguer ab certa gent
darmes. No he pogut saber lo nombre sino que lo seu
trompeta lo qual ha dos jorns que es a Balaguer diu que
son trecents rocins. Vuy senyor he vista una letra de don
Felip de Castre la ha feta al batle de Miralcamp manantli
que encontinent face portar en aquesta vila totes les ro-
bes sues et de mossenyer Jordi et de sa sogra que son a
Miralcamp car moltitut de gent darmes strangera entra en
aquest regne etc.* Scrita en Cervera a V de juny any
MGGCCXIII. — Senyor lo vostre humil vassall qui a besa-
ment de vostres mans et peus prostrat en térra se reco-
mana en vostra gracia et merce Guillem Uamon de Mon-
toliu. — A raon senyor molt noble mossenyer Berenguer
Arnau do Gcrvello majordom et conseller del senyor rey
en Barchinona. — Mosscnyor : fetsme saber queus certilich
( » )
deis afers daquesta térra: mossenyer trobarets que en aques-
ta vila es lo noble en Franci Derill et son frare lo comena-
dor de Barbens et dos filis del dit Franci et mossenyer
Serria et mossenyer Guillem de Castellali entre tots son en
companya de XLV rocins et entraren daci dimarts pus prop
passat en la vesprada: e lo comte Durgell sabe que lo di-
lluns lo dit Franci et sa companya venie et havie alotjat
a Cervera et feulos empresa al dessus pensan que lo di-
marts dessusdit ells sen irien a Barbenc sopar ab lo come-
nador et emprenguerenli al dessus companya de ben CCC
rocins et be C ballesters. De fet yo sabi clarament que la
dita empresa era feta et lo dit Franci ho sabe : per altra
part vaig pregar lo dit Franci que abans que ell mogues
de aquesta vila ell se volgues ben certificar per tal que
gran dan no sesdevengues en sa persona ni daquells de
sa companya ni lo senyor rey no prengues tal scandel com
stave aparellat. De fet mossenyor lo dit Franci atura et
entremesse ell de una part et yo daltra et trobam que lo
dan et scandel dessusdit ere fort prest et de fet : lo dit
Franci ab letra et ab correu prest certifica deis dits afers
lo senyor rey et yo per semblant ne certifiqui mos senyors
los consellers de Barchinona. E trobe mossenyer que encara
lo dit Franci et sa companya es en aquesta vila: e trobarets
mossenyer que dissapte pus prop passat entenen que mos-
senyer Guillem de Muntanyans en companya de qualsque
XL rocins havie jagut Agualada et que devie venir lo dit
dissapte a lotjar a Cervera et per una barrunta que yo ha-
via tramesa yo sabi que G rocins del comte Durgell devien
venir a la Fuliola et de la Fuliola tro a Tarrega no ha
sino une legua de cami fort pía et a dir veritat yo pas no
( 85 )
havia gran sospita que los dits C de cavall vinguessen a la
dita vila mes hagui gran pahor que no haguessen empres
sobre lo dit mossenyer Guillem et de fet parlen ub lo dit
en Franci Darill et acordam que fessem un correu al dit
mossenyer Guillem et femho et encara no le cobrat car jo
fiu manament al dit correu que may no tornas fins que ab
lo dit mossenyer Guillem se fos vist hon que anas: et de
fet havem sabut que lo dessus dit mossenyer Guillem ha fet
lo cami de Sancta Coloma et ara no sabem hon es ni los
C de cavall qui vengueren a la Fuliola en la nit quina
sparca feren. Beus dich mossenyer que lo rey fara be que
no sadorma: car segons se diu en aquesta térra mossenyer
de Coarasa et mossenyer Naymerich de Comenge son en-
trats ab CC rocins et don Anthon de Luna te un pas en
los ports et tots jorns poden crexer: et enbona fe durment
lo dit senyor ells faran obra. Mossenyer de paraules tots
jorns se inch dien et com preñen bestiars et viures aquells
qui troben et venen tots jorns assiduament et al palau lo
qual teñen a lur ma etca. Scrita en Tarrega a V dies de
juny any MCCCCXIII. — Lo capita de Tarrega. — Al molt
alt et molt excellent princep et poderos senyor lo senyor
rey. — Molt alt et molt excellent princep et poderos senyor:
Ara vostra molt alta excellencia ab dolor de cor signi-
ficam que huy en hora de mija tercia es arribat en aques-
ta ciutat l scuder del noble en Franci Derill lo qual nos
ha explicat que lo dit en Franci partí añit de Tarraga per
venir a aquesta ciutat e per la companya del comte Dur-
gell qui trescava per lo cami real muda son cami et feu la
via de Juneda e com fo prop un castell desabitat apellat
Margalcf al sol exit isque gran companya contra lo dit en
APEN. 7
( M )
Franei. Que sera senyor nous ne podem certificar mes cre-
hem que si haura seguit assats mal etc.* Scrita en Leyda a
VI de juny any MGGCGX1II. — Senyor: qui ab besament de
mans et de peus se recomanen en vostra gracia et merce
pahers de la vostra ciutat de Leyda. — Al molt alt et molt
excellent et victorios senyor mon senyor lo rey. — Molt ex-
cellent princep et victorios senyor-: Anit vespre rebi una
letra de vostra senyoria per mossenyer Jordi de Caramany
et entesa la créenla de part de vostra senyoria yo per vos-
tre manament segons me fon dit per lo dit mossenyer Jor-
di yoparti de Tarrega e fahent la via de Levda per cami
que lo dit mossenyer Jordi me mostra : e com fuy a Mar-
galef loch que noy sta negu forense enboscats los CG ro-
cins del comte Durgell et los meus corredors descobriren
et veeren la embosca e tornaren a mi. En acó isqueren de
la embosca ab un standart vert et blanch et negre on ere
per capita mossenyer Fluvia et daltres cavallers: et yo veent
ago et veent que no eren pera mi ni a ma companya la
brega gire com a forcat et misme en fuyta la via de Tor-
regrossa et recollim alli : pero en lencalz hanme mort tres
o quatre homens et presos tota ma gent sino fort pocha
et nafrats molts. Perqué senyor yo son aci en Torregrossa
et sta nit me metran lo siti que ells son tornats per la ba-
llestería que havien jaquida a Linyola: perqué senyor me
socorrets per amor de Deu sino yo et aquells que scapats
som som morts que nons scaparien tots los diners del mon«
E axi senyor pus per vostre servey he perdut co que ha-
vie et los diners del sou et totes mes gents et bislies: su-
plichvos per vostra merce que sie socorregut de CCC ro-
cins o de pus et nons jaquiscats senyor aquests fets axi
(87)
anar sino vos perdets tota aquesta térra tant es la malves-
tat que arreus es etc.a Scrita ab cuyta et desplaher lo VI die
de juny. — Senyor: lo vostre homil sostsmes que humilment
se comane en vostra gracia et merce Franci Derill. — Al
molt alt et molt excellent princep et senyor mon senyor lo
senyor rey. — Molt alt et molt excellent princep et senyor:
Dilluns prop passat hora de sol post arribe en Tarrega
et tantost doni la letra an Franci Derill et dixli la crehen-
ga axi com vostra senyoria mavie dit et manat : et lo dit
Franci respos et dix que era prest fer vostros manaments
et que ja havia feyt ferrar et borrar per intencio de exir
aquella nit pero que aquesta gent del comte Durgell te-
nien tantes despies et tan aprop que eren perillosos: mes
que pus vos senyor lio voliets quesque len sabes sdevenir
el compliria vostres manaments: e yo senyor dixli que ab
Deu yol menaria per camins en la nit que irian segurs: e
com vench a XI hores de nit en Franci Derill ab sa com-
panya et yo ab ell partim de Tarrega et prengui lo cami
de Belpuig a Vilanova et de Vilanova per la plana de Mi-
ralcamp sens cami et anam exir en la colada de Belfort
et de Belfort fom al sol exit a Torregrossa et de Torre-
grossa a Pradell et de Pradell la via de Margalef. E com
fom prop de Margalef a una legua de Leyda en Franci De-
rill et tots digueren: Mossenyer Jordi tornatvosen que de
huy mes en bon loch som. E yo tornemcn: e quant yo fiu
a una millia de Torregrossa yo senti gran brogit et girem
et viu venir de bella tira los den Franci Derill et viu venir
los del comte Durgell ab lestandart de mossenyer Fluvia
et viu que lo partit ere mal: cuytim a la porta del caslell
et que obrissen e siats cert senyor que fohi ben mester que
(88)
si yo noy (os stat los demes o tots (oren stats presos et en-
cara sin aconseguiren en la porta XV o XVI rocins et tots
scaparen les persones sino IIII o V et morí deis lurs un
gentilhom: no havem pogut saber qui es. Perqué molt alt
senyor placiaus de provehirhi car de huy mes ells han co-
mentada la danca et es mester que sie castich en tal ma-
nera que tota res ne prenga eximpli etc.a Scrita a Torre-
grossa dimarts a VI del mes de juny ora de tercia. — Se-
nyor vostre humil vassall quim coman en vostra gracia et
merce. Jordi de Caramany. — Al muyt noble et mi caro
senyor don Pedro Durrea. — Muyt noble et mi caro senyor:
Sabet que don Anthon de Luna ha agatjado gentes en las
partidas de partes daqua anglesos et gascones daqui a la
montanca de mil et quinientos combatientes et ha de pas-
sar en Aragón con toda aquella gent et ha pagado el gatge
en Bordeus XV milie florenos. Otrosí lalferiz se iva ensa
Burdeus et ses tornado del camino por cuanto dizen que
aquella gent han a passar por Sola et ha de poner su po-
der quellos no passen por alli los puertos sino quellos tray-
gan mandamiento o cartas del rey Danglaterra. Senyor por
quanto a present no vos puedo scrivir largament vos sup-
plico que querrades creer a Bertrán mi criado portador de
las presentes de lo que vos dirá de mi part. Si algunas
cosas etc.a Scripta a Mauleon de Sola IX dias de mayo. —
Vuestro servidor Guillem de Sancta Maria. — Al molt alt
et molt poderos et excellent senyor mon senyor lo rey Ba-
rago.— En aquesta frontera mon senyor no ha altres no-
velles que yo puga notificar a la vostra molt alta et excel-
lent senyoria si quel comte de Urgell ha agatjada alguna
gent de gascons et de lombarts: no speren mon senvor sino
(89)
quel comtc Durgell los deu trametre alguna suma dargent
et daco mon senyor son yo be cert per alguns capitanis
quey deuen esser. Lur enteniment es senyor de passar
per co del meu o per lo vezcomdat de Castellbo. Per co
del meu mon senyor a la vostra molt alta senyoria non cal
haver temenca car jom tinch per bastant a contrastar lur
entrada. Fama es mon senyor en tota Gascunya que si lo
rey de Franca et Denglaterra lian nengun acort que gran
multitud de gent deu entrar damnificar vostre regne : si
a Deus plaura mon senyor entrells haura tant de mal que
no hauran cura de damnificar vostre regne. E si algunes
coses etc.a Scrita en lo castell de Sort a IX del mes de
juny. — Lo vostre humil vassall et servidor quis comana en
vostra gracia et merce lo comte de Pallars. — Al molt no-
ble mossenyer et car cosi mossenyer Guerau Alamanv de
Cervello governador de Cathalunya. — Molt noble mosse-
nyer: vostra letra he rebuda en la qual me fets saber que lo
senyor rey ma provehit de la capitania daquesta vila se-
gons apar per les provisions les quals tinch aci et ma cons-
tituhit salari lo qual es cinchcents llórenos et que la vila
los me pach et los pahers scusenho be car dien que ja liic
ha hauts altres capitans et que la vila nols pagave ans lo
senyor rey. Crech que los dits pahers ne scriuen al senyor
rey et a vos. Sol yo sia pagat tant me val de hu com dal-
tre. Com me fets saber que yo guart aquesta vila al mils
que puxa yo hi faz co que puch: mas dichvos que volria
major la ajuda que no he. Com dieu que trameta spies et
que sapia lo comte que fa fort forcat volen bistraure car
si a mon volcr ere no serie jom que yo no sabes nova jat-
sie que sovint lan sapia et acó per mercaders que teñen
( 90 )
botiga a Balaguer que son daci. Lo motiu de tots quants son
en Balaguer et del comte mateix es que lo comte sera rey
o morra. Ara novellament han barrejat Privat lo qual es
loch del marquesat. Yo crech be que Leyda ne certificara
prestament lo senyor rey si ja nou ha. Dissapte lo comte lla-
gue letres de don Anthon lo qual li la saber que el vinia ab
grossa gent darmes : apórtales un hom que vinie en abit de
romeu et eren les letres dins lo bordo: e acó ma dit un
mercader daci que diu queu ha vist tot e ha parlat ab lo
dit hom lo qual li dix que clon Anthon vinia ab HIT milia
rocins o pus entre homens darmes et arxers. Si sera ver o
fama nou se. Com yon sabré pus ciar jon certificare lo se-
nyor rey et vos etc.a Scrita en Cervera a XIII de juny. —
Guillem Ramón de Montoliu apparellat a vostra honor et
servey. — Al molt alt et molt excellent princep et victorios
senyor mon senyor lo rey. — Molt excellent princep et vic-
torios senyor : A la real majestat notifich com huy data
de la present he trobat un hom que diu que es de Tarra-
gona et venie de Balaguer al qual fui scorcollar et trobili
en un carro V letres les quals en sa forma tramet a vostra
senyoria et en aquelles porets veure la bondat del drap. E
per £0 que vostra excellencia sia informada deis fets del
comte Durgell et de la entrada de don Anthon tramet aque-
lles aquest correu jatsia yo no crega quel dit don Anthon
sie entrat ab tanta gent com en les letres es contengut: mes
ab poca gent o ab molta yo cuyt quel deu esser entrat. Si
aquexa gent darmes senyor que vostra senyoria me ha scrit
quem trametriets eren aci e metien aquests en afers nos
porien ensemps ajustar qo es lo dit comte ab la gent de
don Anthon: car segons aquest correu a qui yo he trobades
(91 )
les letres que tramet a vostra real majestat diu quel dit
comte devia cavalcar per anar al encontré al dit don An-
thon et han trames a Mongo I christia et I juheu per veure
si porien furtar lo castell et que ho spiassen et que han
pres lo christia et lo jueu ere fuit. Perqué senyor co que
havets a fer sie vostra merce ferho tost etc." Scrita en Ju-
neda a XIII de juny. — Senyor: Lo vostre homil sotsmes
qui besant vostres peus et mans se comana en vostra gra-
cia et merce Franci Derill. — Molt honorable et molt cara
cosina : sapia vostra cara persona que vuy ha VIII dies o
mes queus scrivi per un hom daqui de Tarragona empero la
letra anava de dins una altra del lector de casa: he confian-
ca que la hajau rebuda com per persona certa la trametia.
Stich en fort gran desig de saber vostre bon stament: per-
queus prech tan carament com se que sin sabieu pregar de
part mia fra Perico Navarro que hic vingues que yo quen
haje certinitat: et digauli a fra Perico que nol cal dubdar de
res car segurament hic pot venir. De mi vos faz saber que
so ben sa gracia a nostre Senyor: alegre esser no pux men-
tre etc.8 Placia a Deu que segons mon cor desija me vulla
tornar en mar de bonanca et de repos et tost: es ver quel
temps se dispon en tal guisa que no pot trigar que qui
bon cor se rete nol puxa be smercar en tot be: car sapia
vostra saviesa que tot cert dimecres ans de cinquagessima
entra en lo regne de Arago don Anthon de Luna ab be sis
milia homcns a cavall en ajuda del senyor comte et de tot
cert abans que aquest mes de juny no passara ne haura
entrados dins lo regne trestants mes tots en ajuda de aquest
senyor : e per conseguent vos dich que he gran speranea
que tots mos perseguidors hauran massa ¡i Per de si mateixs
( 92 )
et que en despit de la lur mala voluntat et mala iniquitat
fra Bernat Trullo ira on se volra que no haura pahor dells:
et de acó no dubtets de res nostre Senyor per sa merce
prestantnos salut : en res queus digan de mi no donets fe si
nou sabieu per letra mia. Com be pens et segons que lo
portador de la present ma comptat prou pequeses si dien
de mi: empero nom fa cara cor non es minva en res. Yo
stich ben segur per gracia de Deu ni he por que hom del
mon et sia quis vulla mich puxa noure ni fer desplaher: ab
aytant molt carament me recoman a vos et placiaus queus
membre de tot co queus fiu a saber per lo lector recome-
nanme molt en gracia de madona et de tots los amichs. Scri-
ta lendema de cinquagessima. — Vostre tot en nostre Senyor
B. M. — A mon car fill Ramonich Nadal de Tarragona :
Faste saber Ramonich que som be sans a la merce de Deu
et ta mare et ton frare et hauria gran plaher de saber la
tua sanitat: prechte me scriues. Axi mateix te certifich que
;e trames dues letres et una camisa et unes bragues per
pescados daqui : nom se si les has haudes. Not maravells
com no te scrit pus soven car per aquest tabustol que hic
havem negu noy gose anar ne venir car creu que has sabut
lo desbarat que aquesta gent darmes qui son aci han fet
a mossenyer Franci Derill : axi mateix don Anthon de Luna
ue es ja a Jaqua ab V milia rocins car axi na hagut nova
senyor encara despus ir et mossenyer Garcia de Sesse
que deu entrar ben ab altres tants axi que aci saparelle tan
ran guerra que a nosaltres nons cal exir de aci: perquet
rech que sies bo et que tingues a prop ton offici et vulles
ser leal a ton maestre et comits a tuyt et Deus darta la
ua gracia. Ton cunyat et yo havem partit en tal manera etc.a
(93)
Scrita en Balaguer a XII de juny. Ramón Nadal pare ten.
— Reverendo patri in Christo patri Berengario de Yerduno.
— Reverende pater. Petrus salutem in Domino. Noveritis
quod facta domini nostri comitis prope eveniunt et dico
vobis pro magno solatio omnium ita quod ómnibus quos
sitis fideles et afectantes tan secularibus quam fratribus ad
dictum dominum dicatis quod de certo die mercurii ante
festum Pentecostés Anthon de Luna intravit regnum cum
VI milia equitum et de certo no li sta res devant quin
veniant libenter ad obedientiam etc.a Scitote quod ante-
quam iste me: sis in quo sumus transeat erunt in máximo
numero et de hoc non dubitetis quare certe vobis scribo etc."
— AI honrado don Johan López en Castell— fabib al Portie-
11o. — Muyt caro padre senyor: Sepia la vuestra reverencia
yo seyer bien sano a servicio de Dios et vuestro de la qual
salut deseo saber mucho de vos. Certificvos esser fort trist
en quant de present nous puedo ir a visitar: la razón por-
que por ayudar a un frare exir de preson en quel tenia el
papa falsament por amor del comte Durgell por aquella ra-
zón el papa ha fecho processo contra mi et el rey Ferran-
do que lo ha confirmado et dado sentencia que en cual-
quiere lugar que sia preso tantost sia afogado e per acó
noyde osare ir a present: mas podez star en buen cora-
zón que so en lugar que los he poco miedo car el senyor
don Jayme Daragon comte Durgell me ha fecho de su casa
et pienso que antes de Sant Miguel vos iremos a visitar: por
do vos ruego que fagades provisión de pan et de vino en-
cara que sepades vender una posession et posat lo vuestro
en recaudo sino trobarvos hedes enganyado et no lo echc-
des en olvido que de vuestra vida no vidiestcs tan grant
( 9*)
guerra como eganyo sera. Scrita en priessa en Balaguer a
XIII de junyo. — Vuestro filio fray Martin López a vuestro
servicio aparallado. — Al molt alt et molt excellent princep
et senyor lo senyor rey. — Molt alt et molt excellent prin-
cep et senyor : A la vostra molt alta senyoria ab tenor de
la present notifficom que companya del comte Durgell en
nombre de mil en cinchcents en dos milia entre de ca-
vall et de pcu son venguts vuy qui es jorn de Sent Johan
prop aquesta ciutat partida dells al Carme en hora dalba
be armats et a punt ab scuts de berrera artelleries gran
copia per pendre et furtar aquesta ciutat et han encontrats
en la orta alguns homens et scoltes et spies que haviem gi-
tades per la orta et aquells ab algunes bisties que han
trobades sen han menats tornantsen vers lo comtat pus no
han pogut complir lur inhiqua et malvada intencio segons
som certs. Aqui era mossenyer Ramón Berenguer de Flu-
via en Luys de Meya ab daltra gent de cavall en nombre
CCCCL a cinch cents rocins poch mes o menys tota laltra
gent ere de peu ben arreats: portaven dos astendarts la hu
blanch et laltre ab bandes grogues et vermelles et dues
trompetes portaven dues somades de scales sis o set bom-
bardes mes menaven ben setanta atzembles les quals por-
taven molta vitualla en les dites artelleries: empero se-
nyor nosaltres nos guaytam be et fort e mossenyer Riembau
de Corbera que sich ha ab bon cor et ben esforcat. E axi
senyor sia vostra merce de socorrernos car incessantment
nos corren tot quant hic ha en tal manera que ni a aquexa
ciutat ni en altres parts nons cal anar sino per lochs desats.
E sia senyor la sancta Trinitat en vostra guarda la qual
nostre Senyor Deus per sa clemencia vulla prosperar de be
( 05 )
en millor ab exaltament de vostra real corona. Scrita ab
gran cuyta en Leyda a XI ores dissapte a XX1III de juny
any MCCCC tretza. — Senyor: los vostres vassalls et sotsme-
ses qui humilment se comanen en vostra gracia et merce
pahers prohomens de la vostra ciutat de Leyda. — AI molt
alt e molt excellent princep e senyor lo senyor rey Dara-
go. — Molt alt et molt excellent princep et senyor: certi-
fich vostra gran senyoria que vuy que tenim XX del pre-
sent mes son stat a Prat hon he trobat lo senyor de Malleo
en que yo trobam dos scudes del comte Durgell los cals han
nom la I Guerau Délos lautre es gaseo et ha nom Monet
de Comprada: han portat argent per pagar C ornes darmes
de que lo jorn propi lo fill del senyor de Malleo devia pen-
re los diñes per L ornes darmes. De present senyor yeu done
vostra letra al dessus dit e spliquili la creenca de que senyor
el ma respost que el havia longament la casa Daraguo ser-
vida e que lo senyor rey vostre oncle que Dius perdo la-
via mal gualardonat e li devia molt e que ben li sabia
greu que el bagues fer cosa contra la casa Daraguo pero
que a el eren promeses grans aventeges e profits e de pre-
sent que li ho metien en ma. Per vostra letra e per so que
yeu li he dit de part vostra senyoria el ha sobreseguit de no
penre argent tro per tant quel hagues scrit vostra senyoria
disentme que el era taht scapnat de vostre oncle lo senyor
rey qui Dius perdo que si la vostra senyoria lo volia per vos-
tre servidor que fos de vostra merce de manarme per vostra
letra e metrel en segur quina gracia ni merce la vostra
senyoria li enten a fer: perqué senyor sia de vostra mer-
ce que per lo portador de la present yeu baja de present
vostra resposta manantme so qui dega fer en manera que
( 96 )
com torne de Bearn yeu trobe en aquesta vila resposta de
so que vostra senyoria volra que fassa. ítem senyor ayat per
sert que Ramonet de Luguera hauda lisensia de mossen
Brusicaut lo qual senyor sen va al comte Durgell am C
ornes darmes e C ballestes a cabal e ya staven per partir
de Tolosa per or Senyor res pogut sa-
ber de cert. ítem senvor los dos scudes del comte se son
vuy vist am mossen .... de Comenge lo cal me
pens que penra carrech de L ornes darmes per anar de pre-
sent al comte. De don Anthon senyor al present no sen
sab res sert: disen alcuns que es entrat en lo regne. E sia
senyor lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Sen Gau-
juens a XX de juny. — Senyor vostre bumil e servidor
quis recomana en gracia e merce vostra segnier de Peyra
Pertusa. — Al molt alt e excellent princep e senyor mon
senyor lo rey Darago. — Molt alt e excellent senyor: De la
excellencia e senyoria vostra dies ha passats rehebi una le-
tra en la qual me manas prestament jo trametes en Gas-
cunya per saber totes novelles e certenitats si algunes com-
panyes se ajustaven per venir en vostres regnes e terres
per dapnejar aquells: et jo soplint vostron manament he tra-
mes per totes aquelles parts qui possible es stat perqué po-
gues certificar vostra senyoria. Es ver senyor que a XXVI del
present mes jo he recobrades les spies. Tant com era lo fet
de don Anthon de Luna remetho a vostra senyoria quen
deu esser informada pus que es entrat dins vostron regne
e dell no dich pus. Tant com es de Ramonet de la Guer-
ra et de sos companyons que fan la suma certa de CCCC
rocins certiffic vostra excellencia e senyoria que son asol-
dadats per lo comte Durgell e son tots jorns que no sab
( 97 )
hom la hora prests per entrar en lo principat de Cathalu-
nya. Daltres gents son en fama que se ajustaran ab aquests
pero senyor clarament nous puch scriure lo nom deis capi-
tans ne la suma de la gent quanta es que ab aquest se deu
ajustar. Jo he la spia de part della que deis nos partirá:
lora que la haure recobrada en aquexa matexa hora vostra
excellencia ne sera certificada et de totes altres novelles
que a vostra senyoria certifficar pusqua. Es la intencio se-
nyor de aqüestes gents segons lur dit que passaran per lo
port de Ha qui es entre la Valí Darán e lo comptat de Pa-
Ilars per co com los es la pus vía curta per anar a Balaguer:
placía a vos senyor provehir segons a vostra senyoria se
pertany a la defensio del comptat de Pallars e de la Valí
Darán sens tota falla per ben avenir de vostra senyoria e
per destruccio de vostres enemichs. Daquests afers senyor
Roger Bernat mon fill ne parlara ab vostra senyoria lar-
gament: placiavos provehir segons a virtuos princep se per-
tany. Lendemig si algunes coses a la excellencia e senyo-
ria vostra plau manar man aquella tot co e quant plasent
li sia com a humil vassal et sotsmes vostre. Scrita a Va-
lencia de Pallars a XXVI del present mes. — Senyor: humil
vassal e sotsmes de vostra senyoria lo compte de Pallars.
— Al molt excellent e poderos alt princep e senyor lo se-
nyor rey. — Molt alt princep e poderos senyor: A la vos-
tra gran excellencia humilment notifiquem Pcre Lobct
assessor de mosscnyer Riambau de Corbera et Guillem de
Masdovelles humils vassalls com en la setmana present en
aquesta ciutat de Leida ha hagudes grans famcs que lo
comte Durgell ab tota la gent darmes devia anar com-
batre lo loch de Juncda o Darbecha : en apres aquesta
(98)
matexa setmana han mesa fama que lo loch de Calaff del
comte de Cardona era pres per la gent darmes del dit com-
te de que senyor res no ses seguit en veritat. Pero molt
alt senyor es ben ver que mossenyer Riambau de Corbera
dimecres prop passat hac nova de una spia de quelles que
havia tramesas con la gent darmes del dit comte Durgell
era ajustada a Balager ab gran aparell dertallaries per com-
batre forces : e ja sia que fos fama que irien combatre lo
loch de Juneda o Darbecha esta en veritat que devien venir
per scalar e combatre aquesta ciutat: e haguda la dita nova
lo dit mossenyer Riambau aquella nit feu fer gran e asaya-
lada guoyta en aquesta ciutat crahent que en aquella nit o
lendema que era la festa del Corpus-Christi lo dit comte
Durgell o sa gent darmes fessen en aquesta ciutat alguna
novitat: e lo jorn del Corpus-Christi lo dit mosenyer Riam-
bau de Corbera cobra una de les spies e hac nova que
la gent darmes del dit comte era exida de Ralaguer e que
era en lo loch de Menargues ab gran aparell de scales
bombardes et altres artelleries e que devien venir aci en
aquesta ciutat: e divendres que fon la vigilia de sent Jo-
han lo dit mossenyer Riambau feu fer gran guayta per la
muralla e per la ciutat e ell ad XV de cavall e ab la trom-
peta cavelca tota la nit per la ciutat e trames VI spies
IIII scoltes e envés hora dalba lo dit mossenyer Riambau
hac nova que lo dit comte ab CCL fins en CCC de cavall
e ab mil homens de peu e mes havia feta embosca apres
del monestir deis Carmens assats prop de la dita ciutat per
scalar e pendre la dita ciutat en la qual embosca e tracta
eran consents alguns de la dita ciutat: pero molt alt se-
nyor per gracia de Deus e per la gran guayta que lo dit
(9Ü)
mossenyer Riambau fa íer continuadament per tota la dita
ciutat e en lo castell e sobirana diligencia e treball del
dit mossenyer Riambau la dita embosca o tracta no ha
pogut res noure a la dita ciutat. ítem molt alt senyor lo
jorn de sent Johan per lo mati apres que la dita embosca
fon descuberta mossenyer Riambau feu pendre alguns ho-
mens de aquesta ciutat los quals segons crehenca han con-
sentit e sabut en lo dit tráete e decontinent pres confes-
sio de alguns de aquells e feu fer justicia de un qui se
apellave Andreu Vilar lo qual segons la confessio sabia
molt en lo dit tráete e feulo scorterar devant la casa de la
Payaria: e mentre la dita justicia se fahia mochse gran ru-
mor en la ciutat e mossenyer Riambau isque del castell
ab gran esforc e devalla en la ciutat pero lexa lo castell
ben guardat al milis que poch e cavalca per tota la ciutat
e feu fer la dita justicia fort e rigorosa segons que lo fet
e lo cas requiria be e axi la gran rumor cessa de la qual
cosa molt alt senyor devem fer gracies a nostro Senyor Deus
e a la subirana cura e vigilancia e treball continuu del dit
mossenyer Riambau lo qual treball senyor es impussible
que ell ni la gent qui es ab ell puxa longuament supor-
tar com lo traball sia gran e coutinuu de nit e de dia ma-
jorment en lo castell qui es conservado de aquesta ciutat
en lo qual los qui aqui son no han repos die ne nit per la
gran guayta que han a fer e la pocha gent qui hi es. Per-
qué molt poderos senyor sia de vostra merce valla pro-
venir que en aquesta ciutat trametats gent darmes e pres-
tament car tota la ciutat e la gent de aquesta térra se
maravella fort com vostra senyoria no dona en ago prest
remedi segons de vostra senyoria se pertany. La sancta Tri-
( ioo )
nitat molt alt senyor sia en vostra proteccio e guarda e
man vostra senyoria co que a ell sera plasent. Scrita en
Leyda a ... de juny. — Senyor los rostros humils vassalls
e servidors qui besant peus et mans se comanen en vostra
gracia et merce Pere Lobet et Guillem de Masdovelles. —
Al molt excell e poderos alt princep e senyor lo senyor
rey. — Molt excellent e poderos alt princep e senyor: A
vostra gran senyoria humilment notiffic que alguns dies ha
passats axi per spies com en altra manera hagui senti-
ment cert que jatsie fos fama que los preparatoris et ajusts
que lo comte Durgell havie fets et fahie de gent de ca-
vall et de peu et de les artilleries que aparellaven se fehien
contra lo comte de Cardona et assignantment per comba-
tre e haver Juneda o Erbequa : la veritat ere que tot se
fehie per haver et metre a tot mal aquesta ciutat o que
almenys hi fes son poder : e de fet dimecres a vespre prop
passat que ere vigilia de la festa de Corpus-Christi en la
qual vesprada yo fuy pus certament informat deis dits afers
que nulla altra hora yo tenintme per dit que lendema qui
ere la dita festa en lo qual dia comunament tot feel chris-
tia fa son poder de solemnizar aquella festa per rever del
Salvador et entenent en aquella lo dit comte si res ere farie
assajar qualque novitat creent que per la occupacio de la
solemnitat de la íesta no serie negu que sen avisas ney
contrastas: fiu aquells preparatoris que Deu mi administra en
la ciutat faent star en los murs en la nit moltes mes guay-
tes que no havien acostumat et certs cinquantens domens
armats per certes places de la ciutat et jo matex qui ab
alguns ane tota la nit per la ciutat: e lo jorn de la festa
fiu metre bones bades en la ciutat et guardes ais portáis
( i"* )
et certa homens armats per diverses places et spies de lora
per los camins e fem nostra professo per la ciutat ab lo
precios cors de Jhesu-Christ axi solemnament com james
se fes. Seguís molt alt senyor que lo depres diñar un jove
fill de raicer Arnau Cuquo de Balaguer ab VIH o X ho-
mens altres de peu assaja de scalar lo monestir de Sent Ila-
ri qui es de dones et es della los frares menors et sobre
acó messe alguna rumor en la ciutat e presumesch jo que
acó procehis del tráete del dit comte : et en aquélla hora
jo cavalcava per ciutat et lo veguer et en Francesch de
Sent-Climent qui es un deis pahers daquesta ciutat en lany
present cavalcaven per altra part de la ciutat e hoida la
rumor isqueren defora sens armes axi com se anaven per
la ciutat et anaren vers lo dit monestir per pendre los mal-
feytors et trameteren a mi un missatge notificantme com
ells exian defora e quels degues socorrer de gent: et yo
haven dubte que alio no fos altra empresa hagui desplaher
gran com ells foren exits defora sens ma licencia et ab
aquells qui ab mi cavalcavan cuyte al portal on ells eren
exits et fiulo tanquar. E axi com men anave dubtant que
defora no agües embosca fiu manament a alguns homens
que seguissen ab lurs armes e que anassen ais murs: e de
fet la gent de les parts per on jo passe ab bon continent
cor et voler et prestament foren la hon jo mane et per
gracia de Deu ne dins ne defora la ciutat sinistre algu
nos segui. Entretant lo veguer et lo paher foren tor-
nats no hagueren presos los malfeytors car aquells eren
uns X empero ab ballestes et ben armats et aquests no
portaven algunes armes et posat que los poguessen con-
seguir no si gosaren acostar per pendréis et tornarensen
apén. 8
¡ 102 )
dientme que j«> que hi traraetes: de que jo non ^olgui rc::
fer car nom par que algu deje exir a empresa daltre eí
puys que a present considerat lo teraps jo cuyt fer bon
servey a vostra senyoria de guardar aquesta ciutat major-
ment atteses les coses qui despuys se son seguidos: car
tronareis senyor que ir divenres vigilia de Sent Johan jo
hagui cert ardit que la gent darmes de Balaguer eren
venguts a Menargues on segons ja scrit a vostra excellencia
havie molta gent de peu justada per lo comte e que havien
poríades de Balaguer aqui gran cop dartillerics per scalar
et combatre forces: perquem tengui per dit que venien
aci combatre: et sobre acó íiu fer una crida que tot hom
bagues a posar los macellets en sos trasts en lo mur et dal-
ire part fiu doblar les guaytes en lo mur et fiu ánar mol-
la gent de la ciutat anar armada tota la nit per la ciutat
et jo matex jaqui provehit lo castell de bona guayta en
la qual ere en Guillem de Masdovelles ab qualsque X de
cavall: et ab lo trompeta sonant etmovent gran rumor de-
valle en la ciutat et ane tota la nit per aquella: de que se-
nyor ses seguit que la dita gent del comte Durgell qui de
fet son venguts sta nit fort pres de la ciutat et signant-
ment alguns fins al monestir del Carme per furtar et ha-
ver a lur ma la ciutat et eren segons fon informat de
CCG en CGCC de cavall et de M en Mü de peu et me-
naven X o XII aízerabíes carregades de scales et daltres
artilieries et daitre part raenaven qualsque XX besties car-
regades de paveses de barrera et de vitualles posat que
fossen en segur segons davall pora veure vostra senyoria
que dos portáis lus serien uberts per homens. de la ciutat
sentida per ells la rumor que jo fehie per ciutat et los
( *03)
preparatorio que havia fets de dia deis quals per spies lurs
eren be informáis: nos son gosats acostar raes a la ciutat
ne gosat assajar de metro en exequcio lur malvat et damp-
nat proposit ans sen son tornats. Es empero ver seriyor que
sen han menats presos alguns homens qui eren exits en la
matinada de la ciutat per tallar rama a honor de la festa
et mes si han ménades quatre scoltes que anit jo havia tra-
meses vers aquelles parts et aximateix espies que ja dabans
jo havia trameses en tant que es stat mester que la provi-
sio fos ja feta: e es seguit senyor que un deis homens qui
eren exits per tallar rama axi com lo volieu ligar lus sca-
pa et venchsen e dixme que a la sua preso et ab la dita
gent del comte havia homens de la ciutat et signantment
lo hom mateix al qual dien Anthon de Robio. Sobre acó
senyor jo fui tantost ab los pahers et conscllers de la ciu-
tat et tenguem consell et fem certes ordinacions sobre la
custodia de la ciutat: et aqui jo entre en sospita que ab
la dita gent del comte tenieri homens de la dita ciutat et
de fet provehit abans de tot que los portáis de la ciutat
fossen tanquats jom mis per vila et ham fets penre uns VI
o VII entre los quals ni ha haut un apellat Andreu Vilar
del qual prestament pres deposicio et ha atorgat com ell
sentie en lo tráete: et tantost presa sa deposicio considerant
la enormitat del fet et axi mateix que en tais actos ser-
var maluritat ne usar de aquella es veri com de tais co-
ses leximpli se dege donar prestament joi lie fet es-
quarterar: per la exequcio del qual me tencli per dit que
la ciutat et los que hic som romanem en pus segur que
no erein jatsie que axi com ia dita exequcio se faliie o
eren en acte de feria se mogues alguna rumor en la ciu-
( 104 )
tat et hac home la on la exequcio se fahie que mes mans
per un basalart dihent que morissen aquells qui acompa-
nyaven lalguezir et lo veguer qui fahien la dita exequcio:
et per la rumor quis moch en altra part per la qual jo
fiu repicar et la gent qui miraven la exequcio et eren
aqui en gran multitud hagueren a partir de aqui per anar
ais murs lo dit hom se mes entre la gent axi que no es
stat pres pero la exequcio ses complida et la ciutat per
gracia de Deu sta en bon stament. Deis altres senyor qui
tinch presos com haja haudes luis deposicions et alguns tes-
timonis jon fare prestament co que justicia dictara mas
quant es vuy no he pogut a mes procehir car en bona fe
senyor jo he haut prou que fer. Les menaces senyor venen
grans quells tornaran et que ells hauran la ciutat: mas de
vuy mes senyor jols ho pren fort poch car ab go que sic
es fet et sic fara si los presos serán trobats col pables et ab
los que son fugits qui son molts en nombre deis principáis
los quals sen son anats per lo portal del pont lo qual jom
presumía que stigues tanquat nom pens que negu haja en
la vila qui gos fer maldat et pus de la ciutat nom calegue
tolerar no pren dos diners los de fora. A mi senyor es stat
dit de tot cert que lo comte Durgell es stat personalment
en aquesta cavalcada pero que com fom enga veis la ciu-
tat o en la orta fon apres que sen tornas. Aquest die
raateix senyor mes stat dit que la dita gent se te per
dit de haber Alguayre per una clavaguera quey ha : axi
tost com ho he sabut jo ho he notificat al comanador.
La sancta Trinitat senyor vos haje en sa guarda. Scripta
en Leyda lo jorn de Sent Johan a XXIIII de juny. — Se-
nyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres
( 105 )
peus et mans se comane en vostra gracia et merce Riemuaq
de Corbera.
Aquel mismo dia mandó el rey leer en pleno consejo todo
cuanto hasta entonces se había actuado en el proceso, esplorando
al mismo tiempo la opinión de los asistentes, que convinieron
por unanimidad en que, en virtud de tan poderosos anteceden-
tes y para remediar los males y atender á la defensa de la repú-
blica, estaba plenamente aulorizado para la toma y ocupación de
las ciudades, villas, castillos y lugares del condado de Urgcl y
vizcondado de Ager. y de todos cuantos ausiliasen á los mismos.
Empero no satisfecho aun con este voto unánime de su consejo,
amplió el número de sus individuos añadiendo algunos doctores y
jurisperitos de gran nota de la ciudad de Barcelona, que robus-
tecieron mas y mas la común opinión esplanada «anteriormente.
Asistieron a este nuevo consejo el arzobispo de Tarragona, los
obispos de Barcelona y León, Juan, conde de Cardona; los caba-
lleros Geraldo Alamany de Cervelló, gobernador general de Ca-
taluña; el vice-canciller del Rey, Berenguer Arnaldo y Pedro
de Cervelló, Francisco de Aranda, donado de Porta-Celi; Elfo de
Próxida, y los doctores Berenguer de Bardaxí, Juan Dezplá, te-
sorero del rey; Berenguer Colom, Gonzalo Garidell, Francisco
Basset, Bernardo de Pons, Pedro Basset, Bernardo Miquel, Ai-
mon üalmau ó Dalmases v Vicente Pedrica.
día 26.
A las nueve de la mañana de este dia el rey llamó á su consejo
al arzobispo de Tarragona, los obispos de Vich y Barcelona, mon
señor de Monserrat, el maestro Felipe de Alalia , monseñor Pe-
( 100 )
dro Regacol , el conde de Cardona, Rogerio Bernardo de Pallars,
el vizconde de Illa, monseñor Berenguer Arnaldo de Cervelló,
monseñor Pedro de Cervelló, monseñor Berenguer de Hostal-
rich, monseñor Berenguer deHoms, monseñor Gregorio Bur-
gués, Pedro de Senl-menat, el gobernador de Calaluña, mon-
señor Francisco de Aranda, don Berenguer de Bardaxí, el vi-
cecanciller , el tesorero, monseñor Elfo, el doctor Juan Gon-
zalvez, monseñor Juan Ferrandez, Bisbal Ferrer deGualbes,
Francisco Burgués, Juan Ros, Juan Fivaller, micer Berenguer
Colom, Nicolás Graila, micer Gonzalo Garidell, Francisco Sent-
Celoni, Juan de Ribesaltes, el síndico de Cervera , monseñor Ai-
merico Centelles, Bernardo de Cruilles, monseñor Ponciode Pe-
r ellos, P Zapata, monseñor Ramón de Rexacb, mon-
señor R de Vilarasa , monseñor Jaime Pallares
padre é hijo Cruilles , micer Bonanat, micer Pedro Basset, micer
Francisco Basset, micer Bernardo de Pont, micer Vicente Pedrica,
Bernardo Miquel, el síndico de Manresa, el de
monseñor Juan de Moul-buy , micer Juan Navarro , abad de
Ripoll, y monseñor Francisco de Vilanova: y después de enterar-
les verbalmente de lo actuado y de las ofertas, tratados y gracias
que habían mediado entre él y el conde de Urgel, de nuevo les
pidió parecer, que dieron en un todo conforme al anterior, ale-
gando algunos de los circunstantes muchas y muy sólidas razo-
nes para inclinarle á poner sin dilación en práctica sus proyec-
tos.
Tampoco le bastó á don Fernando el voto unánime de este
pleno consejo, y aun quiso que lodos sus subditos conocieran y
aprobaran sus actos; á cuyo objeto á las nueve de la noche de
aquel mismo dia mandó que en su presencia se notificaran to-
dos los crímenes del conde y de sus secuaces y cuanto se había
actuado en el proceso á las cortes generales que celebraba á los
catalanes en el monasterio de frailes predicadores de Barce-
lona.
Asistían á ellas como representantes del brazo eclesiástico
Pedro, arzobispo de Tarragona ; Alfonso, obispo de Vich ; fray
üalmacio, abad de Ripoll; fray Marcos, abad de Monserrat; fray
Juan, abad de Poblet; Pedro Regazol por la iglesia de Lérida,
Juan de Prades por la de Tortosa , el maestro Felipe de Malla
( 107 )
por el cabildo de la de Barcelona, Francisco ca Calm por eí de
>a de Gerona, Miguel Vernet por la de Urgel, Juan Oller por
el cabildo de la de Elna , y fray Galcerando por el prior de Ca-
taluña : por el militar Juan Folch, conde de Cardona ; Pedro de
Fonollet, vizconde de Illa y de Canet; los nobles Rogerio de Pa-
Uars , Guillermo Ramón de Moneada, Antonio de Cardona , Pe-
dro de Cervelló, Bernardo y Galcerando de Cruilles, Bernardo de
Forciá y Francisco de Vilanova, el caballero Pedro de Gallinars,
procurador del conde de las Montañas de Prades; Juan Miralles,
procurador del conde de Paílars; Felipe de Arany, procurador
del noble Bernardo Galcerando de Pinos: el caballero Berenguer
de Homs, Juan de Montbuy , Berenguer de Hostalrich, Fran-
cisco de Vilamarí, Jaime March, Ramón de Rexach, Ramón de
Torrelles, Jaime Pallares, Francisco de Vilamarí; y los donce-
les Francisco de Montbuy, Dalmacio de Castell-bisbal , Dalma-
<io de Rocha-bruna y Juan de Castellbisbal; y por el de las
universidades reales los síndicos de Barcelona Ferrer de Gual-
bes, Juan Ros, Francisco Burgués y Juan Fivaller, los de Lé-
rida Nicolás Gralla y Berenguer Colom , el de Gerona Fran-
cisco Sent-Celoni, el de Tortosa Gonzalo de Garidell, y el d<^
Manresa Pedro Sarta.
El arzobispo de Tarragona , constituyéndose órgano de dichas
cortes dirigió al rey las siguientes palabras :
Senyor molt excellent: la cort ha sobirana consolacio
que vos en aquest acte hajats procehit et procehiscats axi
justament et que vullats ab ells comunicar vostra justifi-
cacio: solament vos supplica que vullats la justicia compa-
nvar de clemencia.
( 108 )
día 27.
Hallándose el rey eu ia sala de su real palacio recibiendo en
audiencia pública según costumbre, compareció ante él Dalma-
cio Biert, baile en el principado de Cataluña y procurador fiscal
general nombrado especialmente para este negocio en instru-
mento público autorizado por el secretario del rey y su notario
en este proceso, y presentó y pidió se leyera y publicara la si-
guiente súplica :
Molt alt: Com fama publica referent per relacio de di-
verses notables persones divolgada et la serie et tenor de
diverses letres de^a et della trameses contenen et per al-
gunes altres informacions per vostra senyoria manades pen-
dre se demostra quel comte Durgell et viscomte Dager ha
proposat iniquement metre companyes de gent darmes dins
vostres regnes et terres et de feyt ni ha ja meses certa partida
les quals han preses diverses castells dins vostra senyoria
et continuament maten roben et demnifiquen vostres vas-
sais et sotsmesos et ab tot lur asíors enten inimicablement
esvehir los regnes et terres de la vostra reyal corona ab
aquella major multitut que pora demnificant los dits sub-
dits et vassals vostres et les dites gents darmes ha manat
esser aleugades et reculides en la ciutat de Balaguer et al-
Ires viles et castells forts axi en los dits comdat et ves-
comdat com altres los quals ha fet ja apperellar et aresar
( ion )
;» tota defensio et oílensio necessaries a fi que ab aquells
puxa les ciutats viles castells et lochs de vostre senyoria
oprimir et damnificar et tant com an el sera a la sua de-
testable senyoria subjugar co que Deu nou permeta en tant
que es vehement presumpcio et suspites grans manifesten
que de la dita ciutat de Balaguer et de les viles et cas-
tells forts deis dits comdat et vezcomdat et altres no ven-
guen grans dans et offenses a vostres ciutats viles et lochs
de vostre senyoria : on molt alt senyor per vostre general
imperi et jurediccio la qual vos avets en vostres regnes
et terres et per salut tuicio et proíit de la cosa publica
daquells et per la cura et sollicitud que a vostra gran ex-
oellencia et senyoria se pertany hajats celebrat diverses col-
loquis consells sobre aquesta materia de doctors et altres
juristes en copiosa multitut e en apres hir que fon a XXVI
de juny hajats hagut gran solempne et notable consell en
lo qual son stats molts et diverses prelats barons et ca-
vallers missatgers de diverses ciutats et viles reals et molts
altres notables personas: e apres molt excellent senyor lo
dit conseyll a la vostra senyoria donat hajats publicat en la
cort general la qual ara celebrats en la ciutat de Barchi-
nona al principat de Cathalunya: lo qual consell senyor con-
té que per vostre general domini imperi et jurediccio la
qual vos senyor havets en vostres regnes et terres et per
la cura et salut de la cosa publica deis dits regnes et ter-
res et per servar aquells de tots sinistres en lo dit cas
per tuicio e remey de la cosa publica deis dits regnes
et terres devets vos senyor per justicia fer pendre a vos-
tres mans la dita ciutat de Balaguer et altres viles et cas-
tells deis dits comte et veccomte et al dit comte conse-
uants consentins et favorejants e les dites gents darmes re-
oeptants. Perqué raolt exeellcnt princep et victorios senyor
en Dalmau de Biert donsell e batle et procurador fiscal
general del principat de Catalunya e en aquest acte spe-
cial supplica raolt humilment a la vostra gran excelencia
et senyoria que per salut et utilitat de la cosa publica de
vostres regnes et terres et per lur indempnitat et per squi-
var tots inconvenients et provehir a les dites sospites e
vehemens presumpcions sía de vostra merce provehir en
los dits fets et executar los dits conseyll et conseylls: e en
acó senyor satisfaréis a la justicia et a la salut et indep-
nitat de la cosa publica deis dits regnes et terres. — Al-
íissimus etc\
Llenadas aquellas formalidades por el mencionado secretario,
y habiendo el baile suplicado se proveyese lo correspondiente á
su contenido , conforme á justicia ; mandó el rey ;* aquel leyese
en alta voz la siguiente provisión:
Lo senyor rey hoida e ben entesa la supplicacio a ell
teta per son batle general cora sa reyal consciencia sie de
les coses en aquella contengudes axi per proces com per
notorietat de fet et en altra manera vertaderament infor-
mada: no podent oblidar axi com no deu socorrer a la tran-
quillitat salut et honor de la sua cosa publica per la qual
sa persona et bens tots temps que lo cas ho requera es
prest de bon cor exposar: per occorrer a la sinestra et damp-
nada intencio dei <lit comte la quai cosa desplaentment ct
( <H )
;ib dolor gran de cor recita: provey ques faca la dita apre-
hensioet quel governador general de Cathahmya perexecu-
tar los dits jnsts consells a ell donats encontincnt partesqua
per anar pendra a ses mans en nom seu per soccorrer
a la salut de sos regnes et torres de la cosa publica de
aquells et en via de tuhicio et remey la ciutat vila et lochs
en la dita supplicacio mencionats et mana esser fetes totes
provisions neccssaries et utils a les dites coses.
DÍA i.' DE JULIO.
Mandó el rey se insertaran también en este proceso las siguien
les cartas que de distintos puntos le habían sido dirigidas.
Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo se-
nyor rey. — Molt alt et molt excellent princep et poderos
senyor: Per co senyor que la vostra senyoria sie informada
de la enorme et innominiosa guerra que en aqüestes parts
fa lo comte Durgell ccrtificamvos senyor que segons jaus
ne havem scrit lo jorn de Sent Johan prop passat lo comte
Durgell ab tota sa gent cavalca et vench en aquesta ciutat
per occuparla segons ere stada feta empresa entre ell et
alguns filis de perdicio de aquesta ciutat la qual sobrevi-
nent lo jorn Deus no permetc que lur sinestre celcrat et
dampnat proposit vingues a conclusio. En apres ses seguit
que hir que fo dimarts XXVII del present me9 en lalba
( 112 )
ciara vench lo dit comte Durgell en aquesta ciutat ab don
Artalico Dalago mossenyer Ramón de Fluvia mossenyer Pere
Cortit ab daltre gent de cavall et de peu en nombre de II
milia et alguns de aquesta ciutat et ab rigoros sfore com-
bateren aquella per V o VI ores cremantsnos garberes de
blats torres et dirruints molins et altres edificis talants vi-
nyes apresonanls homens que trobaren de fora et squarta-
rants donaren a la ciutat irreparable dampnatgejatsie per no-
saltres fos virtuosament resistit matantlos et nafrant homens
en gran nombre et rocins molts ferits en tant que entre
passadosetbombardes ells foren be rigorosament servitssens
que per gracia de nostre Senyor Deus persona alguna que
fos en la ciutat no es stada dampnajada. E ells vehens acó
sonsen anats perSigria. En aqui han morta presa et apreso-
nada molta gent et preses algunes forces assats flaques ma-
nantslos que facen sagrament et homanatge de haver per
!ur senyor linfant don Jacme rey Darago. Han crematsdos
lochs de la prioressa Dagluayre «$o es Vilanova et la Porte-
lia. Menassen que combatran Alguayra et ja hi ha venguda
gent. Cominen encara que vindran an aquesta ciutat car so-
bre aquesta roden ens trancaran les pexeres per co que no
pugam moldre. Perco senyor supplicam vostraalta clemen-
cia que sia vostra merce de subvenirnos de gents darmes
en bon nombre a fi que puxam fer nosaltres ab ells la ho-
nor ques mereys car vuy mes no podem pus suportar sino
per lo virtuos esfors de mossenyer Riembau de Corbera
que ha fet e continua fer et per nosaltres: per la gran min-
va que es stada feta a aquesta ciutat et dampnatge molta
gent fora exida defora et en gran nombre sino que nols
es stat consentit. Per guardar la ciutat continuam pergra-
( 113)
cia de Deu nostres guantes ab copia de gent. E sia senyor
la sancta Trinitat en vostra guarda la qual per la sua cle-
mencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament de
vostra excellent corona. Scrita en Leyda a XXVIII de juny
a la miga nit any MCCCCXIII. — Senyor: Los vostres vas-
salls et sotsmeses qui humilment se comanen en vostra gra-
cia et merce pahers et promens de la vostra ciutat de Ley-
da. — ítem Senyor som certs que lo comte Durgell havia
guinyat que en aquesta ciutat fos mes foch a VI o a VII
barriades a fin que tot hom derenclis los murs et que acor-
reguessen al foch et que ell se pogues recullir en la ciu-
tat.— A mis caros amigos Pedro Dembun Pero Lanuza et
el senyor de Gordun et a cada uno dellos. — Caros amigos
yo he havido ardit del senyor que quiere cavalgar et man-
da que sea presto pora cavalgar que su entencion es com-
batre los enemigos en todas gentes quel vengan al denant
cuentra ell : porque vos ruego que stades priestos por al
primer ardit que de mi hayades et noy quede hombre de
pie et de cavallo. En lendemcdioexecutat firme pues tiem-
po havedes et nons stades de baldes quel tiempo no lo re-
quiere. E si es caso que he ardit quel senyor no cavalque
de present tantost seré con vosotros con la ayuda de Dios
con toda la gent. Havet lames en toda manera. — Anthon de
Luna et üexeryca que vos saluda. — A fray Francisco Saín;
mi confessor. — Fray Francisco : Certificovos que mi senyor
cavalga de fecho et viene a Muntaragon et me ha manda-
do que yo cuyte de passar la sierra. Et era del todo mi
entencion dir alia do vosotros sodes mas no puedo fallir
a su mandamiento: porque vos ruego que digades a Basalio
a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et a Pero Lanuza
( Ü4 )
que continúen su guerra contra los enemigos et que sean
prestos que si han letra mía decontinent sean comi car
vosotros havedes mi ardit con la ayuda de Dios daqui al
domingo primero vinient et si el senyor muda de proposito
de cavalgar de present yo seré con la ayuda de Dios con
vosotros con toda la gent et esto no dubdedes. Do haya-
des mi ardit todas las cosas lexadas seades comigo car sens
falla daqua se pasta algunas que creyó que no sescusa ba-
talla et noy quede dalla hombre de pie ni de cavallo car en
un dia sera fecho con la merce de Dios. Entanimientres
obrat como de todos confio et haya vuestro ardit decon-
tinent si Arres se quiere render al senyor don Jayme et a
mi: lexat en el castiello a Pero Lanuza et Martin Darbea
venga del servicio del dicho senyor et mió : en otra manera
sial fecho el danyo que sel pueda fazer con consello de Pe-
dro Denbuu et del senyor de Gordun et de Pero Lanuza.
Saludatme a Basali et a toda la companya et digatsli que
como veya los hoxos del senyor el sera bien recebido et
contentado en tal manera que el conexera que no es ve-
nido de bades: esto de cierto con layuda de Dios. Si mi
letra havedes cuytat de venir en otra manera executat
continuament a consexo de los sobreditos. A los de Basa
et Serraule se diga de mi part que entren en la guerra: de
no que les faga guerra assi a los amigos que noy quieren
entrar como a los enemigos. Esta letra leyt a Pero La-
nuza a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et la sus-
tancia a Basili et dezitle certamient que la intención del
senyor es combatre linfant. El dicho senyor lia mossenyer
Bemat de Coharasa et mossenyer Aymerich de Comenge
que son venidos bella companya que son GC bacinets et
( ««)
docientos pillardes un numero de DC cayalgaduras et D
queii havia el senyor lia hoy con el mil cient rocines et
dos mil de pied menos de nosotros assin que con Dios
nuestros affers van bien et noy resta sino que avaricia et
discordia sia fuera de nos. Dezit a Basili que jol mostrare
que el conezera que yo lo amo et que en Lombardia el
no ha tan buen amigo como yo. Saludatme a Corzo et
dezitle que el haura su rocín. Dios sea vuestra guarda.
Scripta al castiello de Lohar a XXIX de junio. — Anthon
de Luna et Dexeryca. — Al molt excellent e poderos alt
princep e senyor lo senyor rey. — Molt excellent e poderos
alt princep e senyor : Placie saber a vostra senyoria que
hir diluns ques comptaven XXVI de juny vench agí un moco
aragonés que diu que stava ab Tomas Cacosta lo qual de
paraula dix que li ere stat manat e comanat que digues
al veguer daci que fos prest de teñir lo portal ubert car
ells hic serien en la nit. Aquell dia matex senyor foren
portados por un hom de Corbins lo qual la gent del comte
havie pres quatre letres del comte la una de les quals se
drecava a mossenyer Joffre de la Bracerola laltra an Pere
Nogueris laltra an Johan Romeu la altra an Botella ciu-
tadans daci les quals perqué vostra gran excellencia puxe
veure que contenen vos tramet ab la present : c senjor
veent que segons mon juhi acó no ere sino metre divis en
la ciutat no cure de les dites noves ni letres com lo veguei
els altrcs a qui les letres sendrecaven tant com vu he po-
gut veure ni conexcr sien homens bons et fiables. Mas
amoneste tot de ben fer si lo cas ho requerió car l;i vos-
tra senyoria íiave dells plcnamcnt e aquí maleix ab con-
velí deis pahers e dalguns prohomens jo cree oflitials novclls
(116)
no revocunt algu deis qui hi eren mas per eo com la ciu-
tat es gran e no de fácil correr que hagues official en cas-
cuna part si menester hi ere. Esse seguit senyor que vuy
a punta de jorn son venguts aci qualsque CGCC de cavall
o daqui ansus e de M homens de peu amont e han donat
assalt la portal del Mercadal e son venguts a donar de les
lances al portal. Hanhi jaquit una atxa et una daga et un
rocj : han cremat gran colp de ^arbes de forment et daltres
blats qui eren en les eres del Mercadal et per alguns camps
e diverses cases o torres de la orta. Provehesque vostra
celsitud en los afers segons se pertany car yo fare aci lo
que pore. Scrita ab cuyta en Leyda a XXVII dejuny. La
dita gent han mort senyor un hom qui ere en la casa an-
tiga e ells se van ben carafexats e estime hom que entre
homens et rocins sen menen de nafrats de XL ansus. —
Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres
peus et mans se comana en vostra gracia et merce Riem-
bau de Corbera.
día 21
Vislas en pleno consejo todas las cartas presentadas y las de-
posiciones de los testigos , mandó el rey espedir las siguientes
cartas :
Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie
Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux
(117)
Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis ct Ge-
ritanie egregio Jacobo filio egregii Petri quondam comi-
tis de Urgello salutem et dilectionem. Clamor multorum et
fama publica manifestarunt quod vos non animadvertentcs
jugum dominii qno nobis vestro vero rcgi et domino cen-
semini modo indissolubili alligatus immo oblitus improvide
inmaculati sanguinis et prosapie a quibus trahere dicimini
nomen vestrum necnon diversarum gratiarum quibus re-
gia domus Aragonis vos et vestri predecessores sint priscis
temporibus prossecuti : adversus nos vestrum dominum et
principem naturalem rebellionis calcaneum et cornua. . .
. . . ausibus efrenis erigere ac fidelitatis penitus rupto
federe extraneas gentes armorum sinistris auspiciis con-
gregare et pro dampnificando regia regna et térras nostras
cum impiorum multitudine non erubuistis aliquatenus con-
venire et jam in parte vestri in pregrandem ignominiam
invadere attemptastis. Nos ideo volentes tam gravia nostro
auditui reserata incógnita pretermiten; veritatem mandamus
perscrutari et diligenter inquirí ut si rei poposcent qualitas
regia noslra districtio culpam feriat delinquenlis. Et post-
quam inceptum extitit inquirí quia per contenta in pro-
cessu inquisitionis detegitur manifesté vehemens suspicio
contra vos et alios adherentes vobis consiliumque auxilium
favorem aut opem dantes quod de castro et civitate Ba-
lagarii et de alus castris villis et locis que fuerunt dicti
vestri patris vos preparavistis et preparatis cum gentibus
armorum cxtranee nationis et alus ad guerreficandum ci-
vilates villas et castra nostre ditionis casque et ca occnpan-
dum et offendendum tam nos qnam nostros officiales el
subditos ct ad dañina alia multipliciter reipublice infe-
APEN. 9
( H8 )
rendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et po-
testad: et fuerit nobis pro parte fisci nostri humiliter sup-
plicatum quod contra vos et vobis consilium auxilium favo-
rem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet eorum
debite procedereraus et quod interim dicta civitas castra et
loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri comitis pa-
tris vestri tuitionis remedii et securitatis totius reipublice
nostri regni cujus caput sumus et alias prout in talibus et
similibus per justitiam fieri debet ac est etiam assuetum
predictam civitatem villas et castra apprehenderemus seu
apprehendi faceremus: habito super hiis maturo ac digesto
consilio tam prelatorum quam baronum notabilium militum
ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus
Cathalonie et quamplurium doctorum in utroque jurispe-
ritorum justitia exigente solemniter providimus dictam ci-
vitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore esse
rationibus predictis apprehendenda ad manus et posse nos-
tri. Igitur cum hac eadem vos requirimus et monemus vo-
bisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse
sub debito naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis ves-
tro domino obligatus quatenus omni seposita predictam
civitatem villas castra loca et fortalicia gubernatori nostro
principatus Cathalonie seu alus nostris officialibus ad hec
specialiter assignatis seu etiam assignandis tradatis et per
ipsum ac ipsos aprehendi libere permittatis: alias certo cer-
tius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglec-
torem quod regalis oppinio nostra non capit procedetur con-
tra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone
sub nostro sigillo comuni undécima die julii anno a nativi-
tate Romini millessimo quadringentessimo tertio décimo. —
( H9 )
Rex Ferdinandus. — Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum
Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Bar-
chinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Ros-
silionis et Ceritanie fidelibus nostris universis et singulis
patiariis juratis et singularibus civitatis Balagarii et quo-
rumcumque villarum castrorum et locorum comitatus Ur-
gelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui
fuerint egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem et
gratiam. Clamor multorum et fama publica manifestarunt
quod egregius Jacobus filius egregii Petri quondam comi-
tis Urgelli sue fidelitatis et naturalitatis pudore quo cuncti
Aragonis regie domus subditi per universum orbem ra-
diant insigniti impudenter quod referimus displicenter ab-
jecto et sue originis magnanimitate inmaculate oblitus non
formidans sui nomen indelibili macula deturpare adver-
sus nos suum dominum et principem naturalem rebellionis
cornua erigere armorum gentes exteras glomerare pro dam-
nificando regna et térras nostras proterva audacia non ve-
retur et jam in parte grandi insania ductus invadere at-
temptavit. lgitur nos volentes tam gravia nostro auditui
reserata incógnita pretermittere veritatem mandavimus pers-
crutari et diligenter inquirí ut si rei poposcerit qualitas
regia nostra districtio culpam feriat delinquentis. Et quare
postquam inceptum extitit inquirí per contenta in processu
inquisitionis detegitur manifesté vehemens suspicio contra
dictum egregium Jacobum et alios adherentes sibi cidem
consilium auxilium favorem aut opem dantes quod de cas-
tro et civitate Balaguarii et alus caslris villis et locis que
fuerunt dicti ejus patris se preparavit et preparal cum gcn-
tibus armorum extrancc nalionis et alus ad guerrificanduna
( 120)
civitates villas et castra nostre ditionis easque et ea occu-
pandum et ad offendendum tam nos quam nostros officia-
les et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice
inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et
potestati: fuitque nobis pro parte fisci nostri humiliter sup-
plicatum quod contra ipsum adherentes consilium auxilium
et favorem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet
eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas
castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri
comitis patris ejusdem Jacobi per viam tuitionis remedii-
que et securitatis totius reipublice nostri regni cujus caput
sumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam
fieri debet ac est etiam assuetum predictam civitatem vil-
las et castra apprehenderemus seu apprehendi faceremus:
habito super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum
quam baronum nobilium militum ac sindicorum civitatum
villarum et locorum principatus Cathalonie et quamplurimo-
rum doctorum in utroque jurisperitorum justitia existente
solempniter providimus dictam civitatem castra villas et
loca jamdicta fuisse ac fore et esse rationibus predictis ap-
prehendi ad manus et posse nostri. Ideo virtute generalis
imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis
vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni pre-
dicte impedimentum aliquod nullatenus ini'eratis immo pro-
visioni nostre hujusmodi pareatis ipsamque plenarie ob-
servetis cum quando et quotiens per nostrum gubernato-
rem Cathalonie principatus seu alios officiales nostros ad hec
specialiter destinatos fueritis requisiti: quod si secus ege-
ritis quod non credimus procedetur contra vos et bona ves-
tra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro siguió
( -121 )
comuni undécima die julii anuo a nativitate Domini mille-
simo quadringentessimo tertio décimo. — Rex Ferdinandus.
— Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie
Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux
Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ce-
ritanie nobilibus dilectis atque fidelibus universis et sin-
gulis baronibus militibus hominibus de paratico et alus
generosis in comitiva atque servicio egrcgii Jacobi filii egre-
gii Petri quondam comitis Urgelli sistentibus salutem et
dilectionem. Clamor multorum etc." (Sigue enteramente
igual á la precedente carta ó documento, hasta donde dice
ad manus et posse nostri). Igitur vobis et unicuique vestrum
dicimus et districte mandamus sub fidei et naturalitatis
vinculo quibus nobis vestro regi et domino estis astricti ac
nostre indignationis et iré incursu quatenus a comitiva et
servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis pre-
sentibus desistatis apprehensionemque dictorum civita-
tis villarum castrorum et locorum ipsorum per nostrum
gubernatorem principatus jamdicti seu per alios oficiales
nostros ad hec specialiter destinatos seu destinandos fieri
et exequi libere permittatis in predictis nullum impedi-
mentum seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis:
quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur
procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante.
Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undécima die
julii anno a nativitate Domini M°CCCG0X1H0. — Rex Fer-
dinandus.
( 1.-22Í)
DÍA 5 DE AGOSTO.
Mandó el rey se insertaran en el proceso las siguientes cartas
que se habían interceptado.
Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell la
infanta Isabel Darago. — En Johan: per tant com segons
exhigencia del temps nos havem a servir de tots los quins
son affectats vos pregam molt affectuosament que vista la
present ab aquella mes gent que porets a cavall et de peu
et ben armats vengats a la nostra vila de Lineóla e apres
siats alli scrivetsne a nos et darem manera que entrets en
Balaguer e sabrets que haurets a fer. E no dubdets per
vostre bandejament ne dalcuns qui sien ab vos: car per la
present manam axi al veguer Durgell et sotsveguer de la
dita vila et altres qualsevol officials et subdits nostres et
deis dits officials loctinents que copient et stantvos en la
dita vila ne en altra manera destorb preso o greuge alcun
a vos ne companya vostra en persones o bens no facen ne
perméten esser fets en alguna manera. Dada en Balaguer
sots nostre segell secret a XXVII dies de juny lany mil
CCCCXIII. — La infanta. — Al amat scuder de casa nostra
en Johan Berenguer de Josa Jayme Darago. — En Johan
Berenguer : per certa causa et coses tocants singularment
nostra honor et benavenir havem deliberat de cavalcar
( 1^5 )
personalmente perqueus pregam molt afectuosamentque de-
continent visa la present cessant tota dilacio et scusa com
mils porets armat et a cavall siats ab nos sens triga alcu-
na si james nos entenets complaure ni servir certificantsvos
queu haurem a memoria. Dada en Balaguer sots noslre
segell secret a V de juliol del any mil quatrecents tretze.
— Jayme. — A la muyt noble et cara fija dona Elfa de Lu-
na.— Muyt noble et cara fija : Certificovos quel senyor es
bien sano et alegre et es en Balaguer quel senyor don
Jayme envió por el et yo Dios sea loado so bien sana et
alegre et sto con gran deseo de saber vuestra salut: porque
vos ruego men certifiquedes que grant plazer men faredes.
Yo a present so fuera Dios merce de congoxa pues quel
senyor sta en lugar seguro et yo que tengo el castiello bien
fornido de viures pora dos anyos cepto de vino mes tengo
pro agua et muyt fina que vale vino et los quey son ser-
vidores leales del senyor bien alegres et sforgados et tales
que no fallirán con la ayuda de Dios a lo que deven. E
assin seyet alegrement quen breu hoyredes tales nuevas que
hauredes plazer et consolación : et de todos ardides que
hayades ciertament de las partidas dalla me querrades cer-
tificar que grant consolación ne haure et no mi plangades
correus que yo los fare pagar. E vos torno rogar que fa-
gades dar recaudo a lo que Simón he dado en cargo. El
sant Sperit sia en vuestra guarda resumiéndome muyt no-
ble et cara fija todas cosas a vos plazients. Scripta al cas-
tiello de Loharre a XXIX de julio. — El senyor don Jayme
et el senyor tienen en Balaguer DCCC rocines et entien-
den combatre al infant et a los que con el son que son MD
rocines con la ayuda de Dios et mas III milia hombres de
( Í24)
pied. Enviat este scudero de fecho si buenas nuevas avedes
de mossenyor de Clarenca et yo darle un buen rocin et un
arnés car daqui no se ha podido fazer. Seyet cierta que yo
vos fare obras de madre. — La toda vuestra Violant de Lu-
na.— Al molt noble senyer et car cosi don Anthon de Lu-
na.— Molt noble senyer et car cosi: axi com derrerament
vos haviem fet saber haviem cavalcat de Balaguer enfora
tirant nostre cami a la vila Dalcolega per veurens ab vos:
e com som stat pres de la dita vila dues legues havem sa-
but de tot cert que Basili es stat et pres no molt luny de
Casteyllfollyt per qualsque DC rocins entre aregonesos et
castellans qui li son exits al través: la qual nova es stada
molt dura et greu et a nos per molts sguards que be po-
dets entenre: perqué havem deliberat per los dits esguards
de tornarnos en lo comdat majorment per la gent nostra
qui deu entrar per los ports Dandorra. Perqueus pregam
molt affectuosament si james entenets fer per nos et si de-
sijats nostre benavenir et vostre que atenent a tanta ne-
cessitat tirets ver nos ab tota vostra gent e instets et facats
quel senyer Dagremunt et Menaut de Favars et tots altres
que havets perpresos deis quals per vostra gran providen-
cia havem en ferm quey havets fermetat entren et sien ab
nos et ab vos sens dilacio: et pensant en quin punt som no
Irigassets com lo perill fos ¡reparable a nos et a vos si de
present no haviem sforc. de cavalcar et teñir les places attes
que tots los regnes et terres de la corona son romorats et
si ha gran sforc de gent darmes la qual renovado vendrá
en incomparable profit si les places podem teñir: eus tenim
per dit que no trigara molt en bon punt ques mereix et
nos et vos desijam al qual porem dir que serem pervenguts
( 125 )
per vostra animositat et providencia singular : pregantsvos
mes que vullats advertir que vostra tan gran obra nos per-
da en la falt et haurets mes que no volrets si nostre cor
se compleix. Dada enRaffals sots nostre segell secret a VIH
dies de juliol en lany MCCCCXHI. — Jayme Darago. — Jay-
me. — Al amat scuder nostre en Johan de Pinell. — En
Johan : pregamvos molt tant com mils podem axi com
aquell de qui nos fem singular compte que en les coses
que nostra honor fassen nos fallirets que vista la present
siats aci ab nos ab tota aquella mes gent darmes que porets
be armats et a cavall : e acó per res no haje falla car sera
cosa quens en farets molt singular et assenyalat plaher. Da-
da en Balaguer sots nostre segell secret a X dies de juliol.
— Elionor Darago. — Al amat scuder de casa nostra en
Johan de Pinell. — En Johan : pregamvos molt affectuosa-
ment si jamay nos entenets a complaure ni a servir que
vos decontinent vista la present vingats a nos ab aquella
mes gent darmes que porets be armats et a caval dimarts
per lo gran mati: e drecats a la nostra casa cor certificam-
vos que no triguera dues hores que vos serets ab nos dins
nostra cambra. E de les dites coses no haje falla cor gran
plaer nos en farets. Dada en Balaguer sots nostre segell se-
cret a X dies del mes de juliol. — La comtessa Durgell. —
Al noble e amat nostre en Johan Berenguer de Josa la
infanta Darago. — En Johan Berenguer: be crehem sa-
bets com lo senyor don Jayme car marit nostre et senyor
es partit de Balaguer e te la via de Arago: e per tant com
vos entréis altres estariets be en lur servey al qual lo dit
senyor vos havia demanat c no sots vcngut de quens ma-
ravellam molt: per <;o molt uNectimsamcnt vos prégamele-
( 126 )
querim et manara que encontinent ab aquella mes gent
de cavall e de peu seguiscats lo dit senyor tota triga cessant
car no es hora de tornar atrás. Dada en Balaguer sots nos-
tre segell secret a XII dies de juliol del any MCCCCXIII.
— La infanta. — Al amat scuder de casa nostra en Luis de
Mena Jayme Darago. — En Luis: molt som maravellats
com no sots vengut axi com vos havem scrit: perqueus pre-
gam molt afectuosament que dema que sera dilluns siats
aci ab nos armat et a cavall ab la mes gent que porets.
Acó per res no haje falla. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a IX dies de juliol any MCCCCXIII. — Jayme.
día 10.
Hallándose el rey en el sitio de Balaguer, mandó espedir pre-
sentar y publicar junto á sus muros por boca de pregonero y á
son de trómpela las letras patentes que siguen :
Ferdinandus etc." Nobilibus dilectis atque íidelibus uni-
versis et singulis baronibus nobilibus militibus hominibus
de paratico et alus generosis in comitiva atque servitio
egregii Jacobi filli egregii Petri quondam comitis Urgelli
sistentibus salutem et dilectionem . Pridem vobis scripsisse
recolimus per hec verba (Sigue integra la carta de la pá-
gina 121): Et licet preinserta littera vobis extiterit pre-
sentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum
( 127 )
cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adim-
pleretis operis per effectum vos tamen ea faceré recusas-
tis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam
alias mediante justitia possemus procederé contra vos tamen
ex sola benignitate et gratia vobis et unicuique vestrum
dicimus et districte mandamus sub fidei naturalitatis vin-
culo quibus nobis vestro regi et domino estis astricti ac
nostre indignationis et iré incursu quatenus a comitiva et
servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis pre-
sentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatum
villarum castrorum et locorum per nos hic personaliter
existentes íieri exequi libere permittatis et in predic-
tis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis
seu etiam opponatis: quod si contrarium egeritis quod nul-
latenus oppinamur procedetur contra vos et bona vestra
justitia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub
nostro sigillo minori decima die augusti anno a nativita-
te Domini MCCCCXIII. — Rex Ferdinandus. — Ferdinan-
dus etc.* Egregio Jacobo filio egregii Petn quondam comitis
de Urgello salutem et dilectionem. Pridem vobis scripsisse
recolimus per hec verba: Ferdinandus etc." ut in inserta li-
tera post positam supra. Et licet litera preinserta vobis exti-
terit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jam-
dictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem
adimplerctis operis per efectum vos tamen id faceré recu-
sastis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam
alias mediante justitia possemus procederé contra vos tamen
ex sola benignitate et gratia vos rcquirimus et monemus
vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expres-
se sub debito naturalitatis et (idelitatis quibus estis nobis
( 128 )
vestro domino obligatus quatenus omni mora seposita pre-
dictam civitatem villas castra loca et fortalicia nobis hic
personaliter existentibus tradatis et per nos aprehendí li-
bere permitatis: alias certo certius habeatis quod si predic-
torum vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio
nostra non capit procedemus contra vos et bona vestra jus-
titia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub
nostro sigillo majori decima die augusti anno a nativi-
tate domini MCCCCXIII. — Rex Ferdinandus. — Ferdinan-
dus etc.* Fidelibus nostris universis et singulis patiariis ju-
ratis et singularibus civitatis Balagarii et quorumcumque
villarum castrorum et locorum comitatus Urgelli et viceco-
mitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui fuerunt egre-
gii Petri quondam comitis Urgelli salutem et gratiam.
Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdi-
nandus etc.a ut in littera secunda postposite littere supra
largo modo continetur. Et licet litera preinserta vobis ex-
titerit presentata fueritque per nostrum gubernaterem
jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in
eadem adimpleretis operis per efectum vos tamen id faceré
recusastis imo aliqua alia gravia comissistis. Ideo quamquam
alias mediante justitia possemus procederé contra vos ta-
men ex sola benignitate et gratia virtute generalis impe-
rii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis vo-
bis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni predicte
impedimentum aliquod nullatenus inferatis quod si secus
egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona
vestra justitia mediante. Data in sitio civitatis Balaguerii
sub nostro sigillo minori decima die augusti anno a nati-
vitate Domini MCCCCXIII.— Rex Ferdinandus.
( 129 )
día I 1
Seguramente la obstinación de los rebeldes y sus salidas de
la ciudad impedirían el dia anterior la presentación de dichas
letras, puesto que en este Pedro Coll de Manresa, con las refe-
ridas ceremonias y en los puntos mencionados , publicó su con-
tenido en la foima siguiente:
Ara hojats queus fan saber de part del senyor rey que
com ell hagues manades esser presentades certes letres sues
dins la ciutat de Balaguer et la dita presentacio segons ma-
nifestament apar alli per alguns impediments no puga esser
feta a major cautela lo senyor mana lo efecte de aquelles
letres esser publicat per la forma seguent: Que com fama
publica baja manifestamcnt divulgat que don Jayme Dur-
gell fill del comte Durgell no guardant la feeltat que es
tengut al dit senyor axi com son verdader rey e senyor
haja en les ciutals viles lochs et castells qui (oren del dit
en Pere congrcgat getits darmes stranyes per dampnificar
lo dit senyor: volent de acó sabré la veritat ha manat de
les ditcs coses esser inquirit: et per tal que per les coses
contengudes en la dita enquesta se mostra manifesta sus-
picio contra ell et altres a ell aderents et consell favor et
ajuda donants que de les dites ciutals viles loclis et cas-
tells ses disposut ab les dites gents estranyes de damnifí-
( 130 )
car et guerrajar sos regnes et terres et aquells occupar et
arebellar contra ell et son imperi et potestat: a humi] sup-
plicacio per part de son fisch a ell feta haut sobre acó ma-
dur et digest consell de prelats barons nobles et cavallers
sindichs de les ciutats viles et lochs del principat de Catha-
lunya per securetat de la cosa publica de sos regnes et
terres ha per justicia provehit les dites ciutat viles lochs
et castells esser preses a ses rnans et poder. E per go ma-
na lo dit senyor al dit don Jacme Durgell et a tots los
nobles cavallers scuders de sa saquela et habitadors de les
dites ciutat viles lochs et castells sots la fe et naturalesa
que son tenguts a ell axi com a son rey et senyor que a
la dita apprehensio no facen algún empach ans aquella
lexen fer franquament et segura et los dits nobles cava-
llers et scuders de la companya del dit Jacme Durgell de-
sisten es lunyen. E jatsie de acó sien stats requests per lo
seu governador de Cathalunya acó fer han recusat : per
tant lo dit senyor no contrestant pogues procehir en altra
manera contra ells et cascu dells empero de sola benigni-
tat et gracia los requer encara els mana que complesquen
et facen les dites coses les quals si complir et fer recusa-
ran procehira contra ells et cascu dells segons rigor de
justicia requerra.
( «31 )
día 22.
El referido Pedio Coll con iguales ceremonias y en los mis-
mos puntos que las anteriores publicó las siguientes cartas es-
pedidas por el rey.
Ara hojats queus fan saber de part del senyor rey que
com per alguns evidents impediments les letres subinsertes
no puxen esser presentades en la ciutat de Balaguer vol et
mana lo dit senyor ab veu de crida esser publicades et
son del tenor seguent. — En Ferrando etc." Ais nobles amats
et feels nostres tots et qualsevol nobles cavalles gentils ho-
mens et altres residents en companya de don Jayme Durgell
fill del egregi en Pere comte Durgell quondam salut et di-
leccio. Com nos segons per diverses letres vos havem no-
tificat per certes justes et rahonables causes et rahons en
nostre pie et ampie consell on entrevengucren molts et di-
verses prelats comtes vezcomtes barons nobles cavallers
doctors en cascun dret et sindichs de les universitats del
principat de Cathalunya bajam provehit justicia mijancant
per tuicio et defensio de la cosa publica de nostres regnes
et terres deis quals som cap et protector a nostres mans
et poder penre les ciutat viles lochs et castells que foren
del dit comte Durgell et liajam a vosaltres monestats que
en la dito apprehensio a nostre poder fahedora no donas-
( <$2 )
sets empaig o embarch algu ni resistissets ni donassets ais
resistents favor o ajuda alguna e dago siats stats certificáis
per nostres letres patents les quals vos son stades legitti-
mament intimades per nostre gobernador de Cathalunyn
et encara per nos et son vengudes en vostra noticia: vosal-
tres acó no obstant havets prestat favor et ajuda al dit Jac-
me qui ha resistit al dit governador et resisteix a nos conti-
nuament en fer la apprehensio de la ciutat de Balaguer de-
nant la qual stam et tenim siti per fer la dita appre-
hensio. E jatsia nos de rigor de justicia poguessem contra
vosaltres et vostres bens en diverses maneres procehir em-
pero volents usar vers vosaltres nostres vassalls et naturals
sotsraesos raes de benignitat clemencia et gracia que de ri-
gor de justicia: encara a major cautela vos requerim amo-
nestam et manam expressament que dins spay de quinze
dies de la data de la present en avant comptadors de la
campanya del dit Jayme desistats et iscats de la dita ciu-
tat de Balaguer et en aquella no tornets ni al dit Jayme
o altres a ell seguints adherents o ajudants donets consell
favor o ajuda : en altra manera forcats per necessitat de
justicia passats los dits XV dies procehirem contra vos et
bens vostres rigorosament com per justicia trobarem esser
fahedor. Et per tal que pahor de punicio deis crims per
vosaltres comesos nous donassen occasio de retraureus en
exir daquexa ciutat et desistir de la companya del dit
Jayme et per conseguent vendrieu a tan irreparable et
inextimable dan et vergonya com es esser vosaltres per nos
publicats et donats per traydors et rebelles: volents en acó
degudament remediar per tenor de les presents guiam a
vos et cascun de vos que dins lo terme de quinze dies exi-
( 135 )
rets de la dita ciutat de Balaguer et totalment desistiréis
de. la companya et servey del dit Jayme de tots et qual-
sevol crinas et excessos per vosaltres comesos et perpetrats
et que cometreu entro al dia que exireu de la dita ciutat
et desistireu del servey et companya del dit Jayme puys
queu lagats dins los dits XV dies: axi que durant lo pre-
sent guiatge lo qual volem que dur per dos mesos de la
data de la present en avant comptadors no puxats per
dos o offioials nostres esser presos detenguts arrestats et
en persones o bens en alguna manera molestáis ans pu-
xats anar et star en et per tota nostra senyoria salva-
ment et segura: axi empero que algu deis guiats no puxa
entrar en les ciutats de Caragoca Calathayu Darocha Terol
Albarrazin ne Valencia : manants per la present a tots et
sengles officials et subdits nostres et deis dits officials loch-
tinents presents et sdevenidors sots nostra ira et indignado
et pena de dos mina Üorins deis bens del contrafahent iia-
vedors et a nostres cofres aplicadors quel present nostre
guiatge tinguen et observen et noy contravinguen ne algu
contravenir permeten per alguna causa o rabo. Dada en lo
setge de la ciutat de Balaguer sots nostre segell menor a
XXI dies dagost en lan de la nativitat de nostre Senyor
MCCCCXIU. — Rex Ferdinandus. — Nos en Ferrando etc.0
Jatsia per diverses letres a vosaltres nobles cavallers et gen-
tils homens et altres residents en la companya o serve j
de don Jayme íill del egregi en Pere quondam comte Dur-
gell axi per nos aci presents com per nostre governador
de Cathalunya legittimamcnt presen tades hajartí amoneslat
et manat que de la dita companya et servey desistissets el
lexasscls la ciutat de Balaguer et a la aprehensio per nos
APÉN. 1^
( 13* )
per justicia publicada de la dita ciutat et altres viles lochs
et castells que foren del dit en Pere no donassets empatx
alcu ans aquella lexassets fer per nos o nostres ofíicials li-
berament et franqua co que fins al dia de vuy no havets
fet: mes ab letra nostra dada com dejus les dites coses vos
hajam manat et de aquelles request et volentsmos haver
ves vosaltres mes ab benignitat et gracia que de rigor de
justicia vos hajam guiat per cert temps dins lo qual la di-
ta ciutat servev et companya poguessets del tot lexar et
de aquells desistir : encara desijants axi com de nostra re-
yal dignitat se pertany a vosaltres per fexibilitat de huma-
na natura o en altre manera aberráis a carrera de veritat
et a ¡a naturalesa et feeltat a que sots obligats quant en
nos es ab infusio de pietat et gracia reduir: per tal que
temor o terror de punicio de crims per vosaltres comesos
nous faca perseverar en duricia o error ab tenor de la
present remetem et perdonam a vosaltres et cascu de vos
tota accio civil et criminal et altre qualsevol la qua! nos o
ofíicials nostres poguessam contra vosaltres et vostres bens
fer o moure per raho de qualsevol crims excessos o de-
licies per vos fins en lo dia que exirets de la dita ciutat
ab quen iscats dins lo temps devall expressat perpetráis o
comesos per greus et grans que sien e en qualsevol nom
sien nomenats los quals volem aci per expresses esser hauls
deis quals siats enculpats o no o de aquells sia comencat
inquirir o no: en tal manera que si per spay de XV dies
de la data de les presents en avant comptadors de la dita
ciutat exirets et de la companya o servir del dit don Jay-
me totalment desistirets no puxats o alcu de vosaltres pu-
xa en alcuna manera per nos o nostres ofíicials per ralio
( 155 )
deis dits crims esser presos detenguts o en altra manera
en persones o bens punits o molestáis ni en juhii conven-
guts o en alcuna manera condepmnats: ans puxats et cascu
de vos puxa anar et star per tota nostra senyoria salva-
ment et segura et siats vos et vostres bens de tota pena
civil et criminal pecuniaria o altra axi de furs o constitu-
cions o altre manera per raho deis dits crims encorraguda
assolts quitis et del tot perdonats: vos empero et cascu de
vos fahens compliment de justicia civilment ais de vos cla-
mants: exceptat que los qui perpetraren de fet o ajuda a
la mort de Sancho Sánchez Dorunyo quondam los quals
volem en la present remissio esser inclusos no puxen sens
nostra expressa licencia en la ciutat de Teruel o ses aldeas
entrar o aturar entro que per nos en altra manera no sia
provehit: et acó fem per vitar scandels o inconvenients en-
tre los culpats de la dita mort et parents del dit Sancho
Sánchez interfet. De la present empero remissio exceptam
eretges et sodomites aquells qui mataren larquebisbe de
Caragoca o el governador de Valencia o donaren auxili
en la perpetracio de las ditas morts o qualsevol de aque-
lles: los quals empero volem esser compresos en lo guiatge
lo dia de la data de la present ab nostra letra atorgat:
manants al inclit et magnifich infant Nalfonso primogenit
nostre molt car de nostres regnes et tcrres general gover-
nador et apres nostres dies Deu volent legittim succehidor
sots riostra paternal bencdiccio et ais portantsveus de aquell
et altres qualsevol officials nostres et subdits et deis dits
officials lochtinents presents et sdevcnidors sots nostra ira
et indignado et pena de dos milia florins deis bens del
contrafalient havedors ct a nostres cofres applicadors que
( 136 )
la present nostra remissio tinguen et observen et noy con-
travinguen ne algún contravenir permetan per alguna causa
o raho. En testimoni de la qual cosa havem manada fer la
present ab nostre segell segellada. Dada en lo siti de la
ciutat de Balaguer a XXI die dagost en lany de la nati-
vitat de nostre Senyor MCCCCXIII. — Rex Ferdinandus.
DÍA 5 DE SETIEMBRE.
Ramón Blasco, pregonero público de la ciudad de Lérida, pu-
blicó con idénticas ceremonias el siguiente pregón en el monas-
terio de Almata, situado muy cerca de los muros de Balaguer.
Ara hojats queus fa saber lo molt viciónos senyor lo
senyor rey que com ell hagues feta remissio general a tots
los residents en la ciutat de Balaguer de tots et qualse-
vol crims per ells comesos fins en lo dia que exirien de
la dita ciutat ab tal que isquessen dins espay de XV dies
del XXI dia de agost en avant comptadors exceptáis los qui
foren a la mort del arquebisbe de Caragoca et del gover-
nador de Valencia et a aquests encara hagues per es-
pav de dos meses guiats segons en les letres daquen Tetes
et ja publicades es pus larch contengut e lo dit lemps de
XV dias passasvuy: lo dit senyor encara volentse haver mi-
sericordiosament ves los sobredits proroga lo dit temps per
altros XV dies de vuy avant comptadors dins los quals los
qui exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar
( 137 )
deis dits guiatge et remissio, en altra manera lo dit sen\or
procehira contra ells axi com a rebelles et traydors.
día 20.
El referido pregonero con iguales ceremonias y en el mismo
punto publicó el pregón que sigue:
Ara hojats etc.a Fa saber lo molt victorios senyor lo
scnyor rey que com ell bagues feta remissio general a tots
los residents en la ciutat de Balaguer de tots et qualse-
vol crims per ells comesos fins en lo dia que exiran de la
dita ciutat ab tal que isquessen dins spay de XV dies del
XXI dia dagost en avant comptadors exceptáis los qui Co-
ren a la mort del arcabisbe de Carago^a et del governa-
dor de Valencia et aquests encara bagues per spay de dos
mesos guiats segons en les letres daquen fetes et ja pu-
blicades es pus largament contengut e lo dit temps hagues
ja prorogat per altros XV dies los quals ja son finits: en-
cara mogut de sobirana benignitat et misericordia lo dit
senyor proroga et de nou otorga les dites remissions et
guiatge fets per XV jorns primers vincnts dins los quals los
que exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxcn alegar
deis dits guiatge et remissio. En altra manera passats los
dits XV jorns lo dit senyor procehira contra ells axi com
a rebelles et traydors.
( «8 )
DÍA 5 DE OCTUBRE.
Finalmente el rey prorogó el plazo del indulto y salvocon-
ducto por todo dicho mes , mandándolo publicar por el citado
pregonero en igual modo y sitio que los anteriores.
§ 27 Del proceso que el rey hizo contra del conde, cargo
que se le Jiace y sentencia que se dio en su negocio.
Estando el rey en el sitio de Balaguer, comenzó de ha-
cer proceso criminal contra del conde, como vasallo reo,
desobediente y rebelde á su rey y señor. Nombró procu-
(1) Aunque las causas ó procesos seguidos contra el conde de Urge] y al-
gunos individuos de su familia deban formar parte de la colección de cau-
sas célebres que posee este archivo y publicaremos á su tiempo; sin em-
bargo, hemos creido conveniente continuar aquí el resumen razonado de
dichas causas, que Monfar estrado fielmente de sus originales é insertó
en su historia de los condes de Urgel, por el enlace íntimo que los hechos
sobre que ellas versan tienen con la decisión de los compromisarios de
Caspe, y á fin de que el lector entienda qué resultado tuvieron al cabo los
medios violentos que quiso poner en juego don Jaime para hacer valer su
pretendido derecho á la corona. Iguales razones nos decidieron también á
publicar en este apéndice, entre otros documentos, la sumaria que precede,
mandada instruir por don Fernando para hacer constar la deslealtad y re-
belión del conde , y la justicia con que se procedía contra él por la via de
las armas.
( 159 )
rador tiscal á don Francisco de Erill, de quien estaba cierto
habia de hacer bien su oficio, pues por medio de la justi-
cia podia tomar enmienda de la rota que la gente del
conde le dio junto a Margalef. Este, á 14 de setiembre,
dio petición al rey contra del conde y de doña Margarita
su madre, doña Leonor su hija, Ramón Berenguer de Flu-
viá, Andrés Barutell, Dalmacio Dezpalau, Alfonso Suarez,
Pedro Gravalosa, Juan de Fluviá, Juan de la Torre y Tris-
tany de Lucá, fautores y cómplices suyos. Hacíasele cargo
al conde: — Que habiendo prestado el juramento de fidelidad
por medio de sus procuradores y ratificado por su perso-
na, y pedido por medio de sus embajadores mercedes y
socorro para sus necesidades al rey como á señor suyo
soberano, escribiéndoselo en una carta; habia hecho liga
con Tomás, hijo del rey de Inglaterra, y con el duque
de Clarensa para quitarle el reyno, enviando á los di-
chos á don Antonio de Luna y Garci López de Sese, sus
embajadores, por cuyo medio se concluyó la liga. — Que
habia pagado sueldo á Juan de Maulcó y Eymerico de Co-
menge y otros, porque entrasen con armas en el princi-
pado de Cataluña y hiciesen guerra ocupando las tierras
del rey. — Que sus gentes habían tomado los castillos de
Trasmoz y Montearagon y otros con voluntad y consenti-
miento suyo, sin que él lo impidiese ó mostrase desgusto
dello, tolerando que le llamasen rey de Aragón. — Que ha-
bia hecho venir compañías de ingleses y gascones que ha-
bían tomado algunos castillos en Aragón en las comarcas
de la ciudad de Jaca, capitaneándoles don Antonio de Lu-
na, y habían hecho jurar y aclamar al conde rey de Ara-
gón, con voluntad y consentimiento del mismo conde. —
( I iO )
Que habiendo sido rompidos por gente del rev v desbara-
tados ios dichos ingleses y gascones, el conde los salió á re-
coger, amparándoles y llevándoselos á la ciudad de Bala-
guer. — Que habia corrido las partidas y comarcas de Ta-
marite de Litera, y presos algunos hombres que se llevó
presos á Balaguer, haciendo gran daño en toda aquella
comarca, cautivando diversas personas vasallos del rey, y lle-
vándolas á Balaguer eran rescatados, tomando del tal res-
cate su parte, y partían dando salvosconductos á los deu-
dos y amigos de los tales presos para poder con seguri-
dad tratar del rescate. — Que aconsejado de los dichos
cómplices, habia tolerado que en Balaguer públicamente le
nombrasen rey de Aragón, haciéndole juramento y reve-
rencia como á tal, fortaleciendo con el favor de los dichos
cómplices sus castillos y casas para hacer guerra contra el
rey, llamando para ello á todos sus subditos y amigos, pi-
diéndoles socorro, diciendo que pues contra razón y justicia
le habia sido quitado el reino, él le habia de cobrar con
la lanza en la mano, y que si el rey venia contra del, le
habia de salir al encuentro v darle batalla. — Que habia sa-
lido á combatir á don Francisco de Erill cuando por or-
den del rey iba á dar socorro en Aragón contra las gentes
de armas que allí tenia el conde, y le habia desbaratado
y herido la gente que llevaba, procurando de prenderle ó
matarle. — Que habia querido prender la ciudad de Lérida,
enviando para esto mucha gente de armas, que hicieron
gran daño en sus contornos , saqueando algunas casas y
pueblos. — Que sufrió que al rey le llamasen infante de
Castilla y rió rey de Aragón, y hablasen del en Balaguer
mientra*? duraba el cerco con descortesía v desacato, lia-
( 141 )
ruándole tirano. — Que habia resistido al gobernador cuan-
do por orden del rey y según las sentencias reales iba á
tomar posesión por el rey de sus lugares , cerrando las
puertas dellos y tomando las armas. — Que cuando el rey
llegó á Balaguer mantelo el muro, y con bombardas y ba-
llestas y otras armas tiró al real y á la misma persona del
rey, haciendo entraren Balaguer á Menaut de Favars, para
dar traza como meter dentro la ciudad gente para poder
mejor resistir al rey. — Que habia hecho salir gentes y escua-
dras de la ciudad para combatir con asaltos y escaramuzas
la gente del real, haciéndoles daño notable y matando al-
gunos en gran deservicio del rey, prendiendo los que podían
haber y dándoles después por rescate. — Que en todos los
dichos delitos habian sido sabidores y aconsejado la ma-
dre del conde y demás personas arriba dichas.
Estos eran los delitos y culpas que oponia el fiscal con-
tra del conde; v antes de recebir testigos sobre ello, á 16 del
mes, mandó el rey tomar información sobre dónde estaban
los delincuentes; y con cinco testigos quedó probado que el
dia antes, que era alo, estaban en Balaguer, donde los ha-
bian visto, y no habian salido de allá , y mandó que fuesen
citados con término de 26dia«, para que dentro dellos com-
pareciesen , y que les fuesen presentadas letras ; pero los
porteros que las habian de llevar dijeron que ellos no osa-
ban ir á la ciudad, por el gran peligro que habia de las
saetas y piedras que continuamente tiraban de la muralla;
y el rey mandó que Berenguer Colom , regente su canci-
llería, recibiese información: y de cuatro testigos que sobre
esto se ministraron, que eran el conde de Cardona, el go-
bernador de Cataluña, Oil Ruiz de Liori v Ramón de Ba-
( 142 )
ges, quedó probado el gran peligro que habia de acercarse
á los muros de la ciudad de Balaguer, por las continuas
saetas, balas y piedras que arrojaban contra la gente y ofi-
ciales del ley, cautivándoles si podían; y el rey mandó que
les fuese notificado con pregones, ó del modo que mejor
pudiese llegar á noticia dellos. A 17 se espidieron letras
y se publicaron en Almata y por el real, en partes que, sin
ser ofendidos, podían ser oidas de los que estaban en el
castillo, si querian; y para mas justificación de los proce-
dimientos, quiso el rey, que pues las dichas letras no fueron
presentadas, que fuesen publicadas en Lérida, como á ca-
beza de veguería; y después á 19 del mismo mes las fija-
ron á las puertas de la casa de Francisco de San-Climent,
donde tenia el rey su audiencia.
Esto pasó antes de haberse puesto el conde en poder del
rey, y llevado á Lérida; pero después que fue preso, prosi-
guió el fiscal contra del el proceso, y se guardó esta orden:
que á 12 del mes de noviembre tomó el rey por su misma
persona la deposición al conde sobre los artículos de la en-
questa, y se le hizieron 25 preguntase interrogaciones, y
respondiendo en cada uno dellos, vino á decir, que si él ha-
bia fortalecido y pertrechado sus castillos , fué por haber
entendido que los de la ciudad de Lérida querian acometer
sus lugares y tierras, y por tener guerra contra del conde
de Cardona; y que por no haber (jinero para pagar á sus
soldados, habia bastecido los castillos y lugares de vituallas,
con pensamiento de dar de comer á los soldados en vez
de dineros; y que él no supo en la correría que hicieron á
don Francisco de Erill, porque los que la hicieron eran
enemigos suyos y no le dieron razón della, ni menos supo
( 145 )
en la invasión y presa que quisieron hacer de la ciudad de
Lérida, ni él se halló con los que fueron allá; y que si sus
gentes corrieron á las de Rafols y Spluchs, fué pa:a cobrar
cierto ganado que los de allá le habian tomado; y que si
M.° Cortit habia presos hombres de Segriá, fué sin saber-
lo él, y que luego que lo entendió les hizo libertar; y que
si gentes estrañas habian entrado en Cataluña , como fue-
ron unos que envió el conde de Fox, fué por hacer guerra
con ellos al de Cardona, con quien estaba mal; y que si Ma-
naut de Favars entró en Balaguer, era para cobrar cierto
dinero que le debia don Antonio de Luna, que después con
letra suya cobró del conde de Fox M florines; y que si de
noche unos lugares hacian fuegos á otros, eso no era cosa
nueva en el condado de Urgel y vizcondado de Ager, sino
muy ordinaria en tiempos pasados, y mas cuando con pres-
teza querían los unos lugares avisar á otros; y que si habia
dado letras de crehenza á don Antonio de Luna, á Basilio
y á otros, fué porque hiciesen toda honra y cortesía á don
Antonio; y finalmente, que fuera de lo dicho no sabia ni
tenia mas qué decir ni responder.
Como de la deposición del conde no resultaba ni cul-
pa ni cargo contra del, fué necesario se recibiesen tes-
tigos; y estos fueron cuarenta y cinco, y entre ellos Ba-
silio, el capitán de los ingleses, con diez soldados suyos que
estaban presos ; los demás todos eran gente de Balaguer y
Lérida y de aquellas partes vecinas, y de los que habian es-
tado con el rey en el real; y aunque no habia mejor testigo
que el mismo rey , procedió en el negocio tan sin pasión
como si lo que el conde habia hecho no le tocara á él.
Acabóse la recepción dellos á 28 de noviembre, \ recibió-
( 144 )
ronse delante de Bernardo de Gualbes, vicecanceller del
rey, que fué uno de los nueve jueces de Casp, y los exami-
nó por su propria persona, y el mismo dia se publicó la en-
questa, presente el conde, y dio por concluido el proceso, y
el rey, que asistió a ello, le dijo si tenia algo que decir, y
el conde le respondió: Senyor, el dia que yo me metí en
vuestro poder lo hice coníiando de vuestra misericordia, y
que tendríades miramiento al deudo es entre nosotros, y á
la sangre y linaje de Aragón de donde venimos, y al parentes-
co es entre la infanta y vos, por ser hermana de vuestra ma-
dre, y que según esto usaríades de misericordia conmigo, co-
mo rey virtuoso y señor misericordioso; y aunque haya mu-
chos de los testigos referidos v otros, que merecían mejor
perder la vida por sus delitos y culpas cometidas que osar
parecer delante vuestra real presencia, pero yo ni les quie-
ro contradecir ni impugnar, sino que me meto debajo de
vuestra misericordia y conciencia, confiando della, ponién-
dome también á todo lo que vuestra real majestad querrá.
— El fiscal, que era don Francisco de Erill , instaba que se
acabase aquella causa; y el rey volvió á decir al conde si
queria copia de los testigos , ó que se le volviese á leer
los dichos dellos, y abogados para defenderse, que él se los
daria; y el conde respondió que él perseveraba en lo que ha-
bía dicho. Volvió el rey tercera vez á decirle lo mismo, y
el conde perseveró en esta última respuesta. Con esto se
dio el proceso por concluido y se asignó á sentencia pa-
ra el dia siguiente, que era mu'rcoles á 29 de noviembre,
víspera de San Andrés del anyo 1413, en el mismo castillo
de Lérida, y allí en presencia de los obispos de Barcelona
y León, del duque de Gandía, del conde de Cardona, don
( 145 )
Roger Bernat de Pallas, del vizconde de Illa, Berenguer de
Stalric, Garau Alamany de Cervelló, gobernador de Catalu-
ña, don Berenguer Arnaldo y don Pedro de Cervellon, Fran-
cisco de Aranda, donado dePortaceli del orden de Cartuja,
Olfo de Próxida, Berenguer Dolms, Pedro de San-Menat,
Berenguer de Bardexí, mosen Juan Dezplá tesorero del rey,
Ferrer deGualbes, T. . . Gralla y otros, estando el rey en
su trono real v los infantes don Alfonso y don Pedro, sus
hijos, y con ellos el duque de Gandía y don Enrique de
Villena, el conde de Módica, don Bernardo de Centelles,
Gil Ruiz de Liori, Juan Fernandez de Heredia, don Juan de
Luna, don Juan de Ixar, Berenguer de Bardexí y los docto-
res Juan Rodriguez de Salamanca y Juan González de Aze-
vedo y otros muchos, sacaron al conde de la torre donde
estaba preso, y presente don Francisco de Erill que hizo las
partes de fiscal, le dijo el rey estas palabras: — Dios sabe, á
quien no se esconde cosa alguna, que yo quisiera escusar esto
por que soy aquí venido, y á todo el mundo son manifiestos
los yerros que vos contra mi hicisteis y contra la corona de
mis reinos, y con todo eso os di lugar para que os pudié-
sedes enmendar, y yo vos quise perdonar y hacer mercedes,
como á todos es notorio, y vos continuando vuestro mal pro-
pósito, no disteis lugar á que yo vos hubiese de perdonar,
y á grandes preces y ruegos de mi tia vuestra mujer yo vos
perdoné la muerte que teníades bien merecida, y doy con-
tra vos la sentencia que oiréis, la cual levó públicamente
Pablo Nicolás, secretario del rey. que decia ansi:
Vltissimi üei Salvatoris nostri ejusque Matris virginis glo-
risissime Marie nominibus humiliter invocatis. — Nos Ferdi-
nandus Dci gratis rex Aragonum Sicilie Valentie Majori-
( \\(> )
carum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athena-
rum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie:
Visa denuntiatione seu presentatione coran) nostra sacra
majestate oblata per nobilem et dilectum nostrum Franeis-
cum de Erillo militem procuratorem nostrum ad hec spe-
cialiter deputatum contra et adversus Jacobum de Urgello
filium egregii Petri quondam comitis Urgelli: Visis etiam
articulis sive capitulis contra dictum Jacobum oblatis: Vi-
sis inquam confessionibus per dictum Jacobum factis: Visis
preterea et mature ponderatis testium depositionibus per dic-
tum nostrum procuratorem productorum : Visisque produc-
tionibus tam instrumentorum publicorum quam aliarum
quarumvis scripturarum : Visa denique publicatione ates-
tationum ac totius processus dicto Jacobo facta necnon et
petitione contra eundem oblata ac debita animadversione
pensatis quibusvis dictis productis et allegatis tam per dictum
procuratorem nostrum quam dictum Jacobum: Visis pos-
tremo et cum solerti diligentia recensitis predictis et alus
videndis et attentis attendendis sacrosanctis evangeliis co-
ram nobis propositis ac eis reverenter inspectis ut de vul-
tu Dei nostrum procedat judicium et occuli mentis nostre
videre valeant equitatem : die presenti ad hanc nostram
audiendam sententiam dicto Jacobo assignata pronuntiamus
et sententiamus prout sequitur:
Cum tam per confessionem dicti Jacobi de Urgello
quam per alia merita dicti processus constet clare nobis
predictum Jacobum de Urgello subditum ac ratione origi-
nis et domicilii et alias vassallum ac naturalem nostrum ac
vinculis juramenti íidelitatisjam astrictum cum quibusdam
confcderationes et conspirationes ac liantias post juramenti
( 147 )
prestationem fecisse causa occupandi sibi regna et térras
riostras et se in regem Aragonum erigendi extollendi et in
regnis et terris nostris se intrudendi in nostre magestatis
offensam: Constet etiam nobis ipsum tractasse et ordinasse
quod civitas Ilerde que sub nostro dominio et obedientia
consistit per gentes suas intraretur et occuparetur ut sibi
ea occupata facilius etiam dicta regna et térras occupare
posset que ordinationes et tractatus quantum in eo et in
gentibus suis fuit ad effectum deducta fuerunt: Constet
inquam nobis quod gentes sue ipsius fulte subsidio nonnulla
castra sive villas inde ejectis et depredatis subditis nostris
occuparunt aliquosque subditos nostros per violentam ra-
biam coegerunt ad prestandum dicto Jacobo tamquam re-
gi Aragonum fidelitatis tali casu illicitum juramentum: Cons-
tet preterea nobis nostros subditos et vassallos et alias gen-
tes nostras euntes tam per publica itinera et pro nostro
servitio quam alias per gentes dicti Jacobi ejus ordinatione
seu permissione depredatos ac vulneratos fuisse ac de pre-
i da predicta dictum Jacobum partem habuisse: Constet ni-
chilominus nobis Jacobum predictum seu ejus gentes ip-
sius ordinatione seu mandato nobis eum obsessum intus
civitatem Balagarii justitia mediante tenentibus gentes nos-
tras in dicta obsidione nobiscum existentes bostili animo
notorie expugnasse interfecisse ac etiam vulnerasse et a me-
niis et alus locis dicte civitatis tam cum balistis bombardis
quam aliorum armorum gcneribus dictos nostros vassallos
continúe offendisse nostramque in personam bombardarum
lapides de nobis specialem habentes notitiam specialiter et
publice direxisse ac multa alia nostrum honorem sigillantia
et notoriam resistentiam et offensam sapientia in nos nostrus-
( m )
que gentes ut in hostes comississe: Constet etiam nobis pre-
dictura Jacobum passum fuisse se regem i^ragonum norainari
et nos infantem Castelle et non regem Aragonum nomi-
nare ac nominan per gentes suas publice permisisse: Cons-
tet postremo nobis eundem Jacobum de Urgello p!ura alia
et diversa crimina in nostri contemplum sive nostre ma-
jestatis injuriam nostreque reipublice detrimentum comis-
sisse: Ideo predictis et alus attentis cor nostrum regium
quod in Dei manu est justissime moventibus per hanc nos-
tram difinitivam sententiam pronuntiamus et declaramus
Jacobum predictum de Urgello fecisse et perpetrasse omnia
et singula supradicta et propterea crimen lese majestatis
comississe. Et quamvis secundum justitie rigorem ad penam
mortis naturalis acerrimam dictum Jacobum de Urgello
condempnare mérito deberemus: considerantes tamen quod
a nostra regia Aragonum prosapia trahit originem: inclinati
etiam assiduis supplicationibus inclite uifantisse uxoris sue
amiteque nostre carissime ac nonnullarum aliarum reve-
rendarum venerabilium egregiarum nobilium ac notabilium
personarum: dictam penam mortis acerrimam in tutam te-
nendum custodiam comutantes eandem penam mortis tol-
limus et eum ad standum detentum sub tuta custodia sen-
tentialiter condempnamus ut de comissis per eum aliqua-
lem penam sentiat et de cetero ad talia aut similia non
valeat prosilire: per hoc enim quoad penam aliqualiter jus-
titie satisfacimus et quoad quietem nostre reipublice salu-
briter providemus. Et nichilominus bona sua omnia a tem-
pere comissionis dicti criminis citra fuisse et esse nobis nos-
troque erario aplicata seu confiscata per hanc nuslram sen-
tentiam declaramus. Declaramus etiam eundem Jacobum
( 149 )
titulo seu titulis comitis de Urgello ac vicecomitis Age-
rensis aut aliarum dignitatum et officiorum quibus se in-
titulabat et auctoritatum ac lionoram civitatis locorum
castrorum bonorum jurium jurisdictionum tam perpetuo-
rum quam temporalium fore privatum: absol vendo ab om-
ni fidelitate obligatione servitio promissione ac pacto ci-
vitatem predictam Balagani loca et castra ipsorum comi-
tatus et vicecomitatus et alia quecumque ac vassallos scu
feudatarios ac alios quoslibet cidem Jacobo quomodolibet
obligatos: salvo tamen nobis processu superius dicto con-
tra alios de quibus in dicta preventione fit rnentio contra
quos ad presens ex causa non pronuntiamus. Supplemus
etiam omnem deffectum si quis forsitan fuerit ex solem-
nitate ¡uris aut alias omissa in processu memorato de
nostre regalis preheminentie plenissima potestate.
Lata fuit hec sententia per nos Ferdinandum Dei gratia
regem Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et
Corsice comitem Barchinone ducem Athenarum et Neo-
patrie ac etiam comitem Rossillionis et Ceritanie predic-
tam et per fidelem secretarium nostrum Paulum Nico-
lay de nostro mandato lecta et publicata in castro nostro
regio civitatis lllerdc die vicésima nona novembris anno a
nativitate Domini millcssimo quadringcntessimo tcrtio dé-
cimo presentibus dicto nobili Francisco Derill milite pro-
curatore quo supra ipsam sententiam fieri et promulgan
instante et requirente parte una ac dicto Jacobo de Urgello
delato parte altera presentibus etiam pro testibus ad hec
specialiter adhibitis et vocatis venerabilibus in Christo |>a-
tribus Francisco barchinonense Alfonso legionense epis-
copis egregio Alfonso duce Gandie nobili heraldo Alaman-
APEN. 1 1
( 150 )
ni de Cervilione milite gubernatore Cathalonie Berengario
de Bardaxino cujus est locus de Caydino et Johanne de
Plano legum doctore thesaurario consiliariis nostris ac plu-
ribns alus in multitudine copiosa.
Luego que fué leida la sentencia , dijo el conde en alta
voz : — Señor, misericordia os pido, que confiando en vues-
tra clemencia me vine á poner en vuestro poder. — Pero
el rey no le respondió cosa alguna , sino que salió del cas-
tillo y se fué á palacio, y al conde le volvieron á la torre
donde solia estar, y estuvo en ella hasta 10 de diciembre
deste año , y cada dia era visitado de muchos. Estaba el
rey muy dudoso dónde le llevaria, y sabia que no le con-
venia que estuviese en estos reinos , por lo que podia su-
ceder con la mudanza de los tiempos , pareciéndole que
por ser el conde mozo y de buena gracia y hermosa com-
postura y disposición, y á menudo visitado de los de la co-
rona de Aragón, que le mostraban gran afición y amor,
por lo que tendría mas lugar de escaparse della y albo-
rotar los reinos, ordenó que fuese llevado á Castilla; y
despedido de su madre , mujer , hermanas y hijas para
nunca mas las ver, pobre y desamparado de los suyos; y en-
tregado en poder de Pedro Nuñez ó Rodríguez de Queman
y Pedro Alonso de Escalante con buen número de gente
de armas castellanos, fué llevado á la cárcel y reclusión
que había de estar sin saber dónde, llevándole en una acé-
mila: y cuando llegó á Zaragoza, pensó el conde que allí
se habia de quedar ; pero como vido que lo llevaban ca-
mino de Castilla , hubo tan grande enojo, que no les que-
ría seguir , y se dejó caer de la acémila en que iba, y se
quejaba del rey , y decía que le habia prometido que no
( 151 )
le sacaria de sus reinos , y que no cumplía ahora su pa-
labra real. Quejábase también del duque de Gandía , que
fué el medianero cuando se puso á manos del rey, v decia
contra él palabras muy pesadas y libertades ; pero fuéle
forzoso de seguir á los que le llevaban , porque habia lle-
gado á estado tal en que no habia de considerar ni lo que
perdia ni lo que le quitaban , sino que habia de tener por
ganancia lo poco que le dejaban, pues su vida y libertad ha-
bia estado y estaba en mano y voluntad del rey. Padeció
en este viaje muchas injurias y pesadumbres , porque los
que le llevaban eran muy descomedidos y inhumanos y ha-
cían escarnio y mofa del , llevándole atado de pies y de
manos, y en los mesones y posadas lo enseñaban á la gente
como si llevaran un hombre vil ó ladrón público , y le da-
ban de pescozones burlándose del que hubiese tenido á go-
zar (1) de pretender el reino en competencia del infante
de Castilla , y deste modo le afligian sin rastro de piedad
alguna y le daban mayor aflicción. Llegó por sus jornadas
al castillo de Ureña en Castilla, y para mayor seguridad se
puso en defensa y poder de Pedro Alonso de Escalante, ca-
ballero de casa del rey, y le tomaron grandes juramentos y
homenajes de tenerle en buena guarda y entregarle al rey
siempre que le pidiese, ó á la persona que él mandase, con
el castillo ó fortaleza en que habia de estar el conde, y no
á otro alguno.
(1) No se estrañcn en Monfar algunos barbarismos; pues no hemos queri-
do enmendarlos en la impresión, porque iguales 6 quizas mayores se bailan
en otras obras pue han visto la luz pública, escritas por autores contempo-
ráneos suyos, no solo catalanes, sino también valencianos y aragoneses.
(132)
§. 28. Del pesar que tuvo el duque de Gandía de lo que el
rey habla hecho con el conde, y del proceso que se hizo con-
traía condesa doña Margarita y doña Eleonor su hija.
No estaba el duque de Gandía muy contento de lo que
el rey habia hecho con el conde , y muchos habia que echa-
ban á él la culpa y decian que hizo mal en aconsejarle que
se metiese en poder del rey, y desto hablaban muy liber-
tadamente; y á él también le sabia mal que siendo de linaje
y alcurnia real fuese tratado de aquella manera y llevado
fuera los reinos de la coron